La festa de disfresses

Estava acavant de preparar-ho tot amb l'ajuda dels meus subordinats, quedava menys d'una hora perque tothom vingues i encara m'havia de canviar de roba!

-Vinga va! ja queda poc- vaig dir

Al cap d'una estona ja ho vam tenir tot llest, pero no quedava gaire temps per posarme la disfressa

-ah...-vaig suspirar-se que no ho hauria de fer... pero no crec que passi res... bankai!- de cop el meu tratge de shinigami es va canviar per un ajustat que anava desde els peus fins al coll amb els guants que m'arrivaven als colzes i la cua i les orelles de gat- com que igualment anava a disfrassarme de gat...

Al cap de poca estona van començar a arrivar tots: la hanako disfressada de peix, la gooraa d'os polar, la Ako de castor, l'Eloi de gos, el Joan de llop, l'Hades de Suricata, La sayumi de dofi, la rukia de conill (chappy), en Kirajh de tigre, El samael de linx i l'Andrea d'una cosa que ningu savia el que era, que li havia fet el Byakuya, estava vermella com un tomaquet

-pero andrea, que es aixo que portes, no haviem dit que haviem d'anar disfressat d'algun animal?- vaig dir

-no pregunteu!- va cridar enfadanse

-Pero es pot saver a qui se li va ocorre la idea de fer una festa de disfresses d'animals?- va preguntar l'Eloi

-Doncs... ja no m'en recordo, pero no passa res!-vaig dir r

Vaig entrar amb tuthom, pero esclar, les orelles em donaben calor i casi no i podia escultar de lo que parlaban, vaig posar-me en un costat de la sala, recolçant els meus braços a la meva zampakuto, (sempre la portu a sobre).
- Momo!- Vaig cridar y sonrriure mestres caminaba a on estaba ella- Una gran idea lo de la festa- vaig riure, i la vaig mirar observandola- mmm....- es va tapar la boca- aixo no es el teu Bankai? - vaig dir en veu molt baija, la vaig veure que es posaba una mica vermella y llavors vaig canviar de tema- T'agraden?, - em vaig agafar de les orelles- ...

-Per què de peix? -em va demanar la Gooraa
-Oh... doncs amb els cabells d'aquest color no em puc disfressar de gaire cosa més... -va dir la Hanako que anava tota vestida de taronja i duia dues aletes a l'esquena.
-Eh... -va dir la Rukia i la Momo arribant on érem nosaltres- De què va disfressada l'Andrea???
-Ni idea... -va dir la Gooraa amb sinceritat
-Sembla... sembla... -va dir la Hanako- No va, de debò... no sé què sembla!
-Jo crec que és una espècie d'insecte -va dir l'Aiko arribant amb la Sayumi
-O un ésser mitològic -va dir la Sayumi sospitant.

Mentre, els nois
-Què punyetes duu posat l'Andrea? -va dir l'Eloi
-Ni idea... -va dir Joan mentre menjava l'aperitiu
-Les altres noies l'estan marginant, no? -va demanar el Kirajh
-Això sembla... -va contestar el Joan amb la boca plena de patatilles.

-Gooraa, no i deurien dirli alguna cosa a l'Andrea? - vaig dir jo mentres menjaba
-Home, doncs si, perque esque... - es va girar cap a la Aiko- perque no li dius tu Aiko?
-Jo?. perque jo? - es va girar cap a la momo- Momo! podriem anar totes no?
-Doncs la veritat esque si, pero primer vuldria endevinar de que va disfrassada- va dir la Momo.
-Ja pero igualment... es algu complicat de endevinar no? - va dir la Hanako mentres totes la observaven.
-Hola!- Va dir la Andrea al adonar-se compte de que totes la observaven, y poc a poc s'anava apropant a nosaltres- M'agradan les vostres disfreses - va dir amb una sonrrisa
-Gracias- ven respondre totes a la vegada, i ens ven començar a riure

anava pasant la tarda i encara no saviem de que anava l'andrea, pero no li vam donar gaire importancia perque si era algo que li havia fet el byakuya ens hi podiam estar tota la nit per intentar saver que era
era cada cop mes tard i l'ambient es començava a escalfar, alguns com l'hades, l'Eloi, l'Aiko, i la sayumi ja començaven a tenir les galtes vermelles de tant que havien vegut, i altres començaven a cantar fen karaoque mentres que alguns els aplaudien
de cop es va obrir la porta sorollosament i va entrar algu

En aquell moment tots els que encara teniem la nostra consciencia intacta varem mirar a la porta , prparats per el que pugues passar.
A la porta va apereixer un shinigami que va dir.
-Capitana Andrea , soc un missatger de la divisió 6 , el vostre pare byakuya m'ha ordenat portar-te aquets accessori que li faltava a la vostra disfressa. - Va dir mentres li entragava una especies de banya deformada.
-Donali les gracies al meu pare - El shinigami va asentir i va marxar - Bé , ara almenys ja es nota més que soc no? - Va dir l'Andrea tota contenta.
Ningu s'atrevia a dir res , ara la seva disfressa era encara més extranya ....
Les capitanes varen seguir discutin sobre que podria ser la disfressa de l'ndrea el moment que ella es va ausenta.
-Però... de que va disfressada?- Va preguntar la Momo dsconcertada.
-Ni idea , Hanako , alguna idea? - Va dir la Gooraa
-No i sinceramet , amb aquesta banya encara se menys de que pot anar disfressada ... - Va respondre la Hanako - Aiko , que en penses?
Però la Aiko no va respondre , perquè estava desmaiada al terre de tant que havia begut , al igual que la Sayumi .
En aquell moment va succeir una gran explosió que va destrossar tota la paret on era la porta.

Tots ens vam apropar a la paret, però no hi havia res, nomès l' Andrea amb cara de sorpresa
-Ostres!! Com mola!!!!! Llença bales i tot, quina canya!!! -Va cridar molt contenta l' Andrea
-Andreaaaa...... -Es va queixar la Hanako. -Una altre cosa que arreglar!
-Esteu be, no us heu fet mal? -Va dir la Hinamori
-Tot bé... crec... -Va dir la Gooraa
En veure que no passava res, els nois no es van moure del lloc, seguien menjant com si res no haguès passat.
-T' has de treure el disfras, Andrea -Li va dir la Hinamori amb totes les noies al darrere donant-li la raó
-Perquee????? Heu vist que guay es?? Llença bales i tot!!
-Et podem preguntar de que vas disfrassada? -Va dir la Gooraa
-D' un escarabat que llença ceros per la boca!!! com els menos!! -Va dir tot contenta l' Andrea
-Vaja... era un escarbat... -Va dir l' Eloi apropant-se
-Doncs vas MOLT malament, Andrea -Li va dir tot decidit en Joan
-Es perillós i te l' has de treure, que no veus que pots fer mal a algú? -Li va dir la Hanako

L'andre es va passar tota la festa enfadada perquè ella volia possar-se la seva disfresa , quan de sobte , tots els capitans can sentir el reiatsu d'un hollow
-Que ho heu notat? - Vaig preguntar
-Si , però deu estar molt lluny , la seva energia es molt petita - Va contestar la Gooraa
-De totes maneres , mai es bo que hagi un hollow al seretei , i menys si tots els capitans estem aqui. - Va comentar la Hanako.
- No teniu de que preocupar-vos - va dir l'Andrea -Es un Hollow tan minuscul que fins i tot un estudiant de l'academia podria contra ell...
-Es veritat , pasem d'ell , ja s'ocuparan els altres shinigamis , nosaatres estem de festa - Va dir l'Eloi.
La festa va continuar , tot seguia igual , ulguns borratxos per terre , altres que no bebiem estavem parlant , l'Andrea seguia enfadada , quan de sobte ....
-Aaaaaaaah! - Va cridar la Momo
-Que et passa?! - Va preguntar ràpidament l'Eloi
-Alguna cosa m'ha pesigat la cama! - Va dir la Momo
-Que... alguna cosa t'ha pesigat la cama? - Va preguntar la Gooraa curiosa.
Tots (els que podiem ) varem mirar a la cama de la Hinamori ...
-Que dimonis es això!? - Vaig preguntar jo.
-Es un Hollow ... - Va preguntar la Gooraa.
-Si , es un Hollow , no hi ha cap dubte - va aclarar el Samael.
La Momo , tenia a la cama un mini Hollow amb forma de tortuga i el tamany d'un pelutx.
-Momo , amor meu , t'esta injectan alguna cosa? - Va oreguntar l'Eloi preocupat
-No ... nomes em mosega , però no te dens ... - va aclarir la Momo.
La Hanako es va ajupir i va agafar aquell Hollow de la cama de la Momo.
- Es , es ... - dia la Hanako - UNA MONADA - van dir la Gooraa i la Hanako a l'hora.
-Però es un hollow i el tenim que matar - va dir fredament l'Andrea.
-Però si es un pobre bebe indefens! - Va cridar la Gooraa.
-Bé Hanako , que fem amb aquest Hollow- Li vaig preguntar
-Ummmmmmmm - La Hanako es va quedar pensant amb aquell Hollow a les mans

-I si l' adoptem? -Va propossar la Gooraa
-Bona idea! Fem-lo servir de peluix del festival! -Va propossar la Hanako
-Si deixeu aquest Hollow aquí jo em possaré la disfressa! -Va cridar enfadada l' Andrea
-Això no pot ser Andrea, tu pots fer mal, aquest hollow indefens no, mirate'l que bufó, no te ni dents :ulls2: i es tan....... -Va dir la Hanako mentre l' esclafava contra ella
-El mataràs! -Va dir en Joan
La Hanako se'l va separar i s' el va quedar mirant
-Llestos, seràs la turtugeta Chappy! -Vam cridar la Hanako i jo alhora
-Però... es un hollow l' hem de matar! -Va cridar l' Andrea
-Però a veure, Andrea, ell és petit, no pot fer atacs, bueno... mossegar sense tenir dents... -Vaig aclarir-li a l' Andrea
-Està bééééé, jo m' en vaig a fer-me un nou disfras, encara que sigui ràpit i mal fet, vull un deee...... camaleó!
-Però que s' assembli eh! -Vam cridar tots alhora deixant a l' Andrea vermella.

L'Andrea se'n va anar i la resta de capitans també varen anar a canviar-se de roba per anar més còmodes. Les noies es varen posar kimonos de colors mentre que els nois, alguns es varen posar roba del món humà i altres es varen posar kimonos.
-Amb aquesta roba anem molt més còmodes -va dir la Gooraa mentre agafava una copa de xampany i brindava amb la Momo.
-Tortugueta, tortugueta! -deia la Hanako mentre abraçava l'animal- AAAH! -va cridar la capitana del primer esquadró. Unes gotes de sang varen caure sobre el seu kimono blanc.
-Què t'ha passat? -va demanar el Joan estranyat.
-El hollow m'ha mossegat -va dir la Hanako embenant-se la mà amb uns torcaboques.
-Però si no té dents... -va dir el Kirajh- I on és el bitxo aquest?
-Ha fugit! -va dir la Gooraa- Tortugueta vine aquí!!

Tots els capitans començaren amb la recerca de la tortuga per tota la casa.
-On es deu haver ficat? -va demanar-se la Hanako caminant per un passadís. Just a davant seu va veure uns tatamis del terra aixecats i va decidir anar a investigar. -S'ha amagat aquí sota? -va demanar la Hanako, que va acabar d'aixecar el tatami del tot i va descobrir unes escales per davallar a un passadís secret.

-Tortugueta? -va demanar la Hanako
-Hana?? -va demanar la Momo des d'a dalt.
-Nee-chan -va dir la Hanako- Crida el Samael! Aquí abaix hi ha... uns passadissos secrets amb inscripcions molt rares!!

Mitja hora més tard tots els capitans eren allà abaix.
-És increïble -deia Samael investigant apassionat. - Semblen restes d'una civilització shinigami molt antiga!!
-No surten als mapes ni a cap document modern -va dir la Hanako revisant un munt de papers.
-No sabem res més?? -va demanar la Gooraa que estava un poc enfadada perquè li havia tocat llevar pedres.
-Estic a punt de fer un descobriment però... -Samael va deixar de parlar perquè en aquell moment la Gooraa va alçar una pedra i un mecanisme es va obrir...

-Què està passant?? -va demanar la Momo mentre 13 portes s'obrien davant d'ells.
-No és evident? -va dir Samael molt emocionant- Si volem descobrir el misteri d'aquest lloc... haurem de travessar aquestes portes!

-Va, comencem a caminar! vull acabar ja amb això! -Va cridar la Gooraa enfadada, ja l' havien possat de mal humor nomès per tenir que fer el treball pessat
-La paret es plena d' inscripcions molt rares... -Va dir en Samael
-No has trobat res que et cridi l' atenció? -Va preguntar en Joan
-No.. demoment tot el que veig son inscripcions antiges, caràcters extranys que hauria de portar al laboratori per saber que diuen...
-Bé... jo si que he trobat una cosa extranya -Va dir en Joan. Tots ens el vam quedar mirant intrigats. Ningú veiem res extranyen aquelles inscripcions plenes de dibuixots de pintura i marques de sang
-Fixeu-vos en aquest dibuix! -Va dir en Joan. Tots ens vam fixar. -Bé, ara fixeu-vos que hi possa aqui. -Tots ens vam fixar que hi possava allà, bé, no es podia llegir res, però es veia clarament que hi havia quatre palets cap avall i dos creuant.
-Continuem endavant! -Va dir en Joan.
Encara no haviem vist res sospitos, quan en Joan va dir-nos:
-Pareu, veniu tots! Veieu? Son les inscripcions que vam veure abans! -Eren les mateixes inscripcions que tots els capitans ens vam memoritzar
-Momo acompanyem, no es bo que algú es quedi sol: la Momo i jo donarem la volta, es dir, anirem cap enrere. Es com si estiguessim donant voltes a un cercle i tornessim a parar al mateix lloc, com si l' entrada hagues desaparegut. -La Momo i la Gooraa van avancar direcció contraria a la que els demès avancaven, de sobte, ens vam trobar
-No pot ser..... ens hem ficat en una espiral sense sortida!!!!!!!!!??? -Va dir la Hanako, que encara anava amb el kimono com tots i totes

-COM?? -va cridar la Sayumi molt espantada- No podem sortir d'aquí?
-L'espai està interconnectat? -va demanar Samael -Que difícil... sense aparells que mesurin la pressió atmosfèrica no puc calcular què passa exactament...
-Què podem fer ara?? -va demanar la Momo
-Hem de... -va dir el Kami- descobrir el significat dels dibuixets aquests, no??
-No deu haver cap manera de seguir endavant? -va demanar el Joan- Si poguéssim continuar... Potser al final d'aquest laberint trobarem la sortida...
-La sortida... -va dir Samael- Som a unes ruïnes d'una civilització primitiva. Si ens endinsem més, l'única cosa que trobarem serà la seva base secreta!!
-I quin problema hi ha? -va demanar l'Eloi
-Que... segurament no sigui una civilització tan abandonada com ens pensam... -va dir la Hanako
-Per què dius això? -li va demanar el Kirajh
-Perquè, quan vaig descobrir aquest lloc, al terra hi havia molta pols, hi havia una escala posada per poder baixar fins aquí... -va dir la Hanako- i era una escala de fusta nova, no estava gens podrida! I fitxeu-vos en aquest lloc... potser és antic però no té gens de pols
-Tens raó -va dir la Momo
-Els tatamis eren aixecats... -va dir la Gooraa- Això vol dir que algú dels seus és al nostre món i ens ha volgut guiar fins aquí...

-Molt bona deducció -va dir una veu a l'esquena dels capitans. Era una noia amb els cabells verds i una túnica llarga de color negre.
-TU! -va dir Kami- Qui collons ets?
-Jo?? -va dir la noia amb els ulls grocs brillant- Quin nom m'haveu posat? Tortugueta Chappy??
-Tu... ets aquell hollow petit?? -va demanar la Hanako

-No pot ser! de veritat ets tu? -Va preguntar la Hanako
-Home, crec que ha quedat molt clar no? -Va dir ella
-Abans, podem saber el teu nom? -Va preguntar la Hanako
-H...I...G...A...S...E...M... -Va dir ella
-Higasem? Et dius Higasem? -Va preguntar la Gooraa
-No ho sé, suposso que si! -Va dir picant-nos l' ullet i treient la llengua
-Bé... per les bones, volem sortir d' aquest laberint espiral -Va dir en Joan
-Que queeee? voleu sortir d' aquiiii? doncs esbrineu el misteri!!
-Quin misteri? Collons!!!!! Deixat de misteris i de mariconades i treu-nos d' aqui! -Va queixar-se l' Eloi
-Paciencia nois, pensem que vol dir H I G A S E M!! -Va dir la Hanako quan rumiava
-Ja ho tinc!! Potser haurem de dir H I G A S E M davant de la sortida, es com una clau! -Va dir en Samael
-I hem d' esbrinar on es la porta... -Va dir la Momo
-Vaja vaja..... és més senzill que tot això!
Rumiant i rumiant, les noies vam arribar a una conclusió
-"H" de Hanako i Hinamori -Va dir la Hanako
-"I" de Itram i Ivanovix -Va dir la Gooraa
-"G" de Gooraa i Gray -Va dir la Hinamori
-"A" d' Aiko, Aoi i Akuari -Va dir la Hanako
-"S" de Samael -Va dir la Gooraa
-"E" d' Eloi -Va dir la Hinamori
-"M" de Minato i potser de Momo!! -Van cridar les tres noies
-Resposta correcta, passem a la seguent prova, jujujuju -Va tornar a dir ella picant l' ullet i treient la llegua enfora

-Hime-sama! -va dir un noi de cabells negres arribant al costat de la noia.
-AAAAAAh, estic jugant amb aquests Shinigamis, deixa'm anar! -va dir la noia que resultava ser una princesa.
-Uhmmm... ja entenc -va dir Samael- Així que aquesta és la manera d'arribar a la seva civilització...
-Ja ho has endevinat Onii-san? -va demanar la Hanako
-Aquest és el meu germà!! -va cridar la Momo molt contenta
-I de debò que hem d'arribar fins la seva civilització? -va demanar el Joan- Ni tan sols sabem què volen de nosaltres!!

El noi dels cabells negres i la princesa escoltaven la conversa dels capitans amb atenció.
-El noi de la dotzena sap massa coses! -va dir el noi dels cabells negres de mal humor i es va dirigir cap al Samael. Els altres capitans es posaren davant del capità de la dotzena per protegir-lo.
-Si sap com arribar al nostre món... l'hem d'eliminar! -va dir el noi de negre
-Deixa'l estar! -va dir la princesa- No m'ha fet res!
-D'acord, no els mataré... però els dificultaré les coses -va dir el noi dels cabells negres- I evidentment...

El noi va desaparèixer. Però no va desaparèixer tot sol, també se'n va dur la princesa i el Samael.
-On és el Samael? -va demanar l'Eloi enfadat- MERDA! Ell sabia com derrotar-los!
-No t'equivoquis -va dir la Gooraa- Ell sabia com sortir d'aquí, per això se l'han endut.
-El seu objectiu deu ser que arribem a casa seva... -va dir la Hanako preocupada.
-Doncs si és així... no tenim cap altre remei que seguir avançant per aquest maleït laberint -va dir Kami, clarament avorrit.
-Ens hem de separar en dos o tres equips de recerca... -va dir la Momo- Així anirem més ràpid... i ens podem comunicar pels intercomunicadors que ens va donar el Samael!!

-Separar-nos? Si arribarem al mateix lloc tots! -Es va queixar l' Eloi
-No té per que, Eloi -Va dir la Hanako
-Com? -Va preguntar ell
-A veure, Eloi, mira: Quan hem entrat, no hem sentit res que es tanquès, oi? És més, seguiem avançant i la sortida encara es veia, fins que hem girat a l' esquerra, que és quan ens hem adonat de les pintures, aleshores ens vam dividir en 2 grups, la Hinamori i la Gooraa van tornar cap enrere, i ens vam tornar a trobar, com si estiguessim ficats en un cercle... però hem provat d' enfonsar una paret? Potser hem passat d' una sala a una altre, perque quan hem entrat no hem vist dos camins que pugui dividir el camí entre el cercle y l' entrada, però si que ha pogut haver un cambi de sentit en el moment que vam estar raonant -Va explicar detalladament la Hanako la conclusió on ella havia arribat. L' Eloi va dir que si amb el cap i els capitans ens vam preparar per fer un forat a la paret:
-3... -Va comptar la Hanako
-2... -Va comptar la Hinamori
-1... -Va comptar la Gooraa
-JA! -Van cridar l' Eloi i en Joan, i tots els capitans vam fer un foradot a la paret

La paret va caure amb molta rapidesa i aixecant una gran pols producte del fort impacte dels atacs dels capitans. Quan la pols es va dissipar, els capitans a la fi, llevant algunes roques del camí, pogueren entrar en una nova sala.
-Que gran! -va dir la Momo entrant a la sala nova.

La sala en qüestió era quadrada amb un sostre molt alt. Era molt profunda i fosca i tenia les parets plenes de dibuixos i inscripcions estranyes que els capitans no podien entendre.
-Entraré jo primer -va dir en Kami. La Hanako també va avançar per il·luminar la sala amb un kidou.

El Kami es va avançar i va recórrer tota la sala.
-No hi ha cap porta per sortir d'aquí -va dir en Kami
-I si cerquem tots? -va dir la Momo
-D'acord -va dir l'Eloi- però algú s'ha de quedar vigilant la porta.

Els capitans seguiren buscant però no trobaren cap sortida.
-Em crida l'atenció dues coses -va dir la Hanako
-Quines? -va demanar el Kirajh
-Dos fets d'aquesta sala que ens han passat per alt -va dir la Hanako- Per començar aquesta espècie d'altar que hi ha a aquell racó... Algú l'ha examinat? Crec que és la clau per resoldre el misteri.

La Gooraa i el Joan es varen apropar al petit altar i...
-Aquí hi ha un botó! -va dir el Joan. Tota la sala va començar a tremolar. Del terra, just al centre, va començar a enfonsar-se la sorra i aparegueren unes escales que anaven cap abaix. Emperò, de sobte també començà a sortir molta d'aigua... i es formà una gran piscina.

-Què fem ara? -va demanar la Gooraa
-Sabem que hi ha unes escales allà abaix i jo he vist també un passadís... -va dir l'Eloi
-Però amb aquesta aigua no podem baixar!! -va dir la Hanako

Què faran ara els capitans??

-Cubs! -Cridava l' Hades. -Tinc cubs, pales, tinc de tot! va, comencem?
L' Eloi li va fotre una hòstia a la cara i li va dir:
-No tenim temps per començar a treure això!! i on cony vas amb cubs i pales?
-Deixeu-me fer a mi -Va dir la Hanako
Va començar a treure llames de la seva zampakutoh
-Clar!!! Ara evaporitzarà l' aigua! -Va dir la Gooraa
-Aquí, l' única que pensa soc jo -Va dir ella orgullosa
L' aigua es va evaporar i va quedar un forat amb escales totes humides, que pintaven relliscar una mica per no dir bastant
-Aniré jo primera i en Kami l' últim, tinguem els extrems protegits, vull que si ens separem, un grup vagi amb en Kami i un altre amb mi, queda clar? -Va dir la capitana general, i els capitans vam començar a baixar les escales amb compte de no relliscar

Els capitans avançaren per passadissos llargs i interminables i plens d'humitat. Les parets de cada vegada eren més estretes i costava més avançar amb comoditat. A estones, el sostre davallava tant que els capitans s'havien d'acotar i passar arrossegats pel terra i, altres vegades, les parets havien mig caigut i havien de passar per damunt d'uns grans munts de pedra inestable.

-Fa moltes hores que caminem -es va queixar la Momo
-Un poc més -va dir el Joan obrint el pas en un tros ple de roques. El Joan va ajudar a la Gooraa a passar pel forat que havia obert.
-Això és molt avorrit -es va queixar en Kami
-Avança i no et queixis -li va dir en Kirajh
-Eh, Vizard -va dir el Kami molest- Des de quan ets aquí?
-Eh? Jo fa temps que sóc aquí -va dir el Kirajh ofès
-Ah... -va dir el Kami molestant- Doncs et pots anar en voler, el teu reiatsu em molesta
-Vinga nois... -va dir la Momo
-Et mataré! -va dir el Kirajh mentre el Kami li treia la llengua amb malícia.
-LA SORTIDA!! -va cridar la Gooraa- Aquí al davant hi ha la sortida!!!
-Hanako, t'ajudo a passar? -va demanar el Kami rient
-De debò que et mataré! -va dir el Kirajh ara enfadat mentre el Kami reia encara més.

Finalment, tots els capitans varen sortir a una espècie de turó amb molta vegetació. Des d'allà a dalt es veia, al fons d'una gran vall, una ciutat d'aspecte deprimit.

-Vaja, no la cuiden gaire oi? -Va dir en Joan
-Gaire? Jo diria que res! -Va dir la Gooraa
-A mi em fa mala pinta, això... a part, no tenim res que fer aquí! Podem tornar per on hem vingut... o marxar cap al cel..... -Va intentar acabar de dir l' Aiko, però com era d' esperar, els capitans vam dir de baixar a explorar-la
-Potser es veritat que no hi tenim res a fer aquí, però si som on som es per algun motiu, també la noia de cabells verds i el noi de cabells negres..... aquí hi ha gat amagat! -Va dir la Hanako
-Jo no marxo... vull saber qui es en realitat la noia dels cabells verds, i si era una princessa.... d' aquí? d' aquesta ciutat taaaant podrida? i perque el noi de cabells negres la va anar a buscar? qui li havia manat? sería un guardaespatlles o potser el princep? -Totes aquelles preguntes sense resposta que es feia la Gooraa
-Doncs va, anem-hi! -Va dir la Hanako vaixant per la vall verda endinsant-se cap a la ciutat

-Ens hem d'infiltrar a la ciutat -va demanar el Joan-I no ens han de descobrir?
-És quasi impossible -va dir la Momo mirant el seu kimono d'un color massa lluent
-Ens agafaran de seguida -va dir l'Eloi- i a més, saben que venim cap aquí per rescatar el Samael.
-A l'entrada hi deu haver quasi uns cinc-cents guàrdies esperant-nos -va dir la Hanako que rastrejava els reiatsus de la zona amb un kido.
-Descartat entrar per la porta gran -va dir en Kami traient una ampolla de sake.
-Entram per l'aire? -va demanar la Sayumi- En fer-se de nit...
-Vaja un pla més idiota! -va queixar-se l'Eloi
-I per davall? -va demanar el Kirajh
-Per les clavegueres? -va dir el Kami- Ni pensar-ho!!
-Quina altra opció tenim? -va demanar la Gooraa- Pastilles d'invisibilitat o què?
-OH! -va dir la Hanako- tinc aquí un paquet!!
-De debò? -va demanar la Gooraa contenta
-Sí! -va dir la Hanako traient unes pastilles de color vermell i les va repartir als capitans- L'efecte és d'una hora... suficient per entra i fer-nos passar per habitants normals!

Ens vam menjar les pastilles i el nostre cos es va convertir en un cos com els d' allà, amb la pell una mica més blanqueta.
-Quina cara faig? -Va preguntar la Hanako
-Cabell llarg... i taronja, amb un kimono blau fosc i...
-PERFECTE! -Li va cridar la Hanako a la Gooraa
-I jo, quines pintes faig?
-Cabell llarg, blanc, serrell...... kimono vermell....
-Ja està bé, ja!!
-I jo? -Va preguntar l' Eloi
-Despentinat, mosques al cap......... -Li vam dir tots
-Ostres merda em vull treure això quina merda!!!!!
-Es brooooooooooma!! -Li vam tenir que dir abans de que li donès un atac
Ens vam apropar a la porta i els guardies ens van dir:
-D' on sou????
-d' aqui... va dir la Hanako
-Com que sou aforaa??? tots???
-Anavem a donar... d' això.... una volta!
-Si, a fora? SOSPITOSSOS QUE SOU... Que fem? -Va preguntar el guardia als altres 2 que tenia al costat a veure que feien amb nosaltres

-Els deixam passar? -va demanar una noia dels guàrdies
-I ara!! El rei es pot enfadar si no tenim la frontera vigilada!! -va dir un altre
-Però hem de vetllat per la seguretat dels ciutadans!! -va dir un altre guàrdia
-Si han sortit han de ser al registre! -va dir un guàrdia baixet
-ON SÓN? -va demanar la noia
-Han desaparegut, ja deuen ser dins la ciutat!! -va dir el guàrdia més alt- Doneu l'avís a totes les unitats!!

Mentre, els capitans s'havien dividit en grups de dos: la Gooraa anava amb el Joan a investigar al sector nord, la Momo i l'Eloi anaven al sector est, en Hiroyuki i l'Andrea anaven al sector sud, la Sayumi i l'Aiko anaven al sector oest, l'Hades i el Kami anaren al sector central mentre que la Hanako, tota sola, es va quedar a una torre molt alta rastrejant el reiatsu de tots.

-Hanako! -va dir la veu de la Gooraa per l'intercomunicador- Localitzes la meva posició?
-Quina pregunta més estúpida! -va dir la Hanako- percebo perfectament on ets!!
-Hem trobat rastres del reiatsu del teu germà! -va dir la Gooraa
-Avisaré els altres i ara vinc! -va dir la Hanako
-On és que aniràs? -va dir una veu molesta... era la princesa hollow.

-Tu no marxes en lloc bonica! -Li va dir
-M' he d' anar, cap problema? -Li va dir la Hanako
-He tingut sort, molta sort! m' ha tocat la que va sola! -Va dir ella orgullosa
-Hanako?? -Deia la Gooraa per l' intercomunicador que encara estava encès
-Noia, no et moguis d' on ets -Li va dir la princessa hollow a la Gooraa
-Qui ets tu!!??
-Que passa Gooraa? -Va preguntar en Joan extranyat
-Vaja vaja, allà sou 2??? ja ho he dit jo, ja, que tenia sort -Va dir ella
-Deixa la Gooraa i en Joan EN PAU! -Va cridar la Hanako, li va donar una empenta i va fer un shumpô.
La Hanako va aconseguir arribar a nosaltres, però l' intercomunicador el tenia la princessa hollow.
-Hanako estàs bé? -Va preguntar la Gooraa
-Qui era? -Va dir en Joan
-La princessa hollow.... -Va dir la Hanako
-Ara.. vindrà? -Va preguntar la Gooraa
-No crec, deia que tenia sort de trobar-me sola.... atacarà a qui vagi més sol, mes val que no es separi ningu en cap moment! -Va dir la Hanako

Mentre, la resta de capitans seguien amb les seves investigacions, cadascú a la seva manera...

A un bar de la ciutat hollow:

-Fotre Hades, tinc una pixera! -va dir en Kami
-Doncs pixa, a mi que em contes! -va dir l'Hades
-No puc beure més!! -va dir en Kami- Bono sí, una altra!!
-Beuràs més? -va demanar l'Hades- Em vares dir que només ens aturàvem a fer una copa!
-Un més no fa mal!! -va dir el Kami- Cambrer!! Una altra copa!!
-Fes el que vulguis -va dir l'Hades
-Me'n vaig a pixar -va dir el Kami agafant el seu haori de la barra.

El Kami va sortir a fora tot sol.
-Quina facilitat per separar-vos que teniu els capitans! -va dir la princesa hollow i va treure la katana apuntat directament al Kami.


Mentre:
-Gooraa, on ets? -va demanar la Momo per l'intercomunicador
-Som al districte 24, carrer nord -va dir la Gooraa
-El reiatsu d'en Kami... -va dir la Momo- li ha passat alguna cosa!!!

-Mira que són burros! -Deia la Hanako
-Quan s' han pogut separar, en Kami i l' Hades!!? -Va dir en Joan
-No ho sé, això ja no importa, afanyem-nos! -Va dir la Gooraa, arribant al lloc dels fets
-Ui.... un altre vegada la noieta dels cabells taronjes... amb la dels cabells blancs! -Va dir la princessa
-Que li has fet a en Kami! -Va cridar la Hanako
-Que el voleu? Agafeu-lo! -Ens va llençar en Kami, la Hanako el va poder agafar
-I ara... on va? -Va preguntar en Joan
-Ni ide.... l' Hades! -Va dir la Gooraa fent un shumpô arribant amb l' Hades
En Kami es va despertar
-Hana... ets tu? -Va dir en Kami
-Si, burro! -Va cridar la Hanako
-Em pixo.. tinc ganes de... -La Hanako li va donar una empenta a en Kami empenyant-lo cap a una cantonada on no es veia res
-Hanako, vaig amb la Gooraa i l' Hades, ara veniu? -Va dir en Joan
-No, ens quedem aqui fora del bar, per ara, si això ara entrem
-Perfecte -Va fer un shumpô i va marxar
-Quina ràbia que em dóneu... tots! -Va cridar la dona hollow amb una cara que feia por