Rol: Missió Hueco Mundo. El rescat de la joia sagrada

Dormia amb molta calma a la meva habitació, crec que estava somiant que un drac gegant se'm rebelava i havia de lluitar contra ell mentre m'escupia foc i fum. em vaig despertar confosa pero em vaig tornar a dormir perque el mati seria complicat...

El dia era molt càlid i pesat, com si una desgràcia estés per arribar al Seireitei. Em recollia els cabells tranquil·lament mentre pensava això i se'm posava la pell de gallina.
-Bon dia, capitana -em va dir el meu tinent, tan avorrit com sempre
-Bon dia -vaig contestar
-Li passa res? -em va demanar sense mirar-me
-No -vaig contestar- només una mala intuïció.
-Capitana -em va dir- no es deixi endur pels sentiments negatius. Té molta feina avui

Vaig suspirar i em vaig posar mans a l'obra. Després de tot el matí de feina, necessitava la companyia d'algú més divertit que el meu tinent, així que vaig telefonar l'Andrea.

-No em contesta, que raro! -vaig dir- Telefonaré a la seva divisió...

Jo portava tot el matí jugant a videojocs , però em vaig aborrir i tampoc tenia cap misió per fer ,per això vaig anar a donar una volta per veure si em topava amb algú per xerrar una estona.
Quan em vaig topar amb la hanako.
-Bon dia Hanako , on vas tan ràpid?
-Bon dia Joan , anava a buscar l'Andrea , estic una mica preocupada perquè no m'agafa el telefon.
-T'importa que t'acompanyi? Estiava buscant algú amb qui passar l'estona.
-Esclar que pot venir- Va dir amb un somriure
I tots dos vam anar a la residencia kuchiki

Anava caminat amb el capità de la setena divisió, el Joan, camí de casa de l'Andrea.
-Com t'estàs adaptant al teu esquadró? -li vaig demanar.
-Molt bé -em va contestar- però tinc molt poca feina.
-No et preocupis -li vaig dir- bastarà que t'estiguis divertint perquè arribi una missió.
-Espero que no -em va contestar i els dos vàrem riure.

Vàrem girar al cantó del següent carrer i vàrem saludar uns nens de la quarta divisió que feien netes les instal·lacions. Ja devien ser les dues o les tres i encara no havia dinat. Començava a tenir una gana molt considerable quan vàrem arribar a la mansió Kuchiki.
-És aquí? -em va demanar el Joan
-Sí -vaig contestar, aturant-me devora d'ell per contemplar la mansió- És gran, oi?
-Gran? -em va dir amb els ulls desorbitats -és més gran que el meu esquadró.
-Uhmmm -vaig contestar- Crec que també és més gran que el meu...
-Aquesta mansió deu valer una pasta! -va dir el Joan

Vaig avançar cap a la porta mentre el Joan continuava mirant la casa.
-Ei, anem!! -el vaig cridar. I tocàrem a la porta, esperant que algú ens obrís.

Vem esperar uns segons a la porta , quan finalment es va obir , va apareixer una donzella que ens va preguntar que voliem.
-Venim a buscar a la capitana Andrea , que és aqui? - Va preguntar la Hanako
-No , la señoreta Andrea ha estat aqui avui amb el seu pare i la seva tieta , però ya ha marxat.
-Vaja , tindrem que seguir buscan-la en un altre joc Joan
-Si... però bé , en agun lloc ha d'estar ,no? - Vaig dir per pujar una mica els anims.
En aquell moment una papallona va apareixer i la va escoltar la Hanako , perquè jo estava encara observant maravellat la casa , quan de sobte un crit em va fer tornar a la realitat.
-REUNIÓ URGENT DE CAPITANS ARA MATEIX! - Va cridar la Hanako emntre enviava papallones a tots els demes capitans.
Un cop alli estavem tots els capitans disponibles en el moment expectants per la cosa tant importan que tenia que dir la Hanako
-Algú molt greu ha passat i ara hos ho explicare , m'ha arribat una papallona de la divisió 12 informant que un reiatsu extrany ha aparegut aquest matí , però ha desaparegut.
Aleshores quin problema hi ha ? preguntà l'Eloi
-El problema és... el problema és... -A la capitana Hanako li costava parla , se la notava afectada per aguna cosa - el problema es que en el mateix moment que ha desaparegut el reiatsu desconegut també ha desaparegut el reiatsu de la capitana Andrea Kuchiki!
Ningu va sapiguer que dir en aquell moment

- On ha aparegut el rietsu?
- A prop de la porta de sortida - Va contestar la capitana hanako
- I no pot ser que marxes darrera el rietsu del instrus, passant per la porta - Va preguntar en Kenpachi

-no es una cosa propia de la kuchiki anar a perseguir un enemic sense dir-ho als seu tinent -vaig raonar
-tens molta rao Sayumi -em va dir el Joan
-si no ha anat a perseguir lenemic perqeu no esta aqui? -va demanar el Kenpachi
-i la seva familia no sap rees? -vaig demanar
-si, lis tendriem que demanar -va dir la Hanako

tots els capitans varem anar cap a la mansio kuchiki per parlar amb el Byakuya

-Byakuya? -vaig dir tocant a la porta de la mansió Kuchiki, acompanyada per tots els capitans de Seireitei.
-És Kuchiki-sama -em va contestar, no perdent la calma, típic d'ell- No perdis els respectes...
-És clar -vaig contestar sense saber què dir.
-Ja que t'has pres la molèstia de venir a casa meva -va dir el Byakuya amarg- t'oferiré un te.
-No cal, de veritat -li vaig dir.
-Capitana General -em va dir amb la seva veu autoritària- prendrem un te
-Ah... sí, i tant -vaig contestar intimidada

Tots els capitans entrarem a la mansió Kuchiki i ens passaren a una sala on ens serviren el te
-Kuchiki -vaig començar- hem vingut aquí perquè tenim indicis que la teva filla hagi desaparegut
El Byakuya es va aixecar amb molta violència i, amb l'acte, va tomar la taula. El te va caure pel terra fent un gran escàndol a líquids caient i a plats i tassons rompent-se.
-Has estat un poc brusca... -em va dir el Joan
-Uhhmmmm... -vaig contestar
-La meva filla -va dir el Byakuya- La meva única filla!!
-Calma't tio -va dir el Hiroyuki
-Hanako -va dir el Byakuya- La meva filla està a les teves ordres i ha desaparegut... Treu la katana i lluita contra mi!! Ho pagaràs car!!

Pro Byakuya , jo... - Va dir la Hanako intimidada.
-Byakuya-sama!- em vaig aixecar alterat amb la má preparada per treure la katana - Ella no té cap culpa!
-Es veritat! - Va dir la Sayumi - ella esta tan trista i preocupada com tu!
-Calleu , no teniu permis per parla , vinga Hanako lluitem.
En aquell moment tots el demes capitans es van aixecar preparats per lluitar , però en aquell moment va entrar la Rukia a l'estacia.
-Byakuya , que esta passant aqui? - Va pregunta la Rukia al veure el panorama.
-Allunyat Rukia , no et vull fer mal.

-Però, germà -va dir la Rukia
-Byakuya... -vaig dir
-La meva fillla... -em va cridar fora de si- la meva filla ha desaparegut!! Ho pagaràs!

Byakuya va treure la katana i avançà cap a mi corrent
-Alerta! -va dir el Joan
-Bakudo 81, Danku! -vaig cridar per repel·lir el seu atac.
Byakuya va xocar contra la barrera que havia creat i sortí disparat en l'aire. Byakuya va xocar contra una paret i va caure al terra. Es va fer el silenci mentre la Rukia avançava cap a ell
-Que t'has begut l'enteniment, germà? -deia la Rukia
-La meva filla... -va dir el Byakuya desvariant- la meva filla ha desaparegut, Rukia!
Byakuya es va posar dret i va treure la katana
-Cau, Senbonsakura!!

Byakuya Kuchiki va treure la senbonzakura. Ens varem cobrir però la seva fulla ens va ferir sueprficialment. Oh, no! No teniem escapatoria, estavem perduts, que podiem fer'¿?

La fulla de la Senbonsakura ens havia tocat i ens obria greus ferides a la pell. Em vaig sentir molt culpable per allò, primer desapareixia la Kuchiki i després els meus capitans eren ferits pel Byakuya... això no ho podia consentir.
-Kuchiki -vaig dir-li
-Torne'm la meva fillaaaa!! -va cridar- Bankai
-Correu!! -va cridar la Sayumi i molts capitans la seguiren fora de la casa.

Jo vaig treure la meva katana.
-No vull lluitar contra tu, Byakuya -vaig dir- però és imperdonable el crim d'alçar l'espasa contra els capitans del Seireitei, tu, que vares ser capità, ho hauries de saber més que ningú.
-CALLA!! -Senkei, Senbonsakura!!
-Carbonitza'l, Kusanaji! -vaig dir, alliberant la meva Zanpakuto d'element foc.

La casa va començar a cremar amb nosaltres a dintre...

Vaig apareixer desde un dangai
vaig dir -heyyyy shinigamis per que esteu tant baralladors hui
tots em miren amb cara de quin es aquest paio?
l'Hanako em va dir-qui eres tu si espot saber.
el que interssa de veritat no es qui soc,el que interessa de veritat es el que he fet-vaig dir
i es pot saber que has fet-diu Joan
jo vaig contestar ( amb un gest molt serios)-jo he segrestad a l'Andrea
el Byakuya ple de rabia es llança a per mi :Byakuyados:

-cabro -vaig sentir que el Joan deia

jo era dins la casa que prenia foc, estava atrapada entre maderes que havien caigut i no em podia moure

-aAJUDAAA! -vaig cridar

La Sayumi era dins la casa, encara, però nosaltres teníem a davant al segrestador de l'Andrea. Mentre, el capità Kuchiki s'havia llençat contra ell, però Joan, el capità de la divisió 7, el va agafar i l'immobilitzà amb els braços, fent-ne un gran esforç!

-Kenpachi, Hiroyuki -vaig demanar als capitans de les divisions 5 i 11- aneu a rescatar la Sayumi d'entre les flames de la casa!
-Sí! -varen dir mentre entraven dins la casa i es guiaven pels crits de la capitana del segon esquadró
-Aneu alerta! -vaig dir-los

Jo, per la meva part, em vaig girar al segrestador, el qual no havia vist mai. Era estrany perquè semblava un shinigami, la seva energia espiritual era com la nostra però tenia traces de... hollow? No devia ser un...
-Qui ets? -vaig demanar ara

El jove va somriure i es va passar la mà per davant la cara, mostrant-nos una màscara de hollow

Jo estava tranquilament descansant al cuartell de la meva divisió quan sento molt de xivarri. Noto que l' ambient està tens. Arribo al lloc dels fets, sense que ningú m' informes de res. No dic res, em limito a mirar a Hanako, amb cara de sorpresa i de cop veig al noi amb la mascara de hollow. El rastre de la cara em va cambiar de cop, no podía creure el que estava veient. Vaig tancar els ulls i vaig dir:
-Molt bé...
Amb un to molt calmat. Vaig treure el mocador blanc que em cobria la cara i vaig mostrar el meu rostre, sense dir res, vaig quedar-me quieta al lloc on era, mirant als ulls que mostraven aquella mascara de hollow.

Hanako-chan es el teu nom veritat-vaig dir
pera tu CAPITANA GENERAL-em va dir l'Hanako
com siga dona igual Hanako-chan aixo es diu Hollowficacio,que combina poders dels shinigamis i els hollows i el meu objectiu es un combat llust amb l'Adrea-san per la joia de la nostra familia-vaig dir
pero si tu no pots ser intergrant de la familia kuchiki-diu Gooraa
permitiu que vos diga el meu nom complet Kirajh Vizled kuchiki-vaig dir

Vaig possarme seria i vaig dir, en un to sec:
-No m' ho crec.
En Kirajh Vizled és va quedar estranyat i amb cara de "Però que diu ara aquesta".
-Un vizard de la família Kuchiki? Una família tan prestigiosa té un vizard? Já! A mi no m' enganyes! A part, creus que tens cap possibilitat de guanyar a l' Andrea? Saps qui és l' Andrea!? La capitana de la sisena divisió, et fara miques!
-Abans que li faci miques ella, li faré miques jo a ell -Va dir decididament la Hanako.
-Hanako, jo m' avanço a buscar l' Andrea, no vull fer nosa.
-D' acord, però ves amb compte! No crec que trobis ja als demès capitans
-Preocupat més per a tu, que tens davand dels nassos un vizard, i no pas per a mi, que no crec que em facin res els que hi han a dins
-Moriràs -Em va afirmar en Kirajh. A l' instant, vaig desapareixer per anar a buscar la Sayumi.

-Moriràs -em va dir el Vizard de la família Kuchiki
-Això ja ho veurem -vaig dir posant la mà a la meva Zanpakuto
-Ara mateix, Hanako-chan -em va dir
-ÉS CAPITANA GENERAL HANAKO! -Vaig cridar posant-me nerviosa.
-Com tu vulguis -em va dir posant-se la màscara.

Vaig treure la meva Zapakuto. Al meu costat, de sobte, va aparèixer el Byakuya Kuchiki.
-Si tu tens la meva filla -va dir- primer hauràs de lluitar contra mi!! Cau, Senbonsakura!!

Aixo es el que no m'agrada qens de vosaltres shinigamis-vaig dir
vaig esquivar el atac del tio Byakuya
No escolteu mai a ningu aixo va ser el que va matar a la meua mare si Byakuya la teua germana que vau enviar a una missió que ningu que no fora capita poguera fer-ple de ira vaig dir
...-Byakuya diu
te'n recordes no TIO pero ara dona el mateix si voleu barallar-vos amb mi vinga shinnigamis.-vaig dir

L'atac del Vizard va donar de ple a Byakuya.
-Kuchiki -vaig dir mentre veia com la sang li brollava del pit i posava els ulls en blanc. El Vizard es va girar cap a mi.
-Torna'm la capitana Kuchiki -vaig exigir-li
-No ho faré -em va dir- la capitana Kuchiki és família meva. Només l'he dut a fer una visita a casa meva
-Bakudo 61, Rikujokoro -vaig dir formant al seu voltant sis barres de llum que el varen empresonar. Mentre el tenia retingut, vaig mirar d'auxiliar a Byakuya Kuchiki
-Jo estaré bé -em va dir- tu salva la meva filla

Vaig sentir un renou i vaig girar el cap. El Vizard havia alliberat el meu conjur i es dirigia cap a nosaltres a molta velocitat

En Byakuya va tancar els ulls i va reflexionar.
-Ho sento... -Va dir en Byakuya. -Ho sento, Kirajh. -I en Byakuya es va llençar contra ell.
-Quiet Byakuya, no estàs en condicions de... -Li va cridar la Hanako.
Mentrestant, vaig trobar-me algú que emitia una forta força espiritual.
-Qui ets? Vaig preguntar.
-De que serveix dir-te que sóc, si ara moriràs!
-Vaja, tens una educació pèsima... A sobre vas de sobrat...
Es va possar la mascara y va dir en un to xulejant:
-Una dona amb un kimono negre i una capa blanca, amb un rombe a l' esquena amb tres ratlles... ridícul. Un simple Shinigami no em pot guanyar, a mi!
Vaig agafar a Tuskangel (La meva Zampakutoh) I vaig llençarme contra ell
-Simple Shinigami? Em dic Gooraa i sóc la capitana de la tercera divisió, encantada vizard!

Byakuya va rebre l'impacte directe de l'espasa del Vizard que el va travessar. Vaig cridar, sense poder-ho remediar.
-Prou! -vaig dir-li al Vizard- Ara has encès la meva ira!

Aleshores vaig alliberar la meva katana de foc i em vaig dirigir contra ell. En aquell moment, vaig sentir l'energia espiritual de la capitana de la divisió 3, la Gooraa. També ella estava lluitant? I el seu contrincant també era un Vizard.

La meva katana va xocar contra la de Kirajh, llençant una gran quantitat d'espires vermelles enceses pel foc.
-Així que no has vingut sol... -li vaig dir