El Nadal a la desena divisió

Quan vaig arribar a la societat d’ànimes, m’agradava moltíssim el Nadal, perquè recordava com ho celebràvem al món dels humans, i veure com brillaven les llums, com adornàvem l’arbre tots junts, el pessebre... era una de les festes que més m’agradava; però al arribar aquí... estava completament sola, no tenia ningú amb qui celebrar el Nadal, i com que el Rukongai no era una zona gaire rica, no posaven llums ni adornaven quasi res.

Així doncs, només arribar ja em vaig emportar una bona decepció pel Nadal, una celebració molt important al món dels vius, i molt ignorada al Rukongai. Veia com els shinigamis ho celebraven, i anaven a comprar adornaments i diferents coses per a poder decorar tot el Seireitei; em feien molta enveja.

Ara estava dalt de la teulada del Quartell de la desena divisió, mirant com tots els shinigamis corrien amunt i avall per preguntar als seus capitans com volien decorar el seu Quartell. Jo sabia que també ho havia de fer, però no em podia moure, estava sentada, quieta, sense saber què fer, fins que va venir la Matsumoto d’amagat i em va començar a fer pessigolles.

- Què fas aquí tota sola? Que no vas amb tots a comprar les llums i les boles per l’arbre? – Va dir ella, mirant-me amb una cara estranya.
- Si si, ara hi anava – Vaig respondre, sense cap intenció de moure’m.
- Sembla que no doncs... Què et sembla si vens amb mi? Volia anar a molestar, perdó, vull dir a parlar amb el capità Hitsugaya, per saber com volia els altres adornaments de l’arbre, vols venir?- Va dir, amb un somriure mig malèfic que no vaig saber ben bé com interpretar.

Després d’aquella proposta, que òbviament m’entusiasmava i per tant vaig acceptar tan ràpid com vaig poder, ens vam dirigir cap al despatx del Hitsugaya, on estava assegut a la seva cadira, amb una gran pila de papers i amb el cap damunt dels braços, dormint. La Matsumoto va agafar una pila de papers que tenia a la seva taula i la va deixar damunt de la taula del Hitsugaya mentre reia i murmurava: més feina, això per dormir i fotre’m bronques a mi!. Jo no vaig poder evitar riure.

- Bé, ja era hora, per fi somrius! – Deia mentre seguia posant més papers a la taula del Hitsugaya. – Jo he d’anar a comprar més coses, i també sake! Sense sake no hi ha festa! Així que, et deixo a les teves mans esbrinar què més vol per decorar.
- Què?? Jo?? Segur que no s’enfadarà el capità? – Tenia moltes ganes d’esbrinar-ho jo, però estava preocupada de si li importaria al Hitsugaya aquest canvi.
- Tu fes, tranquil•la. – Em deia mentre sortia per la porta i em picava l’ullet.

Quan va marxar, vaig agafar la manta, la que tenia amagada la Matsumoto per quan tornava de les seves festes borratxa perduda i no sabia on estava casa seva, i li vaig posar per damunt de les espatlles al Hitsugaya, que encara dormia. Com havia de parlar amb ell per saber què fer? Què li podia preguntar?

No el podia despertar, no n’era capaç, així que vaig apropar-me a la seva taula i vaig recolzar el cap sobre la taula. Van passar minuts i al final vaig caure rendida, dormia com mai.

Al despertar-me, el Hitsugaya ja estava revisant totes les muntanyes de papers que li havia deixat la Matsumoto mentre anava renegant fluixet. Em costava obrir els ulls, però estava molt còmoda i calenteta, llavors va ser quan vaig veure que la manta que li havia posat, ara estava a al voltant de les meves espatlles.

- Bon dia, ja t’has despertat. – Va dir el Hitsugaya quan va veure que l’observava sense parpellejar.- M’has posat tu la manta?
- Perdó per adormir-me i no despertar-lo capità! – Vaig saltar ràpidament.- Si, li he posat jo, semblava que tingués fred.
- Bé, no acostumo a tenir fred, però gràcies, i no et preocupis per haver-te adormit, jo també estava dormint.- Va dir, sense treure la mirada dels papers. – Volies alguna cosa?
- Si , la Matsumoto m’ha demanat que descobrís com vols decorar l’arbre, alguns adornaments ja estan, però diu que en falten. – Vaig dir jo, de la millor manera que se’m va acudir.
- Què? La Matsumoto no ha fet la seva feina, com sempre... no se ni perquè em sorprèn.- Va dir el Hitsugaya, mentre feia que no amb el cap.
- Bé, no es que no l’hagi fet, es que havia d’anar a comprar, o això és el que m’ha dit... – En aquell moment vaig començar a sospitar sobre la responsabilitat, òbviament dubtosa, de la Matsumoto.

I es va fer el silenci, només se sentia com respiràvem i el segell i la ploma que utilitzava el Hitsugaya a una velocitat sorprenentment ràpida. En part era una mica incòmode, però a mi no m’importava, tenia temps per estar mirant-lo sense que ningú em pugués dir res.

- Què passa? Per què em mires així? – Va dir el Hitsugaya, una mica vermell.
- Res, estava mirant que escrius molt ràpid. – Vaig dir, era l’única cosa que se m’havia passat pel cap per evitar que sabés que l’estava mirant.

Va deixar la ploma damunt de la taula, mentre es començava a estirar, va tirar els braços enrere mentre feia un badall bastant sonor.

- Estic fart de fer feina que hauria d’haver fet la Matsumoto, i tinc ganes de fer alguna cosa diferent, així que... parlem d’això de la decoració? – Va dir, amb entusiasme.
- Si, què tens pensat? – Vaig preguntar, dubtant de si el podia tractar de tu o no.
- Tenia pensat fer coses amb el gel, ja que tinc el poder de fer petites figures amb el gel, gràcies al Hyorinmaru, així que, que et sembla la idea? – Va preguntar, una mica vermell.
- Està molt bé, podríem fer les flors de les 13 divisions, i ninots de neu, i ninotets nostres petits, i coses relacionades amb el Nadal i el fred no?? – Vaig proposar jo, que ja estava molt animada.
- Ostres, tens moltes idees, t’agrada el Nadal no?? – Va preguntar el Hitsugaya.
- Ah, perdó, si no t’agraden o alguna cosa doncs no... – Vaig dir, ara ja molt vermella.
- No, m’encanta, i tu també pots fer figures de gel no? Per tant, podríem fer-les junts, si vols – Va dir, mig vergonyós i intentant no perdre la credibilitat.
- S..s..si, per mi si... – Vaig dir jo, que ara ja estava més vermella que un tomàquet.

I així vam començar a fer diverses figures de gel, mentre anàvem parlant.

Ninots de neu, chibis de tots els capitans i tinents del seireitei, petits cubs fent de regals, flors, neu.... ; mentre que ell m’explicava les coses dolentes que sempre feia la Matsumoto i jo reia sense parar havíem fet moltíssimes figures, tantes que començava a dubtar que les poguéssim penjar totes a l’arbre.

- Quina figura fas ara? – Vaig preguntar, curiosa al veure que l’estava fent mig d’amagat.
- Ja ho veuràs, ara no miris! Sobretot, no miris!!! – Va dir, molt seriós però amb una mica de vermellor a la cara.

Va passar una estona, els dos en silenci, un silenci que jo trobava una mica incòmode, ja que no sabia que dir després de com havia contestat abans.
- Ja hem acabat, els anem a penjar? – Em va proposar, mentre amagava la figura en una mà per a que no la pugués veure.
- Si... – Vaig murmurar mentre seguia amb els ulls la mà on tenia la figura.

L’arbre va quedar ple, quasi que ni s’aguantava, potser masses figures... Però es veia molt bonic, i em vaig quedar mirant-lo, no podia treure els ulls de les figures que havíem fet ell i jo, no sabia si creure que havia passat tantes hores amb ell, bé, no sabia o no podia!. Però llavors em vaig adonar que totes les figures que hi havien les havíem fet junts, per tant... i la figura que havia fet ell? On estava? La vaig buscar per tot l’arbre, però no hi era. No em veia en cor de preguntar-li per la figura, així que em vaig menjar els meus pensaments i vaig callar.


El sopar era en una sala molt gran per a que hi poguéssim cabre tots, les taules eren llargues, i no se com ho vaig fer, però al final m’assentava al costat de la Matsumoto, i al davant hi tenia al Hitsugaya, que estava callat, mirant el plat de sopa buit, fent cara de preocupació per si es quedaria amb gana.
- Capità Hitsugaya... – Va dir la Matsumoto, amb un to de veu juganer, mentre li tirava boletes de paper que havia fet del tovalló vermell. – Quan li donarà el regal que tant ha estat amagant des de que hem entrat en aquesta sala?
- Què? Quin regal? Jo no tinc cap regal! – Va dir el Hitsugaya, que es començava a posar nerviós.
- Si, el regal que té amagat!! – Va dir la Matsumoto, insistint i cada cop amb una mirada més desafiant i amb una intenció que, segurament, no era bona. – Va, mira-la, té moltes ganes!!

El Hitsugaya va aixecar la mirada, del plat buit, em va mirar un moment mig vermell, i em va donar una cosa a la mà, una figura.
- L’he fet per tu... - Va dir, tot vermell. – Mira-la!!!
- Ets tu, és una figura teva!! – Vaig dir, mentre que cada cop estava més vermella.
- Si... si no t’agrada tira-la o algo – Va dir nerviós.

La Matsumoto s’ho estava passant molt bé mirant l’escena.
- Va capità, digue-li allò de l’altre figura. – Amb una veu encara mes juganera que abans.
- Però com és possible que ho sàpigues tot?? – Va dir el Hitsugaya, que n’estava fart.
- Doncs ja li dic jo. – Va dir, en un últim intent de que ho digués ell. Però al veure que girava la cara, va dir – També ha fet una figura teva, la té a la taula del despatx, però ara té vergonya, oi capità?
- Calla Matsumoto! – Va dir el Hitsugaya vermell i enfadat amb la Matsumoto.

El Hitsugaya i la Matsumoto van estar una bona estona barallant-se en broma, i els del voltant rient. En aquells moments, jo estava volant, tenia la cara vermella, molt vermella, i era la persona més feliç d’aquella nit.

Després de tants anys de tristesa, d’odiar el Nadal, d’envejar els altres... per fi havia pogut tornar a viure el Nadal amb la il•lusió de sempre, m’agradava el Nadal, però celebrar-ho amb gent era el millor! M'encantava estar a la desena divisió,