Entrevista a la Hanako

Recordes quan vas tastar les gambes per primera vegada? Quin és el plat que conté gambes més bo que has menjat (Per exemple, truita de gambes, pastís de gambes,.. gambes soles... XD)? Cuines bé? Sí és així, què és el que millor et queda? Un menjar que odiïs. (No s’hi val la llet i derivats)

Noooooooooooooooo, no ho recordo :focus:Joder, quina llàstima! M’agradaria molt tenir el record de la primera vegada que la delícia i l’exquisitesa feta menjar va conquerir el meu paladar! Fijo que vaig començar a bavejar, em vaig aixecar de la cadira per nadons i em vaig posar a ballar.

El plat que m’agrada més amb gambes són les gambes amb gambes! Res és prou bo per acompanyar una gamba que una altra gamba! La delícia del seu acompanyament és massa saborosa! Cuinar... sí, ho faig decent. M’agrada fer pasta i postres (sobretot brownies) però amb el Minato ens agrada fer menjar (o intents de menjar) japonès. Els udons amb salsa yakisoba ens surten molt bons! També hem fet dangos i oniguiris. Una vegada vàrem fer sushi però va sortir mullat. Molt, molt, molt fastigós, però ara la Wely ens ensenyarà a fer-ne!

L’arròs no m’agrada. No m’agrada l’arròs blanc cuit tot sol, és horrible. En canvi, l’arròs xinès si que m’agrada. Únicament no m’agrada si està bullit i ja està, sense posar-li res més. Crec que el gust que té és realment desagradable.


Quan va ser la primera vegada que vas sortir de les Illes Balears? ^^ T’agrada anar en vaixell? Has viatjat gaire? Si és així, quins llocs dels que has anat són els que més t’han agradat? Quins països voldries visitar? Prefereixes el fred o la calor?

Crec que va ser quan era petita, que cada any anàvem amb vaixell a València a veure la meva família (el meu pare és Valencià). Anàvem sempre en vaixell i he de reconèixer que no guardo gens de bon record d’aquells viatges, eren molt, molt avorrits. Clar, jo era una nena petita i els meus pares em duien a veure la família (que tots eren adults) i recordo aquells viatges com una cosa molt plasta de quedar-me tota la tarda tancada a casa de la meva tia mentre ells parlaven i parlaven i em tenien a un racó asseguda a una cadira sense dir res. Horrible. Darrerament els meus pares no van ja massa a València, però les poques vegades que han anat jo he passat d’anar-hi.

No m’agrada massa anar en vaixell perquè en avió estàs mitja hora i en vaixell tudes tot el dia. A més, després quan et fiques al llit sembla que encara vas en vaixell, és un poc desagradable.

He fet alguns viatges, sí! El lloc on més he anat ha estat a Catalunya, crec que unes 8 vegades, unes per anar al Saló amb vosaltres i altres per veure la família d’allà. Quan vaig aprovar l’accés a la Universitat vaig anar també a Barcelona un dia amb les amigues per fer turisme XD

Després he anat a Madrid amb el Minato l’any passat a l’estiu, a Santiago moltes vegades amb la meva família perquè el meu tio organitza excursions del Camí de Santiago. Així que també he fet tres trossos del Camí de Santiago francès en tres anys diferents: Roncesvalles/Santo Domingo de la Calzada, León/Cebreiro, Cebreiro/Santiago, però és una experiència que no recomano a no ser que aneu molt preparats.

També he fet el Camí Portuguès de Tui fins a Santiago. El primer any em vaig lesionar i els altres em costava molt i molt arribar, fins que em vaig adonar que caminar tant no estava fet per a mi. Però amb la tonteria del Camí he visitat moltes ciutats com Logroño, Burgos, León, Bilbao, Pontevedra i Santiago.  

Seguint amb els viatges, he anat a Menorca tres vegades i dues a Itàlia. A Itàlia vaig anar amb el viatge d’estudis però no m’ho vaig passar massa bé perquè a la meva amiga li va pegar per no voler caminar. És a dir, et gastes la pasta de la teva vida per anar a Itàlia de viatge d’estudis i només vols quedar-te a un bar perquè no et fa ganes caminar i veure la ciutat? Ho vaig passar fatal, us ho prometo.

Per sort uns quants anys més tard vaig tornar amb la meva família per la boda del meu cosí i m’ho vaig passar molt millor. És el millor viatge que he fet! Em va agradar més perquè vàrem anar a veure Pompeia i em va enamorar. Crec que aquests són tots els viatges que he fet.

M’agradaria molt anar a Londres, és un viatge que tinc molt pendent. A part de Londres, em fa unes ganes boges anar al Japó, però quan sigui un poc més gran potser. M’agradaria molt veure Kyoto, visitar temples, Akihabara... però és un viatge que em vull organitzar molt bé i que, sobretot, vull anar sense patir pels diners. Tot i que ara acabo d’aconseguir feina no crec que em basti per anar-me’n al Japó, així que m’esperaré uns quants anys.  

Finalment, prefereixo el fred. No sé per quin motiu, quasi mai tinc fred i, a més, sempre tinc les mans calentes. Això també em passa a l’estiu, fent que sigui insuportable perquè fa molta calor però les meves mans estan encara més calentes. L’estiu és Mordor. L’hivern en canvi em mola molt perquè poques vegades tinc fred i l’aire fred t’aclareix les idees.


Quin és el gènere d’anime/manga que més t’agrada? Has llegit gaires mangas shojos? Quin és el teu preferit?

El meu gènere preferit és el samurai! (crec que li vaig explicar a les preguntes de la Gooraa): De shojos crec que m’he llegit bastants, encara que m’agraden més els shonens. El meu shojo preferit és Chihayafuru!! Si no te l’has vist te’l recomano moltíssim!

1- De tots els animes que has vist quin es el que menys t'ha agradat? I dels mangas que has llegit? També quin es el anime/manga que al llegir-lo més t'ha sorpres per que t'imaginaves que seria una cosa molt diferent? Quin manga, sense haver-ne ni llegit una pagina, no tens ni ganes de llegir? Quin es el primer anime que vas veure? Et va marcar molt?

Definitivament, Bakuman. No em va agradar gens: l’argument no em convencia, els protagonistes no tenien carisma, tot era molt gratuït i el que em posava més malalta era el paper que feien les dones, que eren totes idiotes i depenien dels homes. És que la noia protagonista és una puta contradicció en si mateixa. Buufff, no puc amb Bakuman xD

De mangas no sé què dir-te... Com que no tinc massa pasta, tampoc m’acostumo a comprar-ne massa i molt menys si no sé segur que m’agradaran molt. L’anime que més m’ha sorprès crec que ha estat Psycho-pass perquè és un gènere que no em crida gens l’atenció però m’ha enganxat moltíssim i no m’ho esperava.

El primer anime que em vaig veure crec que va ser o Sailor Moon o Sakura la caçadora de cartes. El que més m’agradava era la Sakura, m’encantava! Suposo que si que em va marcar molt perquè va ser l’anime que em va obrir les portes a aquest món i sempre li he tingut molt de carinyo. Ara que hi penso, de petita em vaig comprar els mangues de la Sakura i tant de bo no ho hagués fet perquè no tenen res a veure una història del manga amb l’anime. Em varen traumar molt així que els vaig acabar venent a una amiga. xDDD


2- Personatge de qualsevol anime amb el que et sents més identificada? Per que? I de bleach, amb quin t'hi sents més? Fes-me una llista dels 10 personatges de Bleach que més t'agradin, i explica'm per que t'agraden tant? Quan vas començar a veure bleach el miraves en catala (pel 3xl, per internet o descarregat) o amb subtitols?

No sé què dir-te, crec que sóc molt complexa per identificar-me plenament amb un personatge de manga. Però bé, el Minato em diu que sóc talment la Kushina de Naruto, així que confio amb el seu criteri (tot i que no sé per què ho diu perquè la Kushina és molt bèstia i jo no ho sóc pas). De Bleach suposo que amb l’Ukitake encara que jo odio els nens, però comparteixo amb ell la meva filosofia de vida: lluitar per la justícia i estimar molt els amics encara que segueixin un camí diferent al teu.

No sé jo si a Bleach hi ha 10 personatges que m’agraden, però faré l’esforç. Val la pena dir que el Don Kanonji sempre tindrà un lloc sagrat dins el meu cor.

1.Ukitake, perquè és el millor.
2.Senjumaru Shutara: perquè és forta, punyetera i li agrada vacil•lar el Mayuri, el Renji...
3.Szayel Aporro Granz. Com una puta cabra, per això mateix m’encanta! Per a mi va ser el millor Arrancar, l’únic que em va agradar.
4.Hirako Shinji: Em fa riure tant i el trobo tan guay i vacilón que li tinc molt de carinyo. M’encanta que torni a ser Capità i tinc moltes ganes de veure el seu bankai perquè és el que més em costa d’imaginar.
5.Byakuya, però li he agafat molta mania darrerament. És un personatge que m’agradava bastant, tot i ser un poc fred, però molava. Ara darrerament el Tite l’ha maltractat tant que ja no me’l miro amb els mateixos ulls. Allò que no morís en la lluita contra l’As Nodt li ha llevat molts, molts de punts...
6.Kisuke Urahara: Influència del Minato, però li he agafat molt d’afecte. A la saga del passat no em va agradar massa, el veia molt immadur i gandul, però amb el temps li he anat agafant carinyo i ara m’encanta.
7.Kyoraku: Pobret, ha baixat moltes posicions. És que ja no és el que era... sense ser un borratxo femellut el personatge ja no mola. Kyoraku, tu antes molabas...
8.Ichigo. Sí, és un dels pocs protagonistes shonen que m’agraden. A vegades té les seves etapes emo, però en general l’Ichigo em cau bé.
9.Yamamoto. Sempre he tingut un lloc al cor pel vell sensei ciclat.
10.Ad Nodt (en realitat és que no sé que posar i he pensat que no havia de ser mala persona i que a la meva llista havia d'haver com a mínim un representant Quincy)

I quan vaig començar l'anime el vaig mirar en català tot fins a l'inici de la saga dels Arrancars, que encara no estava en català (uuufff, si que fa temps ja). Em va costar bastant acostumar-me a les veus japoneses després d'haver sentit les catalanes durant tota la saga de la Rukia, però després de tres capítols no vaig tenir cap problema :mascle:


3- Que triessis com a pares del rol el Kyoraku i la Matsumoto va ser per un motiu en concret? Quin? (se que aquesta pregunta també els hi hauria de fer a la Momo i al Samael, pero ara m'ha sorgit a tu) D'on va sorgir la idea de que els tres en els rols us fessiu germans? es una cosa que sempre m'ha picat la curiositat. I com definiries la relacio que tens amb ells?

Doncs no va ser premeditat, va sorgir mentre escrivíem un rol. Amb la Momo crec que ja ho havia parlat, però el Samael feia poc temps que estava al fòrum i el vaig posar de germà per anar-lo introduint dins el rol. Va ser molt divertit perquè durant aquella època el rol molava moltíssim. El rol en qüestió era que ens convertien en humans i els antics capitans ens havien de matar i, tampoc sé perquè, em vaig posar al Kyoraku i a la Matsumoto com a pares. Tot va ser quasi casualitat i es va quedar així, tot i que de cada vegada més me n’adono que el Kyoraku i la Matsumoto tenen molt en comú i no farien mala parella del tot.

La relació amb els meus germans és molt bona. Com que sóc la germana del mig tinc la sort de ser la germana petita i la gran alhora (O la mala sort, no sé). Amb el Samael tot és rises perquè està molt tronat, però en el fons és un geni que pot resoldre qualsevol incidència en un tres i no res. La Momo en canvi és sinònim de seguretat perquè coneix tantes maneres d’assassinar que saps que si vas amb ella mai et passarà res. Tot i estar els tres a divisions diferents ens veiem molt sovint i anem a dinar a casa del Kyoraku quan ens convida (acostumem a dur el dinar perquè la mare no cuina massa bé).