Cel gris! La primera mirada.

No feia bon dia. Els dies d’hivern solien ser tots així. Eren ben poques les vegades que sortia el sol, en aquella temporada. Una noia de cabellera roja havia sortit de la seva divisió en direcció la Onzena.
Toc-toc. Vaig obrir la porta però no semblava que hi hagués ningú.

- Amb permís~ - vaig dir al entrar. Devien ser entrenant.

Havia fet tan sols un parell o tres de passes, que a l’altre punta del passadís va aparèixer la Capitana.

- Ei, la germana de la Asahina!
- Hola...  – vaig saludar. Ella es va girar en la direcció en la que havia vingut i va cridar:
- Meina-chaaan, ha vingut la teva germana!

Darrere seu  va aparèixer la Meina. Em va saludar amb un somriure i va venir cap a mi.

- Taicho, marxo una estona! – li va dir a la Nafi – Ens veiem després.
- D’acooord – li va respondre ella des del seu despatx.

La Meina i jo vam sortir a fora, a fer una volta.

- Ahhg, quin dia més lleig que fa! – va comentar quan va mirar al cel mentre caminava.
- Sí, tens raó. – vaig dir jo mirant també el cel – Com ha anat l’entrenament?
- Buuf..!
- Jajajaja Tan intens com sempre, m’imagino..!
- Doncs sí! Però ja m’agrada!! – va afirmar ella.

Continuàvem caminant pels carrers del Seiritei, sota el cel fosc.

- I després tenia pensat anar a veure en... – va pensar en veu alta.
- En.. Kensei, ehhh? – vaig burxar-la jo.
- Aiiii! – es va queixar ella posant-se vermella. Vaig riure i la vaig empènyer de broma amb la mà. Ella s’hi va tornar rient, mentre m’empenyia cap el costat oposat.

Érem just on es creuaven dos carrers. Després de la petita empenta de la meva germana gran em vaig entrebancar. El cel era grisós. La meva espatlla va notar un contacte contra alguna cosa. El cel era fosc. Una mà forta m’agafa per la cintura. Un cel que no aguanta més. Alço el cap poc a poc, després del petit cop contra alguna cosa. I m’hi trobo. El cel es trenca i comencen a caure unes gotes de pluja fines i constants.