Rol de Nadal del Bank

Toc toc!
Truquen a la porta de l'habitació. Em desperto i intento posar-me al dia. He acabat per fi la missió que em van encomanar aquí al món humà, però encara tinc feina pendent. Estic al temple on la Yoruichi i jo ens vam entrenar, ens hem quedat a dormir aquí.
Toc toc!
M'aixeco i obro la porta. Aleshores la Yoruichi se'm llança damunt.
—Bon Nadal! —em crida a la orella.
—Nadal? —Nadal? JA ÉS NADAL?
—Si, carallot, aquest dia on la gent es reuneix en família per donar-se regals i... estimar-se!
Em pugen els colors al cap
O sigui que ja és Nadal? Mare de Déu... i no he pensat en res per regalar-li a la Yoruichi    M'he d'afanyar.
—Yoruichi-chan, he d'anar un moment a Karakura, que ahir els va arribar el regal —li faig un petó ràpid a la galta i marxo shumponejant.
MERDA, no he esmorzat
Bah, tan és. Mentre recorro ràpidament els 100 km que separen la ciutat de Karakura del temple, vaig pensant que puc fer-li. Després de descartar moltes idees, decideixo fer-li una bufanda de llana que faci joc amb els seus cabells.
Encantat amb la perspectiva d'aquesta idea, me'n vaig corrents a demanar un guigai a l'Urahara, però resulta que ell mateix ja ven llana, així que no em cal comprar-ne a uns xinos humans. També m'ha deixat un ordinador.
Em poso a buscar vídeos al YouTube de com fer bufandes de llana.
"Bienvenidos a un nuevo videotutorial de panxita69, hoy les enseñare como aser bufandas de lanaa. Para empesar nesesitamos un hovillo de lanaaaa"
Uuf, endavant. Em poso la llana així, faig una volta per aquí... merda, he d'agafar aquest fil o l'altre? Tornem a començar.
Després de tres hores, emperò, per fi aconsegueixo acabar la maleïda bufanda. M'ha quedat bé hi tot  
—Ei, Bank,  potser necessites això també —l'Urahara apareix darrere meu amb una llista i un guigai.
Em llegeixo la llista. Galets? Què és això?
—Torrons? —pregunto a l'Urahara.
—Del Virginias, que són de Reus —em contesta—. Jo aviso a la Yoruichi que portes tot el menjar.
Bé doncs, ja em veieu a mi d'una punta a l'altra comprant galets, torrons del Virginias, gall d'indi, polvorons...

Per fi arribo al temple. Obro la porta carregat de bosses i vec un avet ple de llums i boles de colors. També hi ha tota la sala decorada amb llumetes, trossos de vesc i ves a saber que més.
—HOHOHO! —de cop apareix la Yoruichi, vestida amb un gorro vermell amb un pompó blanc a la punta—. Ja era hora que arribessis, Bank! El dinar es refreda!
—Però si el porto jo -_-
Entre els dos fem els galets. La Yoruichi en sap més que jo, així que li deixo a ella. Jo mentrestant farceixo el gall d'indi de tot el que em diu. Buf, no se com ens podrem menjar tot això :s

Acabem de dinar, tips. Com menja la Yoruichi! Pràcticament s'ha acabat el gall d'indi ella sola. Els torrons del Virginias estan boníssims, sobretot el de xocolata amb ametlles. Aleshores la Yoruichi s'aixeca i treu un tronc de fusta amb uns ulls i una cara pintats així:
—En algun lloc perdut, per Nadal foten cops a un tronc de fusta i diuen que caga regals! —està tota il•lusionada.
—Vols dir? —Jo, sincerament, no n'estic gaire convençut.
—Ja veuràs —em diu, mentre agafa el pal de l'escombra. Es posa de peu a un costat del tió, agafa el bastó amb les dues mans i crida— Dóna'ns regals, tros de fusta!
Dit això descarrega el bastó contra el tronc. El tronc es parteix en dos i una meitat surt disparada contra l'avet.
—Em... Yoruichi... crec que no funciona —dic rient.
—Devem haver fet alguna cosa malament —diu rient també.
—Prefereixo la manera tradicional —dic mentre li dono la bossa. Ella l'obre i treu el paper de regal amb dibuixets del Kon.
—OOOh! Quina bufanda més maca! T'ha costat molt?
—L'he feta jo —dic amb orgull. Em fa una abraçada i un petó a la galta. Aleshores ella agafa un paquetet de sota l'avet i me'l dóna.
Obro el regal i vec una samarreta amb un dibuix així:

Bananaa:

Ric i li faig una abraçada. Aleshores em diu:
—Bon Nadal Bank!
—Bon Nadal!