Primera aventura. El Hollow poderós.

La capitana general de les tretze divisions, Hanako, estava mig adormida sobre un munt de papers al seu despatx, al quarter general de la primera divisió, al Seretei. Hanako respirava lentament mentre, per les finestres, es filtrava el sol del capvespre amb el sol taronja que descendia en l'horitzó.

La capitana general havia tingut un dia molt dolent, perquè els entrenaments matutins amb el seu esquadró havien anat de pena. La capitana s'havia enfadat i havia renyat els seus subordinats, cosa que detestava fer. El seu tinent havia partit al migdia a una missió i encara no havia tornat, així que la capitana havia seguit emplenant els papers corresponents de la seva divisió.

Però ara, la Hanako s'havia quedat adormida i somniava profundament. Tan profundament dormia que no se'n va adonar que el seu tinent tornava de la missió i que cridava per despertar-la.
-Capitana, capitana! -cridava el tinent estirat a terra.
-QUÈ? -cridà Hanako espantada, despertant del seu plàcid somni.

El tinent era ple de sang i tenia la cara arruada per l'esforç.

-Què t'ha passat? -demanà la Hanako agenollant-se al seu costat.
-Em sap greu, no he pogut completar la missió -digué el tinent en un sospir quasi inaudible.
-Tranquil, descansa -digué la capitana- Que qualcú avisi els membres de la quarta divisió! RÀPID!
-Capitana...
-Em sap greu -va dir la capitana Hanako- però no et puc curar tan bé com ho farà la capitana (o capità) de la quarta divisió.
-Capitana... -digué el tinent- El hollow, no està sol... i és molt fort. Té uns poders que no havia vist mai...
-És un Menos Grande? -demanà la capitana.
-No... és pitjor! -digué el tinent. S'ennuegà amb la seva pròpia sang i escopí amb força. El tinent obrí el puny on molt fort, sostenia un tros de paper tacat amb sang. -Capitana, aquest és el mapa que em van donar per complir la missió. L'hi torno capitana i vagi molt alerta amb les...

I el tinent exhalà el seu darrer sospir. La capitana Hanako, amb les mans plenes de sang i amb llàgrimes als ulls, estrenyé amb força el mapa.
-Jo acabaré la missió, aleshores -digué amb resolució- però no aniré tota sola. Convoqueu una reunió de capitans ara mateix!!

Entrenava sol al dojo de la meva divisió quan he reubt la papallona infernal i m'ha dit que tinc que anar a una reunio de capitans. Deixo la meva katana i corro a la reunió

Quan va arribar el capità de l'onzena divisió, el Hiroyuki, ens vàrem posar a parlar dels problemes de la missió dels Hollows. Jo li vaig explicar tot el que sabia, així com el mapa que m'havia donat el meu antic tinent.

-Ara hauré de cercar un tinent nou, i no sé què dir-te... el Seretei està completament desert per les vacances. -reflexionà la capitana Hanako- Tothom ha partit de vacances i només hi quedem els capitans! I alguns, perquè la majoria dels capitans han partit també de vacances.

Es va fer el silenci mentre la llum de la lluna començava a regnar sobre el cel i a desprendre una suau claror. Els capitans encara seguien reunits una estona més tard, concretant com ho havien de fer per dur a terme la missió.

-Finalment, crec que hem arribat a un carreró sense sortida -digué Hanako- Cal anar a matar aquell hollow i no sabem res d'ell... només on es troba i que és tan poderós que un tinent no pot amb ell... Crec que no hi ha cap dubte, capitans. Hi haurem d'anar nosaltres

La incursió de la capitana de la sisena divisió a la nostra reunió ens agafà per sorpresa. La resta de capitans encara tenien vacances i nosaltres estàvem decidits a complir la missió sols. I segon els meus càlculs, la capitana de la divisió sis encara tenia dues setmanes de vacances.

Entrà a la sala amb totes les maletes a la mà i amb un bronzejat molt saludable, amb els cabells negres amollats i somrient. Hiroyuki, al·lucinant, es va quedar de pedra en veure totes les maletes que portava la capitana.
-D'on véns? -demanà curiós del capità de la divisió onze.
-De les meves vacances! -cridà la capitana de la divisió sis.- I... aquí teniu uns regals.

Va treure de la seva bossa uns collars hawaians que va posar al coll dels dos capitans. Hanako va riure i va donar les gràcies, mentre que el fort Hiroyuki es va quedar glaçat.
-Lleve'm això, no és seriós! -cridà Hiroyuki
-Però si et queda molt bé -va riure Andrea
-QUE NO!
-Que et dic que sí
-Capitans... -va dir la Hanako, impacientant-se
-Escolta maca... -Cridà Hiroyuki
-AH, DEIXE'M ANAR! -cridà Andrea
-SILENCI!! -cridà Hanako per imposar ordre

Mitja hora més tard, Andrea Kuchiki ja sabia que havíem de completar una missió contra un hollow molt poderós i es mostrà voluntària per acompanyar-nos en el nostre viatge. La Hanako va estar molt contenta perquè amb tres capitans segur que vencerien aviat i podrien tornar prest a casa.

El dia seguent quedem els tres capitans a l'entrada del rukongay. Les dues capitanes arriben + prest i es posen a parlar entre elles de coses que jo no entenc. Pero jo encara no he arribat, soc de cami a una gran velocitat

Arribo i les 2 se'm queden mirant. Que fas, Hiroyuki? em demana Andrea. jo l'observo amb xuleria i li mostro les dents, i ella retrocedeix asustada perque eela es noble i refinada i la meva força bruta i la meva espasa la asusta. Hanako em mira enfadada i curiosa perque ella es la capitana general i ha de tenir molta atencio en lo que els altres capitans anem fent. Es normal q les 2 em mirin aixi perque e aparegut amb un todoterreno 4x4 vermell descapotable. Es un cotxe gran, amb unes rodes enormes i molt rapid i que en cinc segons es posa a + de 100 kilometros per hora. Quan el cotxe se'ncen aixeca una gran pols i el motor rugeix ferotgement.

Miro les dues capitanes que encara alucinen i somric. Obro la porta de darrere amb xuleria convidant les 2 capitanes a entrar. Andrea segueix amagada darrere de la capitana general i Hanako encara esta en shock. Jo segueixo rient

-CAPITÀ HIROYUKI! -crida la capitana Hanako espantada- QUÈ ÉS AIXÒ?
El capità, molt content, ens explica totes les prestacions del seu cotxe nou, de la velocitat que pot arribar a agafar i de totes les comoditats que té.
-Ja, veig que és un cotxe fantàstic però... -diu Hanako nerviosa- PERÒ QUÈ FA AQUÍ UN COTXE??
-Tranquil·la, tranquil·la... -diu Hiroyuki passant un braç per damunt de la finestra
-Nosaltres no necessitem això per anar ràpid -digué Andrea nerviosa
-Això és perquè encara no ho has provat, guapa -digué el capità i picà un ull- Escolteu, és un todoterreno magnífic, no tardarem ni tres minuts en arribar, ens carreguem el hollow i passem directament a la festa! Mireu! -digué el capità- Ja he comprat el sopar! -I va treure una bossa del supermercat plena de menjar i beures.

Hanako, finalment pujà al seient de darrere del cotxe.
-Condueix amb precaució, eh? -diu la Hanako posant-se ràpidament el cinturó de seguretat- El pressupost per reformes del Seretei d'aquest any és molt limitat!!!

El pitjor de tot va ser que la capitana Kuchiki accedís a pujar al cotxe...

---

Rukongay??? (llegit "rukongei" XD) Hiroyuki, m'has fet riure un munt, et mereixes un premi! Ets un xulo xD

Pujàvem amb el cotxe a una muntanya alta i plena de pedres.
-Capità Hiroyuki -va dir la Hanako- No trobes que hauríem d'anar un poc més lents?
-No passa res, monada -va dir Hiroyuki amb la seva xuleria innata i posant un braç per fora de la finestreta.

Mitja hora més tard, el camí es va fer més estret i les roques augmentaren.
-No esteu contentes de no haver fet aquest camí a peu? Heu de reconèixer que ha estat una bona idea això del cotxe!
-Ni pensar-ho!! -digué la capitana Kuchiki
-ALERTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA! -cridà la Hanako

Just a davant d'ells havia aparegut una pedra gegant que bloquejava el camí per tots els costats. El capità Hiroyuki va frenar però no va tenir molt de temps...

-BAKUDO 81, DANKU! -cridà la Hanako. Una gran barrera protectora s'interposà entre el cotxe i la roca, però va ser massa tard. Els tres capitans absorbiren l'impacte i foren desplaçats muntanya per avall...

Per si no sabeu què és el Danku: https://www.youtube.com/watch?v=hXNmkhteRlw

Caiem per una gran pendent i el cotxe queda fet una merda. Jo puc sortir d'entre els escombros però les capitanes no han tinugt tanta sort. Andrea està en estat de shock per l'impacte pero no s'ha fet mal. Hanako s'ha fet un tall al front i li surt un poc des ang. Tinc molta por del que les capitanes em puguin dir perq realment agafar el cotxe no ha estat bona idea... Som a un bosc molt fosc i profund i ple de telaranyes als arbres, el ambient es molt funebre

-Mireu-ho xl costat positiu... aventura al bosc amb el guaperes de Hiroyuki -lis dic mentre passo el braç per damunt els hombros de les dues capitanes

La ferida que la capitana Hanako tenia al cap sagnava profundament. En va, Hanako va treure un mocador de la butxaca del seu haori però no va servir de res... La capitana va aixecar el cap i tot el que va veure va ser foscor. La primera impressió que va tenir és que aquesta foscor era una conseqüència de la caiguda muntanya avall, però no era així. Els ulls de la Hanako s'acostumaren lentament al nou entorn.

Eren a un bosc antic i espès. Els arbres eren molt alts, d'arrels fortes que sortien més d'un metre de la terra. El sòl era fangós i banyat, ple d'una humitat terrible, que era a l'ambient en forma d'una olor realment nauseabunda, com un soterrani que fa molts d'anys que no és obert i es va anegant de pols. Respirar en aquest ambient calent era molt difícil, sobretot per a la capitana Kuchiki, que era la més jove dels tres capitans.

Els arbres eren tan alts i espesos que les seves fulles no deixaven passar la claror del sol. Tot i que els arbres eren alts, les rames eren sovint baixes i plenes de punxes. A més hi havia moltes teranyines que penjaven dels arbres i que no feien més que sumar una nota tètrica en aquell temible entorn.

Una gota de sang del meu front va caure al meu haori blanc. Encara em sentia marejada per la commoció i em va costar molta ajuda aixecar-me. Ho veia tot borrós fruit del cop al cap i tenia les sabates plenes de terra.

-Kuchiki, estàs bé? -Vaig demanar sense tan sols saber on era, només la sentia respirar. -Hiroyuki! On ets?

Estam vius i aixo es lo mes important -li dic a la Kuchiki molest. Jo se que dur el cotxe no era lo seu pero no ho admetré davant de les capitanes. Lis demano sies poden moure i em diuen q si, que estan un poc ferides pero q es poden moure. jo soc l'unic qui no ha resultar ferit, gracies en part al kido de la caoitana general.

-No tens un mapa, Hanako? -demano a la capitana de la divisió 1. Ella treu el mapa del seu haori mentre es seca la sanc amb l'altra ma. El tall es profund i no te molt bona pinta, em preocupa pero tampo no ho dire. La capitana Kukichi esta plena de fang i ferides, crec q en qualsevol moment el seu temible orgull kuchiki es despertará i mirarà de matar-me.

-No ens podem quedar aqui tot el temps -lis dic mirant el mapa.- em d'avençar pel bosc i quan l'haguem travessat arribarem al poblet on el hollow apareix cada matinada. ens em d'afanyar, capitanes.

Em poso la katana al coll i faig un pas cap a davant iniciant jo la marxa

Comencem a caminar pel bosc amb Hiroyuki iniciant la marxa amb el mapa al davant. A poc a poc l'ambient es feia més fosc i feia més fred, símptoma que el dia ja estava arribant a la seva fi. Andrea tremolava mentre caminava al costat de la capitana general.

-I si fem un foc i ens aturem a passar la nit? -demanà la Hanako.
-No, ni pensar-ho -digué la Kuchiki- no estaràs insinuant que passem el vespre aquí enmig?
-Necessitem arribar al poble ràpid -digué Hiroyuki- Totes dues esteu ferides i no tenim molt per menjar... Ni aigua!
-Així que hem d'arribar al poble prest, no? -digué la capitana Kuchiki- Idò, deixa'm-ho a mi! CAU, SENBONZAKURA!

La capitana alliberà la seva espasa i obrí un camí en línia recta que travessava molts quilòmetres del bosc. La seva katana arrasà amb tot el que tenia per davant: teranyines, arrels i fulles per obrir un camí fàcil i pla.

-I això no ho podies haver fet abans? -cridà molt enfadat el capità Hiroyuki
-Calla! No hi havia pensat fins ara! -respongué la Kuchiki. Hiroyuki l'agafà amb força pel cap i la despentinà.
-Para, para! Em fas mal! -cridà la Kuchiki
-Capitans... -digué la Hanako
-No em toquis els cabells amb les mans brutes! -cridà la Kuchiki
-Et posaré la cara plena de fang! -cridà Hiroyuki molt animat

-HADO 33, SOKATSUI! -cridà la Hanako. Els dos capitans la miraren sorpresos. Amb la seva baralla quotidiana no s'havien adonat que un gran nombre de Hollows i Menos Grande havien aparegut al seu davant.

-Hora de treure la katana -digué el Hiroyuki emocionat- Fantàstic!

Trec la meva katana i començo amb la matança de hollows, hi ha un gran exercit, entre hollows normals i menos grandes que llencen un munt de ceros que anam esquivant. Aixo sera molt divertit -lis dic a les altres capitanes que es levanten i treuen la katana. La Hanako comença a llençar kidos que son la seva especialitat i la Andrea treu la Senbonsakuza. Pero a mi m'agrada molt mes la lluita directa aixi que amb totes les emves forces començo a rompre mascares de hollow

Finalment, la capitana Hanako es va veure obligada a treure també la seva katana i lluitar cos a cos contra els hollows. Amb el poder de les flames que residia dins l'interior de la seva espasa va ser capaç de carregar-se un bon centenar de hollows, però aquests seguien arribant i arribant atrets per l'escàndol de la Senbonzakura.

-Comencem a passar -va dir la capitana Hanako als seus companys -Si no ho fem estarem aquí per sempre i acabarem soterrats per cadàvers de hollow!
-A les seves ordres -cridà la Kuchiki qui començà a córrer desesperadament.

Després de molts d'esforços, aconseguiren avançar però una altra emboscada de hollows els sortiren a camí.
-No sortirem d'aquí amb vida! -cridà la capitana Andrea Kuchiki i s'abraçà a la capitana general.
-BANKAI! -cridà el capità Hiroyuki -CORREU!

Les dues capitanes obeïren i seguiren corrent fins que un Menos Grande els barrà el pas.
-BANKAI! -Cridà la capitana Hanako

En menys de dos minuts tots els hollows eren morts.
-Això és injust! -digué la Kuchiki -Els haveu mort a tots!
-Tu no ploraves a les faldes de la Hanako? -demanà Hiroyuki
-No és assumpte teu!! -digué la Kuchiki traient la llengua al Hiroyuki.
-Sigui com sigui, hem de continuar! -diu la capitana general -Queden unes hores perquè es faci de dia i quan el sol estigui alt, la temperatura ambient dins d'aquest bosc serà terrible! I a més, no tenim aigua, així que ara no és moment de discutir!

Aleshores aparegué el hollow més terrible d'aquell bosc. Era molt gran, amb sis potes que li sortien del seu cos marró i pelut, amb la màscara blanca i els ulls vermells ansiosos de sang. Tenia forma d'aranya i era evident que aquest hollow havia estat el responsable absolut de les teranyines del bosc.

Sense que poguéssim alçar la vista, va llençar-nos un poderós Cero.

Vaig aturar el cero amb la meva katana pero jo vaig sortir un poc malparat i em vaig ferir l'esquena. Hanako es qui ara lluita contra el hollow y la capitana Kuchiki em ve a ajudar. Be corrent, amb les seves cames primes plenes de sang i amb els ulls plorosos i cau al meu costat. Estas be? em demana Andrea Kuchiki i em cura amb les arts curatives kidou.

Jo estic marejat i cerco amb una ma desesperadament la meva katana, pero es lluny de mi i no la puc agafar. Demano a la Andrea que me la porti pero ella no vol, nomes esta damunt meu curantme la ferida que ara sangra al meu pit. Em llevo la part d'adalt del kimono, suat i brut de sang i noto com la Kuchiki es posa vermella.

-perque et poses vermella, mai has vist un home casi despullat? Mira tot el que vulguis, se que estic molt bo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 8) 8) 8) 8)

La capitana general aconegueix lluita contra el hollow...

Amb el poder del meu Bankai vaig aconseguir derrotar finalment al hollow-aranya. Vàrem córrer els tres pel bosc i de moment no ens seguia ningú. Els primers raigs de sol sortiren per damunt de les fulles espeses del bosc i l'ambient es començà a encalentir. La capitana Hanako notava el cansament al seu cos, la nit sencera lluitant li passaria factura.

La claror de cada vegada era més present al bosc i ens anàvem acostant, sense saber-ho al poblet que era la nova destinació. Els arbres de cada vegada es feien més prims i el sol tocava la nostra pell. Sentíem veus i crits de nens cridant pel carrer. Sortírem del bosc definitivament i la gent del poble ens va mirar amb por.

Del bosc, sortien tres capitans plens de ferides i sang. Finalment, ens recomanaren un petit hotel on poder descansar aquell dia. Era un hotelet molt petit, dut per una família del poble. Les dues capitanes agafaren una habitació juntes i el capità Hiroyuki n'agafà una altra. Primer de tot, anàrem a guarir-nos les ferides. Les dues capitanes es quedaren dormint i es varen despertar amb uns grans crits.

-Què és això? -demanà la Hanako despertant-se- Un hollow?
La capitana general agafà la katana amb força i obrí la porta que connectava al carrer. La capitana Kuchiki la seguí. Allà no trobaren un hollow però l'espectacle fou pitjor.

El capità hiroyuki prenia el sol despullat enmig del carrer. Les dones que passaven cridaven desesperades i tapaven els ulls als seus fills petits.
-Senyora, miri, miri! Que jo estic molt bo 8)
-QUÈ FAS DESGRACIAT!! -cridà la Hanako mentre li posava un coixí a les seves parts nobles.
-Què passa? -replicà el capità de la divisió 11- Prendre el sol despullat és natural, a la meva divisió ho faig molt sovint. Kuchiki -va dir girant-se cap a la capitana que observava des de la porta. -Tens una bona perspectiva del meu culet, eh? Vols que et mostri l'altre :?: - I es llevà el coixí que tapava les seves vergonyes.

La Kuchiki es va desmaiar.

-Només quedem tu i jo Hiroyuki! -digué la capitana general al capità més fort de les 13 divisions- Ens hem d'encarar a aquest hollow el més aviat possible i guanyar-lo.

Així que abandonarem la calidesa de l'hotelet de muntanya i seguirem el nostre camí muntanya amunt. El fred era considerable i els primers flocs de neu començaven a caure per damunt dels nostres caps. Els dos capitans duien ara molta aigua i menjar per no repetir la situació del bosc dels hollows, però no havien pensat en agafar roba d'abric.

-Agafarem un constipat que serà divertit -digué Hiroyuki mirant el seu uniforme de shinigami tot rasgat i ple d'obertures- Hauríem d'haver dut amb nosaltres un membre de la quarta divisió!!

Kuchiki joder, aclara't d'una put... vegada si vols jugar o no, pesada

Trec la meva katana i el hollow cerca matar-me però no podrà amb mi perquè soc el capità més fort de les 13 divisions. Com que el capità mes fort? -em diuen ofeses les altres capitanes. Hanako q es la capitana general diu que la mes fort es ella mentre que la Kuchiki diu que ho es ella perque es noble

-Ja discutirem més tard sobre qui és més fort! -va dir la capitana general enfadada. Va treure la seva katana i es va enfrontar cara a cara al hollow. Però el hollow no estava tot sol, amb ell hi havia una bona grapada de Menos Grandes.

-Els grossos són per a mi -se'ls demanà Hiroyuki avançant cap a l'exèrcit enemic. Hiroyuki començà a repartir cops de katana entre màscares de hollow.
-No ens quedem enrere! -va dir la capitana Hanako a l'Andrea. Les dues varen alliberar la katana i començaren a lluitar també contra els hollows enemics

D'un sol cop amb la meva katana allibero prou energia espiritual com per carregar-me els altres hollows que queden. Els seus cossos morts cauen a terra i jo quedo ple de sang però satisfet per haver acabat d'una vegada per totes amb la missió dels hollows poderosos. Agafem un tros del rastre del seu reiatsu per analitzar-ho després a l'esquadró 12.

Ja hem acabat capitanes, lis dic molt content. Convido les capitanes mes guapes del seretei a celebrar la nostra victoria a un bar, jo pago les copes i elles em paguen el sopar, a veure si accepten