Rol.Aventura 1: Una missió només per capitans

Tots els capitans estaven reunits al despatx de la primera divisió. La capitana Hanako estava més seria de lo normal:
- Benvolgut capitans, estam tots reunits per que s'ha detectat una gran quanitat de hollow, menos i vasto lordes. Es veu que tots es dirigeixen capa una gran energia espiritual.
- Una gran energia espiritual? Però humana, de quincy, de arrancar?
- No se saps gaire be, hem enviat un grup de shinigamis a verue la gran energia espiritual.
Al acabar de dir això va entrar un shinigami sagnant:
- Ajuda, sius plau! - Va dir mentres la capitana Kuchiki el sostenia - Sóc del grup de recerca de la gran energia espiritual. A tornat...
- Qui a tornat? - Va pregunta el capita Hiroyuki sorprès
- Un arrancar molt poderós - I finalment ss va desmaia als braços de la capitana Kuchiki
El van portar a curacions, peró havia perdut la memòria. Tots quatre capitans van decidir anar a investigar.

Capita de la desena divisió

-Arrancars?? -va dir la capitana Hanako molt preocupada.
-Em pensava que els havíem mort a tots -va dir la Kuchiki
-No passa res, jo aniré -digué el Hiroyuki- el mataré en dos minuts
-NO, espera! -va ordenar la Hanako- Primer analitzarem les mostres d'energia espiritual que ens han arribat per determinar la seva força! No podem partir sense saber a què ens enfrontam
-I què fem? -demanà l'Eloi
-Els resultats de les anàlisi estaran d'aquí a una hora! -digué la Hanako- així que convoco una reunió de capitans urgent per d'aquí una hora!

vaig seure amb la Kuchiki a esperar q em va contar moltes coses de la sva familia i del seu pare q abans que ella habia estat capita de la seva divisio, jo no tenoa tantes coses interessant per dir-li però ella era simpatica i m'escoltava.

Els altres capitans esperaven sense fer soroll. el capità hiroyuki havia tret la seva espasa i pegava cops a l'aire, els altres dos capitans, l'Eloi i en Kenpachi el miraven atentament. la capitana hanako va obrir la porta.

-ARRGG!! -va cridar la Kuchiki. Justament la Hanako va obrir la porta en el moment q Hiroyuki li pegava una espasada, el hiroyuki ja havia fet força i no podia aturar la trajectoria de la espasa.
-CAPITANA!! -vaig cridar. els papers que la Hanako duia a la mà li varen caure i del seu cap va comensar a sortir sang. la hanako va posar els ulls en blanc i va caure desmaiada al terra del seu propi despatx

Mentre l' Eloi i la Sayumi es van emportar la Hanako a la cuarta divisió la Kuchiki estava plorant, i en Kenpachi estava escridessant en Hyoroku:
-ESTAS BOIG? HAS ENFONSAT L' ESPASA AL CAP DE UN CAPITÀ !-
-jo només estava entrenant... no haurie imaginat que...-
-QUE TALLARIES EL CAP A UN CAPITÀ?!- i en kenpachi li va etzibar un cop de puny
- HA ESTAT UN ERROR- i en Hyoroku amb la mateixa força amb que li havien encertat la cara s' hi va tornar
- AIXÒ ÉS EL QUE VOLS? - va dir en kenpachi mentre desenfundava l' espasa
- REPETEIXO QUE HA ESTAT UN ERROR ! - en Hyoroku també havia tret l' espasa
Quan les dos fulles varen agafar velocitat per començar l' enfontament l' Eloi i la Kuchiki es van posar al mig just al moment per parar les dos espases.
-Tú no estaves portant a la Hanako a la quarta divisió? APARTET!- li va etzibar en Hyoroku
-He vingut perque teniu a mig seireitei espentat amb tanta força-
La Kuchiki havie parat de plorar:
-Pareu tenim coses més importants que fer- va dir la Kuchiki
-No és moment per resoldre un combat entre capitans- va dir l' Eloi - Amés ja tenim els resultats de l' arrancar
-No em cal saber qui és, només diguem on es troba- va dir en Hyoroku
-Tu calla i escolta- va dir en Kenpachi
Amb no massa bona acceptació en Hyoroku va callar i es va assentar.
-Entesos, ara us dire d' on be aquesta força i qui és...

quant ens van proposar anar a investigar vaig ser el primer a afegir-mi

Vaig decidir anar amb en kenpachi a investigar, vam marxar al moment. Els dos erem els més rapids del seretei, així que vam arribar al lloc en 10 minuts.
- Sent aquesta energia - VA preguntar en kenpachi
- VIGILA! - Vaig cridar, al veure que li anava un cero directa al kenpachi
- Ma anat de poc, QUI ESTS MOSTRET?- Va cridar en kenpachi
Es veia una silueta al mitj del fum pero no la podia identificar

Capita desena divisó

-Merda...- Estava esgotat- Kenpachi intenta'l distrure'l, jo fare el bankai.
-Vale.-En Kenpachi va atacar l'arrancar.- Entoma això, i això-
- Vale,are es el moment.-Vaig fer girar la katana al aire, amb el fil que li vaig penjar- BANKAI NIKUGAN TO RENZU ,KENPACHI APARTAT - Vaig crear com a minim 20 copies- Estas mort, GETSUGA TENSHOU - Totes les copies van disparar-lo a la vegada, es va aixecar una gran polvorera.

Quan la pols es va dissipar varem veure com se li havie estripat la roba però de ferides no en tenia gaires, així que vaig desenfundar la meva espasa.
-Desequilibra Uchu no Baransu!-
Em vaig posar al seu costat i li vaig donar una estocada que va esquivar, hi vaig tornar, fins que li vaig fer un kido de restricció que el va mantenir uns pocs segons, li vaig baixar el centre de gravetat i va començar a flotar com que no se sabie moure per l'aire vaig aprofitar per atacarperò em va enviar un altre cero que no vaig poder esquivar, seguidament l' eloi el va atacar i li va fer una bona ferida i li vaig augmentar la gravetat perquè s' estavelles contra el terra, un cop el varem tenir a terra li vaig posar un peu a sobre m' entre l' eloi l' apuntava amb l' espasa, i va dir:
-Ara ens respondras unes preguntes-

-Ja us agradaria - Sota seu va començar a brillar - CERO! - Vam sortir tots volant
- Malparit... Pero que? - L'arrancar es va clavar la katana a ell mateix
- Mata Relampago - L'arrancar va començar a cambiar, li va sortit una armadura blanca, amb unes banyes amb electricitat, una cua amb una bola que era elèctrica i unes urpes gegants, que naturalment, també eres elèctriques.
- Ara veuras - Em vaig fer invisible amb el bankai i em vaig ficar darrera seu, li vaig clavar un les urpes que tenia al braç dret, així imovisisanlu - Encanteri de destruccio Hado 31 Shakkahō - Els dos vam sortir molt mal parts, jo més que ell. En Kenpachi va decidir fer el bankai, va clavar la espasa a terra i va creua les mans:
-BANKAI HAKAI NO BARANSU!

-Corre, Andrea! -vaig cridar despertant-me i agafant la meva Zanpakuto
-Però...
-CORRE!! -li vaig dir mentre agafava avantatge.

Amb uns pocs shumpos més arribaríem. Espero que no sigui massa tard!

em sentia un poc malament x haberli obert el cap a la hanako aixi q faig de guardaespaldas i la segueixu a ella i a la kuchiki q van juntes

els varem trobar que ja estaven mig derrotats pero que haviem lluitat molt be, aixi que em vaig afegir a la lluita
-que ha passat? -va demanar la kuchiki
-es mes fort del que ens pensavem queera .va dir Kenpachi- pero ara el derrotarem tots junts

Jo vaig treure la meva espas ai li vaig tallar una d'aquelles banyes electriques que tenia, que era la seva arma mes letal. aixi quedava molt desprotegir.

-vinga capitants -va dir la hanako- alliberem tots la nostra zanpakuto i ataquem a la vegada

Tot vam fer mitja volta, torant cap a la divisio:
- Esteu segur que m'heu guanyat? - Van dir les cendres del arrancar - El meu poder es reneixa - i de la pols va reneixa un altre cop l'arrancar

Vaig veure que l'arrancar resorgia de les seves cendres.

-Un poder d'autoregeneració! -vaig dir posant-me en posició de lluita
-I què fem ara? -em va demanar la Sayumi
-Sí, què podem fer? -va dir, nerviosa la Kuchiki- per molt que l'ataquem mai morirà si es regenera tan ràpid.
-L'hem d'atacar i prou -va dir el Hiroyuki llençant-se contra ell sense pensar-ho
-Anem a ajudar-lo -va dir el Kenpachi

En dos minuts varen tornar a matar l'arrancar, però es va regenerar.
-Ja ho tinc! -vaig exclamar.
-Sí? -va dir la Kuchiki nerviosa- on ataquem?
-Kuchiki -vaig ordenar- has d'anar a la dotzena divisió i dur una ampolla de líquid destructor de cèl·lules!
-Jo? -va dir la Kuchiki
-Sí, confio en tu -vaig dir-li mentre preparava un encanteri de restricció de gran nivell.
-Però, Hanako -em va dir- jo també puc lluitar
-Ja ho sé, però sense aquest líquid, no el podrem aturar mai!!

-Ja hem acabat la missió -vaig dir arribant a casa molt cansada
-Bona nit, capitana -em va dir el meu tinent- ja haveu tornat?
-Sí -vaig dir llevant-me les sabates i deixant-les a l'entrada, com és típic japonès- Acabem de tornar.
-Necessita res, capitana? -em va demanar
-No, no et preocupis -li vaig dir- Només necessito sopar un poc
-Queda arròs a la gelera -em va dir el meu tinent
-Ja m'anirà bé -li vaig dir

Estava molt contenta d'haver acabat la missió, però la pau mai arribava al Seireitei. Molts d'anys al càrrec m'havien fet tenir aquesta sensació. Però ara, aquesta missió ja havia acabat i ens podíem relaxar. D'aquí a poc, en començaríem una altra, però aquesta ja la podíem arxivar.

Em vaig servir l'arròs i un poc de te. Tot estava molt tranquil i així, vaig somriure.

Com que tenim noves històries i aquesta ja no dóna molt més de si, la donam per acabada!