Rol: Missió Hueco Mundo. El rescat de la joia sagrada

Aiiiiiiiii SHINIGAMIS aquesta baralla s'aguera pogut evitar recordeu el que vaig dir en primer moment-vaig dir
la Gooraa em talla una part del abdomen.
ja esta be si no voleu un tracte amb mi com vaig dir al inici no tinc mes que parlar amb vosaltres ara seran les nostres zampakutohs qui parlen BAN-KAY 神々の涙(plorar de deus)-vaig dir

Vaig estar lluitant molta estona, ja estava agotada i ell també, les nostres forçes debilitaven.
-Que, Shinigami? No pots més? I tu et fas dir capitana? No em facis riure!
-I tu que? milhomes... nomès saps xerrar? Dons t' informo que així NO em podras guanyar!
-Ensenya'm tot el teu poder, Shinigami!
-I si et dic que no? No tinc intenció d' utilitzar el Bankai amb tu!
Vam continuar amb la lluita fins que no podía més, estava a punt de caure al terra de tan esgotament, portavem hores i hores en una sala quadrada gegant, que es una ilusió que ha creat el vizard.
-BAN-KAI!!! -Vaig cridar
-Així m' agrada, vinga! demostra'm el que saps f...
Furiosa, amb les meves ungles, el vaig empotrar contra la paret.
-Has perdut, vizard.
Ell va fer l' intent d' escapar, però no va poder, ja que el meu Bankai, a part de anar 10 vegades més rapit, em feia veure els enemics a una velocitat més lenta, encara que vagin a una velocitat descomunal, es dir, que millorava els meus reflexos.
El vaig travessar amb les meves garres i tot va acabar.
-Bé, un menys........ Aquesta força espiritual... HANAKO!! Siusplau... ves amb compte...

Be,be ara si tinc que morrir açi mateix ho fare pero mai perdonare el que acabeu de fer-vaig dir
tu has mateix has buscat tot allo-Hanako diu
aixo,aixo vizard maleducat i si foras una mica inteligent et retiraries-diu Gooraa
tens rao Gooraa-san pero ara mateix soc el major estúpid del mon-vaig dir
Gooraa-san presumixes de velocitat pero encara no coneixex el meu shumpo Hanshafu -rodejant la Gooraa li talle el pit

El Kirajh li va fer una ferida al pit a la Gooraa.
-Capitana -vaig dir
-Per què no et fitxes més en mi? -em va dir una veu a l'orella. El Vizard havia aparegut al meu devora i em parlava a l'orella tan tranquil. Com podia ser que no l'hagués vist?
-Què? -vaig dir quan em va immobilitzar els braços a la meva esquena.
-Hanako-chan -em va dir el Vizard- no t'has de despistar si fereixo la teva companya. No has canviat gens des que l'Acadèmia
-Què? -vaig demanar- Ja t'havia vist abans?
-No m'has sentit? -em va demanar rient- Jo abans era un shinigami de la família Kuchiki!
-Deixa'm anar! -dic enfadada intentant deslliurant-me els braços.
-Deixa-la estar -li diu la Gooraa darrere seu. La Gooraa va treure l'espasa amb molta rapidesa i la posa al coll del Kirajh.- Si no la deixes anar... et tallo el coll!!

Be no es poseu nerviossas xiques,l'unic que estic fent es fer el que heu fet al meu subordinat pero be-vaig dir
llevat d'arrere de l'Hanako o et pelo vizard-va dir Gooraa
saps que s'ha t'oblidat un detall molt xicotet jo tambe tinc una katana i puc pelar a l'Hanako-chan,supose que no volls que la mate,si volls ferme un favor llevat esa katana malolient del meu coll ara mateix...

-No diguis ximpleries -va dir la Gooraa- agafes els dos braços de la Hanako amb les teves dues mans. Si deixes anar una mà, la Hanako s'alliberarà i saps que és molt bona amb els kidos! Els pot fer amb una sola mà i...
-De fet, amb un sol dit... -vaig dir rient, esperant la meva oportunitat- Hado 33, Sokatsui!

Una gran bolla de foc blau va sortir de les meves mans i va impactar en el Vizard que m'agafava.
-Merda! -va dir el Vizard mirant-se el braç on havia impactat el meu kido- Per què em fas això, Hanako-chan?
-Eh, que qui acaba d'insinuar que em volia matar ets tu -vaig dir enfadada :suspicious:

pero si saps que era broma i gracies per a lliberarme a mi tambe amb el teu kido Hanako-chan -vaig dir
pero ara amic meu tens totes les papeletes pera perdre-va dir l'Hanako
per que el dius-vaig dir

-No pot ser! -dic girant-me i mirant la Gooraa que... estava bé.
-Veus com no has canviat gens -em diu el Vizard posant-me la mà a la boca i l'espasa al coll.- Ets massa innocent, Hanako-chan per se capitana general... Gooraa, deixa l'arma en terra i retrocedeix

La Gooraa així ho va fer.
-Vegem... jo necessito partir d'aquí i per fer-ho m'és vital la teva ajuda, Hanako-chan.
-Nnueiaaaaaaaa! -contesto amb la seva mà tapant-me la boca
-Què? -diu ell alçant la mà
-Què no puc respirar, inútil -li contesto i, acte seguit, li mossego la mà

AIIIII QUIN MAL em vas a fer plorar ,no has cambiat gens des de que ens van coneixer en l'academia a mes a mes ara eres mes guapa encara que abans no mossegaves-vaig dir
Que volls-em va dir l'Hanako
no hi ha presa Ha na ko - chan jo estic tan a gust aqui prop de tu-vaig dir
en resum jo deixe anar a l'Andrea i a tu persopost acambi de la joia que com podeu veure em perteneix-vaig dir
i es va sentir Senbonzakura Kageyoshi...

-Què és aquest renou? -demano mentre el Vizard es queixa de la meva mossegada- ARG!! La SENBONSAKURA KAGEYOSHI!!
-No ho has sentit fins ara? -em demana el Vizard, burlant-se de mi. Li vaig treure la llengua, com una nina petita, per tornar-li la burla.
-Vols que et torni a mossegar? -vaig demanar de males puces - i deixe'm anar!!
-Mata, Senbonsakura Kageyoshi! -diu el Byakuya que apareix davant de nosaltres ple de sang
-Torne'm la meva filla!! -crida Byakuya- i torna la joia de la meva família
-Deixe'm anar!! -segueixo insistint. Però res, deu ser sord perquè veig que no em fa cas... i si li mossego l'orella?? I abans el Byakuya ha parlat d'una joia... què deu ser això?
-No te la penso tornar -va dir el Vizard- Aquella joia pertany a l'hereu Kuchiki, i ho sóc jo, no n'Andrea
-Escolta, deixe'm anar...
-L'Andrea és la meva filla -contesta Byakuya enfadat- A ella li pertany la joia!! ET MATARÉ!!

Miler de pètals de flors es varen llençar contra nosaltres
-Byakuya no! -vaig cridar- Que jo també sóc aquí!

Jo vaig utilitzar el Shumpo per anar encara més endarrera d' en Byakuya. Vaig limitar-me a mirar tota la lluita callada, sense dir ni una paraula, que per un motiu misterios tornava a ser al principi ( :?: ) Ja no hi era de part de ningú, el meu cor és va tornar negre de sobte, volía que tots moríssin però que tots sobrevisquesin... De sobte, vaig desapareixer. Tot continuava com si jo no estigues, mentrestant, jo reflexionava.

Jo fent un shunpo amb l'Hanako conseguim esquivar l'atac del Byakuya
jjejejejejje :jojojo:-jo
de que et rius si casi ens pela als dos-va dir l'Hanako
no veus amb els mateix ulls que jo un shinnigami que prefereix una joia abans que al actual capita general posant en risc la seua vida els shinigamis sou molt divertits-vaig dir
...-Hanako
et propose una altra cossa -li vaig a parlar a l'orrella ..............................................................................
tu decidixes si aceptes el meu tracte si o no.-vaig dir

-Et mossegaré l'orella!! -li crido
-No farà falta si em segueixes cridant així -em diu
-Deixe'm en terra -vaig exigir pegant-li cops amb els peus
-Aturaaa!! -em va dir alçant-me per esquivar un altre atac de la Senbonsakura!!
-Prou Byakuya!! -vaig cridar- no puc morir encara!! No he triat un següent capità general!
-No et moriràs -em va dir el Vizard
-Deixe'm en terraaa!! -vaig exigir. Com podia tenir tanta força? M'agafava amb tanta força que em feien mal les costelles... justament el meu punt feble era la força! Era bona amb les arts kido, amb el shumpo, amb la katana i, fins i tot, amb el combat cos a cos, però la força...
-Escolta -em va dir el Vizard- No vols sentir el meu tracte?

pelo al veill malparit sense que tu posses els nas per mig i tornare la joia i l'ANDREA-li vaig dir a l'orella
...-Hanako
tu decideixes Ha-na-ko-chan-vaig dir sonrient

-Sí, ja! -dic jo- com si matant el Byakuya, només per això em tornaràs l'Andrea i la joia
Em poso seriosa i no el miro
-Què? -em diu el Vizard- Què vol dir aquesta cara? No et sembla bé?

No li vaig contestar, simplement em va limitar a no mirar-lo.
-No parles? -em va demanar a l'orella, donant-me un ensurt
-Eh! No m'espantis -li vaig dir enfadada mentre posava les mans en posició per fer un kido- Hado 90... -vaig començar a dir
-Em sap greu però no caure en el mateix parany dues vegades -em va respondre agafant-me la mà i... crac!!
-ARRGG!! -Vaig cridar
-Hanako!! -va cridar la Gooraa
-M'has romput la mà!! -vaig dir-li al Vizard mentre em queien llàgrimes de dolor per la cara.- Me la pagaràs!!

Aixo te l'has buscat tu mateixa i vinga DONA no plores que pareix que jo siga el roin-li vaig dir
:ulls2: -l'Hanako
a vore tens dues opcions deixar que el Byakuya ens pele als 2 i deixar la societat d'animes a un futur incert,o
proposar-me una cosa que m'agarde-li vaig dir

No podia perdre més el temps! La Gooraa estava prou enfora per no fer-li mal si feia servir aquell truc, i el capità Kuchiki tampoc no en seria perjudicat... Era la meva oportunitat!!
-Deixa'm anar la mà, que em fas mal -vaig dir, queixant-me amb el cap baix.
-Crec que no... -em va contestar seriós i sense perdre la compostura.
-Vinga, no siguis cruel amb una prova noia -li vaig dir posant veu plorosa.
-Aquestes mans teves fan uns kidos de nivell 90 en menys d'un segon i sense invocació -em va dir- Et penses que no m'he documentat sobre vosaltres abans de venir??
-Tinc la mà trencada -li vaig recordar- No la puc fer servir. Així que amolle'm!!
-D'acord, d'acord -em va dir deixant-me anar la mà.

Vaig riure sinistrament...

-Quina errada tan gran acabes de cometre... -vaig dir. Amb la meva mà rompuda el vaig agafar pel braç i aplicant el meu reiatsu el vaig aixecar del terra i el vaig estampar contra el terra. Em vaig fer moltíssim de mal, però ara no tenia temps per plorar. Vaig xisclar els dits i, darrere meu varen aparèixer els membres secrets de l'elit de la Primera Divisió, amb l'uniforme de ninja i la cara tapada.

El Vizard es va aixecar amb una rapidesa admirable. Vaig observar com, el meu reiatsu vermell, sortia al meu voltant creant-me una aura de foc. Impossible apropar-se a mi, amb aquell reiatsu. Alguns membres de la meva divisió es varen fer enrere. El terra va començar a tremolar i el Vizard es va quedar dret, mirant-me.

Vaig treure la katana. Aguantar-la amb la mà rompuda em feia molt de mal, però ho havia de fer... com a capitana de les tretze divisions, havia de lluitar contra qualsevol que volgués fer mal al Seireitei.
-Carbonitza'l, Suzaku -vaig dir, activant el foc rabiós de la meva Zanpakuto.

A on vas Hanako-chan amb eixa ma,pero tinc que admetre que el teu reiatsu dona una mica de por-vaig dir-li
Aixo no es res vizard-diu l'Hanako
per que em tractes amb un to tant despectiu jo soc amic teu tot aixo va passar per la vostra sordesa,pero ja esta be sou 3 vs 1 pero jo encara no he jugat el meu as-vaig dir-li
no parlis tant que em dones fàstic no voll res mes amb tu-Hanako diu
es llança a per mi sense contemplacions
a quants capitans has manat per a buscar l'Andrea...Aixo no m'importa ni el se,el que si se esque ningu a tornat-vaig dir-li

Estava enfadada, força enfadada.
-Calla!! -vaig cridar mentre em llençava contra ell amb la Zanpakuto alliberada. La meva katana va xocar fort contra la seva i el foc, amb l'impacte va caure sobre ell. Però el Kirajh va ser ràpid i, amb un shumpo, es va posar a un lloc segur.
-Foc tallant! -vaig cridar, invocant un atac de la Suzaku. Una gran quantitat de foc en forma de bolla es va crear i, amb una gran velocitat va ser llençada contra el meu enemic.

Ho va esquivar, per poc. La casa on la bolla de foc havia impactat estava totalment envoltada de flames que la devoraven sense pietat.
-Quin poder més agressiu -va dir el Vizard, refugiant-se a l'altre terrat
-Això et sembla? -li vaig dir a la seva esquena. Ell es va girar, lentament i em va observar, en silenci.
-Hanako-chan -em va dir- No em facis treure la Zanpakuto. Odio lluitar contra els antics amics.

Jo vaig riure, presa de la ràbia i del poder del foc que n'animava a la lluita.
-Com t'ho he de dir per què m'entenguis? -vaig dir- Jo a tu no et conec de res!
-No te'n recordes? -va demanar-me- Aleshores, escolte'm bé, que et contaré la història de com et vaig conèixer...

fa uns 1500 anys que ens vam conéixer es clar-li vaig dir
Jo mai atacaria a un amic tu no eres res-Hanako diu
deixam parlar per favor,ens vam coneixer en el primer any d'academia i tu vas ser la meua primera amiga de tot aquest maleit lloc anomenat societat d'animes,pero tot lo bo mai dura molt de temps tu vas ser ascendida al poc de temps per les teues abilitats i jo un Kuchiki que no era a la classe avanzada era una deshonra pera tot el meu maleit clan que sol es pensava en el que el vei diu-vaig dir
...-Hanako
clar quan vaig estar amb tu se m'oblidava per moments la meua infeliç vida per que tu em tractabes com a un amic i no com a un Kuchiki.-vaig dir-li
es..to..umm-Hanako
Jo l'unic que vull desmostrar i fer realitat el son de la meua mare abans que el senyor eixe que esta mirant-nos sense dir res vaja enviar a la meu mare a la mort.-vaig dir
...-Byakuya
la meua mare em va dir "Feste fort pera que tots en el nostre clan s'assenta orgullosos i com a recompensa tindras la joia"
ara estic asi pera que'l meu clan em reconega com al mes fort i ademes em donen el que em perteneix la joia-vaig dir
pero aço ja ha anat molt lluny per una simple joia ara vull el cap de'l meu TIO Byakuya-vaig dir
Hanako miram et done l'esquena si no m'has matat en vint segons em carregare al Byakuya i a qualsevol que es pose al mig.-vaig dir-li desicio es teua Hanako-chan :content:

-Tot és mentida -va cridar Byakuya Kuchiki avançant cap al Vizard- Torne'm la joia!!
-Demanes per la joia, però no per la teva filla -diu Kirajh
-CALLA!! -Va cridar el Byakuya- BANKAI!!

Milers de pètals de cirerer es varen llençar contra el Vizard que es va posar la màscara ràpidament. Amb la seva katana, va ser capaç d'esquivar els pètals, tot i que alguns li varen fer una ferida a la cara. El Vizard es va tomballejar quan la seva màscara es va trencar.
-MATA'L, HANAKO -em va cridar el Kuchiki- MATA'L ARA!

l'Hanako em posa sobre el coll la seua zampakutoh
Fes el que tingues que fer mai tindras una oportunitat com aquesta Hanako-chan-vaig dir-li
que fas HANAKO MATA'L JA,NO VEUS QUE POSSA EN PERILL L' ORGULL DE LA FAMILIA KUCHIKI,EL POSSA PER TERRA MATA'L JA-diu Byakuya
Per que?tinc que fer aixooo -diu Hanako
Gracies Hanako-chan -vaig dir-li-com tu mateixa has dit abans "Jo mai faria mal a un amic"aixo em diu que em reconeixes pero ara mateix no vull involucrar-te en esta baralla Bakudō 99 Kin Bankin (informaccio)t'atrape Hanako-chan ja es l'hora de finaltitzar amb aço-vaig dir
em pose la mascara i amb el meu shunpo em dirigeix fins a el Byakuya,mentre l'Hanako es queda atrapada fins que no pot veure el final de la batalla.
.
.
.
fins que el Bakudo s'esvaïx i molt a lluny es veu algu molt ferit a terra...

M'havia dormida...

"Què? Què havia passat? -penso- No m'acostumava a quedar dormida d'aquesta manera!! Ah, ja ho entenc... em va fer un kido de somni! Merda! Com he pogut caure en un truc tan baix!! :enfadat:"

M'aixeco lentament. Em fa mal l'esquena, com si m'haguessin aplicat al damunt un gran pes.

"M'estranya que m'hagin deixat aquí tirada... -vaig pensar- On deu ser la Gooraa?? I la resta de capitans? On són? I els meus subordinats? On és tothom?"

Sento, de sobte, una respiració forta darrere meu. Em giro, en guàrdia. Hi havia algú al terra... estava ple de sang! M'hi aprop corrent
-Capità Kuchiki! -crido veient el Byakuya mig mort. Vaig fer aparèixer una papallona infernal i vaig enviar-la a la quarta divisió perquè curessin al capità Kuchiki
-Kuchiki -vaig dir- Què ha passat?
-La meva filla... -em diu el Kuchiki- el meu orgull...
-On és el Vizard?? -vaig demanar
-Ha escapat...

Hanako es dirigisca cap a la quarta divisio pera que li curaren la ma.
vaig apereixer d'avant de l'Hanako
EYYY Hanako-chan-vaig dir
tu-va traure la seua zampakutoh
Dona pensava que amb una sesta et posaries de millor humor-vaig dir-li
pos no Vizard fastigos que has fet amb la Gooraa-va dir Hanako
l'he portat a la quarta diviso es clar-vaig dir
per que?-hanako diu
per que estava ferida-vaig dir
I l'Andrea?-Hanako diu
ja he portat a la princesa al seu castell esta prenent una plàcida sesta-vaig dir
perque has deixat al Byakuya viu-hanako
volias que me'l carregara de veritat?eixa part fosca no la coneixia Hanako-chan-vaig dir
pretens que et perdonem sense mes-Hanako diu
NO-vaig dir-sencillament m'he adonat d'una cosa molt important la salut no es compra amb diners
:gasp: -Hanako
no m'he equivocat nooooooooo,
la venjança així siga en nom d'altres no conduïx a cap lloc
dóna'm la teua mà esquerra-vaig dir
eixa es la JOIAI perque me la dones a mi-Hanako
vull que la tornis-vaig dir
deveritat que no la vols-Hanako
No,ja he demostrat el que habia vingut a demostrar
dóna'm la teua mà dreta i guarda eixa katana que dóna mal rotllo-vaig dir
que fas?-Hanako
no puc anarme i deixar esta ma aixi Kidō curativo Hone soshiki no saisei
be me'n vaig adeu Hanako-chan-vaig dir

Em va curar la mà amb una gran rapidesa.
-Oh! -vaig exclamar quan em va deixar anar la mà i la vaig poder moure sense cap problema.
-Adéu Hanako-chan -em va dir. Jo li vaig posar cara de males puces.
-Adeú, Hanako... -va repetir somrient. Em va donar l'esquena, disposat a partir a vés a saber on
-On vas? -vaig demanar amb curiositat
-A casa meva -em va contestar, com si fos la cosa més evident
-I on és això? -vaig demanar ofesa
-És un secret -em va contestar- O vols que t'ho digui perquè la Societat d'Ànimes em mantingui vigilat?

Em vaig creuar de braços.
-D'acord -vaig contestar. Es va quedar plantat davant meu, sense moure's- No te n'anaves? -li vaig demanar
-Sí, però abans de partir et vull fer una pregunta -em va dir, seriós- Te'n recordaves de mi?
- ... -vaig contestar.
-No canviaràs mai, eh! -em va dir, rialler començant a partir- Ja ens veurem! -em va dir, mentre se n'anava.
-Adéu -vaig dir.
-Fins una altra! -va contestar i, quan em vaig girar, havia desaparegut. Ni rastre de la seva presència espiritual. Ja havia marxat a casa.