Vacances a Port Aventura

-Fa massa calor... -va dir la Momo mentre es ventava- Estic suant tant que mataria algú per un poc d'aigua.
Alguns shinigamis la sentiren i corregueren a treure-li tota l'aigua que tenien a sobre.

-Si us plau, no ens mati Capitana Hinamori! -varen cridar tots alhora.
-Que escandalosos... -es va queixar una dona vella que estava a davant d'ells a la cua per entrar.
-Escoltaa -li va dir la Yachiru a aquella dona vella amb cara de bulldog- No tindràs pas dolços a aquella bossa tan gran, oi?
-Doncs sí nena -va contestar la dona vella- Però no són pas per a tu. Així que vés-te'n, no molestis, va!

La Yachiru va saltar a sobre d'aquella dona i començà a mossegar-li el cap.
-Aaaaah, llevau-me-la de sobre -va cridar aquella dona girant-se cap a la Hanako i la Nafi.
-Dóna-li els dolços i et deixarà. -va contestar la Nafi, contenta i sense fer res.
-No els hi puc donar!! -va cridar la dona, intentant desfer-se de la Yachiru.
-Quan més estiris més fort et clavarà les dents... -l'advertí la Nafi.

-La cua és tan llarga que em donarà temps d'acabar-me tots els mangas abans d'entrar -es queixà el Haok.
-Repeteixo que sense el meu unicorn jo no vaig de vacances -es va queixar el Samael.
-Doncs perquè dus posat el flotador? -va demanar la Gooraa.
-Perquè és la moda a la Dotzena Divisió -digué el Samael- I a més, no és un flotador qualsevol! Té un control de neteja de l'aigua per evitar que els pixats de les altres persones entrin en contacte amb la meva pell delicada.

-Per què hi ha tanta cua? -va demanar el Victor- I això només per entrar?? No em vull ni imaginar la cua que haurem de fer per pujar a les atraccions.
-He dut crema solar! -va dir la Hanako començant a aplicar una capa generosa a sobre de la pell dels seus capitans.
-Jo no, gràcies -va dir el Samael- Aquest flotador filtra la llum i impedeix que la meva pell es torri.
-Jo el que tenc és gana -deia la Yachiru acabant-se els dolços de la dona bulldog, que sagnava pel cap.
-I encara ens queden unes quantes hores de cua... -es va queixar el Haok
-Per què no matem a tota la gent que tenim al davant i problema solucionat? -va demanar la Momo.
-Res d'assassinats avui -es queixà el Hitsugaya, a sota d'una tovallola- M'estic derritint...
-Intentem que el temps ens passi ràpid... -va dir la Hanako col·locant-se una pamela de propaganda d'El Shinigami Daurat. 
-Per què no ens colem i punt? -va demanar el Samael.
-Però quina classe d'educació us donaren els vostres pares? Sou uns deliqüents! -es queixà el Victor.
-Eh, a mi no em miris -va dir la Hanako ventant-se amb un bano de propaganda de "Roba interior Kyoraku", el negoci del seu pare.

-Cole'm-nos, va -va suggerir la Momo- Entrem per un costat, així ens estalviarem els diners de l'entrada i aquesta cua tan enorme!

Semblava que Port Aventura no estava fet a prova  de shinigamis, en un tres i no res tots els shinigamis ja havien saltat per un mur lateral amb un sol shumpoo i es trobaven a dins de Port Aventura.
- Vaya pringats els que es queden a fora fent cua i morint-se de calor - va comentar en Samael entre rialles - hi ha tanta cua a fora que això està mig buit.
- Aiguaaaaaaaaaaaaaa! - va cridar la Yachiru mentre saltava a dins del llac.
- Això no és una atracció Yachiru! -  va dir la Nafi agafant la Yachiru per el flotador que s'havia posat en pocs segons - Només és un llac. Per anar cap a les atraccions hem de seguir els camins.
- Doncs a caminar! - va cridar la Momo animada - vull arribar ja a les atraccions d'aigua!

-Quantes atraccions - vaig dir mirant el mapa de les atraccions de Port Aventura – no crec que tinguem temps de pujar a totes, amb la cua que hi ha no crec que en puguem fer ni la meitat.

-N'hi ha alguna de futbol? - va demanar el Victor, al dir la paraula “futbol” se l'hi havien il·luminat els ulls.

-Mmm... - estava revisant el mapa – No, capità Kudo, diria que no. Però pot ser que se'm hagi passat.

- I de basquet? - va dir l'Isshin amb cara de que si n'hi havia es passaria l'estona xinxant al Victor.

-Mmm... - vaig tornar a repassar el mapa – Diria que tampoc.

El Vitctor el va mirar amb cara de pensar: ja, ara ja no em pots xinxar.

Al mirar un altre cop al mapa veig un petit escrit a un costat.

- Aquí posa que hi ha una atracció que es relativament nova, es diu Shambala – vaig dir jo molt emocionada – jo crec que ha de ser una de les primeres a les que hem de pujar, per que segurament més tard hi haurà més cua i ens haurem d'esperar molt.

- Doncs correm! - Va dir la Hanako. Tots els shinigamis vam anar corrents a davant l'atracció.
- No hi ha cua!! - Va dir la Meina amb cara de il·lusió - Va pujem, pujem!
Quan estavem a punt de entrar, un treballador en va parar:
- Ho sentim molt, però l'atracció esta parada i no creiem que funcioni en tot el dia.
-Doncs jo vull pujar! - Va cridar la Meina
- Jo tambe! - Es va unir la Hanako
- Ho sentim pero podria ser perillós.
Els shinigami va tindre que tornar endarrera:
- I on anem ara? - Va preguntar l'Eloi
- A pujar el Shambala - Va dir la Goora
- Pero si no ens deixen.... - Va respondre la Momo
- Tinc un pla. Segiume. - I es va ficar a dintre d'uns arbustos.