Arc Final: Shinigami vs Quincy

La Societat d' Ànimes estava en estat d' alerta màxima, des d' aquell atac...

/Uns dies abans/

-Hanako-sama, llevis d' una vegada, que tenim molta feina! -
-Mmmm... Si, si... Ja em llevo...-
Poc després la Capitana General es trobava en el seu despatx, envoltada entre muntanyes de papers.
-Agh, no puc més!!! -
De sobte aparegueren unes persones molt estranyes... Anaven encaputxats i desprenien un reiatsu molt estrany...
-Qui sou vosaltres!. Com goseu aparèixer aq...-
Abans que la Hanako acabés la frase, es produïren unes explosions molt fortes per tot el Seiretei.
-Nani?-
-Un avís, Capitana General. D' aquí a 5 dies el Vandereich acabarà amb la Societat d' Ànimes... Preparis... Li tornem això-
Un del encaputxats li llençà a l' aire una persona...
-Tsunade!!-
La Hanako l' agafà al vol. Tsunade estava plena de ferides, però estava viva...
-Maleïts, com goseu fer això!-
-Tsk, no tenim temps per perdre amb vostè. Adéu-
-Matte!!!-
Abans de que Hanako pogués invocar a Suzaku el grup s' esfumà.
-Hanako... Sama... El Bankai... No... L' ha d' utilitzar ningú...-
-Tsunade no et forcis a parlar, descansa, ara mateix avisaré al quart esquadró-

estava al meu despax quan em varen dir la noticia. unes persones havien entrar al despatx de la hanako i havien atacat a la tusnade. vaig deixar totes les coses qeu tenia per fer y me vaig anar ala primera divisio uaqn em va arribar un misatge per anar a la reunio. una reunio de capitans urgent.

a la reunio la hanako ens va explicar lo que li havia pasat amb les persones intruses. eren quincy va dir y tots ens varem quedar sorpresos perqeu no esperavem que ens digues una cosa aixi. jo creia que les persones qe havien atacar a la tinent debien ser arrancars pero no u eren.

Els dies varen anar passant. La guerra ens havia estat declarada. Em sentia francament malament per haver permès que les coses prenguessin aquest rumb i que els soldats de la Societat d'Ànimes haguessin de lluitar a mort en una guerra injusta. Això no era tot, la meva fidel tinent, la Tsunade, havia estat greument ferida.
-Capitana -va dir el tercer al càrrec de la meva divisió. Ni tan sols sabia el seu nom. Era sempre la Tsunade qui es dirigia a mi i qui em posava al corrent de tot. Em vaig girar d'esma- Què feu, si es pot saber?
-Ah, -va dir la Hanako aterrant al món real- Pensava...

Tenia massa coses en les quals parar la meva atenció. Què m'havia dit la Tsunade sobre el Bankai? Que no l'havíem d'emprar? Era de bojos!! Havia d'esbrinar més coses sobre aquest assumpte! Però la Tsunade tardaria més de cinc dies a recuperar-se i poder-li contar tot a la seva capitana.

-Capitana -va tornar a insistir el desconegut tercer home- Hi ha un avís de la dotzena divisió. És bastant urgent. Del món real acaben de desaparèixer 12.000 hollows...

La Hanako va deixar el seu escriptori i, amb el cor a cent, agafà la Zanpakuto i anà fins a la dotzena divisió a base de Shumpos.
-La balança... -va dir la Hanako amb dificultats per respirar- La balança es romprà...
-Només queda una solució, Hanako -va dir el germà gran de la Capitana de la Primera Divisió- Ja saps quina és, oi?

/A la dotzena divisió/

-Capitana, he investigat la resta del reiatsu que hem va portar, sens dubte no consta en ningun dels meus arxius, és desconegut- digué Samael.
-Com em pensava, els Quincy han tornat, i a sobre amb més força que mai...-
-Capitana... Sé que no és de la meva incumbència... Però no veu tindre un conflicte fa molt de temps, amb els Quincy...-
-...-
-Jo en aquell temps encara no era Capità, però em van dir que va ser una masacre, que van exterminar- los a tots, sense pietat...-
-Si, va ser una ordre de l' antic Capità General. Jo hi estava en contra, no era just per aquella raça-
-Però no van tindre en compte la seva opinió, m' equivoco?-
-No, no t' equivoques... Per culpa d' aquella decisió, vem entrar en conflicte...-

Flashback

Fa 500 anys...

-Cof, cof, cof...
-Capità, potser hauríeu d'anar a descansar -va dir la tinent Hanako entrant al despatx del seu capità a les tres de la matinada- No aconseguireu res pensant fins tan tard, a més, la vostra salut és delicada...
-Hanako... Aquesta serà la meva darrera decisió i vull pensar-la bé... -va dir des del llit en Capità General Genryusai Shigekuni Yamamoto- Quan jo em mori, vull que tu...
-No us morireu! -va dir la tinent mentint. El capità estava molt malalt des de feia uns quants mesos. Els metges no li donaven molt més de temps de vida... Havia viscut molt, fins i tot per a un shinigami. I aquesta situació fràgil dels líder del Seireitei, havia coincidit amb la revolta dels Quincys al món humà.
-Demà... -va dir en Yamamoto tossint i pàl·lid des del llit- Demà convoca una reunió de... cof! cof! cof!, de capitans i ja hauré pres una decisió...

A l'endemà...
-Em sap greu que haguem de celebrar la reunió cof, cof... a la meva habitació però, les cames ja no em responen -va dir en Yamamoto des del llit. Els capitans del Seireitei envoltaven el seu llit i escoltaven les febles paraules de l'agonitzant capità.
-Què heu decidit respecte dels Quincy, Sensei? -va demanar n'Ukitake
-Extermineu-los -va dir en Yamamoto obrint un ull amb molt d'esforç- Sense pietat, que no en quedi cap. Són una greu amenaça per a la Societat d'Ànimes!
-Però... -va dir la Hanako- Capità, aquesta no és la solució! Només creareu rancor i així no acabareu amb el conflicte...
-Si desapareixen tots, no hi haurà rancor ni més conflicte -va dir la Soi-Fong tallant les paraules de la tinent.
-Aquesta és la darrera decisió que prenc com a Capità General... -va dir en Yamamoto. Una altíssima febre minvava les seves forces i les seves paraules ja quasi eren un xiuxiueig inaudible.- Aneu-vos tots... Hanako, t'he de dir on és la clau del rei.
-QUÈ? -va cridar la Unohana- Ella? Aquesta nena serà la vostra substituta? Em nego!
-Unohana... -va dir en Yamamoto tossint- És més forta i sensata que tu... Tu no podries ocupar mai aquest càrrec. Ara, ves a acomplir les ordres que t'he donat. Ràpid!
La Hanako es va quedar sola a l'habitació amb el seu capità que li va donar unes quantes instruccions.
-Té, el haori -va dir el Capità General passant-li la roba- No tinc gaire força més... no em queda molt.
-Capità, ja esteu segur d'això que heu decidit? -va demanar la Hanako agafant el haori però sense posar-se'l.
-En un món de guerres i de por, els que guanyen són els que decideixen -va dir en Yamamoto- Recorda això i no siguis massa sentimental. Els quincys no guanyaran aquesta guerra. Guanyarem i el problema s'acabarà...
-Però és injust -va dir la Hanako
-La justícia és una cosa subjectiva... -va dir en Yamamoto- La pau del Seireitei... això és el més just.

Fi del flasback

-El Capità General encara va estar tres anys a morir-se, però mai es va penedir d'aquella decisió -explicava la Hanako, tornant al present- En canvi... jo vaig intuir que ens duria problemes...
-Ara ens toca actuar més ràpid i més sàviament -va dir en Samael
-Fes el que hagis de fer -va dir la Hanako partint a la seva divisió- Però que la balança entre els dos mons no perilli!

/On es trobava el Vandereich/

-Vaja, vaja... Ho sigui que l' anterior Capità General és mort des de fa anys...
-Si, senyor. Ho acabem de confirmar, ara qui ocupa aquest lloc era la seva antiga tinent
-Mmmm, ja veig...
-Senyor?
-Ataquerem avui
-Però senyor, no vau dir que atacariem d' aquí a 5 dies?
-Que potser m' esteu contradient?
-N-no senyor
-Molt bé... El Vandereich atacarà avui la Societat d' Ànimes... Aviseu a la resta
-Com vostè mani

/A la Societat d' Ànimes. Dotzena divisió/

-Capità Samael, hi ha interferències, un altre cop!- digué Akon.
-És impossible!. Però si van dir que atacarien d' aquí a 5 dies!
-Sembla ser que han volgut adelantar la data...- respongué Akon
-Ràpid, avisa a tots els Capitans!
-D' acord!

/Primera divisió/

-Capitana l' enemic, ha tornat!- digué el tercer al càrrec.
-No pot ser!. Maleïts!. T' encarrego la divisió mentres sóc fora!
-A les seves ordres, Capitana

/Segona divisió/

-Què han aparegut!?
-Si, Capità, sembla ser que ens han mentit
-Molt bé, si ho volen així... Prepara l' esquadró!
-Si, Capità!

/Tercera divisió/

-Sempre han d' aparèixer en el pitjor moment!- cridà enfurismada Gooraa.
-Capitana!- cridà la seva tinent.
-Què vols!?
-Des de la dotzena divisió ens diuen que han eliminat a 500 shinigamis en tres minuts
-No pot ser...

/Quarta divisió/

-Tinent Aiko, requereixen dels serveis de la quarta divisió
-D' acord!. Me'n vaig!

/Cinquena divisió/

-Perquè ens hem de veure amb una altre guerra, no ho entenc!
-Jo tampoc sé la resposta... Però una cosa si que sabem... Que tenim que guanyar!. Per defensar l' orgull dels nostres!- digué Byakuya.
-En això hi estic d' acord!- respongué l' Andrea.

/Sisena divisió/

-Es veu que aquests quincys no saben comptar els dies!- digué en Reyespada cabrejat.
-Capità... Ens avisen que el nostre tinent ha sigut eliminat conjuntament amb els altres shinigamis que l' acompanyaven!
-Merda!... Ràpid, anem!

/Setena divisió/

-Com preveia... Per què els dolents sempre estan fent atacs sorpreses?- deia en Joan mentre es posava el Haori de Capità.
-Vostè ho ha dit, són els dolents!- digué el quart al càrrec.
-Ja... Molt bé, partim!

/Vuitena divisió/

-Aaaaa... I jo que estaba tan bé fent la migdiada!- es queixà en Kami.
-Capità, sisplau, que l' enemic ens està atacant!- digué el desè al càrrec.
-Si, si... Ja em llevo...
-Vinga, Capità...
-Que si, pesat!

/Novena divisió/

-Sempre igual, que si l' enemic ataca, que si ens hem de defensar... Ai...
-Això és el que té, sé Shinigami
-Si, tota la raó... Vinga, en marxa!

/Desena divisió/

-Capità, surti de la dutxa, l' enemic ha apregut!
-Què!. Punyetes, justament quan m' estava dutxant, que oportuns són aquests quincys!- digué mentre es vestia a correcuita.
-Capità que es deixa la zanapkuto!
-Ai, si, no sé on tinc el cap!

/Onzena divisió/

-Capità Xus l' ene...
El subordinat no va poder acabar la frase, ja que el Capità ja havia fotut el camp feia estona.
-Com sempre segueix sent tant impacient quan es tracta de lluitar...

/Tretzena divisió/

-Molt bé ja estic preparada!
-Momo!
-Gooraa, què hi fas aquí!?
-He vingut perquè la meva tinent m' havia dit que em volies veure urgentment
-A si, he pensat que hauriem d' estar lluitant juntes per si passa alguna cosa amb el Bankai
d' alguna de nosaltres
-Bona idea!. Anem tirant
-Si

Un ambient mortal va envair la Societat d'Ànimes.

-Sentiu aquesta olor? -va demanar el Vandenreich als seus Stern Ritters- És l'olor de la victòria dels Quincy. Ja sabeu què heu de fer?
-Sí, senyor! -varen dir els Stern Ritters- Eliminarem tots els shinigamis i venjarem la humiliació que varen fer sobre la nostra raça!
-Així m'agrada... comenceu pels capitans! -va ordenar sa majestat- Si ells cauen, la Societat d'Ànimes serà nostra!
-Sí! -i es varen dispersar a gran velocitat. Al seu pas mataven tot el que trobaven: shinigamis novells o alts càrrecs de les tretze divisions. La seva sed de venjança no tenia límit.

-Potser... va dir l'Andrea Kuchiki a la seva tinent- No hauries de fer servir el Bankai per si els segellen el meu!
-Com volgueu, capitana Kuchiki -va dir la tinent.
-BANKAI!! -va cridar l'Andrea.

La mateixa idea varen tenir n'Ashtal, en Joan i n'Eloi.
-Merda! -va dir n'Andrea- No m'han segellat en Bankai... me l'han robat!!

els quincys m'ahvein reobat el bankai.. era la meva arma mortal, no puc guanyar sense ell, no tenia cap manera de guanyar. no podia fer res, el meu tinent estava desperstat ytampoc sabia com tenia que actuar. que tinc que fer kuchiki-taicho?¿el meu tinent me preguntava que tenia que fer. ni siquiera jo sabia com actuar y aixo era un pronlema. pero soc una capitana per aixo li tinc que donar una ordre y qeu vegui que no estic nerviosa no usis el banaki o moriras

-Què? -vaig demanar molt alterada mentre rebia una papallona infernal amb l'informe de la Dotzena Divisió- Més de mil shinigamis han mort en només un minut? Però... això no pot ser veritat. Tan poderosos són? Si només són uns quants Quincy! Els superam númericament amb un gran avantatge! Com pot ser que ens estiguin derrotant d'aquesta manera? Tant ha augmentat la seva força en aquest temps?

La Hanako volava pel cel del Seiretei esquivant les enormes columnes de reiatsu que creaven els quincys. Va veure i sentir els reiatsus dels capitans lluitant a sota d'algunes d'aquestes gegants columnates de reiatsu però... què estava passant? No sentia l'energia de...

-Eh? -va dir la Hanako aturant-se en sec- Això... això és un tenteikura!! L'envia la tinent de la desena divisió!

La Capitana General es va dur les mans a les orelles per sentir millor la conversa que li passava la tinent. Els bankais d'alguns capitans havien estat robats pels Stern Ritters!

-Robats!! -va dir la Hanako reiniciant la carrera pel cel- A això et referies, Tsunade? Però per què han fet servir el Bankai? No podien esperar fins a l'informe de la dotzena? O... és que tan els costava guanyar que no han tingut cap altre remei que emprar-lo? M'he d'afanyar... M'he d'afanyar i trobar el seu líder el més ràpid possible i aturar aquesta massacre!

-"No podem fer- hi front sense el Bankai"- pensà n' Eloi.
-Capità, què fem!?- preguntà la seva tinent, amb preocupació.
Per un moment n' Eloi es quedà en estat de xoc, de veritat, el seu Bankai havia estat robat!?.
-No teniu res a fer...- digué un dels Stern Ritters.
-Merda!


-Haurem de lluitar sense la zanpakuto, no hi ha una altra solució!- digué en Joan.
-Però... Amb què lluitarem!?- preguntà un dels shinigamis.
-No et pensis que m' he quedat sense immunitat!. Prepara't!-
-Mira que n' arribeu a ser de tossuts els shinigamis...-


-Nosaltres som l' esquadró de càstig, et demostraré que el nostre nom hi fa referència!- cridà n' Ashtal.
-Però Capità, com sap si el Quincy és immune als Kidos!?-
-Ho haurem de provar, no!?-
-Proveu, proveu... A veure si aconseguiu, ni que sigui, sorprendrem una mica...-

-Vinga, maleïts quincy -va dir n'Ashtal posant-se nerviós- No matareu un sol shinigami més!
-Com que no? -va dir el quincy al qual s'enfrontava- Vosaltres ens vàreu voler eliminar una vegada... per què ara nosaltres hauríem de mostrar pietat i deixar-vos viure?
-Fa molt de temps d'això... -es va excusar n'Ashtal.
-Què més dóna el temps que hagi passat? -va demanar el quincy- les injúries sobreviuen al temps. I nosaltres hem sobreviscut odiant-vos, shinigamis! Ara morireu tots!!
-Merda! -va pensar el capità de la segona divisió-Com ho faré? No puc fer servir el bankai i els de la dotzena encara no ens han passat l'informe... què faig ara??

El quincy es va aixecar per fer un atac mortal...

El temps passava, i amb l' ultim atac mortal dels quincy els shinigamis van caure com mosques no podia ser, ens estaven sopaerant, de sobte em vaig adonar que el meu shikai desapareixia, i la meva zampakuto esdevenia una simple espasa, era impossible, vaig no em podia allunyar del meu esquadró però per les els reiatsus que sentia, a tots els shinigamis també sels havia robat el shikai, vaig alçar la vista al cel, i vaig veure els quincys amb zampakutos, no podia ser, ara si que ens estaven exterminant, els shinigamis estaven caient un derrere l' altre quan vem sentir un missatge directe al cerbell de la capitana general
- Abandonem el seireitei, no podem continuar! -
Vaig refelexionar sobre la decisió, era l' única sortida, aixi que vem córrer per sortir per la porta contraria d' on venien els quincy, mentre se sentien crits de victoria

La Hanako seguia lluitant contra el Vandenreich.
-Com pot ser? -es va demanar- Com pot ser que les flames no li facin res? Ningú hauria de poder resistir a aquest foc com si res... i l'he tocat diverses vegades, però com si res. -va dir mentre agitava la Suzaku més violentament.
-No cal que hi pensis més -em va dir aquell home vell- Jo venia a lluitar contra en Yamamoto, així que venia preparat pel foc. No m'esperava que la jove Capitana General també tindria una Zanpakuto de foc...
-El Genryusai-sensei fa molts d'anys que és mort -va dir la Hanako amb ràbia.
-Una llàstima no haver estat jo qui el matés... -va dir el Vandenreich rient- Però no cal que lluitis més... saps que no pots fer el bankai i, tots els meus Stern Ritters han guanyat als teus capitans. Hem guanyat, So-taicho!
-Això encara està per veure! -vaig dir preparant un Hado 90, però quan em vaig adonar ja havia partit.
-Val més que us n'aneu d'aquí si no voleu morir tots... -va dir el Vandenreich- Ordena la retirada als pocs que es puguin moure i aneu a fer la vostra feina bruta a altra banda!

-Hanako-sama!! -va cridar la Tsunade, encara malferida. Vaig baixar fins a on ella era.- Hanako-sama, anem tots els tinents i capitans al Palau del rei!

La meva Capitana va estar conforme amb la meva idea i tots els capitans i tinents ens reunírem a la porta Senkaimon més propera.
-Capitana Kuchiki -vaig dir-li a l'Andrea que semblava que se'n volia anar.
-Andrea, on vas? -va demanar la meva Capitana.
-Vaig a per en Byakuya! -va dir l'Andrea, molt preocupada- No me n'aniré d'aquí sense ell.
-BAKA! -va cridar l'Ashtal- No tenim temps per això, ens estàs posant en perill a tots!
-ANDREA! -cridà la Hanako-sama- Espera'm!!

La Hanako se'n va anar darrere de l'Andrea i em va deixar al càrrec.
-D'acord -vaig dir als altres capitans- Esperarem a la Hanako-sama i a la Capitana Kuchiki-sama al món dels Vius i després anirem a parlar amb el rei de la Societat d'Ànimes.

-Andrea, estàs boja? -va demanar la Hanako a la capitana de la cinquena Divisió- Què et penses què fas?
-No me n'aniré d'aquí sense en Byakuya! -va cridar l'Andrea plorosa. Les dues capitanes arribaren a la casa dels Kuchiki que estava totalment derruïda.
-BYAKUYA!! -va cridar l'Andrea
-Eh, no cridis! -li va dir la Hanako tapant-li la boca. Una cosa entre les runes es va moure. L'Andrea hi va córrer i va treure el seu home d'entre els trossos de fusta del que abans era la seva mansió.
-Andrea! -va dir en Byakuya abraçant-la.
-Podem partir? -va demanar la Hanako mirant cap a altra banda.
-Partir, on? -va dir un Quincy a la seva esquena mentre preparava una fletxa dirigida a les dues capitanes i l'home noble.

Mentre, al món dels Humans...
-La Hanako i l'Andrea no tornen -es preocupava la Momo
-No hauríem de fer alguna cosa? -va demanar la Tsunade, preocupada per la seva capitana
-Espereu un poc -va dir en Joan- Tornaran sense cap problema... espero.

-Merda! això es una tonteria, m' en vaig a buscar les capitanes- vaig cridar
-No! les ordres de la Hanako han estat que ens esperem aqui- va cridar la tinent
-Em sap greu, però no estic trenquil- vaig tornar a la societat d' animes seguit per en joan i en kami
-A la mansió Kuchiki- va cridar en joan
Vaig mirar cap al gran edifici en flames, i vaig veure una gran resplendor, un quincy estava preparant una fletcha, potser no tenia la zampakuto, però sabia quatre encanteris bàsics de kido, ja que mai m' havia interessat els altres poders shinigamis.
El meu kido va trevassar la llum, però aquest acte va manifestar ràpidament la nostra posició, els quincy ens envoltaven, però un seguit de kidos els van matar, evidentment eren els 3 shinigamis que estaven a la mansió kuchiki, van baixar ràpidament de l' edifici, i es van dirigir cap a nosaltres perseguits pels actuals senyors del seireitei, els quincy, sense dir res, vem córrer cap a la porta del senkeimon, els quincy eren mes ràpids, ens atraparien, quan en Byakuya, es va parar i ens va dir:
-Córreu, jo encara conservo el bankai, puc fer un últim atac abans de que mel robin-
-NO!- va dir l' Andrea que també es va parar, en el mateix moment que es va parar la vaig deixar inconscient d' un cop a la nuca, i la Hanako que va passar corrent pel seu costat, se la va carregar a l' espatlla, aixi, veien una cortina de flors de cireres plena de sang, vem abandonar una societat d' animes, ja dominada per la dictadura dels Quincy

Les portes del Senkaimon s'obriren, fent aparèixer la resta de shinigamis.
-Esteu tots bé!?- preguntà la Tsunade.
-Si, més o menys. però en Byakuya...- la Hanako deixà la frase a mitges.
-S'ha sacrificat perquè poguéssim tornar- digué en Joan, acabant la frase.
-Deu meu, ho sigui que el rescat ha sigut en va...- digué la Sayo preocupada.
-Si... A demés, l'Andrea no sap que en Byakuya s'ha quedat allà...- digué n'Hades.
Tots es van quedar en silenci, ningú sabia que dir. Fins que en Kami va trencar el silenci.
-No tenim que fer una visita al rei de la Societat d'Ànimes!?
-És veritat!. Anem!- respongué en Xus.
-Espereu!. Les portes del Senkaimon, estan bloquejades!- avisà en Samael.
-Què!?!?- exclamaren tots.

-I què farem si no podem emprar les Senkaimon? -va demanar en Xus
-Hi ha altres maneres d'arribar al Palau del rei? -va demanar n'Ashtal
-Vinga, agafarem un avió -va dir la Hanako
-Un què? -va demanar la Sayo
-És un aparell que empren els humans per fer grans distancies volant -va explicar la Gooraa
-Això vol dir que allà on es troba el Palau del rei és molt lluny d'aquí -va deduir en Samael
-Aproximadament... -va dir la Hanako misteriosament- Però és que després de l'avió haurem d'agafar tres trens i un vaixell.
-Bah, jo passo -va dir en Kami tombant-se a terra i bevent sake.
-TU VENS! -va cridar la Tsunade agafant-lo per l'orella i arrossegant-lo brutalment pel terra.

-Primer anirem a cercar uns gigais -va dir contenta la Momo- I en Samael treurà els bitllets per Internet!
-Ara mateix m'hi poso -va dir en Samael teclejant amb gust un ordinador de butxaca.
-Eh, que no són unes vacances, que hi anem per feina! -va dir la Hanako
-Viatjarem en primera classe? -va demanar en Kami tocant-se l'orella
-Ni de conya! -va cridar la Tsunade
-On podem agafar un avió? Hi ha una aturada a prop -va demanar n'Eloi
-Que va, no és com un bus -va explicar la Gooraa
-I on és que anem? -va demanar en Samael- Per agafar els bitllets, vull dir.
-A l'altre extrem del Japó... anem a una de les illes desertes a trenta quilòmetres de Hokkaido -va dir la Hanako mentre la Momo i n'Ashtal anaven a la tenda Urahara a cercar els gigais per a tots.

Vaja, mira qui ve per aquí, el que ens deu 15.000 yens per els desperfectes de la teulada...- va dir l'Urahara.
Se'n va anar sense pagar, a sobre que pertany a la 2 divisió.Podries haver-lo pagat...- va afegir la Yoruichi.
Calla, a demés, tu qui ets!?- va dir l'Ashtal emprenyat.
Jo sóc l'antiga capitana de la segona divisió- va dir la Yoruichi tan tranquil·la.
Aaaa... Ho sigui que tu ets l'anterior capitana de la segona divisió... Sempre ho havia volgut saber!- va dir la Momo.
Deixem la xerrameca per un altre moment!. Urahara, pots donar-nos els nostres gigais, sisplau?- va preguntar l'Ashtal.
Doncs m'haureu de pagar, més els desperfectes que vas deixar de la botiga!- va dir l'Urahara
Com!?- va cridar n'Ashtal enfadat
Hi hagi pau...- va dir la Momo

-Urahara, no tenim temps, ens acaben de sauejar, no portem res a sobre, i som aproximadament un centenar de shinigamis que hem sobreviscut- vaig dir mosquejat
-Si, ja he vist que ereu una bona colla , dons us ho deixare un altre cop en deute i ja està-
-Gràcies- va dir la Hanako
-Veig un inconvenient en el nostre pla- va dir la Momo
-Què?- va respondre en joan
-Preteneu que pujem a 100 persones a un avio? jo crec que ens hauriem de dividir per divisions, la primera mitat que es quedi, la segona ja hi anira despres- va proposar la Momo
-Entesos- va dir la Hanako
-Urahara, et fa res que ens quedem la mitat?-vaig dir
-Entesos, però llavors hos cobrare l' estancia , Ururu Yoruichi, prepareu el soterrani, Tessai Jinta, prepareu els edificis perque hi puguin dormir a dins-
-Quan haguem arribat us enviarem un missatge amb el mòbil entesos?- va dir la Hanako
-D' acord -vaig dir

-Què passa, Ashtal? -va demanar la Sayo quan va tornar.
-M'he quedat pobre... -va dir el capità de la segona :Ican:
-Ja tens els bitllets, Onii-san? -va demanar la Momo al seu germà gran.
-Que sí, que sí -va dir el Samael- Partirem avui vespre mateix.
-Ara podríem descansar... -va dir la Gooraa- Tots estem ferits, ens hauríem de recuperar. I l'Andrea segueix inconscient.
-Què li direm quan es desperti i vegi que el Byakuya no hi és? -va demanar el Xus.
-Ni idea... -va dir la Sayo entristida- Serà un cop dur per a ella.
-Però són coses que passen -va dir l'Eloi- Ell s'ha sacrificat per poder salvar-la a ella i als altres capitans.
-Li direm que el Byakuya l'espera al palau del rei... -va inventar-se la Tsunade- Sinó, encara ens donarà problemes per viatjar.
-Aiko-chan -va demanar el Joan- Que pots curar-nos les ferides més greus? Tenim unes hores abans de partir al Palau del rei.
-Miraré de fer el que pugui -va dir l'Aiko que també estava ferida.
-La resta mireu de dormir -va dir la Hanako- Jo faré guàrdia.

I els Shinigamis que havien sobreviscut varen dormir unes hores mentre l'Aiko els sanava les ferides.

Quan al mati ens vem despertar, la Hanako em va cridar a la improvitsada cabanya de la primera divisió:
-Hola Hades- em va dir
-Hola, m' has cridat?-
-Si, t' haig d' informar d' una cosa, que no crec que et façi massa gràcia-
-Digues-
-L' altre dia, set va donar una ordre, l' ordre consisitia en esperar que tornéssim-
-Si- vaig respondre
-I te la vas saltar-
-Si, però era per una emergència-
-Si, però te la vas saltar, i per culpa de això... jo... jo... em veig obligada a arrebassar-te el lloc de capità de la novena divisió-
-QUÈ?! però si no haguessim aparegut no crec que continuéssiu vives-
-Però una ordre es una ordre, encara estic pendent de si deixare que siguis capità fons que haguem solucionat aquesta guerra o trobar-te un substitut abans de marxar cap al palau del rei-
-Hanako... siusplau...-
-Capitana Hanako- va dir la Tsunade que havia quasi estimbat la porta a terre- la capitana Andrea... la capitana andrea s' ha despertat

vaig dormir tant qeu quan vaig obrir els ulls estaba a un tren de alta velocidad molt rapid. ja habiem deixat el aeroport feia molt de temmps i tambe el campament ara anavem fins el mar para entrar al palau del rey. Al tren teniem el vagon para nosaltres sols i estavem tots els capitans dormits menys la Goraa que vigilava qeu no ens robin las maletes. la hinamori dormia tambie la hanako i l'ashtal i el xus. els altres menjaven en bandejas de menjar rapid del tren que no tenia bona pinta. amb una manta vaig tapar a la hankao qeu estaba helada por el aire acondicionat del tren. no arribem?¿ i el Byakuya?¿vaig demanar a la gora que em va dir que no amb el cap per qeu la gent dormia i no els volia despertar.

-En breus moments, arribarem a l'estació de Hokkaido est. Senyor passatgers, si us plau, no oblidin cap de les seves pertinences -va dir una veu molt alta i llunyana. Vaig obrir els ulls... m'havia quedat adormida al tren. Tenia molt de fred, tot i que algú m'havia posat una manta de color rosa per damunt. Tenia els peus molt congelats, segurament per haver-me quedat adormida en aquella postura tan estranya. La Tsunade va venir cap a mi amb una tassa de cafè calent i em va somriure, com sempre cuidant de mi en tot moment.

-Ja hem arribat? -va demanar en Joan, despertant
-Això sembla -va dir la Momo posant-se una jaqueta blava.
-Ah, estic molt cansat -va dir l'Hades
-Els viatges llargs cansen moltíssim -va dir la Tsunade- Si haguéssim pogut emprar les Senkaimon ja hi seríem.
-Ara què ens queda per arribar al Palau? -va demanar la Sayo mentre intentava despertar el seu germà.
-Hem d'agafar un vaixell per a ànimes -va dir la Hanako reprimint un badall
-Hi has estat moltes vegades, al Palau? -em va demanar la Tsunade amb curiositat.
-Només una vegada -li vaig contestar mentre seguia bevent cafè amb cara de son. Em vaig girar a la dreta i vaig veure a l'Andrea, tota sola, a una cadira. Mirava per la finestra amb cara d'esgotament. Em vaig aixecar mentre la Gooraa i la Momo començaven a tramar alguna cosa sobre cremar contenidors i li vaig oferir un poc de cafè.
-No gràcies -em va dir plorosa
-Andrea -li vaig dir sense saber com començar- El Byakuya estarà bé! És molt fort!
-Això tu no ho pots saber! -va cridar l'Andrea plorant- I si no ha sobreviscut? Si l'han mort els Quincys?

Tot el vagó es va girar per mirar-nos i alguns capitans es varen quedar aturats al lloc per aquella escena. L'Ashtal es va despertar de cop.
-Quan arribem al Palau del rei, li demanaré per en Byakuya -va prometre la Hanako a l'Andrea i es va anar a seure amb les altres noies.

-Estàs bé, Hanako-sama? -li vaig demanar perquè la veia molt blanca.
-És que han passat moltes coses en poc temps i estic nerviosa -va dir-me somrient.
-Li sap greu això de la Capitana Kuchiki? -vaig demanar-li
-La veritat és que sí... -va dir la Hanako-sama mirant de reüll a l'Andrea. La Gooraa i la Momo es varen posar a inventar històries sobre foc i contenidors que exploten i tot els capitans varen riure molt contents, menys l'Andrea.

Arribàrem a una estació petita de poble, com les que surten a les pel·lícules franceses. Tots els capitans es varen baixar allà i el tren va quedar mig buit, camí de la darrera estació.