El Bank al parc d'atraccions

—Papa! Papa!
La Nami va venir corrents cap a mi amb un paper a la mà quan vaig entrar a casa, després de tornar de la novena. La vaig agafar en braços i la vaig abraçar mentre em feia un dolç i babós petó a la galta.
—Hola Nami! Com ha anat el dia?
—Bé! Mira —la meva filla em va ensenyar un dibuix d'un gat fet amb retolador verd. Des de que va néixer, ara fa quatre anys, la Yoruichi i jo no sabíem si es convertiria en gat o no, però era innegable que la nena tenia una fixació per aquests animals felins.
—Oh! Que mono!
—És la mama —va dir satisfeta d'ella mateixa.
—Oh, igualeta —vaig riure jo quan vaig veure aparèixer a la Yoruichi per darrere. Ens vam fer un petó a mode de salutació i la Nami es va tapar els ulls, com sempre feia quan els seus pares es feien algun petó. La vaig deixar al terra i tot seguit va fer una carrera cap al sofà de plomes que els Shihoin havien comprat per la nostra casa, just abans de començar a fer la croqueta per l'estora. Mentrestant la Yoruichi i jo ens la miràvem divertits.
La Nami era la nostra filla, tenia el to de pell i el cabell de la seva mare, però els ulls grisos venien del seu pare. Era molt alegre i força intel•ligent per la seva edat, però li feia molta por la foscor. Tot i així li agradaven molt els gats i quan estava amb mi o amb la seva mare una nit de lluna plena i veien algun gat que es passejava pel bosquet del jardí de casa nostra, el perseguia mentre li deia "neko-neko!"

—Per cert Bank —va dir-me la Yoruichi interrompent els meus pensaments—. Demà he d'ajudar al meu germà amb un dels objectes de la família Shihoin i cap d'ells podria acollir la Nami. Com que tens lliure, podríeu fer alguna cosa plegats no et sembla?
—Hi tant! —un seguit d'idees em van passar per la ment—. Què et sembla si la baixo al món humà?
—Al món humà? —la Yoruichi no semblava gaire convençuda.
—Si, aniríem a passejar o a tastar algun menjar humà, vaig a demanar-li permís a la Hanako! —dit això vaig fer un petó a la Yoruichi i vaig córrer cap a la Nami just abans de marxar—. Demà tu i jo anem d'excursió eh petarda?
—Siiiii! —la Nami estava entusiasmada—. Exrucsió! Excurisó! Hollows! Nekos! Excurisó!

Quan jo vaig haver marxat, la Nami va reflexionar i va preguntar a la Yoruichi:
—Mama, mama, què és una excurisó?
—Hahaha una excursió filleta, excursió —la Yoruichi es va asseure i va començar a acariciar el cabell de la Nami mentre li explicava quins possibles plans tenia el seu marit per l'endemà.

Mentrestant jo vaig enganxar a la Hanako quan sortia de la primera.
—Hi Bank! —va saludar-me la capitana general.
—Bona tarda Capitana Hanako —vaig saludar jo—. Li podria demanar permís per endur-me a la Nami a fer un volt pel món humà?
—Oh... bé, no vec perquè no. On la vols dur?
—Doncs a menjar alguna cosa o a veure el món humà en general.
—I si la portes a un parc d'atraccions? —va proposar amb un somriure murri la Hanako.

Dit i fet, amb els guigais ja posats el dia següent estàvem davant d'un parc d'atraccions al món humà amb unes entrades falsificades fetes pel capità Samael.
—UOOOOO —a la Nami li sortien els ulls de les òrbites en veure tanta gent, tants colors i tant de xivarri per tot arreu.
—On vols anar petarda? —vaig incitar-la. Immediatament em va ensenyar un home vestit de pallasso que portava uns globus.
—Bobu! Bobu!
—Vols un globus? —ens vam acostar al pallasso. Semblava que no li fes por, tot i que feia una mica de grima.
—Blau, Blau! —vaig agafar un globus blau però va protestar i va assenyalar un groc—. Blau, Blau!
—Un de groc siusplau —vaig dir somrient a l'home, que em va mirar amb cara de complicitat.

La Nami era feliç amb el seu globus. Per sort no va mostrar interès en pujar a cap de les atraccions que jugaven amb les alçades i les ganes de marejar-se de la gent. On si va pujar va ser  als típics cavallets de fira, on va girar i girar a sobre d'un cavall de colors diversos. També vam pujar els dos en un auto de xoc i, quan algú xocava amb nosaltres, en comptes de plorar la Nami cridava:
—Papa! Xoca! Pum!
I perseguíem al pobre desgraciat que s'havia atrevit a desafiar al tinent de la 9a i a la seva filla

Després de dinar una cosa que els humans anomenen "hamburguesa", la qual vaig trobar d'una pèssima qualitat culinària però amb molt sabor, la Nami es va adormir. Vaig buscar un lloc amb ombra on poguéssim descansar i vaig quedar-me com dues hores acariciant els cabells de la Nami i sentint la seva respiració a la meva falda.

Quan es va despertar, després de tenir dificultats per aixecar-me perquè se m'havien adormit les cames (maleïts guigais estan plens de traves), vam anar a:
—Maranar! —cridava entusiasmada la Nami.
—Berenaaaar hahaha
—Això Papa, maranar!
Doncs bé, vam anar a maranar. Una de les coses que volia provar eren els gelats, així que em vaig comprar un gelat de banana i per la Nami un gelat de vainilla.
—Com es menja això?
—Mira, només cal que llepis.
—AAA! Ta fred!
—hahahaha a poc a poc petarda!

Vam seguir caminant una estona quan de sobte la Nami em crida:
—Papa! Papa!
—Digues filla.
—Mira! —la Nami havia agafat un tros de gelat enorme amb la llengua—. AA! Ta fref! Ez groz! i...
PLOF! Li va caure la bola a la samarreta. Una taca de gelat de vainilla de bonic tamany empastifava la samarreta de la Nami, que plorava desconsoladament. Sense saber què fer, procurant que en aquell instant no ens mirés ningú, vaig agafar la Nami i amb shumpó vaig portar-la al lavabo més proper.
—Aiix... vine aquí bonica —vaig intentar eixugar-li la taca amb paper i aigua, però malgrat els meus esforços va quedar una bonica taca a la samarreta.
—Yelat dolent! —la Nami havia deixat de plorar, però seguia desconsolada.
—En vols un altre?
—NO!
—Uoh! Doncs ja se! Et compraré una altra cosa fresca i deliciosa!
—El què el què? —la Nami ja s'havia animat.
—Un granissat de llimona!

—Què, com ha anat el dia...? —la Yoruichi estava asseguda al sofà acabada de sortir de la dutxa quan vàrem arribar.
La Nami va anar corrents a llançar-se als seus braços.
—Mama! Ha estat molt diver! El Papa m'ha comprat un bobus i després he pujat a un cavall i després hem menjat Yelat! Però s'ha tirat a damunt meu —va ensenyar triomfant la taca de gelat de la samarreta— i el Papa m'ha comprat un barbissat!
—Hahahahaha un Barbiquè?
—Un barbissat!
—Hahahaha un granissat —vaig aclarir jo.