La primera trobada de Los Espada

El desert de las Noches era humit i extremadament fred, un lloc dur i cruel per a sobreviure. Pocs hollows arribaven a evolucionar en una forma de vida tan poderosa per la qual la supervivència fos fàcil. Allà, al Hueco Mundo, la vida era molt difícil.

La lluna governava incansable sempre el seu cel fosc, i la suau brisa era escasa, sense que refresqués la cara del suor de la solitud. Aquest era el drama d'aquests nous Arrancars: sempre estaven sols. La Shunsuiko, una Arrancar investigadora, no tenia cap casa, vivia a l'intenpèrie amb una manta feta amb calaveres i quatre ossos d'un hollow petitó.

La Shunsuiko esmorzava una cuixa de hollow cremada amb el seu Cero rosa, i es posava dreta per començar el dia, caminant sense cap rumb fix. La noia agafà la seva capa, la va plegar per posar-se-la a l'esquena i va continuar el seu camí solitari. Tanmateix, el dia continuava sent igual de fosc que sempre i no tenia on anar, simplement caminava per recollir mostres per experimentar. El seu somni era arribar a tenir un laboratori propi on pogués estripar membres i fer explotar cervells.

Estava tota abocada als seus pensaments interns sobre alteracions genètiques i deformacions musculars quan va sentir un reiatsu que li va cridar l'atenció.

-Això és.... un altre Arrancar?? -es va demanar mentre treia un transmutador de localització i verificava la posició de l'altre ésser. No hi havia cap dubte, allà hi havia algú més i, pel que semblava, no es trobava en un estat de salut òptim. Aquesta va ser la primera i l'única vegada que la Shunsuiko va decidir ajudar una altra persona... va ser un fet insòlit i que mai es va tornar a repetir, però l'Arrancar en qüestió li va despertar sentiments de tendresa.

-Noia, estàs, bé? -va demanar la Shunsuiko quan va arribar al lloc on l'Arrancar descansava. L'altra noia va obrir els ulls, blaus i preciosos i va mirar la Shunsuiko. Aquesta va ser la primera trobada d'aquestes noies que esdevindrien germanes.

L'arrancar d'ulls blaus no sabia com reaccionar,
-Em reconeix? -es va preguntar. -Com m'ha trobat? tenia raó em va dir que ens tornariem a veure...-

Flashback
-Tu! com t'atreveixes a intentar devorar a un Hollow que ni tan sols pot oferir resistencia!- deia una
arrancar de cabells roses i pell blanca, com la de ella mateixa (jo)
-Vaja, Vaja.. però que tenim aquí? però si es una arrancar de cap a peus... i tu com ho has fet per evolucionar ehh?- deia el Hollow que es disposava a devorar-me
-Jo? menjant gambes, ver per on, Bé i també menjant hollows mexicans amb mostatxos... tenen un gust de taco amb guacamole delicios
- o___O merda...
-Vaja.. però si tu ets igualet!
-Ohh merdaa que em faras?
-Dons com no t'espabilis... tirate salsa picant i donar-me el millor banquet en segles
llavors el hollow va desapareixes corrent cames ajudeu-me...
-De veritat te l'anaves a cruspir? - vaig preguntar a aquella arrancar
-Nah! ara estic a regim - va dir mirant a l'horitzó veien com el hollow encara corria com un condenat
-Ahh! vale...- em vaig treure un pes de sobre- Escolta...-
-Si? - va girar el cap cap a mi
-Moltissimes gracies per salvar-me- vaig dir-li
-No hi ha de que, però jo de tu intentaria evolucionar, es el millor que pots fer, així no series tan debil,ni estaries sola- va explicar-me
-Vols dir?- vaig questionar
-I tant! jo t'esperaré fins que evolucionis, quan ho facis ens tornarem a trobar i et portaré a un lloc millor - prometre- d'acord? -em va preguntar
-D'acord!

Fi del Flashback
- Ei! estas bé? noia, estas bé? - em deia sacsejant-me
-Tuu! ets tuu! ets l'arrancar que em va salvar! -vaig cridar reaccionant de cop
-Veig que t'enrecordes - em va dir amb un lleu somriure
-I tant! com vols que me n'oblidi!! - vaig cridar emocionada
-Bé dons llavors podem partir a Las Noches.. - va dir
-Las Noches? - vaig preguntar
-Seeh, ara ho veuras també t'hauré de dir una coseta -em va dir
-Esta bé.. -només em vaig dedicar a seguir-la , com ho faria sempre ben aviat

Les dues Arrancars anaven de camí cap a Las Noches, caminant sobre la compacta sorra del desert del Hueco Mundo. Les dues tenien les cames ben cansades i estaven mortes de fam, però no es queixaven, simplement seguien avançant.

-Hi ha molta humitat... –va dir la Nuriko
-Té –va dir la Shunsuiko posant-li la seva manta per sobre de les espatlles- Així estaràs bé. Només queden dos o tres dies en línia recta per arribar a Las Noches. Les dues estem molt cansades i no tenim gens d’aigua... però hem de sobreviure.
-És clar que sí –va dir l’Arrancar d’ulls blaus somrient- Quan arribem a Las Noches, els nostres dies de supervivència al desert s’hauran acabat i a la fi podrem viure entre Arrancars com nosaltres.
-Aleshores, som-hi –va dir la Shunsuiko i les noies reemprengueren la marxa. L’ambient del desert era asfixiant, sufocant i les partícules pesants de sorra es ficaven per dins la gola i impossibilitaven la respiració. Les Arrancars tossien sovint, escopint sorra, però tot i això seguien avançant.

Després de pujar una duna molt elevada, varen poder veure, de lluny, l’enorme castell de Las Noches.
-Ja estem arribant –va dir la Nuriko somrient mentre les dues noies fitxaven la vista al seu nou hogar.

Mentres tant a Las Noches...
-Quin aburriment! -vaig dir mentre posava els peus sobre la taula- A qui no hi ha res a fer!!! -vaig dir cridant-
-Qui ets tu? -va dir un descongeut- Es mes... Perque crides? -em va tornar a preguntar-
-Eh!? -vaig dir mirant-lo extrañat-I tu qui ets? -li vaig preguntar mentre m'aixecaba de la cadira-
-No tinc perque conestar a aquesta pregunta -va dir mirant-me fixament-
-Ei tio! Pero si m'has preguntat tu primer! -li vaig dir cridant, pero ell va pasar de mi- eh? -li vaig agafar de la camisa- M'estes escoltant!?
-Deixa la meva camisa! -va dir xocant el seu cap contra el meu- Es que vols lluitar o que!?
-Ei, doncs vinga tio! Que et fulmino d'un cop!
-No discutiu... -va dir en Haku suspirant i sentant-se al seu lloc- Que noi veieu que sou companys?
-Eh!? -vam dir els dos mirant en Haku- I aquest payo qui es? -vaig dir mirant-lo
-Em dic Hibiki Genda, estupid! -va dir mentre es sentaba-
-H-Hibiki Genda? -em vaig arreglar la roba- No m'habies dit res d'un nou espada, Haku! -li vaig ir mentre m'anava cap a la porta- Me'n vaig a donar una volta! Adeu! -me'n vaig anar-
-Sempre es aixi d'impulsiu? -va dir l'Hibiki-
-Doncs si... -va sospirar en Haku-
Quan en Hiroto se'n va anar van arribar dues espada mes
-Hola Haku -va dir la Shunsuiko-
-Benvingudes a Las Noches, noies... -va dir en Haku- Que tal el viatge? -va preguntar-
-Si estem aqui, es que anat be, no? nomes ha sigut dur al no tenir menjar... -va dir la Shunsuiko mentre es sentaba fatigada al seu lloc-
-Hola -va dir en Hibiki a l'espada amb ulls blaus- Em dic Hibiki Genda -va dir somrient- I tu?
-J-jo em dic Nuriko -va dir somrient al espada-

-I quan fa que coneixes a la Shunsuiko, nuriko? -li vaig preguntar-
-Doncs fa molt que la coneixo... Ella em va salvar -va contestar-
-Que be -vaig dir somrient- La sala on estabem, es la sala de reunions,alla ens reunirem casi sempre, i aixo sera la teva habitació -li vaig dir mentre obria la porta- No es gran cosa... Ja que fa temps que aquest palau no es utilitzat... -vaig dir suspirant-
-No pasa res! -va dir mentre miraba la seva habitacio- La puc arreglar -va dir mentre surtia i em miraba somrient-
-Me n'alegro -vaig dir-li-Doncs seguim? -vam seguir la nostre visita- Aqui esta el tron de l'antic rei de Hueco Mundo, pero ara ja no hi ha cap rei... aixi que esta completament destrossat -vaig dir rient sarcasicament-
-Ah... -va dir la Nuriko extrañada-
-I ara ens queda la sala d'entrenament -vaig dir somrient mentre anava cap a la direccio de la sala- I ja hem arribat! -vaig dir mentre deixaba pasar la nuriko-
-Wow! es molt gran! -va dir sorpesa-
-Oi que si? -vaig dir rient- Quan vulguis millorar les teves habilitats pots venir aqui quan vulguis
-Crec que començare a entrenar ara! -va dir mentre miraba tot al seu voltant-
-D'acord, jo m'anire a veure les meves fraccions i a passejar una mica, ens veiem! -vaig dir mentre m'acomiadaba-

Havia sentit que tots els Arrancars del Hueco Mundo s'estaven reunint al Palau de Las Noches, així que com que aquells dies m'avorria vaig decidir anar a veure que s'hi tramava. Quan vaig arribar vaig entrar sigilosament, ja que volia coneixer la situació abans que algú em trobés, per si havia de sortir cames ajudeu-me.

La primera sala on vaig entrar era una sala completament buïda, exepte per un tro casi destrossat del tot.
- Aquest devia ser el tro de Lord Aizen - vaig pensar en veu alta.

Vaig sentir com en Nazo es posava a la defensiva i em vaig girar de cop.
- Hola - em va dir la hombra que estava entrant per la porta - efectivament aquest era el tro de Lord Aizen, i abans va ser del Rei Barragan.
- I tu qui ets? Que vols?
- He sentit un reiatsu desconegut en aquesta sala que se soposa que està abandonada i he vingut a veure que passava - em va contestar - i sóc en Hiroto, l'Espada 2.
- He vingut perquè he sentit que tots els Arrancars s'estan reunint a Las Noches, i volia saber de que anava la cosa.
- Així doncs tu també ets un Arrancar - em va dir examinant-me de dalt a baix - acompanya'm, et duré amb els altres que ja han arribat.
- És una invitació o una ordre?
- Una ordre.

mentres...
-Si! ja ens veurem -li vaig dir mentre l'acomiadava. Ara ja sola a la sala. -Vaja... aquest Hibiki, m'ha caigut molt bé, es molt simpatic i m'ha ensenyat tota Las Noches. Bé.. I ara.. A ENTRENAAR!
-Bé crec que,començaré per repassar algunes tècniques -Em vaig dir a mi mateixa
-Bé....-vaig dir, per a continuació respirar fons- KAZE NO UTA! -vaig cridar tancant els ulls i invocant unes petites rafagas de vent.
-Eii, ja em surt millor! ara a controlar-la!!- deia mentre controlava a voluntat aquella rafaga convertida a una mena de esfera de vent.
-Seeh, ja em surt! ara faré la rafaga més gran...

Pel passadissos de Las Noches...
-Es pot saber on em portas? - va Preguntar l'arrancar
-Calla i segueix-me li va dir L'espada
-...- No va dir res
-Apa, ja em arribat- li va dir L'espada obrin una porta, mostrant una habitació on es trobaven uns quants espadas sentats a la seva vola.
-Vaja.. tu també ets un arrancar...-va dir en Haku observant-la
-Benvinguda, a las Noches estimada -va dir-li la Shunsuiko agafant-la de l'espatlla - t'ho passaras molt bé... :content: (per fi tinc algu a qui disseccionar :chance: )-va pensar
-Bones, Jo soc en Hibiki Genda,3ª Espada,encantat -va saludar somrient en Hibiki
-Dons jo soc L'Espada 1 - va dir en Haku- encantat
-I jo la 8ª Espada em dic Shunsuiko -deia la Shunsuiko tornant a seure's a pensar en els seus experiment d'alteracció genetica amb les gambés i hollows amb guacamole
-I jo em piro d'aqui que es una aborriment com una casa... -Deia l'espada que que havia portat a l'arrancar a rastres literalment..

A la sala d'entrenament...
-CERO OSCURAS! -cridava mentres sortia una lleu llum negre del meu dit, per a continuació provocar una lleu exploció.
-Ups potser m'haure passat... :suspicious: bueno aixó indica que va a millor
-Bé i ara una mica de lliuta cos a cos...- vaig dir mentre començava a donar patades a l'aire.
però no vaig poder seguir gaire més ja que feia estona que sabia que estava sent observada... si no hi havia cap dubte, sentia el reiatsu d'un altre arrancar
-Qui ets? -Vaig preguntar sense girar-me però no vaig rebre cap mena de resposta...
-HE dit que qui ets?! -Vaig dir posant-me darrera d'aquell arrancar
-Hey,hey calmaa -em va dir un arrancar alt d'ulls i cabell blaus molt bonics, però amb un to de veu de lo més normal, com si res passes
-Com que calma? m'has estat obervant desde fa una bona estona,m'equivoco? -Vaig dir en un to de veu fred
-No,no te equivoques, de fet t'estava observant perquè no tenia res millor a fer
-Maleit! com t'atreveixes?! -Vaig dir-li disposada a atacar-lo
-Heyy! calma gateta! -em va dir en to burlon
-Jo no soc cap gateta! -vaig dir atacant-lo però el va esquivar
-Vaja, veig que vas seriosament! - semblava que es burles
-Clar que vaig seriosament, qualsevol que s'interposi en el meu cami o em subestimi mereix la mort! - vaig cridar tornant-lo a atacar
-Vaja.. m'agrades, el teu caracter i tu en general, no ets igual als altres espadas... - deia tot content
-Que? -vaig dir incredula
-Tu - em va assenyalar - Com et dius? - em va dir amb un somriure que feia por...
-N-Nuriko... -vaig tartamudejar
-Nuriko... esta bé.. ho tindre en copte, saps? em caus bastant bé.. ets diferent als altres espadas dèbils i que només fan lo que es politicament correcte... a tu et veig més impulssiva i agressiva... i aixó m'agrada - va explicar remarcant la darrera frase amb un somriure "sangiento"
-.... ahhh... i tu et dius...? -vaig preguntar encara un poc extranyada
Jo? jo soc en Hiroto Fujiwara, 2ªEspada -em va dir
-Ahhh, nose si dir que es un plaer... però... encantada ^^'
-Bé.. i ara... LLIUTEM? - va dir amb cara de set de sang
....

-Vaaaaaaaaaaaaaaja -va dir la Shunsuiko mirant a la Yami- Així que també ets una Espada...
-Així és -va dir la noia mirant la roba baratera que portava la Shunsuiko
-I... t'agraden les gambes? -va demanar la Shunsuiko analitzant amb el seu ull lila el nivell d'eroticitat de la Yami.
-No estan malament... -va contestar la Yami pensant que la Shunsuiko era un especímen ben estrany.
-Com que sóc l'Espada 8 em sembla que les nostres habitacions estan juntes! -va dir la Shunsuiko- Però mai em trobaràs allà, seré sempre al meu laboratori. Tens alguna cama o braç que et sobri per poder experimentar?
-No, em sap greu, ara mateix no... -va dir la Yami pensant que, mentre vivís allà, deixaria sempre algú vigilant a la porta.

-Vine! -la va instar la Shunsuiko- Et mostraré el meu laboratori. Encara està en construcció...

Les dues noies anaren pujant unes enormes escales que acabaven en un arc d'estil islàmic. Giraren a la dreta, fins arribar a unes grans portes de plata amb un cartell a la porta. El cartell posava "Prohibit passar. S'està experimentant amb cèl·lules epidèrmiques cridaneres i necessiten molt de silenci" i sortia una gamba dibuixada que ballava el mambo.

-Passa, passa! -va dir la Shunsuiko. El laboratori feia molt mala olor i tenia posters per tot de Szayel Aporro Granz despullat i empassant-se l'espasa. Un d'ells estava dedicat i tot. També hi havia moltes màscares de hollow tunnejades i una tele enorme amb un sofà d'automassatge.

-Per què tens una tele al laboratori?? -va demanar la Yami mentre el seu gatet jugava amb un tub d'assaig.
-Per veure un programa de tele! Estic molt enganxada! És el programa del gran Yumichika-sama! -va cridar la Shunsuiko com una histèrica.
-JO TAMBÉ EL SEGUEIXO!! -va cridar la Yami. Les noies deixaren tot el que estaven fent i es posaren a mirar la tele mentre un criat els feia crispetes.

Mentrestant a la Sala d'entrenament...
-...Tu m'estas vacilant? -va dir la Nuriko-
-Eh? -vaig mentre la miraba extrañat i amb les mans a la butxaca- Doncs no, no t'estic vacilant -vaig dir-li- Gateta -li vaig dir burlosament-
-Que no soc una gateta!! -va cridar la Nuriko cabrejada- I no penso deixar que et burlis de mi! -va cridar un altre cop alçant el seu puny-
-Je, ja l'he provocada -vaig pensar- I ara a divertir-se amb aquesta noia tan bonica -vaig pensar mentre esquivaba el seu puny- Aixo no em tocara -vaig dir amb un somriure sangrent- Ara em toca a mi! -vaig cridar mentre utilitzaba el Sonido per apareixer rere seu- No se si ho has escoltat, pero... -li deia mentre li agafava dels braços- soc el espada mes fort en la lluita de cos a cos -vaig dir somrient a la seva orella-
-Ah, si? Doncs no ho sabia -va dir mentre em donaba un cop amb el colze- al estomag-
-Je, molt llesta -vaig dir mentre saltaba cap enrere- No penso perdre per res! -vaig cridar mentre preparaba un cero normal i corrent-
-U-un cero? Aquest tio va en serio! -va pensar la Nuriko- Cero Oscuras! -va cridar la Nuriko creant un cero oscuras per contrarrestar l'altre-
Quan els dos Ceros van chocar van provocar una enorme explosió...
Mentrestant en un altre lloc de la sala...
-Aquest dos son uns besties... -va dir l'Hibiki suspirant-
-Tens tota la rao, senyor -va dir en Riku-
-Pero es interesant veure'ls aixi -va dir en Kazuma rient- Fan una bona parella -va tornar a riura-
-No calia dir aixo -va dir l'Hibiki bebent el te i observant com els espada lluitaven entre si-
-No creus que en hiroto s'esta retenint, senyor? -va dir en Daisuke-
-Si... Potser es perque no vol fer-li mal o potser... s'ha enamorat d'ella -va dir rient-
-Seria extrany que el senyor hiroto s'enamores, no? -va dir en Riku extranyat-
-Doncs si... -va dir rient un altre cop l'Hibiki- oblideu el que he dit, en Hiroto es massa... bueno, no importa es imposible que s'enamori sent com es -va dir mentre seguia observant-
De mentres en el combat
-Wow! Aixo hasigut impresionant! -vaig dir rient- Has pogut retenir el meu Cero -vaig dir rient un altre cop-
-Tanta gracia et fa!? :Win: -va dir la Nuriko enfadada-
-Aquesta noia m'agrada molt -vaig pensar- Es diferent... Molt diferent als demes -vaig tornar a pensar mentre em posava vermell-
-Ei... t'has posat vermell... -va dir la Nuriko mirant extranyat al Hiroto-
-No es res! -vaig dir mentre movia el cap- Va seguim! -vaig utilitzar un sonido i vaig apareixer rere la Nuriko amb un somriure sangrent-
-Aquest tio fa por... -va pensar la Nuriko-
-jeje -vaig riure mentre li feia pessigolles-
-Ei, no fagis aixo! Para! -va dir la Nuriko rient sense parar-
-Vaig parar de fer-li pessigolles i li vaig llepar la cara- jeje
-la Nuriko va fer un escalfred- Que creus que fas!!?? -va dir posant-se vermella-
-Oh!~ T'has posat vermella, gateta~ -vaig dir-li bromejant i senyalant-li-
-//////- Deixa de dir-me gateta! -va dir un altre cop posant-se mes vermella-
-Oh! T'has posat mes vermella que avans -vaig dir-li un altre cop burlós- Que t'agrada que et digui gateta?
-N-No! -va cridar baixant el cap-
-Jeje -vaig usar el sonido apareixent rere ella- Que vols que et segueixi dient aixi, gateta? -vaig dir susurrant-la a l'orella-
-P-para de dir-ho! -va cridar mentre s'apartaba de mi- I ara seguim entrenant! -va dir posant-se en posició-
-Be, com vulguis~ -vaig dir-li burlos- Aquesta noia m'agrada, te caracter i es molt bonica -vaig pensar mentre em posaba en posicio-
Tots dos vam començar a entrenar cada dia per fer-nos mes forts... Ens vam tornar amics i despres ens vam tornar inseparables...

Un dels dies de l'entrenament de la Nuriko i en Hiroto...
-... Vaya dos de besties que tenim... -vaig dir suspirant- Es mes... segueixo veient que en hiroto es reteneix amb la Nuriko -vaig dir mentre veia el combat- I pel que he vist fins ara son molt bons amics -vaig dir mentre m'aixecaba- En fi... Li preguntare en Hiroto si li agrada la Nuriko :Ishida: -vaig dir mentre sortia de la Sala i m'anava cap a la meva cambra-
Despres d'haber marxat de la sala d'entrenament...
-Juraria haber sentit el reiatsu del estupi de l'Hibiki -va dir en Hiroto mirant cap a dalt-
-Ei, no et distreguis! -va dir la Nuriko mentre li donaba una patada a la cara-
-Auch! M'has fet mal! -va dir en Hiroto mentre es posaba la ma a la cara- Aixo no si val!
-Doncs no haber-te distregut -va dir la Nuriko fent-se la inocent- Be, seguim?
-... Val -va dir mentre s'aixecaba del terra i es netejaba la roba- Som-hi! -va dir mentre anava corrents contra la Nuriko-
Mentrestant en la cambra...
-Quin aburriment -vaig dir suspirant- M'agradaria lluitar contra algun shinigami -vaig dir mirant el sostre- En fi... anire a veure que fan les dues besties aquestes -vaig dir rient mentre m'aixecaba del llit i anava cap a la sala-
Ja a la sala...
-Sembla que ja han acabat -vaig dir estirant-me els braços- Ara anire a preguntar-li aixo al Hiroto -vaig dir mentre em posaba les mans a les butxaques i anava a esperar en Hiroto per preguntar-li-
-Aquesta noia es molt forta -va dir en Hiroto mentre estiraba els braços- Eh? Que coi hi fots tu aqui, idiota?
- ... -em vaig quedar en silenci-
-...Ei vinga tio respon!! Que no tinc temps per tu! -va cridar en hiroto enfadat-
-Mes respecte chaval! -vaig dir-li chocant la meva front amb la seva- Et volia preguntar una cosa que ja fa temps que sospito -li vaig dir creuant els braços-
-Eh? I quina es? -va dir mentre es possava les mans a les butxaques-
-Doncs... A tu t'agrada la Nuriko? -vaig dir mirant-lo-
-N-no! no m'agrada! No diguis bestieses tio! -va dir posant-se vermell-
-Quin mentider que ets -vaig dir susurrant- Be, en cualsevol cas, tu t'has possat vermell... -vaig dir rient- Aixo demostra que t'agrada -vaig dir mentre m'anava cap la meva cambra per dormir-
Tots els dies li preguntaba el mateix i ell es negava sempre i posant-se vermell cada cop que li preguntaba quan un dia...
-I be? Ho confeses? -li vaig preguntar un altre cop-
-El que!? Que si m'agrada la Nuriko? -va contestar-
-Exacte -vaig dir-li creuant braços-
-Doncs si! Si que m'agrada, i que!? -va dir furios i impacient-
- T'ha costat dir-ho... En fi Ja ho has dit, tan costaba dir-ho? -vaig preguntar-li-
-Doncs si, i mes encara a un tio tan estupid com tu! -va dir burlos-
- hmpf, no fare cas del que em diguis, despres de tot no m'interesses gens ni mica -li vaig dir mirant-lo seriosament- Me'n vaig, i aposto a que acabreu sent novios vosaltres dos -vaig dir ironicament i rient-

Un dia a la sala de reunions de Las Noches...

I bé així que tenim dues noves espadas, m'equivoco? - anava dient en Haku, mentre tots estavem sentats al voltant, i donava la casualitat, que jo em trobava al costat d'en Hitoto i al seu costat s'hi trobava en Hibiki.
-En efecte -Va respondre la Shunsuiko-
-Pefecte, dons a partir d'ara tindreu el vostre propi rang... -ens va explicar en Haku
-Nuriko -em va dir fent-me unes gestes en senyal de que m'aixeques.
-Si! - vaig dir aixecant-me
-A partir d'ara serás la 4ª espada - va dir-me- I tu yami - va dir-li també fent-la aixecar- Tu ara serás la 7ª Espada - va dir-li
varem estar una estona més parlant...
-Deu meu quin aburriment! - deia en Hiroto posant els peus sobre la taula
-Hiroto, creus que es manera d'asseure's, quan estem en mig d'una reunió? -vaig preguntar-li irònicament.
-Ehh? h-ho sento - va dir en Hiroto posant-se vermell
-Vaja, com acates les ordres de la teva estimada, ehh? - va xiuxiuejar en Hibiki provocador, però fluix per que jo no ho sentis.
-El millor que podries fer es dir-li, qui sap potser tens sort i tot, feu molt bona parella, i us sembleu molt. Dubto molt que et digui que no, que no ho veus, sembleu inseparables! Espera...ja ho entenc... que es que no t'atreveixes! m'equivoco??
-...- En Hiroto no deia paraula
-Dons molt malament! has de posar-li coratge! :dit: -deia animat en Hibiki - Si vols jo t'ajudo ara bé... si no vols me la quedo jo :chance: -picava en Hibiki a en Hiroto
-QUEE? que t'ho has cregut! no t''hi fiquis o et pelo
-Esta bé, esta bé, però al menys deixam ajudar-te... escolta'm... El que podries fer, es dir-li, contra abans millor, mira, podries dir-li in quan acabi la reunió, o millor, quan feu el vostre entrenament diari. Si! de pas mentre lluiteu, i li dius gateta com tant t'agrada, li fas alguna coseta accidentalmet
-Vols callar troç d'inbecil! -Va cridar en Hiroto aixecant-se del seu lloc
-Emmm... Hiroto... passa res? - va dir en Haku, i acte seguit totes les mirades es dirigiren, cap en Hiroto i en Hibiki...
-N-no, no passa res, em sap greu Haku - va disculpar-se en Hiroto tornant a seure al seu seient intentant mantenir la calma

-Hiroto, es pot saber que et passa?!, estas molt extrany ultimamet!, fins i tot en els entrenament sembles distret!, siusplau digue'm que et passa, - vaig demanar-li - EM PREOCUPES... - vaig dir amb un to de veu molt preocupat
-Ho sento Nuriko - Em va dir en Hiroto aixecant-se i anant-se
-P-però...- vaig xiuxiuejar encara més preocupada, però llavors vaig veure a en Hibiki que em feia unes senyals, i seguidament vaig anar rere en Hiroto...

- Aquí hi ha marro! - vaig cridar mentre sortia corrents de la Sala de Reunions. Obviament no em podia perdre el primer cotilleo de Las Noches 2.0, així que en Nazo i jo vam seguir a la parelleta des de una distància considerable per a que no ens veiessin.

- No fa falta que t'amaguis, tinc l'invent perfecte per a aquestes situacions - va dir la Shunshuiko que era just darrera meu, mentres treia una mosca metàlica - aquesta mosca la vaig construir per rastrejar el cel mentres buscava la Dumbledore voladora per aniquilar-la, amb això ens enterarem de tot.
Les dos ens vam sentar al terra i ens vam quedar mirant la pantalla de la tele portàtil de la Shunshuiko, més petita i incòmode que en la que veiam el programa del Yumichika però en aquelles condicions no ens podiem queixar.

... Es pot saber que t'ha passat allà dins? - cridava la Nuriko alterada.
- Res que t'importi, és algo entre en Hibiki i jo - li contestava en Hiroto encara més alterat.
- Des de quan hi ha mosques al Hueco Mundo? - va preguntar la Nuriko mirant la càmara.
- Et recordo que acabem de conèixer un gat - va contestar-li en Hiroto.
- Shunshuiko, això és cosa teva oi? - va cridar furiosa la Nuriko.

Enseguida vam apretar a corre avans que arribés la Nuriko, que es va trobar a en Hibiki on eram nosaltres amb la tele de la Shunshuiko a les mans. De la Shunshuiko, en Nazo i jo ja no en quedava ni el rastre.

Vàrem sentir, mentre ens allunyàvem volant a sobre d'un núvol volador, una gran pallissa.

-Bé, el nostre intent d'escoltar el romanç del Hueco Mundo ha fracassat... -va dir la Shunsuiko plorant.
-No m'hi ha per tant... -va dir la Yami mentre el Nazo pujava per una paret i la deixava feta una merda.
-Hem de fer alguna cosa per animar-nos ara!! -va dir la Shunsuiko altament deprimida- I si faig un gas verinós ultrasudorífer i amb càmera teledirigida que ens expliqui què passa allà baix??
-Mala idea, sobretot la part de "verinós" -va exposar la Yami
-Aaaaaaaaaaaaah, clar... -va dir la Shunsuiko

Les dues Espada es varen quedar al mig del passadís sense saber què fer.
-La vida a Las Noches és molt avorrida si no pots xafardejar... -es va queixar la Shunsuiko mentre la Yami corria al darrere del Nazo.- Ja sé què faré!! -va dir i va posar l'orella al terra molt emocionada.

La Shunsuiko va obrir molt els ulls is va posar cara de pervertida.
-Què? Els escoltes? -va demanar la Yami, amb molta curiositat
-PPPPPPPsssssssss -va dur la Shunsuiko indicant que callés mentre seguia amb l'orella parada al terra. La Shunsuiko s'anava posant més i més vermella a mesura que anaven passant els minuts i la Yami perdia la paciència.
-Em pots explicar què està passant allà baix? -va demanar la Yami cansada d'esoerara.
-Com que a baix?? -va dir la Shunsuiko tota emocionada.
-No estaves escoltant a la Nuriko i... -va dir la Yami confosa mentre veia com la Shunsuiko treia una taladradora i perforava el terra.
-PERÒ QUÈ FAS?? -va demanar la Yami quan l'Espada 8 aixecava el terra.
-Hi ha ous de Mundang!! Al pis de sota hi ha ous d'aquest mini-hollow extinguit!! Ooooooooooooooooooooooh, em poso vermella només d'imaginar tot el que podré experimentar amb ells!!!

-CALLA!! -va dir, emprenyada, la Yami pegant-li una merescuda colleja.

- La Shunsuiko no cambiara mai -vaig dir sospirant-
-...I be, que t'ha passat avans? -va preguntar la Nuriko seriosament-
-No siguis pesadeta, val! -vaig cridar-
-... -es va quedar amb silenci- Pero que dimonis et pasa ara!? -va cridar la Nuriko-
-...Sembla que estan dicsutint... -va pensar l'Hibiki- Jo t'ho dire, Nuriko -va dir amb un somriure amenaçador contra en hiroto-
-Ni se t'acudeixi , imbecil! -vaig cridar cabrejat-
-I perque no? -va riure en hibiki- Ja t'ho vaig dir... Si no li dius tu li dire jo o si prefereixes "laltre" opció per mi be -va riure un altre cop i mirant seriosament en hiroto-
-Grrr... No em fotis!! -vaig dir donant-li un cop a la paret trencant-la-
- :depedra: L-l'ha trencat -va pensar la Nuriko quedant-se de pedra- P-pero perque s'ha posat aixi? -va susurrar-
-Ei ei, tranquil... que acabares destrozant tot l'edifici idiota... -va dir en Hibiki-
-Grr... Em tens fins als nassos! -vaig dir llançant-li un Cero a l'Hibiki-
- Ets un estupid que es deixa provocar! -va dir en Hibiki darrere en hiroto-
-Imbecil... Ja t'he dit que -vaig dir mentre em giraba per donar-li un cop de puny- QUE EM TENS FINS ALS NASSOS!!!!! -vaig donar-li un cop de puny enviant-lo fora de Las Noches-
-M-mare meva... aixo a anat massa lluny! -va pensar la Nuriko- Para hiroto! Sino el matares! -va cridar la Nuriko-
-no li vaig escoltar i em vaig anar a on estaba L'hibiki-
-puagh, quin tio mes bestia i descontrolable -va dir l'Hibiki mentre escopia sang- Ara si que no em contrendre contra aquest estupid! -va dir mentre s'aixecaba i miraba furios al Hiroto-
-Oh? Veig que has pogut sobreviure al meu cop de puny -vaig riure-
-Amb aquest cop de puny m'has fet enfadar de veritat, estupid -va somriure sangrient l'Hibiki-
Els dos vam començar a lluitar cos a cos i despres a llançar-nos Ceros fins que estabem a punt de fer la resurrecció
-Pareu ja els dos!!!!!!!!! -va cridar la Nuriko cabrejada- No se perque us esteu barallant pero pareu!
-Grrr -ens vam queixar els dos i despres ens vam donar l'esquena-
-la Nuriko va sospirar - Vaya par de dos que sou... I ara aneu a curar-vos les ferides
- Hmpf -vam fer els dos sense fer res-
- -la Nuriko es vaquedar callada- Doncs be... vosaltres ho heu volgut -va dir i despres ens va donar dos cops de punys al cap-
-Quin mal! -va cridar en Hibiki-
-Perque has fet aixo Nuriko!? :Win: -vaig cridar amb una ma al cap-
-La Nuriko va ensenyar la llengua burlona- I be, t'anires a curar les ferides, o no? -va dir mentre chocaba els punys-
- :depedra: A-ara hi vaig -vaig dir mentre em posaba les mans a la butxaca i anava cap la meva cambra-
-Jo anire ara mateix -va dir l'Hibiki mentre s'allunyaba lentament de la Nuriko i s'anava tambe a la seva cambra-
Una hora despres...
-Hey Nuriko, espera! -vaig dir cridant mentre anava corrent amb la Nuriko-
-Ja t'has curat les ferides? -va dir-
-S-Si... Uhm... Et volia demanar perdo pel meu comportament d'avans... I tambe et volia dir una cosa... -vaig dir posant-me vermell-
-S-S'ha posat vermell -va pensarposant-se una mica vermella- Quina cosa?
-Doncs... Et volia dir que... -vaig di tembloros i posant-me mes vermell encara- Nuriko... Jo t'estimo! I m'agradaria que fosis la meva novia!
- L-la teva novia? -va dir la Nuriko posant-se com un tomaquet- Jo... si, si que vull :vergonyós:
Els dos ens vam mirar timids i la vaig abraçar
-T'estimo molt, Nuriko -li vaig dir susurrant a l'orella i li vaig donar un petó

- Alerta de atac shinigami! - Va entrar la Shunsuiko corrent justament quan en Hiroto i la Nuriko es besaven - A... O... Perdò....
- No si nosaltres... No es lo que...... Només....... Quin bon dia que fa veritat! - Va dir en Hiroto
- Bueno, ja donareu explicacións més tard! En Haku ens ha cridat a tots a la sala de reunions!
// En la Sala de reunions //

Van entrar la Shunsuiko, la Nurkio i en Hiroto junts:
- Ja era hora! - Vaig cridar - Va agafeu lloc,començem la reuniò, inicio sessiò a la reuniò N.3 dels espadas!
- Que passa ara? - Va dir la Yami
- Els shinigamis han entrar a les Noches. Tenim informes de un poblat hollow, ens han arribat grabacions de una càmara que havia instalat la Shunsuiko, siuspalu Shunsuiko podires ficar la grabació?
- Es clar - I va apretar un botó, a la llunyania es va sentir una explosiò - Ui no era aquest... Habiam si el trobo.. Aquest no,aquest tampoc... Ja le trobat el botó del projector! - I va clicar el botó.De la taula on estavem assentats, justament al mig, va sortir un projector esferic i va reproduir un vídeo, on es veia els shinigamis matan a hollows. I es va acabar el vídeo. La sala es va quedar totalement en silenci.
- Com podeu veure, no van tenir cap mena de escrupols, van matar fins i tot els nens
- Malperit..... - Va dir en Hibiki - Per que ho han fet?!
- Suposem que tenien una missió de reconeixement - Vaig dir
- Els hem de matar, aquest crim no pot quedar sense cap càstig! - Va cridar la Yami
- Ens reunirem jo i els espadas 2 i 3 i parlarem en privat. Decidirem si castiguem aquest shinigamis o no. Hibiki i Hiroto anem.
Tots tres ens vam aixecar i ens vam tancar a una habitació a part. Els altres espades es van quedar a la sala de reunions:
- Merda de shinigamis! - Va dir la Yami picant la taula - El mataré amb les meves propies mans si fa falta! - Es va aixecar i va marxar
- Tu creus serà capaç de matarlos? - Va dir Nuriko
- Abans la mataran a ella - Va respondre la Shunsuiko - Per lo que sembla tots aquells shinigamis eren tinents, no hi podra fer res.
Finalment vam sortir de la habitació en Hiroto, en Hibiki i jo:
- Ja hem decidit - Vaig dir - Finalment, els capturarem i els tancarem a les Noches fins nou avís. I la Yami?
- A anat a matar als shinigamis - Va dir la Nuriko
- Que que?! - Vagi cridar - Hiroto, Nuriko veniu amb mi! Shunsuiko i Hibiki prepareu una cela per els shinigamis! - En Hiroto, la Nuriko i jo vam sortit corrent a buscar la Yami
- Qui va la neteja? - Va dir la Shunsuiko
- Ens ho juguem a pedra,paper i tisores? - Va dir

Pedra, paper, tisores! -deiem la Shunsuiko i jo per veure qui netejaria- un moment... Perque tenim que netejar!? -vaig cridar-
-Perque vull que estiguin nets quan faci experiments amb ells! -va cridar la Shunsuiko-
-... Doncs fes-ho tu... Jo passo de rebre als shinigamis amb la cela neta -vaig dir estirant-me- Millor posa una camara d'aquelles a la cela i els vigiles tot el temps que vulguis -vaig dir sospirant-
-Tens rao! -va dir la Shunsuiko- Anire a preparar-les! -va dir mentre s'anava al seu laboratori
-... Quin espada mes extranya... -vaig dir mentre em dormia-
Mentrestant a l'altre part...
-Quines ganes de lluitar! -va dir en Hiroto amb un somriure sangrent-
-... Mai cambiares, eh Hiroto? -va dir en Haku mentre el miraba- Tenim que donar-li una lliço als shinigamis! -va dir en Haku cabrejat-
-Em pregunto perque hauren aparegut aixi com sires... -va dir la Nuriko- Ei, mireu! alla esta la Yami! -va dir la Nuriko senyalant-li-
-Coi de noia! -va cridar en Hiroto adelantant en Haku i la Nuriko-
-Que rapid... -va dir la Nuriko sorpresa-
-Doncs si... en Hiroto es un espada bastant complert, pero te punts debil -va dir sopirant i despres rient-
-Hey! Yami!! -va cridar en Hiroto-
-Eh? -la Yami es va girar i va veure en Hiroto corrent com un llamp-
-Yami!! Espera!! -va cridar en Hiroto amb un somriure sangrent-
-Aquest tio fa por! -va dir la Yami espantada vient com en Hiroto li passaba per davant-
-Tu! -va dir en Hiroto mentre es paraba per agafar-li-
-La Yami es va parar- I ara que vols!? -va cridar-
En Haku i la Nuriko van arribar
-No tindries que haber anat tu sola, Yami! -va dir en Haku enfadat-
-Pero es que... -va dir la Yami-
-Per es que, res! -va dir en hiroto- Es que vols morir!? -va cridar-
-Ei, va... Deixeu-la en pau, nomes volia matar els shinigamis per haber matat aquells hollows... -va dir la Nuriko-
-En Haku va sospirar- Yami, nosaltres no els volem matar, sino posar-los a la cela -va dir en Haku mentre miraba com s'apropaven els shinigamis-
-Yay! Ja son aqui -va dir en Hiroto rient i agafant la seva espasa-
-Hey, tranquilitza't Hiroto! -va dir la Nuriko- I no els matis!
-Eh!? no els puc matar!? -va dir decepcionat-
-... Tu m'escoltes quan parlo o que!? -va cridar en Haku-
-en Hiroto va xiular- No pasa res... No els matare, pero... em vull divertir! -va dir-
-Quin tio mes sangrent... -va dir la Yami mirant-lo amb una mica de por-
-Eh? Que li tens por al Hiroto, Yami? -li va preguntar la Nuriko- No et preocupis, sempre es aixi, ja t'acostumares -va dir-li somrient- I ara preparat per lluitar, d'acord?
-Val! -va asentir amb el cap la Yami-
Mentrestant en Las Noches...
-Hey, Hibiki, ja he posa't les camares -va dir la Shunsuiko- Hey, Hibiki, desperta't!! -va cridar la Shunsuiko-
-Ah! -vaig cridar donant-me un cop contra la paret- I ara que pasa!? -vaig cridar-li-
-Ja he osa't les camares -va dir rient- I ara que fem?
-Doncs no se... Esperar als demes, potser? -vaig dir mentre em seia al meu lloc-
-D'acord.. -va dir la Shunsuiko infalnt les galtes-

- Els hi hauriem de partir la cara com es mereixen! - vaig cridar, enfadada per la decisió que havien pres els "jefes".
- Ni parlar-ne, em decidit que els farem presoners. Em de saber que han vingut a buscar, potser això només és el principi de moltes matances de Hollows... - va explicar tranquilament en Haku.

Sense escoltar el final de les explicacions d'en Haku, en Hiroto i jo ens vam tirar contra aquells maleïts shinigamis per donar-li una bona lliçó.
- Ei tu! Yami! No em robis les victimes! - em va cridar en Hiroto.
- Que et penses? Que ets l'únic que ha vingut a divertir-se o que? - vaig contestar-li.

Mentrestant a Las Noches

- Ara que ja he acabat de posar les càmeres m'avorreixo molt - va dir la Shunshuiko mentre badallava.
- Ghhhh... shiuuuuu...
- Aquest ja s'ha tornat a dormir - va dir la Shunshuiko mentre mirava com en Hibiki roncava - aprofitaré per posar trampes secretes a les celes, vull veure de quina pasta estan fets aquests shinigamis, i fins quan poden aguantar. Dit això se'n va anar silenciosament cap al seu laboratori amb un somriure d'orella a orella.

// Mentres al desert //
- Espero no perdre el camí de tornada - Deia en Renji caminant - Estàs segura Matsumoto de que era per aquí aquell reiatsu?
- No et fies de mí? - Va dir la Matsumoto - Es en aquell direcció! - I va apuntar amb el dit molt decidida

// Uns quants metres més enllà//
- Quiets tots - Vaig dir ficat-me davant de aquell 3 i frenan-los - Si els volem caputrar serà millor no cridar la atenció, millor fer-lis una emboscada
- I on ens amaguem? Sota la sorra? No hi ha ni un arbre per amagar-se! - Va dir la Yami
- Qui ha dit que ens haguem de amagar? - Vaig dir

// Al cap de 5 minuts, els shinigamis van arribar on estaven els arrancars//
- Ei! Allà hi ha algú! - Va dir en Hisagi, veient alguna cosa envoltada per una capa marró - Sembla que esta ferit! - Tots 3 tients van corre a socorra
- Perdona estàs bé? - Va dir la Matsumoto ficant la má sobre de la capa - Però que??? - La Yami es va treure la cap i va enrotllar els 3 tients amb els seus latigs i el Hiroto, la Nuriko i jo vam sortit de dins la sorra
- Casi no podia respirar! - Va dir la Nuriko trient sorra de la boca
- Deixeu-nos anar! - Cridava en Renji
- Calla i dorm! - Vaig dir i vaig donar-li un cop amb el manec de na zanpkauto i es va desmaiar. En Hiroto va fer lo mateix amb la Matsumoto i en Hisagi
- I ara portem-los a las Noches, esperem que aquells dos tinguin les celes preparades - Vaig dir
I ens vam dirigir a las Noches.

/de camí a Las Noches/
Espero que la Shunsuiko i en Hibiki tinguin les cel·les llestes... -deia caminant al costat d'en Hiroto que anvem devant d'en Haku que portava els presoners
-No et preocupis, segur que les te,llestes i a més les tindra ben preparades - ens deia en Haku
-ehh.. però que? -deia en Renji mentre es despertava - ja ho entenc ens porten a Las Noches -va pensar
-Hey, Matsumoto, Hisagi, desperteu-vos deia en veu baixa per que nosaltres no els escoltesim
-Ostres, quin mal de cap! -deia la Matsumoto
-Shiiit, no cridis que ens sentiran -deien en Renji i L'Hisagi
-Ohh perdo - es disculpava la Matsumoto
-Bé, tenim que sortir d'aquí -els deia en Renji
-Renji... no es per res però això ja ho donavem per suposat- li va dir la Matsumoto
-Matsumoto, deixa'l tranquil. Renji, cap idea? - comentava l'Hisagi
-No se si funcionara, però... bé el cas es que entre tots tres, hem d'intentar lliberar-me, per poder tornar a la Societat d'Animes i demanar reforços... no se pas si funcionara.. però ho hem d'intentar- explicava en Renji
-No es just - es queixava la Matsumoto - Jo vull veure al meu capitaa!~ - seguia queixant-se
-Deiaxa de queixar-te Matsumoto, que no veus que tu ets massa escandalosa? - li deia en Renji
-esta bééé.... i tu Hisagi, que en penses? - li pregunatva la Matsumoto
-A mi ja m'esta bé... - va contestar
-Dons va! - va dir en renji

mentres els tres tinents intentaven escapar-se...

-Hiroto...- vaig cridar-lo amb el cap mirant el terra
-Si? -em va preguntar mirant-me
-Creus que hi hauran més Shinigamis rondant per aquí? -vaig preguntar encara sense aixcar el cap
-Es possible - va respondre - en tot cas el que em de fer es no separar-nos i lluitar - m'explicava
-Però jo no vull que et facin mal! - li vaig dir preocupada i agafant-lo del braç
-No et preocupis Nuriko! uns Shinigamis de pa socat amb oli no em faran res! - em va sonriure
-Esta bé... -vaig dir resentida i encara preocupada

els Shinigamis...

-Vaa ja casi esta... - deia en Renji a punt de lliurar-se
-Sii ja estaa, ho hem aconseguit - celebrava la Matsumoto
-Shiiit Matsumoto no cridis - va dir l'Hisagi
-Ho sento... Va Renji corre - va tornar a cridar
-Mare meva - va dir en Renji ja corrents
-Hey! - em vai parar en sec - que ha sigut això? - vaig dri a en Hiroto i en Haku
-Merdaa - va dir l'Hisagi
-N'hi ha un que s'escapa! - vaig dir
-Nuriko, Hiroto aneu a per ell, yami tu i jo anirem a Las Noches a deixar a aquest parell i anirem a fer un reconeixement de la zona per veure si hi ha més Shinigamis... va en marxa - ordenava en Haku
-Si! -varem dir en Hiroto i jo
-Va Nuriko afanyem-nos - deia en Hiroto corrent preparant la zampakuto
-D'acord - deia fent el mateix que ell
-Nuriko, fes un sonido per apareixer devant d'ell, i distreu-lo un poc,quan t'avisi fes-li un cero oscuras, jo despres apareixere derrera seu d'acord? - m'explicava el seu pla
-Esta bé -vaig asintir per acatar l'ordre que em va donar, i dit això vai fer sonido i vai apareixer devant del Shinigami
-Ja, Shinigami estupid, et penses que amb això t'escaparies de nosaltres? - vaig dir treient la zapakuto
-Merdaa... - va murmurar en Renji..
-Ara! - vaig sentir dir a en Hiroto
-CERO OSCURAS! - vaig cridar fent-li el cero més poderos que vaig poder,seguidament va apareixer en Hiroto i varen començar a lluitar.
varen lluitar tots dos una bona estona, i jo em veia incapaç de poder fer res, fins que...
-Merdaa!! - deia en Hiroto
-Ja, Vaja.. espada no esta gens malament...
-Calla! em fas fastic - deia en Hiroto frustarat
-Esta bé... va... ataca!
-Callaa! -va dir en Hiroto tirant-se sobre el Shinigami fent que les zapakutos de tots dos xoquesin, però el Shinigami va fer volar a en Hiroto. en Hiroto es trobava en el terra i s'estava aixecant quan..
-massa lent! - criadava el Shinigami balancejant-se sobre en Hiroto per rematar-lo
-HIROTO NO! - vaig cridar posat-me al mig
-Nuriko No ho facis!- em va dir amb cara de panic... però ja era massa tard- Per... Perquè ho has fet!? -em va preguntar, però jo només em vas desplomar al terra
-MERDA DE SHINIGAMI! MORIRAS!! - va cridar en Hiroto enfurismat

-Cero Bestia! -vaig cridar llançant-li el meu cero davant seu-
-Agh, merda! -va cridar en Renji mentre veia com li llançaba el cero-
-Aixo no s'acabat! SHINIGAMI! -vaig cridar tot furios- Te aixo! -vaig dir mentre li donava una patada a l'estomac i enviant-lo contra la pared fins la sala d'entrenament-
-Puagh -en renji va escopir sang i es va desmaiar-
-Qui sera el seguent!? -vaig cridar furios mentre agafava al Renji pel coll-
-Tranquilitza't Hiroto -va dir la Nuriko mentre venia cap a mi- L'ha deixat ben mort... -va pensar-
-...Perque el mires aixi? -vaig preguntar-li mirant-la fixament- Que penses potser que es mort? Doncs no, no l'he matat... Aunque ho podia haber fet -vaig sospirar- Portem a aquest shinigami asqueros amb en Haku, a veure que diu de fer amb ell.. -vaig dir mentre l'agafava al braç i anava en direccio a la sala de reunions-
-D'acord... -va dir la Nuriko mentre anava al meu costat-
A la sala de reunions...
-Hey Hibiki!! -va cridar en Haku- Desperta't!
-Uah! -va cridar en Hibiki mentre es queia de la cadira- Germa, ja heu tornat? -va dir mentre s'aixecaba amb la ma al cap-
-Doncs si... Heu prepara't la cela? -va preguntar en Haku-
-L'ha prepara't la Shunsuiko... Li feia ilusió -va dir mentre reia- I aquest dos shinigamis? -va preguntar senyalant a la Matsumoto i el Hisagi-
-Son dos dels tinents que van atacar -va respondre en Haku- I falta un altre que per l'explosió de fa un moment, segurament en Hiroto l'ha deixa't mig mort -va dir mentre suspirava-
-I heu revisa't l'area per asegurar que no hi havien mes shinigami? -va preguntar en Hibiki mentre miraba amb fastic al shinigamis-
-... -en hisagi i la Matsumoto es quedaban en silenci-
-Ya estem aqui! -vaig cridar mentre llançaba en Renji al costat dels altres shinigami-
-Abarai! -va cridar en Hisagi mentre es possaba de genolls-
-... -la Matsumoto es va quedar de pedra amb cara de sorpresa- Quin bestia! -va pensar-
-No us preocupeu pel vostre amiguet -vaig dir burlós- encara esta viu -vaig riure-
-Tipic de tu Hiroto... Deixar als enemics mig morts quan no t'ho demanen -va dir l'Hibiki mentre examinaba el cos de'n Renji-
-Hmpf -vaig dir mentre giraba el cap- Aixo no t'importa res -vaig dir mentre m'anava cap al meu lloc-
-... Aquests dos no cambiaren... -va pensar la Nuriko mentre es seia al costat de'n Hiroto-
-I on es la Shunsuiko? -va preguntar en hibiki-

A la Shunsuiko li va petar el Windows... sumimasen!

Mentre, al laboratori.

-Molt bé, ja estan instal·lats els banys fagoshinigamis! -va dir la Shunsuiko llevant-se les ulleres de pasta blanques que duia en honor a Szayel Aporro Granz, el seu ídol com a investigador.- Quan els shinigamis intentin evacuar els seus molestos residus corporals tindran una gran sorpresa.

La Shunsuiko va riure com una boja mentre movia els dits a una gran velocitat.
-Vaja, quin escàndol... Es nota que ja han arribat i que em duen els meus subjectes per a experiments... vull dir, els Shinigamis -va dir la Shunsuiko preparant unes cadenes que habia col·locat habilidosament a la paret perquè els shinigamis no poguessin escapar.
-SHUNSUIKO!! -va dir la Yami arribant- Ja ho tens tot a punt?
-I tant!! -va dir la Shunsuiko somrient malèficament.- Totes les càmeres estan instal·lades per poder vigilar aquests estranys subjectes...
-Ara te'ls duran! -va dir la Yami- Jo me'n vaig a menjar alguna cosa...


La Yami se'n va anar i varen entrar en Hiroto i en Hibiki arrossegant uns shinigamis.
-PERÒ QUÈ HEU FET?? -va cridar la Shunsuiko- Mig morts no els puc investigar!!
-No ets investigadora? -va demanar el Hibiki- Doncs cura'ls...
-Si vinga! -va dir la Shunsuiko- Sóc investigadora, no metge!! Encara que si els puc obrir en canal podré observar el funcionament intern d'alguns dels seus organs...

La Shunsuiko va agafar un bisturí.
-Estigues quieta!! -va dir en Hibiki agafant pels braços a la Shunsuiko i retenint-la- Els volem vius... VIUS!!
-Sóc jo o aquell vater s'està menjant un tros de paret?? -va demanar en Hiroto mentre la Shunsuiko lluitava per desfer-se'n d'en Hibiki i investigar aquells tinents.

-Vaa deixaaam els Shinigamiiis~ -demanava la Shunsuiko
-Ni parlar-ne! -deia en Hibiki- Que no veus tu ets capaç d'obrir-los en canal! -deia barrant-li el pas a la Shunsuko
-Però que dius tu ara? -disimulava la Shunsuiko intentant esquivar a en Hibiki
-Mare meva... - va xiuxiguejar la Yami...
-Aquests dos estaran molta estona més així?- vaig preguntar
-Dons crec que hi ha per estona...- va dir en Hiroto - emm..jo foto el camp abans de que comenci a veure més vaters que es cruspeixen parets o armaris amb potes... es a dir més invents acollonants de la Shunsuiko... -Va dir en Hiroto anant-se
-Eii espera'm - vaig demanar-li
-Eh? ahh, esta bé, va espavila no vull estar més en aquest laboratori estrafulari... -va dir esperant-me a la porta
-EII, QUE TE SENTIT! - va cridar la Shunsuiko- No es estrafulari... ES EXTRAODINARII! oi que si Nuriko?!
-Si.. i tant que si... - vaig dir
-HO SABIA! HO VEUS HIROTO?! TU SI QUE SAPS GERMANETA! - va cridar contenta la Shunsuiko mentre encara intentava desfer-se d'en Hibiki
-Si... jo també t'estimo germaneta... -vaig dir
-Emm... Nuriko podem marxar ja? - em va demanar en Hiroto agafant-me de la mà
-Ehh? si clar.. -vaig contestar
-Uiii... que passarà ara? es va preguntar la Yami - jeje els seguiré a veure que passa e.e

Finalment passava algo d'interessant a aquell maleït castell. Vaig seguir a en Hiroto i la Nuriko des de lluny per saber que es portaven entre mans.
Van entrar a la sala d'entrenament, després d'uns segons vaig entreobrir la port a veure quines marranades estaven passant allà dins, i me'ls vaig trobar lluitant.
- Però aquests dos estan junts? I s'estan fotent d'osties? Quina manera d'estimar-se és aquesta? - vaig pensar dintre meu mentre veia com en Hiroto i la Nuriko es tiraven Ceros l'un a l'altre mentre posaven ullets d'enamorats.

En Nazo i jo ens vam allunyar enseguida d'aquella escena tant peculiar i ens vam posar a investigar tot el que amagava Las Noches. Óbviament el lloc més interessant en tot el palau era el laboratori de la Shunsuiko així que ens vam dirigir en seguida cap allà.
Ens vam trobar la Shunsuiko en una habitació de control, mentre mirava per un vidre lo que passava a la cela dels Shinigamis que teniem presos.

- Hola Shunsuiko! En Nazo i jo ens avorriem així que em vingut a veure que t'expliques - vaig dir-li mentre entrava a la sala - que són tots aquest botons de colors?! - vaig dir mentre pitjava un botó de color rosa que hi havia a la taula de control davant de la Shunsuiko.
- No toquis rés que la liaràs!
- Massa tard crec - vaig dir mentre veia com a la cela dels Shinigamis van sortir una dotzena d'avelles gegant i els van començar a picar.

-Quin desastre, Yami! -va dir la Shunsuiko mentre les abelles picaven a en Renji fins a deixar-li la cara de la mida d'un cotxe.
-Jo crec que li afavoreix... -va dir la Yami mirant al tinent- Així està més guapo...

De sobte, un cero molt poderós va rompre la paret de la presó on els shinigamis estaven tancats.
-Què ha estat això? -va cridar la veu d'en Hibiki.
-Un cero tan poderós... segur que ha sigut la meva germana! -va dir la Shunsuiko recordant els entrenaments extrems als quals es sotmetia la Nuriko per millorar les seves eròtiques habilitats- ELS SHINIGAMIS S'ESCAPEN!!
-MERDA! -va cridar la Yami i va començar a perseguir-los.

Aprofitant la confussió, els shinigamis havien decidit fugir per la paret rompuda i s'escapaven corrent pel passadís.
-ATUREU-LOS! -va cridar la Shunsuiko- S'ESCAPA EL MEU EXPERIMENT...
-Voldràs dir els presoners, no? -va demanar el Hibiki
-EEEEEEEEh... és clar, els presoners! -va cridar la Shunsuiko- Vés darrere d'ells, jo duc les sabates rompudes i no puc córrer!!
-Sí, sí... -va dir en Hibiki fent un badall.
-Que s'escapen!! -va cridar de lluny la Yami