Una missió grislilosa

Era un un lloc gris, semblava boira, també era com si estigues en una habitació, però alhora tenia la sensació d'estar a l'aire lliure, sempre envoltat d'un color de boira, però la borra nomes es feia espesa a uns 5 metres de mi, com si estigues en una habitació i les parets fossin d'aquest natural element gris. De cop... davant meu va començar a crear-se un petit remolí d'aire i del mig en va sortir una dona. La dona vestia un quimono, de colors blancs i morats, tenia els cabells negres, recollits en un estrany monyo, i els seus ulls eren vermells. Tenia una cara força arrogant. Però tot hi així va mirar la meva zampakuto i li va dedicar un somriure molt càlid, i va desaparèixer tal com havia arribat.

I de cop em vaig despertar.

- Que collons havia estat aquest somni tant estrany?- vaig dir en veu alta.


Estava jo, assentada a la cadira del meu despatx, i amb el cap sobre la taula mentres mirava la gran torre de papers acumulats a sobre la taula, esperant si passava un miracle i la gran pila desapareixia de cop, però per mala sort meva, això no passava.

Feia tot just un mes que m'havien ascendit a capitana, i tot hi que normalment no hi havia tanta feina, tots els papers era feina que s'havia anat acumulant a la divisió per falta de capità, així que jo era la pringada que li tocava fer tota aquesta feina.

“D'es d'aquell dia, parlar amb ell se'm va fer molt complicat i estrany, però no només era per part meva sinó que ell també evitava parlar amb mi, amb prou feines el veia pel Seiretei, devia passar-se els dies al mon humà... No, no, no, millor que no pensi en tot això.”

Per evitar pensar en el tema em vaig posar a intentar buidar la gran torre que tenia al meu costat i durant una bona estona em va ajudar moltíssim a que els pensaments aquests no em vinguessin al cap, fins que vaig trobar un paper que per omplir-lo em demanava uns documents, però aquests suposats papers no els trobava per enlloc... i la capitana general m'havia dit que si tenia algun problema li demanes al ex-capità Muguruma...

Finalment vaig decidir ignorar el paper, tenia altres documents per fer, així que el vaig posar al final de la torre i em vaig dedicar a fer els altres.

Però des de que aquell maleïda fitxa havia aparegut que no em deixava concentrar en les altres, així que finalment vaig decidir anar a veure la Erwyn ja que amb tota la feina que havia tingut últimament de capitana quasi no l'havia pogut veure la trobava molt a faltar.

He modificat una mica el primer post, osigui que recomano tornar-ho a llegir per saber que passa xDDD A part, el post que hi havia abans l'he acabat repartint en dos que es aquest i el de sobre (ja que el de sobre ja el vaig modificar fa uns dies i ara em feia mandra tornar -lo a modificar xDD) Expliquen mes o menys el mateix que ja tenia, però amb alguns lleugers canvis ja que no m'agradava com el tenia! Doncs espero que us agradi més ^^
També m'agradaria dir que si veieu alguna falta que us faci molt mal a la vista m'ho dieu i la canvio, gomene, ja sabeu que faig moltissimes faltes i no es expressament >.<




Al final vaig haver de tornar cap a la meva divisió, decepcionada ja que no havia trobat a la meva germana petita, degut a que havia marxat en una missió.

Abans de girar una equina vaig sentir dues veus, una que coneixia molt bé , i l'altre que ni em sonava.

- No sé perquè ens han de fer vindre cada any a firmar els maleits papers!- Va dir un dels homes.

L'altre va sospirar i li va respondre:

- És per seguretat, ja ho saps, tot hi que també toca molt els nassos que ens facin fer tot això. Tot hi que no entenc perquè et queixes tant, últimament no paraves de vindre i tornar d'aquí. Jo que amb prou feines vinc si que em puc queixar.

- Calla't!- Li va dir el 1r home que havia parlat- Això no té res a veure.

Estava segura que l'home que no parava de queixar-se era el Kensei, la seva veu era inconfusible, però l'altre... crec que no l'havia sentit mai. Tenia moltes ganes de saber qui s'amagava darrera d'aquesta estranya veu, qui era l'home amb el que l'ex capità de la 9a parlava, i hi conversava amb tanta proximitat, però a l'hora tampoc volia ser descoberta, així que finalment vaig decidir tornar a la divisió com si no m'hagués trobat a ningú.

Al arribar a la divisió vaig decidir tornar-me a posar per feina, quan entre tots els papers que tenia per fer vaig trobar aquell informe que m'havia quedat pendent i que li havia de demanar ajuda a l'ex capità Muguruma.

"Buff... ho hauria de fer ja, aprofitant que esta a la Societat d'Animes i demanar-li on estan els documents, sinó encara em tocarà anar un dia al món humà, i això si que fa mandra... Vinga, jo puc!" Em vaig dir a mi mateixa.

Em vaig aixecar, decidida a anar a buscar al Kensei.

Fins que el vaig trobar, estava al mateix lloc on l'havia trobat una estona abans, amb el seu amic, però aquest cop no em vaig quedar amagada, vaig sortir i vaig saludar.

Aquest cop no em vaig amagar i vaig sortir sense pensar-m'ho dues vegades i vaig saludar amb un lleuger moviment de cap.

Ja sabia qui era el 2n home, tot hi que no l'havia vist mai en persona n'havia vist fotos i havia sentit a parlar d'ell, era l'antic capità de la 5a, en Shinji Hirako, un home ros amb el serrell tallat ben recta al igual que els cabells i tenia un somriure estrany a la cara, tot hi que havia llegit que en ell era normal.

- Perdó per interrompre'ls- vaig dir en general, però desprès em vaig dirigir al home malcarat- necessito la teva ajuda, no trobo aquests documents- li vaig dir mentres li donava el paper de l'informe.

L'home se'l va mirar i va dir:

- Estan al prestatge alt del despatx, no els has vist?

- No, ja hi he mirat, i allà no hi son- li vaig respondre.

- Bueno, jo us deixo que tinc molta feina a fer- va dir l'home ros a l'hora que movia la ma en senyal d'adeu i marxava.

Jo li vaig tornar el moviment de la ma i vaig mirar a l'home de cabells grisos esperant una explicació.

- Com que no?- em va preguntar tornant al tema

Jo només li vaig respondre amb un moviment de cap d'un costat cap a l'altre.

L'home va fer més mala cara de la que ja estava acostumat a fer i es va dirigir a passos ràpids cap a la divisió de la que n'havia estat el capità. Va entrar al edifici, desprès al meu despatx i va començar a obrir totes les carpetes que trobava.

Fins que finalment va sospirar i va dir:

- Maleit siguis.

Desprès de dir aquestes paraules va sortir de la habitació, de la divisió i es va posar en direcció cap a una de les portes del Rukongai.

- Eh, eh, Muguruma- li vaig dir agafant-lo del braç i fent-lo parar. L'havia estat seguint tota l'estona sense dir res, crec que em mereixia una explicació- Que passa? On són els documents?

- Ara no importa.- em va respondre mentres intentava tornar-se a posar en camí, però jo no el vaig deixar.

- Em sembla que a qui no li ha d'importat es a tu, la 9a divisió ara es la meva, digue'm que passa!

L'home va sospirar.

- Un antic conegut meu que deu haver aprofitat el tems que la divisió ha estat sense capità per robar els documents.

- I està al Rukongai, oi? A quina zona ens toca anar?- vaig preguntar jo.

- Ens...?- No li vaig deixar acabar la frase que vaig dir:

- Si, ens! Ja t'ho he dit, ara és la meva divisió, no la teva, osigui que aquesta és la meva feina.

L'home va tornar a sospirar.

- Bueno, doncs anem- va dir l'home que no estava massa convençut d'haver-se d'emportar la noia.