Rol. La festa a la mansió Kuchiki

En Hiroyuki anava a trencar la mascara amb la seva zanpakuto quant li vaig para amb la meva:
- Ni ho intentis- Vaig dir amb una veu molt aguda- Jo no em fa mal
- Jo pero pot ser perillos fer tu - Va replicar la capitana Hanako - A més pots perdra el control
- No, tranqui... AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!! - Vaig cridar amb un gran dolor al cos
- Trencali la mascara Hiroyuki - Va dir la Gooraa
En Hiroyuki va donar un cop molt forta a la mascara,pero no es va trencar:
- Que passa? En indestructible - Va dir la capita Hiroyuki
- Bakudo 99 Kin - Va llençar la capitana Hanako - Aneu tirant, jo em quedre aqui fins que acabi
- Acabi el que? - Va preguntar la Gooraa
- La seva batalla amb el Hollow interior

L'Eloi i la Gooraa seguiren el seu camí i jo em vaig quedar enrere cuidant de Joan. El capità cridava amb fúria i força, amb uns crits esfereïdors que em deixaven l'ànima glaçada. Pobre capità, segurament ho devia estar passant molt malament! Més, jo no podia fer res per ell, només contenir-lo i confiar que se'n sortís.

Quant als pilars de roca del Seireitei, tampoc hi podia arribar. Em vaig sentir un poc trista de no arribar al final del camí, però com a capitana General no podia deixar els meus capitans patint, sols i sense ajuda.

Ara jo poca cosa més podria fer, només vigilar i confiar que Gooraa i Eloi ho aconsegueixin.

(Jo soc el de la mascara i no en Joan Xd)
Esta sofrint per fora, però més per dintre, dintre meu hi havia una batalla espectacular amb el meu Hollow, era igual que jo pero de color blanc, tenia la mateixa zanpakuto pero blanca, els dos feiem servir el Bankai.
- Creus que em podras guanyar? - Va dir cridant el Hollow mentres em feia una estocada- Era igual de fort que jo o més.
- T'explicare un secret, els teus pare tambè té un Hollow interior, d'on creus que surtu jo? De tal palo tal astilla no? - Va dir el Hollow frenansa - Però això no es tot, el teu pare va prohibir al altres capitans que veiesis un vizard experimentat,perque sabia que si el veies jo despertari i et dominaria,perque tots creuen que ets debil, ¡Tots!,, jo et anava donan energia espritual, perque creus que pots fer servir el bankai? Tot Gracies a mi,si no fos per mi no series capita, i ara vull que em tornis tot el que te donat, si ens unim, sense controlar un sobre l'altre, podras ser el capita més poderos, que hi dius Eloi?Et donare un descans de 48 hores, i pensa amb aixó que te dit - Diente aixó va despereixa
Jo estava dubtos, i si era veritat que tots creien que era debil i només em van donar el rang per pena, en aquell moments estava trist i fursios a la vegada. Tota la part de Hollow va trenca i em va desepereixa el dolor, al obrir els ulls vaig veure la capitana Hanako davant meu

-Capità Eloi!! -vaig dir, veient que tornava a ser el que era abans- Et trobes bé?

El capità Eloi es va incorporar.
-Estic un poc... marejat- va dir posant-se les mans al cap
-Vols un poc d'aigua? -vaig demanar-li, acotant-me al seu costat
-No... -em va dir- estic bé
-Segur? -vaig dir-li veient la cara que posava

Es va posar a tossir amb molta força.
-AAAAAAAAAAAAAARRGG!! -va començar a cridar
-Capità!! -vaig cridar

Es va tornar a calmar, repentinament. El Seireitei va tornar a tremolar, fortament. Esperava que la Gooraa i Hiroyuki ho aconseguissin!!

Jo encare estaba dubtan amb lo que m'havia dit el meu Hollow interior, li vaig explicar tot a la Hanako, que era molt debil i que tota la energia esptirual me la donava el hollow, que tots m'odiaven etc...

Vaig sentir espantada tot el que Eloi em deia. Com es podia creure tot el que li havia dit el seu hollow interior?
-Ah... ja veig -vaig dir en un to agre- Així que tu t'ho has cregut...
-Eh? -em va demanar

Em vaig apropar a ell i li vaig agafar la galta, estirant-li
-AH, AH! -em va dir- Em fas mal!!
-T'ho mereixes!! -li vaig dir, enfadada- Com pot creure això de nosaltres?? Ets un dels capitans de les 13 divisions! Tu creus que t'hauria nomenat capità si no confiés en el teu poder?? No pensis més això! Tu, ara, t'has de centrar en derrotar aquell maleït hollow interior!!

La capitana Hanako tenia rao,no sabia com em podia creure la menitda del meu hollow interior, habia recuperat les forces i ens vam dirigir a dintre de la cova amb el altres. Vam arribar al fons i havia tots el capitans a terra, sangrant.
-Que ha passat? - Va dir la Hanako
- Els vizards - Va contestar en Hiroyuki
- Però aquest eren més forts... - Va dir la Gooraa
- CERO! - Es va sentir del fons de la sala, i al sentir aixó una gran cero es va dirigir cap a en Hiroyuki i la Gooraa

Tant en Hiroyuki com jo vam donar un salt esquivant el cero. Tots ens vam adonar que aquell cero era molt poderós i que haviem d' anar amb compte.
Els dos vizards es van deixar veure les cares mig tapades amb mascares:
-Compte! -Va cridar en Hiroyuki. Un altre cero s' aproximava, i aquest tenía el doble de poder!

Aquest cero tan poderós va rompre un dels pilars de Seireitei. Es va sentir un gran terratrèmol i moltes roques començaren a caure per sobre dels nostres caps. Per si això fos poc, la sala on ens trobàvem tampoc aportava una gran seguretat. Havíem entrat tant en la muntanya que érem a una sala fosca, soterrània i on feia moltíssima calor. El terra i els pilars eren de roca viva però, en terra, també hi havia gran cràters plens de lava. Això feia que la temperatura de la sala fos molt elevada i costés molta feina respirar-hi.

-Li has donat a un pilar -va dir un dels Vizards
-Tant és -va dir l'altre- Ells volen destruir-los, el nostre deure és que els pilars no caiguin, així que després el reconstruirem
-Un moment! -va dir la Gooraa- Nosaltres només volem salvar el Seireitei!!
-Sereu cabrons! -va cridar Hiroyuki, exaltat i aixecant l'espasa.

Jo, mentre, vaig aprofitar la situació de confusió per transmetre el meu reiatsu al un dels pilars... N'hi havia un total de cinc! Si posem el nostre reiatsu als altres quatre... haurem salvat el Seireitei!! El pilar es va posar de color blau intens i va deixar de tremolar! Només en queden quatre!!

El Vizards no es van creure la nostre historia, i ens van tornar atacar,van fer un tall al braç en Hiroyuki i a la Goora.
- Esteu morts- Va dir un el vizard
- Perque,si només a set un tall petito - Va vacilar en Hiroyuki
- Però el poder de la meva zanpakuto es ficar un poderos vari al cos,amb un sol tall.
De cop i volta la Goora va caure a terra, i en Hiroyuki igual. Jo em senti culpable de que estiguesin a terra mig morts, si no haves tardat tant a gunayar el meu hollow interior. Potser estarien mes fort i podrien convatre el veri.
- S'acabat,n'estic fart - Vaig dir - Us ensenayre el verdade poder de la meva zanpakuto.

La Gooraa i el Hiroyuki varen caure a terra!! Això no podia durar molt més...
-Ràpid, ràpid -vaig dir mentre posava reiatsu a la quarta columna!! Només me'n falten tres!! Tres més i s'haurà acabat tot.

Vaig sentir l'enorme energia espiritual que l'Eloi va despendre quan va alliberar la Zanpakuto. D'enfora, el sentia lluitar amb totes les seves forces amb dels Vizards... però l'energia espiritual de l'altre Vizard no la podia sentir...

-AARRRRGGG! -vaig sentir com cridava el Vizard. Sense cap mena de dubte, l'Eloi l'havia pogut ferir greument!
-Ben fet, capità Eloi!! -vaig pensar mentre jo acabava de treballar amb la tercera columna! Només me'n quedaven dues!!

- Lluita amb força Sunadokei - Vaig alliberar la meva zanpakuto
- Però que...- VA dir el vizard
- La Sunadokei, la espasa de controla el temps, mira-la perfectament,perque sera l'ultima que vegis.

-no tinc cap dubte-vaig dir-me mentre acabava de posar reiatsu a la segona columna- És l'energia espiritual de la Zanpakuto del capità Eloi!!

La columna es va tornar blava, senyal que ja hi havia posat tot el reiatsu que necessitava. Només me'n quedava una!! Vaig sentir una gran explosió... devia ser l'Eloi que lluitava?? Abans havia sentit la seva força espiritual!! Estàvem tan a prop d'aconseguir-ho!! Només quedava una columna, així que amb un shumpo rapidíssim m'hi vaig col·locar al costat i vaig començar a infondre-li reiatsu quan de sobte...
-Deixa això -va dir l'altre Vizard.

Em vaig girar per mirar-lo i, de sobte ja no hi era... no podia sentir la seva energia!
-Capitana... -va dir el Vizard.- No m'has sentit?
I es va materialitzar de cop i em va atacar amb la katana.
-La meva katana em torna invisible -em va dir el Vizard- no m'atraparàs mai!

Gracies a la meva zanpkauto, el vizard anava molt lent i el vaig matar clavantli la zanpkauto al estomac:
- Un menys- Vaig dir- Sera millor que ajudi en Hiroyuki i a la Goora, BANKAI!- Gracies al meu poder de tornar el temps endarrera, els vaig curar en un tres i no res. Ja tornaven esta en forma.
- Gracies Eloi - Va dir la Goora
- Anem ajudar la Hanako, fa un rato que noto la seva força espirutal es molt baixa.
Quan vam arribar a la sala on hi havia la Hanako, la vam veure, amb ferides de gravetat, enplastada contra una columna.
- Hanako!!!- Va cridar la Goora, mentres corria cap a la capitana
- No!!!!!!! - Va cridar la Hanako,just despres de cridar una zanpkauto es va clavar al estomac de la Goora
- Sóc molt silencios,mai em podreu guanyar - Es va sentir un veu
- Malperit....-Va dir en Hiroyuki- Et matare Bankai!!!!!!!!!!!!! Terrinsaku..., Eloi lluitem junts
- D'acord,aquest es el pla... - Li vaig conntestar

-Aneu alerta -vaig dir-los al Hiroyuki i l'Eloi- és invisible i és totalment impossible saber des d'on t'atacarà.
-D'acord -va dir l'Eloi, preparant-se.
-Capitana -va dir Hiroyuki- tu podries seguir amb el reiatsu als pilars??
-Sí -vaig dir mentre em curava algunes ferides amb el meu reiatsu.- Us deixo a vosaltres el Vizard.

Vaig avançar cap a la columna i vaig seguir amb l'exposició de reiatsu. Com que ja havíem salvat les altres columnes, el Seireitei no perillava i els terratrèmols havien aturat... però ens havíem d'assegurar de restaurar l'equilibri de totes les columnes! Només en faltava una!!

-Eloi, Hiroyuki -vaig dir- Confio en vosaltres!!

- Hiroyuki, intenta fer-lo visible,així l'agafare amb la meu Bankai.-Vaig dir.
- Vale - En Kiroyuki va intentar trobar al Vizard
- Bankai- Vaig ejecutar - Sunadokei shiro!-
Vaig ficar el cercle a l'altura dels meus ulls per poder agafar el vizard.

I... acabat!! Vaig acabar de posar el meu reiatsu a la darrera columna! Havíem salvat el Seireitei de la destrucció!

Ara només quedaven aquell terrible Vizard invisible.
-Eloi! -vaig dir-li, arribant darrere d'ell - Jo us ajudaré
-D'acord -va dir Eloi.- Jo l'atacaré amb el meu bankai...
-Perfecte! -vaig dir traient la katana- jo et cobriré l'esquena!
-Jo també us ajudo -va dir la Gooraa
-I ja estàs bé? -va demanar Eloi mirant-se les ferides de la capitana
-Només em fa un poc de mal -va dir- Si som quatre, el guanyarem més ràpidament!!

Nosaltres dues ens varem posar darrere de l'Eloi i vàrem treure la Zanpakuto.
-Atacarem quan Hiroyuki ens doni la senyal... -va dir Eloi

-BANKAI! Vinga va, Aranya, Kyattsukurō! -Vaig cridar
Vaig alliberar el meu Bankai, nomès faltava que en Hiroyuki ens doni la senyal per iniciar el combat

-JA EL TINC!! -va cridar-nos Hiroyuki mentre tenia agafat una cosa invisible
-A per ell!! -va cridar Eloi!

La Gooraa es va tirar al damunt del Vizard enemic amb el seu Bankai!!
-BANKAI! -va cridar Eloi.

Les meves garres juntament amb la meva ràbia, van acobardir als vizars que van donar uns quants passos endarrera esquivant els nostres Bankais. Jo vaig caure a terra.
-Merda... encara no siusplau... aguanta una mica més, nomès una mica...
Els vizards van aprofitar per atacar-me i em vaig veure obligada a utilitzar el Shumpo. Vaig quedar-me una mica més enrere, deixant que l' Eloi m' avançès i desprès anar-hi jo.

-No et preocupis Gooraa!! -vaig dir-li mentre li curava la ferida més greu- Atura't uns minuts i ara et passarà el dolor!
Però el Vizard venia cap a nosaltres...
-Carbonitza'l, Suzaku!! -vaig dir alliberant la meva espasa. Una gran columna de foc s'alçà i es dirigí cap a Vizard

- Ja!- Va cridar en Hiroyuki,donan una estocada al Vizard i fentlo visible
- Atrapa'l Sunadokei - El forat el manec va brilla - Para'l Sunadokei - Vaig dir i el vizard es va quedar quiet en el aire
- Que ha passat? - Va preguntar la Goraa
- Sunadokei rellotge de sorra, es capaç de parar el temps durant un hora, pero el dolor el sentira igual. La Hanako va envoltar el vizard amb una bola de foc i el va carbonitzar, un cop acabat, tots vam anar a un restaruant a descansar i a menjar. Vam riure i en vam enborratxar.