Aventura només per dones! Vacances!

-Bones noies! -vaig dir entrant a la sala de capitans. La sala estava buida, només hi havia n'Andrea, la Sayumi i jo. Les dues capitanes, dretes en formació al seu lloc, em miraren amb cara que denotava sorpresa.

-I per què aquí no hi ha cap altre capità? -va dir l'Andrea molesta.
-Sí, per què? -va demanar la Sayumi sospirant. Segur que es pensava que anava a enviar-les a una missió molt lluny
-Per què? -vaig demanar jo,repetint la pregunta anterior- Perquè he decidit que aquest cap de setmana les dones shinigami ens anem de vacances a uns banys termals!
-Només les capitanes?? -va demanar l'Andrea!
-Sí! -va dir la Sayumi- Que bé, ens ho passarem molt bé!
-I per què? -va repetir l'Andrea- No és res d'especial, a casa meva tinc banys termals propis
-Presumida... -va dir la Sayumi
-Hagi pau! -vaig dir- Com que la missió passada va anar molt bé, he decidit que passarem un cap de setmana a un hotel amb banys termals per relaxar-nos.
-Bona idea! -va dir la Sayumi emocionada- me'n vaig a fer l'equipatge!
-Ens veim d'aquí a una hora a la porta que duu al món dels humans!

que be, quina ilusio que me fa anar de vacacions i nomes noies. vaig a fer les maletes contenta

-vacances? hm.. sona be
-dons noia, no sones gaire entusiasmada- va dir l'andrea
- ...
-vinga va! que sera divertit!- exclamen algunes de les noies
-... vale vale! vaig a fer la maleta jo tambe

-Vacances? Ho he escoltat bé? Vacances? Viscaaa!! -Vaig cridar
Tots es van quedar sorpressos per el meu comportament tan infantil. Tots pensaven que era una noia seria, digna de ser la capitana de la divisió 3, aleshores em vaig possar vermella:
-Ejem!... Em sembla que jo no hi vaig...
-Per què!!? -Em va preguntar la Hanako
-Segur que ens deixaran sortir del Seireitei així com ai...
-DONS CLAR QUE SI! :muaha: Si jo dic que SI es que SI -Va dir intentant-me convencer la Hanako
-Vine amb nosaltres, serà divertit! -Em va dir la Momo
-D' acord... no puc dir que no després de l' ilusió que m' ha fet quan ho he escoltat...
La Sayumi es va possar contenta i s' en va anar a preparar les maletes.

A preparar les maletes -vaig dir jo també molt contenta. Quant de temps feia que no tenia vacances? 500 anys? Més o menys i ara que havia tantes dones capitanes... ho havia d'aprofitar i passar-m'ho de por!

-Noies -vaig dir- d'aquí a una hora ens veiem a la porta Senkaimon!!

- Vale, fins d'aqui a 1 hora- vaig dir, i em vaig dirigir al meu esquadró
Quan vaig arrivar vaig agafar una motxilla blava que tenia en un armari i m'ho vaig començar a preparar tot
-A veure... que m'agafo? :suspicious: la roba, les xancles i... :?: :?: no se per que, pero tinc la sensacio de que m'oblido d'alguna cosa.. :suspicious:

Vaig anar corrent a la meva habitació.
-Capitana on va? -vaig sentir una veu darrere meu. Merda! El meu tinent... era d'un pesat!!
-Enlloc... -vaig riure
-Vinga, que tens molta feina -va dir-me
-Això és mentida -li vaig dir, enfadada. -Me'n vaig de vacances
-QUÈ? -va dir
-Adéu -vaig dir-li
-Ni parlar-ne capitana -em va dir, tossut com una mula... per què el vaig triar com a tinent? Ah, sí! Ja ho recordo... és un noi aplicat i així no he de fer jo tota la paperassa- Capitana, no sortiràs per aquesta porta!
-D'acooooooorrdd! -li dic mentre salto per la finestra
-SOM A UN QUART PIS!! -em diu
-Ja ho havia notat -li dic des d'abaix! - Adéu, passa't-ho bé i cuide'm-ho tot!!

Per fer-lo enrabiar li dic adéu amb la mà amb molta alegria. Millor que arribi a la porta abans no em vingui a segrestar...

Vaig arribar al meu cuartell i tots estaven entrenant. Vaig aprofitar-ho per agafarme una motxilla de color vermella i una jaqueta (com la que tinc a l' avatar) per passar una mica desaparcevuda. De sobte, uns dels que estava entrenant em va veure.
-Hey! No es la capitana Gooraa aquesta? Capitanaaaa!! On va avui? A donar una volta?
-Si... ai! no! vaig a entrenar-me a un bosc al costat del Rukongai...
-Al Rukongai? N' està segura capitana? Aqui hi ha moltíssim més lloc...
-No no! no et preocupis... necessito estar sola.. avui... Entreneu tots els dies i menjeu bé eh!
-Com? tots els dies? esque no estarà demà per cridar-nos que correm i que menjem bé... bueno... dóna igual.
Jo vaig arrencar a córrer amb la motxilla a petar cap a la porta i així vaig aconseguir arribar.
-Sort que la meva divisió està especialitzada a la velocitat i el sigili... -Vaig sospirar contenta.

Quan vaig arribar, justament vaig ser la darrera en arribar...
-Em sap greu arribar tard! -vaig disculpar-me
-No passa res -em va dir la Hinamori, vergonyosa.
-Ja tens tot l'equipatge? -em va demanar l'Andrea
-Sí, aquí mateix -vaig dir mostrant una bossa vermella a l'esquena, amb el símbol de la primera divisió.
-Quan s'obrirà la porta? -em va demanar la Sayumi
-D'aquí a tres minuts!
-Se'm faran molt llargs... -va confessar la Hinamori

Vàrem esperar els tres minuts. Jo estava bastant nerviosa per si apareixia el meu tinent i em segrestava, però això no va passar...
-Endavant! -vaig dir quan la porta es començava a obrir!- Cap a les vacances!

pasarem la porta i tambe el tunel q conecta els mons i arribem a l mon dels humans

corriam per el fosc tunel, per anar al mon huma i pendrans un descans, tot semblava anar be pero...
-Eh! no sentiu un soroll?- va preguntar la Gooraa
-un soroll? jo no sento res- vaig dir
-si si, poseu atencio, no ho sentiu- va insistir la Gooraa
Totes ens vam parar per no fer soroll
-Ara que ho dius... si que sento alguna cosa- va dir la Sayumi
-Si jo tambe ho sento, pero de que es?- va dir la Hanako
de lluny es va començar a veure una llum que s'acostava a tota velocitat
-Aixo no es el sistema de nateja? no se suposava que estava apagat?!-Vaig esclatar
-Ara ja no hi podem fer res! Correu!- Va cridar la Hanako

-Això segur que és el meu tinent -vaig confessar- que es venja de mi per haver-me'n anat de vacances!!
-Ens agafarà!! -va cridar l'Andrea
-La sortidaaa!! -crida la Sayumi

Ens aproparem a la llum i... zas! Vàrem caure a damunt la gespa, excepte la Sayumi que, per variar, sempre cau a sobre dels cactus xD
-Això són les aigües termals? -va demanar la Gooraa
-És un hotel espectacular! -crida la Hinamori emocionadíssima
-Heu dut el vostre gigai? -demano a la resta de capitanes
-El meu és portàtil! -diu la Hinamori posant-se vermella.

Ens vàrem ficar dins el gigai. Era un poc estret estar-hi allà dintre, però tenia també la seva gràcia.
-Anem cap a l'hotel? -els demano a la resta de noies

Vam arribar a l' hotel. Estava clar que l' haviem escollit bé: Banys termals, jardí típic japonès, bones vistes... Era perfecte! Totes vam quedar per anar-nos als banys termals a relaxar-nos desprès de la correguda, quan a la Hanako se li va passar per el cap un factor important:
-Noies... D' on treurem els diners per pagar l' hotel?...

-Merda! els diners! Ja savia jo que alguna cosa m'oblidava - vaig dir
-i ara que fem?- va dir la sayumi preocupada
-l'unic que podem fer es buscar una forma d'aconseguir diners- va dir la Gooraa
-Si, pero, com? I mentres que no tinguem, on anirem?- Va dir la Hanako
-Crec... crec que tinc una idea... pero no crec que us agradi...- Vaig dir
-Igualment, quina? Ara no creiem que hi hagi res pitjor- van dir totes
- Dacord, l'unica opcio que se m'ha ocurregut es... Ajudar a la tenda de L'Urahara, a veure si aixi guanyem algo, o almenys tenim un lloc per allotjar-nos...- Vaig dir entre sospirs
-QUE!?!? -Van cridar totes a la vegada

-A la tenda Urahara?? -Va demanar l'Andrea amb mala cara- Ni parlar-ne!!
-Per què no? -va demanar la Hinamori
-Perquè és un home cercat per la justícia -va dir l'Andrea- Tu tampoc hi hauries d'anar, Hanako!!
-Ara no em posis en un compromís -vaig dir un poc nerviosa
-Què pensaria el meu pare si em veiés a casa de l'Urahara?? -va demanar Andrea nerviosa
-Doncs pensaria que no tens prou diners per pagar-te un hotel... -va dir Gooraa
-Això, això!! -va dir la Hinamori
-Però és que sí que els tinc, els diners -va dir l'Andrea

Totes les noies vàrem mirar l'Andrea amb cara de llàstima.
-HO PAGUES TOT TU! -Vàrem cridar totes a la vegada

-Que! Per que ho he de pagar tot jo?- es va queixar l'Andrea
-Per que t'has delatat! Ets la única que te diners i ara ja no tornarem a la societat d'ànimes per anar-los a buscar i arriscar-nos a que no poguem tornar- li vaig dir, seriosament
-Pero... - va dir nerviosa
Res de peros, o ho pagas tu, o anem a la tenda de l'urahara, a no ser que se t'acudeixi una idea millor...- la vaig retar amb un somriure maligne

-D'acord... -va dir l'Andrea, donant-se per vençuda- Pagaré jo...

I les altres dones vàrem anar camí del balneari molt contentes! Arribàrem als banys i ens demanàrem una habitació per a totes.
-No queden habitacions tan grans -ens va dir la recepcionista- Però el que sí que queda és tota una planta del hotel reservada per clients vips...

Totes vàrem mirar a l'Andrea amb cara de pena...
-D'acoooord -va dir l'Andrea- ens quedam la planta per nosaltres soles!!

-Montare'm una gran festa! -Vaig cridar
-On és, l' alcohol? -Va demanar la Sayumi
-Ep! Que la majoria som menors! -Vaig dir
-Hey, para el carro, que nosaltres tenim més de 100 anys, no som humans...
-Però si jo dic que som menors, som menors, coi, que jo sempre tinc raó!
Vaig insistir-hi molt, però la Sayumi va sortir corrents de l' hotel i va cridar:
-Vaig a comprar vodka!!
-Amb quins diners vol comprar vodka? :jojojo:
-Amb els meus diners... -Va dir l' Andrea quan es va adonar que no tenía la cartera

-Serenitat! Serenitat! -vaig dir jo veient que les capitanes s'emocionaven!
-Què passa Hanako??
-Què que passa?? -vaig demanar- On és el menjar?? Jo vull un banquet amb gambes i llagostes torrades!!
-Demanem menjar japonès -va dir la Hinamori!!
-Bona idea!! -va secundar la Gooraa!!
-Passau-me el telèfon -va dir la Hinamori
-Demana sushi! -va dir la Hanako emocionada

-QUE SÓN ELS MEUS DINERS!! -va cridar Andrea

-Jujujuju, shushi, menjarem shushi!!!! i no li penso guardar res del meu plat a la Sayumi
-Dons la Sayumi no et donara res a tu -Em va dir la Hanako
-Vol que em doni vodka? hé...
Totes es van quedar mirant-me quan van veure el que treia de la meva motxilla
-Si senyores, ho veieu amb els vostres propis ulls, Whisky!!!
-I això que deies que no volies beure eeh -Em vau dir
-Dons ara qui es quedarà sense res es la Sayumi, per no fer-me cas! -Vaig dir de broma

-Ei noies! quanta quantitat de sushi demano??
-TOT EL QUE TINGUIN!-Van cridar totes emocionades
-Hey noies que son els meus diners :gasp: -va dir l'Andrea desesperada
-Tu tranquila que no passa res- li va dir la Gooraa amb un gran somriure
-I de Passada que ens portin sake tambe, per les que no vulguin Whisky!
-OK! Que ens portin tot el sushi i el sake que tinguin!- vaig cridar per el telèfon als del servei d'habitacions

La Sayumi va tornar agotada de comprar, i li va tornar la cartera a l' Andrea. Ja havien portat tot, el shushi i el sake, un munt.
-Però però però però però... -Va cridar espantada
-Sí, el que veus, anme a muntar la festa del segle!! -Va cridar la Hinamori
-I d' on heu tret tots els diners? Si jo tenía la cartera...
-Mai ho encerteràs -Vaig dir...
-ELS ESTALVIS SECRETS DE L' ANDREA!!!
- :gasp: Els meus diners per els souvenirs..... -Va dir ja al límit d' explotar

Vaig obrir les bosses i vaig treure el sushi
-Bon profit a tothooom! -vaig desitjar mentre començava a menjar sushi i a beure sake!
-Ahh... que bo! -va dir la Sayumi
-Està deliciós -va dir Andrea
-De moooort -va dir Gooraa amb la boca plena

Pararem la taula en dos minuts i totes menjàvem i rèiem, menys Andrea que encara estava enfadada perquè ens havíem gastat els seus diners.
-Ahhh, el sake... -vaig dir- em recorda als meus temps a l'acadèmia!
-Sí? -va demanar la Gooraa- Em semblava que sempre havies estat tan seriosa...
-Que va!! -vaig confessar, posant-me vermella
-Passa'm aquella gamba!! -cridava la Hinamori
-Andrea, segur que no vols menjar? -deia la Sayumi bevent més i més Whisky
-No vull res -va dir Andrea, molt enfadada

-Andrea... no t' enfadis dona, que som amigues i les amigues es fan favors, ja farem alguna cosa quan tornem al Seireitei, i ja pagarem nosaltres! -Vaig intentar convencer a l' Andrea
-Si noies, això d' acord! Però es que ho voleu tot! Voleu beure, voleu menjar i voleu que us pagui l' hotel!. D' on us penseu vosaltres que trec jo els diners?
-A veure... Andrea... has d' entendre que a totes ens costa estalviar, però ara et toca a tu pagar-ho, quan tornem al seireitei farem una festa amb els nois (si no es tornen pesats) i ho pagara tot algun d' ells o de nosaltres, jo crec que es la millor manera per passar-ho bé, no creus? -Va intentar-ho la Hinamori.
-Aquests diners jo no els aconsegueixo fins d' aquí a 2 anys, noies...
Totes ens vam quedar mirant l' Andrea.
-Ah nooooo? :suspicious: I d' on treus tot el prestigi de la teva família!?
-Oh... no...

Finalment, l'única cosa que vàrem aconseguir va ser que l'Andrea s'enfadés amb nosaltres i s'anàs a una habitació privada.
-A beureeeeeeeeeeeeeee! -va cridar la Sayumi
-Tu ja has begut massa -va dir la Hinamori llevant de les mans de la Sayumi una botella de cava.
-D'on has tret això? -vaig demanar agafant el cava- És molt car!!
-I mireu! -va dir la Sayumi obrint la maleta de l'Andrea- Són bombons dels bons!
-XOCOLATA? -vàrem cridar totes a la vegada i ens vàrem tirar a damunt la Sayumi
-Són bombooons -va dir la Gooraa bevent un got de whisky i menjant bombons!
-No hi ha res al món que sigui més divertit! -va dir la Sayumi molt beguda!