El destí de la Banana d'Or.

El Bank dormia plàcidament als barracons de la Segona Divisió somniant amb el merescut ascens que tindria d'aquí uns quants dies. Dormia tranquil, sense preocupacions, somniat amb gatets negres que es convertien en dones molt atractives.

-Yoooooruuuuu.... ichiiiiii... -deia el Bank entre somnis.

-Interessant, molt interessant -va dir una veu científica al seu costat. El Bank va fotre un crit i es tapà amb la manta, avergonyit. El Capità de la Dotzena Divisió el mirava encuriosit mentre apuntava coses a un quadern . El recluta de la Segona no coneixia el Capità, però havia sentit parlar d'ell: alguns deien que era un autèntic geni i d'altres que no tenia res al cap. Fos com fos, la realitat era que el Samael era a l'habitació del Bank.

-Us puc ajudar en res, Capità? -va demanar el Bank, recuperat de l'ensurt.

-No, no! -va dir el Samael- Bé, potser sí...

-Digueu-me -va demanar el Bank, un poc espantat. I si li demanava que anés al món humà a cercar òrgans de zebra alterats científicament? Podria carregar amb un tros de zebra mutant i mantenir la seva integritat com a persona?

-El que em passa és que... Mira, jo acostumo a mirar molt la televisió, saps? Ahir mirava un documental sobre els invents japonesos així que em vaig dir "Samael, si inventes això i li canvies el nom i el color, ningú se n'adonarà i et podràs forrar!"

-Això no és il·legal? -va demanar el Bank.

-L'oficina de patents pensa com tu, però de moment no han guanyat cap judici muahahahahaha -va riure el Samael- Doncs la cosa, que em vaig posar a inventar coses ja inventades, o com dic jo, "a millorar excentricitats de la vida moderna i convertir-les en coses molones" quan em va entrar la gana.

-Entenc... -va dir el Bank, demanant-se perquè d'entre totes les persones del Seireitei ara el Capità Samael l'havia pagat amb ell.

-I m'he menjat la Banana d'Or. Estava a sobre del meu escriptori i allà hi clavava les agulles amb les que acostumo a punxar els preservatius que van a la quarta divisió... Creus que em passarà res? Vull dir, ingerir agulles pot ser mortal...

-Teniu assegurança de vida? -va demanar el Bank.

-És clar. Està valorada en tres piruletes i un paquet de tabac -va contestar el Capità, indignat.

-Aleshores no us passarà res, aneu a dormir... -va dir el Bank tornant-se a tapar amb la manta i donant l'esquena al Capità.

----------

Al matí següent el Bank es va despertar creient haver tingut el somni més estrany del món. Però l'alegria li va durar poc quan una dona de cabells taronja entrà a la seva habitació sense trucar.

-Ens duràs a destruir la Banana d'Or! -va dir la Hanako amb una pose èpica treta del Senyor dels Anells. Per alguna estranya raó duia el Samael lligat amb un munt de cordes, però ell semblava feliç.

-Que la Banana no importa, estava deliciosa! A mi em preocupen més les agulles! -va dir el Samael.

-Capitans, -va dir respectuosament el Bank, tot i que volia seguir dormint i ja li era completament igual el que li passés o no a la Banana d'Or- no heu pensat que el millor serà que la Banana es quedi per sempre a dins l'estomac del Capità Samael? Així segur que no es podrà fer servir.

-Em puc fer una operació de canvi d'estomac en tretze minuts! -va dir l'afectat. El Samael es va ajeure a sobre el llit del Bank i va començar a operar-se, traient un estomac nou d'un bossa de Zara.

La Hanako es va asseure mirant el rellotge i agafà una revista del Bank.

-Tens res que tingui lletra? -va demanar la Hanako llençant una PlayShinigami a un costat. El Bank negà amb el cap i la Hanako es dedicà a mirar per la finestra.

-No està perdent molta sang? -va demanar el Bank.

-Ho fa des que tenia 7 anys, és un expert -va contestar la Hanako- Aquí on el veus les cames no són seves, les va robar d'una model russa que feia tres metres. Però les va trobar massa grans i va tallar un tros...

-Operat! -va dir el Samael aixecant-se de llit i obrint el seu estomac original com si fos una bossa de la compra- A veure! Un paquet de Mikado, una serra de calar amb broca del 8, uns calcetins de pokemon... No, aquí no està!

-Això només significa que ja heu digerit la Banana d'Or. Ara haureu d'esperar a expulsar-ho... -va dir el Bank.

Finalment, el Samael va donar a llum a una Banana d'Or digerida. Com que no sabien què fer amb ella, varen agafar un ametller i el plantaren a un lloc on segur que ningú el miraria mai: l'Onzena Divisió, i l'abonaren amb el retoño del Samael. L'arbre va créixer amb molta força fins que un dia una ardilla borratxa que conduïa un 500 es va estampar contra l'arbre i aquest va desaparèixer fent un "plof" misteriós...

THE END!