Fitxa de Shiho Callaghan.

-Nom i cognom del teu personatge: Shiho Callaghan.

-Família: Ningú, tot el que té són els seus germans Quincy del Vandenreich.

-Passat del teu personatge: La Shiho sempre ha tingut una vida molt tranquil•la i completa, plena de comoditats gràcies al treball de grans beneficis a una empresa de combustió de minerals del seu pare, el senyor Thomas Callaghan.

El Thomas es va enamorar d’una preciosa maiko que feia feina a Hokkaido i al poc temps es varen casar, traslladant-se a viure a Alemanya. Allà, la jove Shiho feu moltes amigues i hi passà els primers 12 anys de la seva vida. Però de sobte, les coses canviaren. Els pares es tornaren més desconfiats i murmuraven a tots temps.

La jove Shiho en aquells moments tenia altres coses al cap, ja que el fornit i eròtic capità de l’equip de futbol, el Hans Solo li havia demanat per sortir. La Shiho vivia en un somni, en allò que qualsevol noia normal que comença l’institut desitjava: ser la més popular de les noies i sortir amb el noi més guapo.

Era, simplement, l’enveja de tothom i, a més, tenia tots els capritxos que volia perquè el seu pare era ric. Sí, és cert, hi havia gent que l’envejava per la seva permanent, pel seu mòbil 4G i per la seva roba de marca i, sobretot, pel seu eròtic nòvio. Però la Shiho era feliç.

Tant li era que els seus pares semblessin conspirar, que estesin particularment nerviosos o que les noies murmuressin quan ella passava pel passadís. Emperò, la notícia de marxar al Japó l’agafà desprevinguda. Va ser la primera vegada que la Shiho va discutir amb els seus pares.

Per què havien d’anar al Japó a viure? Què hi havia allà que no poguessin obtenir a Alemanya? Per què els seus pares prenien aquella decisió? Per què l’arrossegaven fins aquell racó del món? No entenien que al Japó no hi havia el Hans? No veien que al Japó ja no seria la noia més popular de l’institut? Hauria de començar de zero. Als seus pares no li importava això?

Finalment, les queixes i les males cares de la Shiho varen ser ignorades. Si la Shiho hagués estat un poc més intel•ligent, se n’hauria adonat que passava alguna cosa i greu. Mai havia vist els seus pares tan nerviosos i aquella decisió d’una mudança tan extrema hauria posat alerta a qualsevol. Però no a la Shiho, que no sabia com mantindria la seva relació a distància amb el Hans.

A l’institut del Japó, la Shiho tardà a acostumar-se i mai es va integrar. El japonès era molt difícil i tot i que els pares li posaren un professor de repàs per aprendre ràpid els kanjis, la Shiho no encaixava en aquell entorn. Els nois nipons ni tan sols li semblaven atractius... i la noia repetí curs.

Els pares ni se n’adonaren d’aquest succés.
-Hola, les he suspès totes i he de repetir curs, ja saps? –cridava la Shiho com una boja per tota la mansió. Els pares no es percataren dels seus crits. La Shiho se n’aprofità i feu tota la paperassa per apuntar-se a una escola anglesa d’elit, molt cara i molt snob. Els pares pagaren les factures cada mes sense demanar el perquè del canvi d’uniforme ni perquè la noia es veia més contenta. Semblava que podia fer el que volgués sense que ningú li demanés explicacions.

A aquella escola snob la Shiho tornava a ser la reina del pati. Ara sortia amb el Takahashi, un noi que era bastant guapo i popular i tocava el baix a una banda de j-pop. Tothom parlava de la Shiho, de com era de guapa, simpàtica, rica i de com encantava als nois. Tornava a estar en la seva salsa.

Estava tan contenta que passava completament de l’estat dels seus pares. Vivia al seu món, completament feliç. La convidaven a totes les festes, tothom volia la seva amistat i, com que no havia de fer servir aquells ridículs kanjis treia bones notes. Tot era perfecte.

Fins aquell dia...

Quan entrà a casa tot estava capgirat. No volgué encendre la llum per si de cas, però en realitat no estava espantada. Acabava de tornar d’estar a soles a casa del Takahashi i a la fi havien dormit junts. Estava cansada i tot li feia mal, només volia dutxar-se i descansar. Però sentí moltes veus al saló.

La Shiho encara era una noia molt confiada i innocent, així que obrí la porta de ple sense preocupar-se per res. Allà, al terra, hi havia els seus pares estirats al terra en un gran bassiot de sang. A devora hi havia un home de cabells blancs i sense camiseta.

-T’esperàvem, Shiho –va riure l’home. Amb ell hi havia una dona alta i amb cara de ser molt segura de si mateixa; un altre home al darrere, callat i que intentava ocultar la seva presència i tres dones que s’assemblaven tant que segur que eren germanes.

-Què heu fet als meus pares? –va demanar la Shiho amollant la seva bossa de marca. El seu mòbil de darrera generació va quedar fet un desastre.

-No et confonguis, no hem estat nosaltres –va dir la dona.
-Perdona, però crec que sóc jo qui ha de parlar –va dir l’home dels cabells blancs que semblava ser el líder- Primer em presentaré, Shiho. Sóc l’Ifrit Hölle, el Vandenreich. Volíem salvar els teus pares però altres Quincys s’han adelantat.
-Com saps que són Quincys i no shinigamis? –demanà una de les tres germanes- Aquella escòria gaudeix matant dels nostres.
-No diguis xorrades, no veus les fletxes? Han estat Quincys. I és normal ja que aquesta família són uns traïdors que vengueren molts dels nostres a l’enemic i deixaren morir molts Quincys innocents. S’ho mereixien.

-Anem –va dir l’home dels cabells blancs- Ja no hi ha res aquí que ens pugui ser d’utilitat. Agafa la noia, vindrà amb nosaltres. –l’home callat obeí i es dirigí cap a la Shiho, a qui agafà com si fos un sac de patates- Al cap i a la fi, és una sang pura.

Quincys? Shinigamis? Què volia dir tot allò? No entenia res, només sabia que l’havien dut a un palau de gel a la força i que l’obligaven cada dia a desenvolupar uns poders que mai havia sabut que tenia. Els altres Quincys se’n reien d’ella, per tenir l’edat que tenia i no saber tan sols el nom del seu arc.

No volia estar allà, només volia tornar a l’Institut i sentir com els altres l’admiraven. Volia tornar amb el Takahashi i volia fer la vida que havia fet fins ara: fer el que li donés la gana sempre, sense entrenaments i sent el centre de l’atenció de tothom.

Però aquells dies no tornarien mai...


-Home o dona: Dona

-Edat: 16 anys. És la Quincy més jove de tot el Vandenreich.

-Descripció psicològica: La Shiho és una noia hermètica i reservada, que des de la tragèdia amb els seus pares no parla gaire. Abans era una noia amb molts de pardals al cap, despreocupada, acostumada a fer el que volgués i amb molts de capritxos. Per a ella, adaptar-se a la seriosa disciplina del Vandenreich va ser molt difícil.

Abans d’arribar al palau, la Shiho mai s’havia entrenat com a Quincy i no havia tocat un arma en la seva vida. De fet, mai havia vist la sang sortint d’altres cossos fins que va veure els cadàvers dels seus pares.

Realment, la Shiho no sap com sentir-se i se sent rebutjada per alguns dels seus germans Quincys a causa de la traïció dels seus pares, tot i que ella encara no sap en què es basa aquesta traïció. Només sap que per culpa dels seus pares molts Quincys innocents varen morir i ara ella carregava amb aquestes morts a la seva esquena sense ser-ne la responsable.

No sap si fa bé estant al Vandenreich i se sent completament desplaçada i marginada a causa del seu passat.

Arrossega un gran trauma psicològic i un gran patiment a dins que no és capaç d’expressar. Sempre sol estar tota sola a la seva habitació del Vandenreich i poques vegades parla amb algú. De fet, segueix allà per por al líder, a qui té una mescla d’admiració i odi.

Així és com viu aquesta noia: amb por dels seus companys i amb la impressió que fa més nosa que servei.

A més, la Shiho és hemofòbica i una completa covarda que només es mou per la por que té als seus companys i que s’entrena pensant en les possibilitats que hi ha de fugir en un combat. D’ençà aquell dia odia la sang i la lluita.

Ella només vol estar a la seva habitació, sola, pensant. A vegades sembla que viu del passat, ja que es passa hores infinites asseguda mirant la paret mentre recorda com de meravellosa era la seva vida abans d’aquell infern al palau de gel.

Però s’entrena molt durament cada dia per por a l’Ifrit, cosa que ha fet que sigui una gran soldat, però que, en el fons, prefereixi estudiar tota sola manuals de curació Quincy o desenvolupar la velocitat.

-Descripció física: La Shiho és una noia de cabells vermells fins a mitja cintura i ulls castanys clars. La seva pell és pàl•lida i està molt ben hidratada ja que la cuida amb molta devoció. Com a nena de 16 anys té el cos encara en desenvolupament i és la més baixa de tot el Vandenreich.

L’aspecte físic és una cosa molt important per la Shiho. És la típica noia superficial que prefereix un cos perfecte a una ment brillant. Els seus cabells sempre estan brillants, el maquillatge està perfectament col•locat i sempre conjunta la seva roba interior.

-Vestidures: Sempre duu un vestit blanc de tiranys amb una falda molt ampla que li arriba fins els genolls i que s’ajusta a la cintura. A més, duu sempre un penjoll daurat. Quan han de sortir es posa una capa blanca i es recull els cabells que amaga a sota d’una gorra del Vandenreich, però generalment només duu el vestit i unes sabates romanes.

-Nom del seu arc: Wehmut (tristesa)

-Com activa el seu arc i si l'activa mitjançant algun objecte: L’activa amb un penjoll que duu sempre amb ella que és part de l’herència dels seus pares i que no es lleva mai.


-Altres projectils que pugui fer servir, com ara la Schele scneider: Empra uns kunai plens de partícules espirituals però encara ha de practicar molt més per poder ferir un enemic en moviment.

-Imatges de l'arc -opcional-:

Spoiler:

-Nivell de control de les partícules espirituals: És bona reunint-les però dolenta fent que s’agrupin per atacar.

-Nivell de Hirenkyaku: N’és tot una experta i és el seu punt fort, quasi l’únic punt fort que té com a lluitadora. Quan s’entrena és en el que més s’esforça per millorar i alguns dels seus companys Quincys li reconeixen aquesta habilitat, tot i que ella mai ha confessat que perfecciona aquesta tècnica perquè li pot ajudar a fugir d’un combat.

-Nivell de Rasoutengai: El va millorant poc a poc. Tot i que no és tan dolenta fent-ho servir com ho és amb la lluita cos a cos, aconsegueix ajuntar partícules espirituals i emprar-les per executar aquesta tècnica. De fet, la màxima por de la Shiho és haver-la d’emprar ja que això vol dir que hauria pres mal.

-Nivell de Letz still i nou aspecte que el Quincy adopta: Acaba d’aprendre aquesta tècnica però està bastant contenta de l’enorme poder que li proporciona. El principal tret és que la velocitat de la Shiho augmenta fins a cinc vegades, cosa que rebre un dels seus cops quan ella ha alliberat el Letz still pot arribar a ser mortal.

A la Shiho li apareixen dos guants que condueixen el raig i que electrocuten tot el que toquen.

Spoiler:

-Nivell de Blut Vene: També ha treballat molt en la seva defensa ja que generalment s’espanta amb molta facilitat i es posa nerviosa quan veu sang. Per aquest motiu, la Shiho intenta que la seva protecció i defensa del Blut Vene tingui un bon nivell i intenta millorar-lo amb molt d’entrenament, tot i que encara no ha arribat al nivell de perfecció del seu Hirenkyaku.

-Nivell de lluita cos a cos: És una patata. Molt dolenta, no sap coordinar els braços i les cames a la vegada.

-Altres habilitats de lluita destacables: Prefereix curar a lluitar.