Rol. La festa a la mansió Kuchiki

-Capitana Generaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal!! -va cridar la Kuchiki mentre la capitana general de les tretze divisions dormia tranquil·lament a les 6:30 del matí.
-QUÈ PASSA?? -va cridar Hanako despertant
-Hanako, Hanakooooooo!! -va dir la Kuchiki
-Ha passat res?? -va dir la Hanako aixecant-se i posant-se el kimono negre de Shinigami
-No, no ha passat res important -va dir la Kuchiki. Hanako mirà la capitana de l'esquadró sis amb fúria als ulls- Faig una festa i et voldria convidar.
-I PER AIXÒ EM DESPERTES A AQUESTES HORES? -va cridar la Hanako

A les dotze del matí la capitana general no podia seguir el dia amb normalitat per culpa del mal de cap que tenia. Estava de mal humor, renyà tres subordinats, va rompre quatre informes i va pegar quatre espasades contra la paret que va acabar rompuda.

Hanako estava massa furiosa com par ocupar-se dels assumptes del seretei, Eloi va anar a veure Hanako per rebre la seva pròxima missió, allá dintre es va trobar les dues capitanes

-Bon dia, capità Kurosaki -va saludar alegrement la Kuchiki, tan feliç com sempre. El capità Kurosaki li contestà mentre la capitana Hanako movia papers d'una part a una altra.
-Per aquí tinc el paper de la teva missió -contestà la Hanako nerviosa tirant papers a l'aire
-Quina missió!! -digué la Kuchiki- No podràs venir a la meva festa?? Això és cruel, Hanako, serà la millor festa de la història del Seireitei!! La millooor!!
-Quina festa? -demanà el capità de la divisió deu
-Faig una festa a la mansió Kuchiki, -contestà la capitana de la divisió sis- Serà molt divertit i tothom hi està convidat i tu també, és clar! I segur que la Hanako ho entendrà i et podrà postposat la missió.
-No entenc com el Byakuya Kuchiki t'ha donat permís per fer això... -digué Hanako amb una rialla i acceptant que tots tres es veurien a la festa.

jo vaig arribar ple de sanc a la sala de capitans i tots em miraren malament

jo venia de matar un hollow q mavien dit q era molt fort pero va ser molt facil de matar.

Andrea em va dir q feia una festa i em va invitar pero jo li vaig dir q sense hollows per matar no era una festa x la gent d la divisio 11

em va posar cara d pena aixi q vaig dir a qniria a la festa

Era de nit, i estava a punt de començar la festa, tots es dirigien capa la mansió del Kuchiki. En Hiroyuki va arribar una mica tard per que havia anat a la quarta divisió a curar-se. Tots s'ho molt bé:
-Quina casa més gran que tens Kuchiki -Va dir l'Eloi- Ojala jo la tingues t'han gran la casa.
- Home es de la gent important- va dir en Hiroyuki bromejant.
Tots van riure tota la nit, fins que es va senti una gran soroll, havia arribat en Byakuya.

Capita de la desena divisió

Tota la casa es va quedar en silenci. Els capitans ens mirarem amb cara de preocupació.
-Byakuya Kuchiki -cridà una noia de la quarta divisió i sortí corrent. Molta gent la va seguir, molt espantada.
-L'antic capità Kuchiki es va guanyar la mala fama a pols! -diu la capitana Hanako en veu baixa
-Com és? -demanà la Sayumi, la capitana del segon esquadró
-És molt poderós, però també és molt estirat... ja saps, és el legítim hereu de la casa més important de l'aristocràcia...
-Bah, això són tonteries -va dir Hiroyuki, capità de la 11 divisió. Tots els capitans, asseguts a un sofà molt còmode color escarlata, varen veure com el capità Hiroyuki, amb una botella de xampany a la mà s'aixecava i, amb dificultats, caminava cap a la porta.
-No ha begut un poc massa? -demanà el capità Eloi Kurosaki.
La porta es va obrir i aparegué Byaluya Kuchiki, amb la seva expressió seriosa i seca
-BYUAKUYAAAAAAAA -va cridar el capità de la divisió 11 mentre es llençava sobre el noble Byakuya i l'abraçava.
-Ai, mare! -cridà la capitana Kuchiki

La cara de la resta de capitans mostrava una gran preocupació Què farà el Byakuya Kuchiki en aquesta situació? Tots sabíem que res de bo...
-Prepareu-vos per córrer... -va comentar la Hanako

El Byakuya es va mira amb mala cara en Hiroyuki, el qual no s'aguantava dret.
- Millor que l'anem ajudar - Va suggerir l'Eloi
- Sera millor que si, abans que la situació es faig mes greu- Va dir la capitana Sayumi. Quant tots es disposaven a ajudar en Hiroyuki en Byakuya va dir:
- Filla, sisplau porta tots el teus amics a la sortida, menys el que m'abraça, vull parla amb ell.
- Si...,pare, anem.
Al sortir de la habitació es va sentir:
- Cau Senbonzakura- I tots es van ficar a corre capa la sortida
Al cap de 20 minuts, va sortir en Byakuya i va dir:
- Ja podeu tornar a entrar- I va marxar

Capita desena divisio

Aquella nit vaig se sentia molt de soroll a la casa kuchiki aixi que mi vaig acostar vera que passava, quan vaig arribar vaig veure uns quants de la quarta divisió i en Hyoroku estirat sagnant allà el mig, reconeixia aquells talls, eren molt característics de la Senbonzakura. Desde del lloc on estava es podia veure en Byakuya amb la mateixa expresió de pedra de sempre, es van emportar ben ràpid en hyoroku perque estava perdent massa sang, ja em vaig imaginar quina estupidesa devia haver fet Hyoroku, com sempre no es sabia controlar, és la manera de fer de l' onzena.

Hiroyuki estava ple de sang i tots els seus subordinats estaven molt enfadats i treien la katana per començar a fer guerra. molts membre de la divisió 11 començaren a rompre parets i a lluitar contra ells mateixos. dos metges de la quarta divisio varen ser ferits per cops d'espasa i tot era un caos.

Alehores va arribar el nou capità de la divisió 5, el Kenpachi
-Kenpachi -li vaig dir- No has vingut a la festa.
Ell em va contestar que tenia molta feina i que acababa d'arribar d'una missio. yo li vaig explicar q havia passat, q el capità de l'11 s'havia emborratxat i que Byaukuya havia tret la katana

Els membres de la divisió onzena s'estaven descontrolant per moments. Sempre jo havia sabut que eren els més agressius però, en aquell moment, la destrucció era injustificada. A més, els diners del Seireitei no donaven abast per a tantes reparacions.
-Capitans -vaig dir- Hauríem de fer alguna cosa...
-Ja ho faig jo... -va contestar el Byakuya arribant devora la capitana general
-No... no importa jajajajaja -va dir la Hanako nerviosa- Ho puc fer jo!!

La Hanako va treure la katana però el Byakuya Kuchiki va ser més ràpid.
-Cau, Senbonsakura -va dir
-A COBERT! -va cridar la Hanako

Milers de roques caigueren per tot i se sentiren molts de crits. Una polsina s'aixecà i impedia la visió, com si una boira finíssima hagués caigut aquella nit. L'ambient feia una olor especial... una olor que... feia ganes de dormir.
-Merda! -va dir la Hanako- és un somnífer! NO RESPIREU!

Però la Hanako va sentir caure al seu voltant a les capitanes Sayumi i Kuchiki
-Eloi! -va cridar la Hanako- Kenpachi! On sou??

La Hanako no els va sentir a prop seu i de cada vegada li costava més mantenir la respiració. Va tossir i va caure de genolls a terra. Quasi no podia veure, el somnífer li estava fent efecte...

Començava a perdre la força els ulls s' em tancaven, l' ultima cosa que vaig veure va ser l' Eloi tapant la boca de la capitana Hanako i penjantse-la a l' esquena

Jo portava la capitana Hanako a la esquena, intentat escapar del camp de batalla, però el somnifer començava a ferme afecta. Vaig sentir una energia espiritual molt forta acosantse, vaig deixar la capitana a terra i vaig desenfundar la zanpakuto:
- SURT BYAKUYA, JA SE QUE ETS TU - Vaig cridar
- Com ho has endevinat? - Va pregunta apareixen darrera meu- Volia que fos una sorpresa.
- El que?
- Aixó - En un moment fa desenfundar la katana i va la va clava al estomag.
- Saps massa, ho sento. - Deia mentres agafa la capitana Hanako i marxava.

Capita de la desena divisió

Quan vaig obrir els ulls tot era fosc i em sentia feble. Vaig suposar que feia molt de temps que dormia perquè tenia la boca molt seca i em costava respirar. Vaig inspirar molt fort i em va sorprendre no reconèixer l'olor que m'envoltava. Vaig mirar d'obrir els ulls però em pensàvem massa les pipelles. El mateix vaig fer amb els braços. No els podia quasi moure. Devora meu vaig sentir un renou molt fort, d'un material metàl·lic que acabava de caure al terra.

Vaig fer l'esforç d'obrir els ulls i vaig notar moltíssima llum, així que, en un acte reflex, els vaig tornar a tancar. Vaig empassar aire i em va fer mal a la gargamella, cosa que em va fer tossir en un gran esforç.

-Ja estàs desperta, Hanako? -va dir una veu freda al meu costat. Jo encara tossia. -Deu ser l'efecte secundari del somnífer
-Somnífer? -vaig dir a mitja veu, encara dormida.
-Perdona? -va dir-me la veu- Hauràs de parlar més fort, capitana de la primera divisió.

Vaig girar el cap i vaig obrir els ulls.

-Ja et despertes? Encara no saps qui sóc? -em va dir
-Kuchiki? -vaig dir, reconeixent la veu de sobte- Byakuya Kuchiki? Què fas aquí?
-Jo t'he dut aquí -em va contestar.
-Em fa mal el coll -vaig dir amb veu greu.
-Ja t'he dit que és un efecte secundari del somnífer -va repetir- Se't passarà d'aquí a unes hores, mira de no parlar molt.

Vaig mirar al meu voltant, no sabia on era. Sense cap dubte, aquell no era un lloc del Seireitei que jo hagués conegut mai. L'ambient era fred i humit i la olor era molt forta, a tancat i m'entrava fins el nas com un cop. Em vaig incorporar del llit i vaig identificar elements de l'habitació: una prestatgeria amb uns quants llibres, un quadre d'un paisatge tranquil, un sofà i una llar de foc apagada. Al peu del llit hi havia una tauleta petita molt gastada que tenia a sobre una gerra amb quatre flors apagades. Una petita finestra polsosa deixava entreveure els raigs de la lluna.

-No saps on ets, oi? -em va dir el Byakuya. El notava distint, massa fred i cruel. Tot i que el Kuchiki sempre hagués estat distant, avui estava excessivament hostil. No li vaig contestar i em vaig aixecar del llit. M'havien amollat els cabells que jo sempre duia fermats amb una trena i ara caien, llargs, recorrent tota la meva esquena. A més, m'havien posat un kimono curt, per damunt dels genolls de color blau fort amb dibuixos a ratlles desiguals. Semblava un kimono d'estiu i estava molt ben elaborat, pel tacte semblava de seda i era tan prima que em feia passar fred.

Em vaig aixecar, amb dificultats al principi ja que els peus estaven adolorits i freds. Jo mateixa també en sentia estranya, feble i apagada. El Byakuya m'agafà pel braç amb força.

-Ahh! -vaig cridar, sorpresa.
-Capitana Hanako -em va dir- m'hauries de fer un favor. Aquí estàs bé, no et faltarà de res... Et podries esperar còmodament a aquesta sala mentre els meus subordinats maten els capitans de les tretze divisions??

Vaig sentir soroll d epassos així que vaig continur amb els ulls tancats.
-Vinga desperteu- va dir la veu una veu que per cert vaig reconeixer -què hi farem encara dormen carregeu els altres jo desperto en kenpachi-
Vaig ser a temps de parar el puny que en Hyoroku em dirigia a la cara.
-No ho tornis a intentar- vaig dir-li, vaig veure que s' arrepenjava amb la seva zampakuto i anava tot embenat, mentre els altres capitans ja havien obert els ulls. -Com et trobes?- li vaig preguntar.
-Com et trobaries tu si t' ataquessin per totes bandes?-
-Ja ho veig- vaig dir -que ha passat?-
-Encara no ho sabem però alguna cosa estranya passa al seireitei, quan he intentat marxar de la sala de curacions, uns shinigami m'han intentat barrar el pas, però eren mitges merdes i m' els he carregat-
-Has mirat de quina divisió eren?-
-No, he anat directament a buscar alguns homes de la meva divisió i a vosaltres-
-I la capitana Hanako?- va preguntar la Kuchiki que estava escoltant però es mantenia al marge de la conversació
-Ni rastre- va contestar en Hyoroku
-Prou xerrar i posem-nos en marxa- va dir la Sayu
-Entesos però cap a on?- va preguntar en Hyoroku
-Cap a la mansió Kuchiki- vaig dir.

Estava al mig del bosc, tombat, perdent sang per la clava de espada d'en Byakuya a l'estomac. Vaig sentir passos, eran un shinigamis, de aixó estava segur,per si de cas em vaig amagar,quant van passar estaven parlant:
- Tu creus que funcionara el pla d'en Byakuya?
- Segur que si, 4 capitans estan tancats entre parets que bloquegen l'energia espiritual, i un esta mig mort. En Byakuya podra fer el seu somni realitat per fi. Per fi podra destruir el seretei, i no sera ell, precisament sera la capitana Hanako. Jajajajaja.
Al cap d'un rato quant estava punt de perdre el coneixement, van apareixa el 4 capitans.
- Capita Kurosaki! - Va cridar en Kenpachi,cridant els altres- Rapid veniu tots. L'hem de cura.-Entre tots van fer un kido de curació per curarme.Un cop curat ens vam ficar en marxa capa la mansió Kuchiki. Mentres corria es hi vaig explicar tot el que habia sentit que deien. La capitana Kuchiki no s'ho va voler creure i em va atacar amb la zanpakuto:
-ES TOT MENTIDA! EL MEU PARE NO ES DOLENT, SEGUR QUE TU ESTAS INVENTANT TOT, SEGUR QUE TU VOLS DESTRUIR EL SERETEI.- Em va atacar amb la zanpakutos, mentres li ceillan
les gotes dels ulls. Vaig esquivar l'atac, però tots els altres capitans em van mira amb cara de dubte.

-QUÈ? -li vaig dir, incrèdula
Just en aquell moment tocaren a la porta.
-Senyor Kuchiki -varen dir- els capitans han escapat i es dirigeixen cap aquí.

Jo vaig riure, sabia que ningú no podia vèncer els meus capitans amb tanta facilitat. Eren el millor equip de capitans des de feia molt de temps i no els derrotarien amb tan poca cosa.

-Estàs perdut, Byakuya -li vaig dir contenta
-Jum... -va dir ell rient- Què estic perdut, dius? Jo no estaria tan segura dels teus capitans, Hanako.
-Què vols dir? -li vaig demanar
-Que jo ja ho sabia que aconseguirien escapar -va confessar- però tot i que es dirigeixin cap aquí, nosaltres ja no hi serem i es trobaran moltes sorpreses aquí... unes sorpreses que els confondran i els entretendran una bona estona.
-Què vols dir, què els has fet? -vaig demanar
-Has sentit parlar dels gigais? -em va dir- Doncs n'he fet un exèrcit sencer de més de 5.000 soldats.
-Això no els durà més d'una hora -li vaig dir
-Ja ho sé -em va contestar- però per quan acabin ja estaran molt cansats i serà llavors quan atacaré amb tota la meva força, més de 300 Menos modificats genèticament que no es moren fins no rebre un impacte directe de 100 zanpakutos.

El vaig mirar amb odi i quan anava a contestar em va tapar la boca i em va tirar cap enrere.
-I si ho aconsegueixen, aquí els estarà esperant la capitana Hanako, però no seràs tu, serà un gigai amb una ànima modificada entrenada durant dos anys per fer-se passar per tu, no notaran mai la diferència, és impossible que ho notin.
-Per què fas tot això, Byakuya? -li vaig demanar
-Perquè vull destruir el Seireitei -em va dir- i per això necessito els poders de la teva zanpakuto i la teva energia espiritual.
-No faré res de tot això, Kuchiki -vaig dir-li posant-me en posició de lluita
-Sí que ho faràs -em va dir- perquè, si ho fas, salvaré la vida als teus capitans...

kUchiki havia perdut el control i estava plorant perque els capitans aviem parlat malament del byakuya. jo vaig intentar consolarla pero estava molt ofendida i no es podia fer res i ens va atacar amb totes les forçes amb la espassa

Amb un kido, en Kenpachi havia immobilitzat a la capitana Kuchiki, encare estaba enfadad i només em volia atacar, tots el capitans encare em miraven amb desconfiansa:
- M'heu de creure, es la veritat - Vaig dir
- Costa creureu, el capita Kuchiki a lluita sempre per la pau, i si fos veritat i ets tu qui vol destruir el seretei? Ve vaig veure que t'enduies la capitana Hanako.
- I em vagi feri a proposit no?
- Aixó es mes difcil de explicar, però per si de cas, quedes exclosa de la missió - Va dir la capitana Sayumi - No ens podem arriscar.
Jo vaig marxar capa la meva divisió, mentres els altre abansaven capa la mansió

-Què? -vaig demanar una altra vegada. No em podia avenir del que acabava de sentir, simplement, sabia que no era possible i em negava a creure-m'ho.
-Crec que ho he deixat molt clar. Li salvaré la vida als teus capitans si tu col·labores amb mi -em va dir el Byakuya amb arrogància i donant-me l'esquena mentre passava les mans per la bruta prestatgeria plena de pols.
-Però per quin motiu vols destruir el Seireitei? -li vaig demanar mentre avançava dues passes cap a ell. Era enmig de la habitació, dreta, expectant i retant-lo amb la meva mirada plena de fúria. Em vaig enfadar moltíssim, notava com la ira s'apoderava del meu cos sencer i com em tremolaven les mans.
-Estàs enfadada amb mi? -va demanar Byakuya Kuchiki encara donant-me l'esquena. Vaig intuir una rialla- No ho estiguis, tu ets qui decideix. Si m'ajudes, obriré una porta al món dels vius pels teus capitans abans que destrueixi aquest món.

Byakuya es va donar la volta i em va estendre la mà, esperant que jo li donés la meva, símbol del nostre acord.

-Per què no em contestes, Kuchiki? -li vaig tornar a dir mentre li llençava un cop de puny a la cara. Per sort, li vaig encertar de ple i el vaig fer caure. No en va, l'antic capità general m'havia ensenyat tot el que sabia i jo, des d'ençà, entrenava molt dur durant moltes hores cada dia per seguir sent la persona més forta del Seireitei.

Ell es va quedar estès a terra, amb la mirada perduda. Passaren uns lents segons i, a l'habitació, només se sentia el ràpid i descompassat ritme de la meva respiració. El Byakuya va alçar els ulls i em va dirigir una mirada enverinada d'odi.

-Capitana general -em va dir- m'has agafat totalment desprevingut, però tens mèrit. -Es va llevar la sang que li sortia amb rapidesa dels llavis- Tu guanyes, et diré perquè vull destruir el Seireitei.

Vaig dir que em dirigia al meu despatx,pero en realitat, anava a executar el meu pla per destruir el Byakuya.
Els altres capitans ja van arribar al lloc:
- Segur que es aqui? - Va preguntar la Kuchiki.
Se'ls hi van apreixa tots el gigais, els cuals van ser destruits en menys de 40 minuts. Però seguidament van apreixa els menos:
- Això es tot? Un par de menos només? - Va dir en Hiroyuki - Els mato en un momento.
Es va llençar contra el menos, pero va veure que no els podia matar. Així que en Kenpachi va actuar:
- Aquest es un kido, inventat per un vizard, el va fer servir per matar molts menos, espero que funcioni, el problema es que no te numero de classifiació- Va dir en Kenpach,mentres feia patar els dits, tots els caps del menos es van recobrir amb un prisme cubics i els va tallar el coll. Tots van caure el acte.
- Fàcil - Va presumir en Kenpachi - Que s'on aquestes pases? - De dintre la casa Kuchiki va sortir en Kenpachi.
- Bankai - Va dir en Kenpachi,mentres deixava caure la seva Zanpakuto - Senbonzakura Kageyoshi - Desprès va crear una bola de petals al voltant dels capitans i els va atrapar dintre, els quals van sortit volant pels aire, tots fertis greuments.
Desde dintre la capitana va sentir el soroll:
- Quina mala sort, no han tingut temps de fer el teu gigai modificat i han enviat un de meu que feia temps que tenia.- Va dir en Byakuya - I ara t'es explico per que vull destruir el seretei.
Jo anava cap allà a molt alta velocitat i no anava sol, portava ajuda.

Kido d'en Kenpachi: