Una missió per l'Onzena

Era una tarda avorrida al Seireitei. Un d'aquells dies calorosos i xafogosos en què ni tan sols les persones més inquietes tenien ganes de fer res, en què només es tenen ganes de fer el mandra. Els shinigamis de l'Onzena Divisió no eren l'excepció: en Moules feia la becaina, la Meina i el Finnick s'avorrien, sense saber què fer, i la Nafi havia hagut de sortir a prendre la fresca perquè no podia aguantar la calor que feia a la Divisió.

De sobte, la capitana de l'Onzena va entrar bruscament a l'edifici:

- Vinga, nois! S'ha acabat l'avorriment, se'ns ha girat feina!

Als shinigamis els va faltar temps per reaccionar a la possibilitat d'una mica de lluita.

-De què es tracta? - van preguntar.

- Acabo de parlar amb la capitana de la 1a Divisió. - Respongué la capitana - Diu que els de la 12a han trobat una acumulació anormal de reiatsu de tipus hollow a Hueco Mundo, i vol que hi algú hi vagi a fer una ullada. Així que prepareu-vos per marxar el més aviat possible.

"Quines ganes que tinc de fer aquest rol!!"

- Genial!- vam dir els 3

- Aveure nois, us deixo 20 minuts per agafar el que vulgueu per la missió, -va dir la Nafi- d'aqui aquests 20 minuts us vull a la la porta per anar cap al mon huma, a on haurem d'anar a buscar l'Urahara per que ens obri les portes cap al Hueco Mundo.

- Dacord- vam dir jo i el Finnick

- Molt bé, doncs fins d'aqui 20 minuts- va dir el tinent..


20 minuts més tard...

- Ei, Meina, ja ho tens tot preparat- em va dir el Finnick mentres apareixia redera meu- Jo tinc moltissimes ganes d'anar a aqueta missio i matar hollows. Serà la meva primera missió al Heco Mundo - deia ben emocionat mentres caminava al meu costat mentres anavem cap a on haviem quedat amb els altres.

- Doncs jo al Heco Mundo ja hi he estat, en una missió fa relativament poc- vaig dir.

No vam tardar gaire a arribar, però la Nafi i el Moules ja hi eren.

- Veig que ja hi sóm tots- va dir la capitana- doncs vinga, cap al Mon Huma.

I els 4 shinigamis ens vam encaminar cap a la ciutat de Karakura.

(el meu primer rol, no em piqueu si no us agrada massa com escric)

Un cop vam arribar a ciutat Karakura la Nafi va dir.

-Vosaltres aneu tirant a la botiga de l'Urahara jo tinc assumptes pendents...-  

-Taicho, però on vas!!!- va dir en Finnick, però era massa tard la Nafi ja havia desaparegut.

-No et preocupis Finnick, tingues tan segura la loteria que la Nafi ha anat a comprar sake del bo.- Va dir en Moules tranquil·litzant en Finnick.

-Segur, desde bon començament sabia que la Nafi aniria a comprar sake.- Va dir la meina

En Finnick va sospirar. Tot seguit ens vam dirigir a la botiga de l'Urahara. En arribar ens van portar un lloc familiar per uns i un llocs desconegut per un altre, el subterrani.

Quan en Kisuke va acabar de fer la Garganta va dir.

-Aneu en compte el Hueco Mundo és un lloc perillos! Bona sort!!-

-Som-hi hi han molts hollows per matar!- Va dir la Nafi-Ninja

-Que coi!- Van saltar tots

-Desde quan estàs aquí?- Va preguntar la Meina

-Ara mateix acabo d'arribar- Va dir la Nafi mentre bevia sake.

-Gracies Urahara, tindrem en compte el teu "consell"- va dir en Moules

La Nafi va saltar primera seguit per en Moules. En Finnick s'ho va pensar un moment.

-No et preocupis tenim a la Nafi i en Moules amb nosaltres, a demés jo també estic, no et preocupis Finn-chan- Va dir la Meina.

-Sí...- Va respondre el Finnick.

Acte seguit, els dos shinigamis rasos van entrar.

- Això és molt més lleig del que em pensava! - va dir en Finnick just arribant al Hueco Mundo.
- Això ho dius perquè encara no has vist els Hollows - va dir rient la Nafi mentres feia un altre glop de la botella de sake.
- Taicho, i si deixa de beure i es concentra en la missió? - va dir-li el Tinent a la Nafi - Sap on hem d'anar?
- Si! - va exclamar la Nafi contenta - la Sotaicho em va donar el mapa amb la localització de les acumulacions de reiatsu anormals.
La Capitana de l'Onzena va emprendre la caminata seguint les instruccions del mapa però no semblava portar enlloc.

Els 4 shinigamis estaven desconcertats davant de la gran extensió de sorra aparentment deserta els envoltava. La capitana va prendre la iniciativa:

- És possible que el que fos que hi havia aquí s'hagi mogut de lloc. Si és així, no deu o deuen haver anat gaire lluny. Ens hauríem de separar per rastrejar la zona.

Tot semblava decidit quan Moules va exclamar:

- Espereu un moment! Tinc una idea millor. Xiscla, Ubiralko!

- Però que fas? - Van dir els altres, sorpresos.

- Faré servir una tàctica semblant a la que utilitzen els ratpenats. Enviaré ones de so cap a totes les direccions, i quan trobin un obstacle rebotaran i tornaran, i així sabrem i hi ha alguna cosa i en quina direcció. Us recomano que us tapeu les orelles. - Es van quedar tots quiets mentre l'espasa del tinent emitia un so agut i al cap d'uns instants tot quedava momentàniament en silenci.

De cop el fort so que sortia de la zampakuto del tinent va deixar d'emetre's.

-Que? - va preguntar la capitana.

- Em sembla que hem estat anan tot el rato en direccio contraria - va dir el Moules

- Doncs haurem de tornar, els hollows ens esperen- vaig dir jo mentres els hi picava l'ullet als altres- aixo ens ha anat bé per caminar una mica, ultimament hem estat tots molt tancats a la divisio.

Tots ens vem girar i vam començar a caminar cap on deia el tinent.

- Tinc ganes de veure com són els Espada, mai n'he vist cap - va dir el Finnick- i espero que siguin tant forts com diuen, que sino no en tindrem ni per començar.

- Ben dit, Finn-chan, pero espera't a coneixe'ls i llavorens no parlaras tant a la lleugera- va dir la capitana.

- Si que diuen que son molt forts, pero jo l'únic que vaig coneixer quan vaig venir semblava i era tant inocent, i tant monaaa  - va dir la Meina

- Doncs a mi també em pica la curiositat, com deuran ser?- va dir el tinent

- Tenen aparença humana i nomes se'ls pot reconeixer com a hollows per que porten una masscara, i els Espada més concretament porten un número marcat al cos - va dir la Nafi.

-Vinga prou de xarrameca i anem a matar hollows- Va dir la taicho.

-Tens raó aquest pas no farem res- Va continuar en Moules.

-Doncs calleu i aneu tirant- Va dir en to burleta en Finnick.

-Què has dit mocós!!! VINA AQUÍ!!!- Va dir dient la Nafi mentres perseguia en Finnick.

Quan de sobte... -GRRRRRRRRR-

-Què...què... Què és això gran i negre!! Kawaii !!! - Va dir en Finnick que se li estava caient la baba i tot.

-Gillian...- Va dir la Meina.

En Finnick es va tirar entusiasmat cap el Gillian sense saber que feia.
De cop el Gillian és va transformar en un adjuchas.

-Què merda!!!!!!- Va exclamar en Finnick.

El adjuchas va saltar cap en Finnick i acte seguit el va agafar i el va tirar violentament contra el terra.

-Baka- Va dir la Nafi mentre travessava el adjuchas.

La Nafi se'ls va carregar a tots tant rapid que no ens va donar temps als altres de fer res.

- Capitana, ens en podries haver deixat algun- va dir la Meina fent morritos

- Jo que tenia ganes de lluitar -va dir el Finnick mentres s'aixecava del terra.

- Bueno, deixem de discutir que encara ens queda una bona estona per arribar al lloc on hi ha la acomulació de Hollows - va dir el Moules- aixo d'ara no es res comparat emb el que ens trobarem allà!

- Va vinga que sino no arribarem mai -va dir la Nafi -i no us queixeu si heu anat lents a reaccionar.

- Si - van dir la Meina i el Finnick a l'hora.

Els 4 shinigamis de la 11a es van posar a caminar cap on indicava el tinent...

Els shinigamis van caminar durant una llarga estona que es va fer eterna; només es van trobar alguns hollows dispersos que no els van causar cap problema i que van despatxar ràpidament. Finalment, van veure una taca fosca entre les dunes de sorra. En acostar-s'hi van veure que era una roca enorme, aparentment sense res destacable.

- Segur que és això? - Va preguntar la Nafi, que es començava a impacientar.

- N'estic gairebé segur que ha de ser aquí, examinem-ho més a fons per si de cas.

Els quatre van donar la volta a la roca fins que la Meina va exclamar:

- Mireu aquesta part! Aparentment és igual que la resta, però si us hi fixeu veureu que és d'un color lleugerament diferent. Això pot voler dir que...

Va empènyer la paret amb totes les seves forces, i van poder veure un lleuger moviment. Els altres la van ajudar i entre tots van enretirar una pedra que encaixava perfectament amb un forat.
La capitana va ser la primera en entrar:

- Aquí només hi ha unes escales que baixen, deu ser l'entrada d'algun túnel o galeria més gran. Em sembla que hem trobat el que buscàvem.

- Doncs alijerando que tenim feina! - va cridar la Nafi mentre començava a baixar les escales.
- A mi això no em dona molt bon rollo... - va dir la Meina que anava darrera la Capitana.
- No et preocupis Meina, ens encarregarem de tots els Hollows que trobem en un tres i no res! - intentava tranquilitzar en Finn-chan.
- Voleu fer menos soroll, esteu demanant que ens assaltin a crits! - va cridar en Moules que tancava la fila.
La Nafi es va girar amb cara de pocs amics:
- Deixa de cridar Tinent o vindran tots els Hollows...

Van seguir baixant unes escales que semblaven no tenir final, no trobaven a ningú que se'ls hi interposés en el seu camí. Però els shinigamis sentien com uns reiatsus no molt agradables anaven guanyant intensitat.
- Diria que ens acostem a l'aglomeració anomala de Hollows - va susurrar en Moules.
- Eh? - va dir en Finn-chan amb cara de no entendre res.
- Que s'acosta l'hora de filetejar Hollows! - va cridar la Nafi.
- Taicho! - van cridar els tres asustats per l'entusiasme de la Nafi.
- No crideu nois, o ens sentiran... - va dir la Nafi tranquilament.

Finalment van arribar davant d'una porta molt sospitosa..

La Nafi estava d'avant d'una porta amb un aire misterios mentres els altres estavem acavan de baixar l'escala, quan de cop jo em vaig entrevancar i vaig caure sobre la capitata, que es va aguantar a la porta i aquesta es va obrir caient les 2 a dintre una sala.

- Ho sento molt capitana- vaig dir jo de seguida.

- Hauries de vigilar una mica - em va dir la capitana ben seriosa.

- Noies esteu bé- va dir el Finn-chan entran a la sala seguit del tinent.

Al entrar el Moules va començar a mirar detenidament la sala.

- Quina sala més gran- va dir el tinent- que raro que no hi hagi ningú vigilan-la. Segurament ja saven que estem aqui i ens estan preparant una emboscada.

Com si haguesin llegit les paraules del tinent 2 grans portes es van apareixer a la paret de la sala i vam sentir moltes pases que s'acostaven atraves d'aquestes dos.

- Sembla que per fi comença la gresca! - va dir la Nafi - Aneu alerta i acabeu amb ells el més ràpid possible!

Una munió de hollows va irrompre a la sala amb un gran escàndol, abalançant-se sobre els quatre shinigamis, que es van preparar per al combat. Tres enemics van atacar a en Moules, que va decapitar el primer, va atravessar el següent i va partir per la meitat l'últim. Dos hollows esquarterats van caure just davant seu, va girar la mirada i a la seva dreta va veure tot de hollows que sortien disparats d'on estava lluitant la seva capitana. Al seu costat veia la Meina que els despatxava de dos en dos amb un somriure macabre, i més enllà hi havia el Finnick gaudint de la seva primera batalla. Es va concentrar en els enemics que tenia davant. Els hollows eren molt impetuosos i salvatges, però la seva força no es podia comparar a la dels shinigamis.

De sobte, el tinent va aixecar la vista instintivament i va veure que les portes es tancaven. Abans de que pogués advertir als altres, els hollows es van començar a replegar al davant de les portes, bloquejant el pas.

- Afanyeu-vos a derrotar-los, - va cridar - les portes es tanquen!

La lluita es va intensificar i el shinigamis van començar a acabar amb els hollows encara més depressa, però va ser inútil; quan van acabar, les portes ja s'havien tancat.

- Merda, no podem passar! Ara haurem de...

La Nafi va esbotzar les portes d'un parell de puntades de peu:

- No sé amb qui es pensen que tracten aquesta colla, però si es pensen que amb això ens poden aturar, s'emportaran una sorpresa.

- Vinga marxem- va dir la Nafi.

- Però capitana, encara queden molts hollows per matar - es va queixar el Finnick.

- No et preocupis ja en trobarem molt més, i més forts, que aquests no valen per res- va dir el Moules- ara ens hem de posar a buscar els més forts!

Els 4 shinigamis vam començar a correr passadis avall, i els hollows que haviem deixar enrrere ens van començar a perseguir, la seva feina era aturar-nos.

De cop els 4 vam caure en un forat.

Els 4 intrusos en el Hueco Mundo van seguir caient i caient. Al final van arribar al final del forat.

-Quin lloc més fred i humit, costa respirar... potser estem a les profunditats del Hueco Mundo? -va dir en Moules.

-Sí per desgracia estem a les profunditats d'aquest mal món fastigós -va dir tot queixant-se la capitana de l'11a.

-Estúpida Shinigami ni que la Societat de les Ànimes fos millor, Ja!- va dir una veu misteriosa en to burleta.

-Qui ets?! -va pregunta la Meina.

-Voldràs dir qui som- van dir 4 veus simultàniament

-4 veus! Perfecte! Així la Nafi em deixarà de robar Hollows- Va dir e Finnick.

-Un nen petit? A tu et mataré primer- va dir una veu que surtia disparat com una bala.

Tots van mirar el hollow que es dirigia cap en Finnick i van desvainar las Zanpakutos. Llavor van comprendre el perill de la situació. Els 4 Shinigamis s'havien topat amb 4 Vasto Lordes.

- Aixo es comença a complicar- va dir el Moules.

- Nois ja podeu anar amb compte, són Vasto Lords- va dir la capitana.

- Que?- vaig preguntar jo, no savia que era un Vasto Lord.

- Es la classe més poderosa de hollows- em va aclarir la capitana.

- La més forta?- es va sorpendre el Finnick

- Es clar que sóm els millors, que et penses nen petit- va dir un dels Vasto Lords- tindras la sort de morir a les nostres mans.

- Meina, Finn-chan fins hi tot tu Moules, se que no sou durs de pelar, però vigileu molt, els vasto Lordo tenen el nivell d'un capita, confio amb vosaltres- va dir la Nafii mentres es llençava cap a un amb un riure sanguinari a la cara.

El tinent va fer com la capitana i es va anar a enfrontar a un altre.

- Vinga Finn-chan, que nosaltres segur que podem- li vaig dir al meu company, pican-li l'ullet.

- A qui et penses que li dius, esclar que si que podem- em va dir amb un somriure d'orella a orella.

Els dos shinigamis ens vam posar en convat.

El Vasto Lorde de més a l'esquerra va començar a riure:

- Que tenim el nivell d'un capità? Potser d'un dels d'abans si, però em sembla que el Seireitei ha caigut bastant baix últimament...

- Repeteix això!!!! - La Nafi es va abalançar sobre l'enemic amb una expressió de fúria a la cara. Els altres van fer el mateix i la batalla va començar. En Moules va atacar i el hollow va esquivar l'atac mentre saltava i contraatacava amb una puntada de peu. El tinent va parar el cop amb l'espasa i va tornar a la posició de combat.

- Veig que per ser tinent et defenses... Però no sé si en tindré suficient.

- Em sembla que hauries de ser una mica més prudent, podria ser que t'estigués guardant una sorpresa...

En Moules va mirar al seu voltant i va veure com la Meina i el Finnick es defensaven en dos combats aferrissats i com la Nafi arraconava el Vasto Lorde a base de cops d'una força descomunal.

El combat era molt dur, el Vasto Lorde amb el que jo estava lluitant era molt fort, però aixo encara em motivava més a lluitar.

De cop vaig relliscar, vaig caure al terre i vaig perdre la consciencia.

Quan perfi em va tornar la conciencia, el primer que vaig veure van ser les cares del Finnick i el tinent miran-me drets al meu costat i una mica més lluny la capitana, assentada en una gran roca.

- Com estas, Meina- em va preguntar el tinent.

- Bé, però que ha passat? i els Vasto Lordes?- vaig preguntar jo.

- En mig combat has relliscat i has perdut la consciencia, m'he hagut d'encarregar jo del teu, i ja estan tots derrotsts i morts- va dir la capitana.

- Per que sempre que hi ha lo millor m'ha de passar algo?- em lamentava.

- Vinga que no tenim temps de lamentacions, ara hem de trobar com sortir d'aqui.- va dir el tinent.