Arc Final: Shinigami vs Quincy

-Es aqui- va dir la Hanako -seguiume-
Tots els shinigami la varem seguir, ja que haviem decidit cambiar els dos viatges i fer-ne tan sols un, la capitana general, ens va conduir cap a unes roques a la vora de la mar, i ens va senyalar una escletxa, en la que cabia amb prou feines una persona, la Hanako va treure una clau mol petita de dintre de la veina de l' espasa, i la va engrandir, seguidament la va deixar caure dins el forat, i aquest es va iluminar
-Aneu entran un per un- va dir
Quan tots els shinigamis vem haver entrat, la hanako va tencar el portal. Devant nostre s' obria un camp de gespa, i una mica mes lluny un enorme palau, gran com la mitat del seireitei, de seguida, uns homes amb armadura i pel que podia sentir amb un fort reiatsu ens van rebre
-Benvinguts, ens hem assebentat de la situacio-
De derrere els guardies va apareixer Byakuya Kuchiki, l' andrea es va desmaiar

-Andreaaaaaaa! -vaig cridar mentre l'agafava per evitar que caigués al terra.
-S'ha desmaiat... -va dir la Tsunade mentre reia a causa de la reacció de la capitana de la Cinquena Divisió.

El Byakuya va agafar la seva dona en braços i se la va endur a dins del Palau mentre els Capitans es quedaven allà fora esperant l'autorització per entrar al Palau. Els guàrdies ens varen registrar i ens llevaren les espases.
-Doneu-me totes les Zanpakuto -va dir un dels guàrdies que tenia els cabells morats.
-Per què? -va demanar el Kami, passant del tema com sempre
-Perquè al Palau reial no estan permeses les armes -varen contestar- Al rei no li agraden.

Els Capitans seguiren per un prat il·luminat pel sol i, de sobte, entraren a una espècie de runes que eren el pati del Palau. La majoria de les columnes, que feien un cercle, estaven rompudes i plenes d'enredadera. A la dreta, d'entre aquell paisatge desolat, hi havia la mar, plana i de color daurat a causa dels darrers reflexos del sol. La brisa marina els va dur els soroll d'unes àguiles que volaven, llunyanes.

-Quina pau... -va dir la Momo, mirant aquella enorme mar en calma.
-Convendria que entréssiu al Palau abans del vespre -va dir un guàrdia- El rei no accepta convidats quan el sol s'ha post.
Els Capitans començaren a pujar una costa llarga que va desembocar a unes escales de marbre, blanquíssimes i altes. Aquestes escales arribaven directament a l'entrada del Palau.
-Som-hi!! -va dir la Hanako començant a pujar, seguida d'a prop per la seva tinent.

mentres que els altres capitans estaven ala palau amb el rey jo estava recuperanme en un llit suau y me despertaba. Tota la sala on estava era blanca y amb mi estaba Byakuya que me cuidaba y me tocaba el cap mentres jo dormia. byakuya creia que els qyncis thavien matat li vaig dir plorant per qeu ho habia pasat malament. estic be va dir ell y em va besar mes y mes y me quitaba la ropa super pasional mientras els altres estaben amb el rey

L'Andrea s'ho passava bé amb el seu home, mentre la resta de Capitans de les Tretze Divisions estàvem reunits a una sala petita esperant ordres. Tres guàrdies ens havien dit que esperéssim allà i feia molt de temps que s'havien anat.
-Quin avorriment -va dir la Tsunade traient un cigarro
-No fumis aquí! -li vaig prohibir llevant-li el tabac de la boca. Em va mirar amb mala cara però no va gosar dir res.
-Per què ens tenen aquí, esperant? -va demanar la Gooraa fent voltes per la sala.
-Ni idea -vaig confessar- La darrera vegada que vaig venir, em varen fer passar directament a la sala del rei.
-Ens haurem d'esperar... -va dir la Momo seient al terra i clarament cansada.

Passàrem allà tres hores més. La Sayo es va adormir ja que encara estava molt cansada pel llarg viatge. Els altres anàvem aguantant el cansament com podíem. Jo mateixa també m'estava cansant d'esperar i els meus nervis estaven exaltant per moments. Per què esperar tant? Varen passar quatre hores més... i la majoria dels Capitans ja dormien. La Gooraa i la Momo s'havien estirat a un racó, en Xus es va quedar adormit dret, mentre que en Kami ocupava l'únic sofà que hi havia. Només quedàvem desperts en Joan, n'Ashtal i la Hanako.

-No teniu son? -va demanar en Joan
-Sí, molta -vaig confessar des del racó des d'on, dreta, observava la resta de Capitans
-I gana... -va dir n'Ashtal estirant els braços i fent caure a terra una petita lampareta. Per sort, ningú es va despertar.

De sobte, les portes es varen obrir i un home de cabells verds molt llargs i vestit completament de blanc va entrar a la sala molt a poc a poc. El vaig reconèixer de seguida, era el conseller del rei. Ens va mirar durant uns minuts i ens va assignar a tots una habitació per dormir tranquils fins al migdia, hora en què el rei es veuria amb nosaltres.

Em va tocar una habitació molt gran amb dos llits i la vaig haver de compartir amb la meva malhumorada tinent que es va posar a fumar com una desesperada quan es vàrem quedar soles. La Tsunade es va desvestir i es va ficar al llit. Als dos minuts roncava profundament. En canvi, la Hanako no va poder conciliar la son en cap moment...

Al migdia el conseller del rei va cridar a tots els Capitans.
-Estic molt nerviosa- digué la Momo.
-No ets l'única, mira com està la resta- respongué la Gooraa.
La Momo observà la resta dels Capitans, ningun dels presents tenia bona cara. Uns nerviosos, altres cansats o famolencs...
-Quin panorama, sembla un apartament ple de vells- digué la Tsunade amb mal humor, perquè no li permetien fumar.
Sobtadament aparegueren unes portes gegants, tots es quedaren bocabadats per el reiatsu que emanava la porta.
-Em complau presentar-vos, el Rei de les Ànimes- anuncià un patge reial.

Els Capitans es varen agenollar davant del rei i varen abaixar el rostre en senyal de respecte i vergonya. Al cap i a la fi, si estaven allà, al Palau reial, era perquè no havien pogut defensar tan bé con podien la Societat d'Ànimes.
-Quina decepció -va dir el rei, amb la veu estricta- Veig molts de Capitans... Tots vius!! Per què no heu sacrificat les vostres miserables i inútils existències per protegir el Seireitei? I veniu aquí, agenollats i suplicant clemència...

Cap dels Capitans va contestar, sinó que acotaren més el cap en senyal de vergonya absoluta. Eren tots uns covards... havien decidit fugir de la Societat d'Ànimes que morir lluitant per defensar el Seireitei. Realment, el seu comportament feia vergonya.
-Us hauria de matar a tots, sense contemplacions, com a rates -va cridar el rei, agafant l'Andrea pel coll i llençant-la contra una paret.
-Andrea! -va cridar en Byakuya, però en rei va moure un dit provocant un aire tan fort que també va empènyer en Byakuya contra una altra paret. Els Capitans es varen quedar molt espantats per l'enorme poder que el rei manifestava, podia ferir greument un antic capità amb només un dit. El rei es va girar cap al Reyespada i també el va llençar contra un sofà i va agafar amb força la Sayo que, per sort, va caure sobre el seu germà gran i no es va fer gens de mal. Aleshores, el rei es va girar contra la Hanako.
-I des que quan un Capità General té dret de dur a tota aquesta escòria al meu Palau? -va dir mentre l'agafava pel coll. La Hanako es va espantar molt i el seu reiatsu va tremolar. La resta de Capitans no sabien què fer... no s'esperaven que el rei els tractés tan malament ni que els ferís amb tanta crueltat.

La Tsunade va ser la primera en reaccionar. Es treure una cigarreta mig encesa de la boca i, amb la dificultat que li suposava respirar a causa d'aquells grans reiatsus, va apagar la cigarreta al braç del rei. El rei, va cridar i va deixar anar la Hanako que va caure al terra, espantada. La seva tinent va córrer a auxiliar-la.

-Què passa? -va demanar la Gooraa mirant al rei- S'està cremant!!!!!
El rei estava envoltat en flames i es cremava a gran velocitat...

-Aquest no és el rei de debò! -va dir la Hanako aixecant-se del terra- És... és una còpia?

-Us n'adoneu ara?. Patètic- digué un dels guàrdies.
L'aspecte del Rei de les Ànimes anà canviant, fins a transformar-se en el líder dels Stern Ritters.
-Sembla ser que els shinigamis són tan estúpids que no s'adonen de la veritat fins que els hi mostren- digué el líder quincy.
-Això, era una trampa, com no he pogut adonar-me'n- exclamà la Hanako.
-Hanako-sama vigili!- digué la seva tinent mentre la protegia d'un atac enemic, quedant greument ferida.
-Tsunade!
El suposat Palau del Rei s'havia transformat en un camp de batalla, els shinigamis havien caigut en la trampa, sense
adonar-se'n.

-Però... -va dir la Hanako mentre la Momo i el Samael la protegien -Com pot ser? Si el Palau del rei és aquí... hi vaig venir amb en Genryusai-sensei fa molts anys... estic segura que és aquí.
-Hanako-sama... -va dir la Tsunade empenyent la Capitana General- Hem de partir d'aquí...
-Corre, Hanako -va dir en Samael mentre la seva germana petita continuava en shock.
-El rei... ON ÉS EL REI?? -va demanar la Hanako molt nerviosa
-El rei? -va demanar el líder dels Quincy- El rei és mort!!
-NOOOOOOOOOOOO!! -va cridar la Hanako traient la Zanpakuto- BANK...
-NO! No ho facis -va dir la Momo saltant sobre la Hanako i impedint-li emprar el Bankai- Recorda que te'l poden robar!!
-He aconseguit obrir una Senkaimon! -va cridar n'Ashtal protegint la Sayo- Serà millor que partim d'aquí!

Es teletransportaren directament a la tenda Urahara.
Tots estaven paralitzats. Com havia pogut ocórrer, verdaderament estaven en greus problemes si el rei dels shinigamis era mort.

Al palau del rei

Ara ja hem posat posat la por al seu cos, no és perfecte, majestat?- va dir un dels quincys.
Si, tot va com he planejat, d'aquí a no res els shinigamis no seran més que pols- va dir el cap dels quincys amb un somriure.

estavem a la tenda urhara tots mol deprimits perqeu havien perdut totes les esperançes de gunyar d'aluna manera als quincys i el rey no ens podia ajudar mes perqye estaba mort. tots estaven deprimits i algun capita ploraba perque el mon s'acabaria la balança entre els dos mons estava ja molt malamwnt i el equilibri estaba en perill. teniem que fer alguna cosa pero tots estaven deprimits i jo tambe tenia ganes de plorar pero com que byakuya estaba amb mi pues me encontraba be. tenim que animar els altres, la batalla no esta perduda vaig dir al meu marit i varem anar a parlar amb la hanako para animar la gent

Mirava per la petita finestra de la botiga Urahara que donava a un carrer estret on havia una furgoneta aparcada. Un gat blanc dormia sota el vehicle gaudint de l'ombra escassa del migdia mentre un núvol tapava el sol.
-So-taicho... -va dir el Byakuya mantenint les distàncies amb mi, com de costum. Aquesta actitud em posava dels nervis.
-Què vols, Kuchiki? -vaig respondre fredament. No em trobava d'humor per suportar sermons ni discursos d'un noble.
-Hanako, ens hem d'espavilar... -va dir l'Andrea- No tot està perdut! Encara podem guanyar!
-Sí? -vaig demanar de mal humor i mirant per la finestra sense ànims. Estava de mal humor i no veia sortida possible a la nostra situació. Els records del palau del rei poblaven la meva ment i no em deixaven descansar.
-Hi ha una solució... -va dir el Byakuya amb la seva veu arrogant- El Hueco Mundo també ha estat envaït pels Quincys...
-Ja ho sé, què em vols dir amb això? -vaig dir molesta. En alçar la veu crec que vaig despertar la Tsunade, que dormia als meus peus.
-No ho veus, Hanako? -va dir-me l'Andrea- Podem anar al Hueco Mundo i reconquerir-lo i, des d'allà, organitzar una estratègia per recuperar la Societat d'Ànimes!
-Deixa que m'ho pensi...

El pla em va semblar una tonteria com una casa. Per què hauríem de voler... un moment! Però si al Hueco Mundo hi havia molt de potencial de lluita! I segurament ara devia haver molts pocs Quincys vigilant. Segur, seguríssim que tots els capitans aconseguiríem acabar amb els quincys!! Aleshores podríem fer un tracte amb els Arrancars... si els tornem el Hueco Mundo ens haurien d'ajudar a reconquerir la Societat d'Ànimes!! Vaig estar pensant aquest pla tota la tarda i, al vespre, vaig decidir que ja era hora d'exposar-ho a la resta dels Capitans i Tinents.

Ho sigui que bàsicament esta dient que anem al Hueco Mundo per ajudar els arrancars- va dir la Gooraa sorpresa.
Si, és l'única manera de guanyar, han aconseguit vèncer part del seus, ho sigui que possiblement si els demanem aliar-se amb nosaltres, és possible que acceptin...- va dir la Hanako pensativa.
Però si no accepten, que farem?- va preguntar la Momo preocupada.
Hem de tindre esperança, sinó com sortirem endavant?. Hem de confiar en l'única carta que ens queda- va dir l'Ashtal.
Esperem que el pla funcioni... Perquè sinó ja li podem dir adéu a la Societat d'Ànimes...- va dir en Kami tan tranquil amb una ampolla de sake a la mà.
Construiré un nou dispositiu que ens portarà al Hueco Mundo, m'ajudes Hurahara?- va dir en Samael mentre picava una de les portes de l'habitació i en sortia el nomenat.
Es clar!. Serà un plaer tornà a ajudar els meus compatriotes!- va dir tan alegrement.
Si passa qualsevol cosa tindrem l'Ishin perquè ens curi, ell és un expert en el Kido, no?- va preguntar l'Eloi.
Bé, bé, sembla que els ànims canvien, eh?- va dir en Xus migsomrient.
"Sembla ser que les esperances encara no estan perdudes"- va pensar la Sayo.
Mol bé nois, anem a Hueco Mundo!- va exclamar la Capitana General.

-Ja està tot preparat, Hanako-sama -va dir la Tsunade carregant amb una bossa de tres tones de pes.
-Ben fet, Tsunade, però has tardat molt -va dir la Hanako exigent mentre la seva tinent suava com una desesperada.
-Anem!! Va! Estic impacient per arribar ja al Hueco Mundo -va dir l'Ashtal emocionat
-Doncs a mi no em fa gràcia... -va dir l'Andrea mentre en Byakuya carregava amb el seu equipatge.
-Aneu amb compte -va dir l'Urahara mentre obria la Garganta i els desitjava un bon viatge.
-Gràcies per la teva hospitalitat -va dir la Hanako agraïda- De debò que no ens vols acompanyar?
-Gràcies, però m'he de quedat guardant la botiga i el món dels vius. Que tingueu un bon viatge.

Els Capitans i Tinents entraren a la Garganta i començaren a córrer per la superfície poc uniforme del terra negra que conduïa al Hueco Mundo. Quan posaren els seus peus amb sandàlies sobre la superfície arenosa del Hueco Mundo, el paisatge que varen veure va ser desolador.
-Bé... -va dir la Gooraa- Ja hem arribat
-Quin paisatge... no s'assembla gens al que guardava als meus records de la darrera vegada que vaig venir aquí! -va dir la Momo observant el paisatge de hollows morts i la sorra vermella de la sang vessada.
-De totes maneres, ja no podem tornar enrere -va dir el Joan posant la mà a la seva Zanpakuto.
-Hauran sentit el nostre reiatsu en arribar... -va dir la Hanako- La qüestió serà esperar a veure si ens troben primer els Quincys o els Arrancars. No us separeu!