Rol. La festa a la mansió Kuchiki

el cabró del byakuya havia alliberta el bankai i milers de petals de flors ens estaven derrotant.

-Que humiliant -vaig dir-me a mi mateix, el capita de la divisio mes forta del seretei no pot ser derrotat amb només una emrda de petals.

Aixi que em vaig llençar de cop ala paret de flors i la vaig atravesar. els meus companys capitans eren encara a dins, ara jo no sabia que fer, ¿¿salvava als capitans o anava derrere de l'autentic kuchiki i salvava la capitana general??

- Ja no m'amagare més - Va dir una veu que sortir d'un forat de sota terra - Ara us mostrare el meu verdader poder - Bankai - I va tornar a fer la bola, la cual era més potenta - Ja, ja no teniu esperanses.
- Byakuya!!!!!!!!!!!! - Vaig cridar jo caien sobre seu amb la zanpkauto desenfundada, li vaig fer un tall al ombro
- Malparit...- Va dir en Byakuya, fentme un tall a la cama amb la zanpakuto - Els capitans esteu perduts, ara si que no teniu esperençes
- Jajajaja - Vaig reiure jo - He purat ajuda - I vaig xiular - Ja podeu sortir pare, Chad, Uryu, Orihimne, Hitsugaya, Renji!

Em vaig sorprendre molt del gir que feien els actes. Havia vengut ajuda del món humà, els nostres aliats de Karakura s'havien presentat llestos per una mica d'acció.

-Hanako -em va dir el Byakuya- ho destruiré tot

Byakuya va perdre els nervis i ens va llençar amb tota la seva fúria el bankai.
-NOOOOOOOOOOO!! -va cridar l'Andrea. Aleshores vaig pensar que, per ella, aquella escena segurament li suposaria un gran patiment psicològic.
-Andrea, -li vaig dir- Ves-te'n.
-Però Hanako -em va dir ella amb llàgrimes als ulls.
-No et preocupis -li vaig dir- jo me'n carregaré de tot.

Em vaig girar cap a ell. Estava blanc, amb els ulls desorbitats i tremolava.
-Byakuya, -li vaig dir- em sap greu, però com a capitana d'una de les tretze divisions no puc permetre que et carregis el Seireitei. Bakudō nº 63, Sajo Sabaku -unes cadenes d'or envoltaren el Byakuya que no es podia moure. Vaig alçar la meva mà per un encanteri definitiu: Hadō nº 88, Shiryū Gekizoku Shintenraihō!!

El vaig encertar amb molta força. El Kuchiki va començar a sagnar molt fort i tenia un forat a la panxa, però encara estava dret i desafiant.

-Ja hauries de ser mort -li vaig dir
-No em mataràs amb uns kidos inútils -em va dir tremolant
-Aleshores, potser hauria de treure la zanpakuto...

-BaNkAi-va cridar Andrea. Jo em vaig fer enfora i vaig esperar que la batalla acabàs. Es veu que Byakuya Kuchiki era un impostor, un monstre disfrasat per a que nosaltres ens fiessim d'ell i l'ajudessim a destruir el seretei.

-Monstre! -vaig dir enfadada -ho pagaràs molt car! SHUNKO!
I vaig alliberar tot el meu poder i li vaig donar molt fort al cap. El monstre es va marejar un poc i va deixar de brandar els seus braços però no va servir de molt perquè un poc més tard va tornar a atacar

Aquell maleït animal no s'aturava de moure! I no tan sols es movia, a més, per la boca llençava un líquid verd molt poderós que, per la seva composició a simple vista, vaig intuir que era verí. Però no vaig poder intuir molt, perquè aquell líquid va tocar de ple al Kenpachi

-CAPITÀ KENPACHI! -va cridar l'Andrea! El Kenpachi caigué a terra i començà a tossir. Els llavis se li posaren morats i la pell pàl·lida.
-Hem de fer alguna cosa -vaig dir mentre tallava amb la meva Zanpakuto un tentacle d'aquell horrible monstre- Andrea, tu que saps curar una mica, mira si pots ajudar el Kenpachi!
-Ara mateix! -va dir l'Andrea.

Els altres capitans vàrem començar la lluita indiscriminada contra aquell terrible monstre que no acabava mai d'atacar. Amb dos tentacles gegants va escombrar la capitana Sayumi que va xocar contra una paret i va caure en terra plena de sang.

-A per ell!! -va cridar Hiroyuki,capità de la divisió 11 amb molta força- BANKAI!
-BANKAI -Vàrem cridar la resta de capitans que encara lluitàvem contra ell.

Una gran tremolor va sacudir el Seireitei com a conseqüència d'aquesta alliberació massiva d'energia espiritual. El monstre va tornar a obrir la boca per expulsar aquell líquid verinós.

-Aneu alerta! -va dir l'Eloi- és un líquid molt fastigós. Si ens toca, podem dir adéu!
-Ataquem tots junts -vaig suggerir
-Bona idea! -va celebrar l'Eloi
-Jo també lluitaré -va dir la Kuchiki -no us preocupeu, la Sayumi està estable. He de lluitar contra aquest monstre que ha ferit el meu orgull!!

Tots varem atacar a la vegada i una gran bolla de llum es va dirigir a l'enemic. l'enemic va rebre l'impacte de la nostra energia... és viu???

jo tornava d'una missió quan vaig veure a la llunyania una gran esfera de llum i el reiatsu de la majoria dels capitans més un reiatsu extrany que no havia notat mai avans i per si fos poc també hi havien alguns menos rondan per alli.
-Que dimonis ha passat aqui!? - I em vaig possar en camí tan ràpid com podia al lloc on sentia tots els reiatsus de capitans.

-Segueix viu? -va dir la Sayumi- Com és possible?
-Atenció -vaig dir -fitxeu-vos bé. El monstre té una pell que pot absorbir els atacs sense cap problema!!
-I què podem fer si és capaç d'absorbir l'atac? -va demanar el Kenpachi
-No podem fer res! - va dir desesperat l'Eloi
-Encara tenim una esperança -va dir el Hiroyuki- Li hem de tallar la pell!!

I el valent Hiroyuki, com sempre, atacà amb la seva espasa al monstre i aconseguí ferir-lo.

-Bé -va dir l'Eloi- ara només hem de centrar el nostre atac a la ferida
-QUÈ? -vaig cridar- La ferida s'està tancant!! Té la capacitat de regenerar-se!! Què podem fer ara??

Quan vaig arribar on eran la resta de capitans tots estaven preparats per atacar, la Hanako em va veure arribar.
-Capità Joan , no tenim temps per explicacions , atacarem tots junts a la ferida que té en la pell ,d'acord?!
-D'acord. MATERIALITZA SHEISHIN KATACHI!
-No temin temps per perdre!-Va dir la Sayumi.
Varem atacar tots a la vegada i va haveri una gran explosió acompanyada d'una gran fumera. Mentre sortia disparat em preguntava que podia haver pasat i que devia ser aquell monstre.
Tots vam sortir disparats en diferens direccions.

jo vaig aterrar damunt d'un cactus. Quin mal! Em feia mal tot el cos i casi no em podia moure del dolor que tenia, pero amb molta dificuldad vaig seguir lluitant.
-soc el darrer esclau de Lord Aizen -ens va dir el monstre aquell- i em venjare de la socitats d'animes pel que vareu fer, MORIU SHINIGAMIS!!!!!

-no em facis riure cabronas -vaig dir mentre allibero el bankai de la meva katana
-ara tastaras la medicina de la divisio 11
vaig carregar contre ell i li vaig obrir el cap

Hiroyuki, amb la seva ràbia intrínseca al seu caràcter violent, va carregar contra el maleït monstre i li va obrir el cap amb una ferma estocada. El monstre començà a sagnar profundament i a moure's embogit. Els ulls del monstre estaven plens de sang, cosa que feia que es mogués sense rumb i crees un gran caos destrossant parets i arbres.

-Ha perdut el seny -vaig dir aturant una gran roca que es dirigia cap a nosaltres amb un bakudo- Si no l'aturem ara destrossarà el Seireitei!!
-A per ell -va cridar el Hiroyuki, molt satisfet en part, d'haver causat la bogeria del monstre
-Sigueu cautelosos -va dir la Sayumi plena de punxes de cactus

-Aquest atac -va dir l'Andrea- serà el definitiu!!
-Tots! -vaig cridar! -aneu amb compte, que té un gran poder!

Vaig posar la mà sobre la meva katana.
-Sé que no fa tanta por com la Zanpakuto de l'antic capità general -vaig dir amb calma, assaborint cada paraula, mentre treia la meva katana de la seva funda, cosa que acostumava a fer molt poc ja que, per a mi, la lluita amb kido era molt més ràpida -però et presentaré la meva Zanpakuto. Carbonitza'l, Suzaku!!

I una gran flamarada va envoltar el monstre que s'amava consumint entre les flames.
-Ara hem d'atacar tots mentre es crema -va recordar el Joan- recordeu que es regenera, així que si no fem tots junts un atac efectiu no servirà de res!
-Preparats -va cridar l'Andrea!- Tres, dos, u...

-TRES, DOS, UN -va cridar la Hanako

Els capitans acatarem a la vegada. Donarà resultat?

Es va fer una gran fumareda. Milers de roques petites volaven a gran velocitat per l'aire, impactant contra les nostres pells i obrint-nos ferides.

La terra del Seireitei tremolava sota els nostres peus.
-L'hem mort? -va demanar l'Andrea, refugiant-se darrere d'una gran roca mig derruïda que li frenava l'impacte de les partícules que volaven per l'aire.
-GRRRRRRRRRRRRRRRAAAAAAAWWWW!! -va cridar el monstre. Va ser un crit esgarrifós, ple d'ira, ràbia i ressentiment. Els capitans vàrem callar mirant-nos els uns als altres. No podia ser!!

Però, de sobte, la gran boira de pols es va dissipar i vàrem veure el monstre ple de sang i cremat que queia a terra, mort, amb una gran lentitud. Quan va impactar contra el terra, va fer un gran renou sec que aixecà altra vegada brutor i pols de roca.
-He guanyat?? -va dir l'Andrea contenta.
-Alerta! -va cridar el Hiroyuki- Mantingues la distància amb ella.
-Està mort -vaig dir- No puc sentir el seu reiatsu.
-A la fi!! -va dir l'Eloi, content.
-Que bé!! -va cridar la Sayumi abrançant-se amb el Joan
-Eh, Eh!! -va dir el Joan.

La capitana Hanako es va aixecar de cop i es va posar molt seriosa.
-Calleu! -vaig ordenar
-Què passa? -va demanar l'Eloi
-No ho sentiu? -vaig demanar-los, posant-me un dit a la boca exigint silenci
-Què és aquest renou? -va inquirir l'Andrea mirant el monstre
-No, -va dir el Joan inquiet- no és el monstre... ve del terra!
-El Seireitei s'està desmoronant!! -va cridar la Sayumi
-Com a resultat del conjunt de tots els reiatsu de tipus capità, l'energia espiritual que manté la societat d'ànimes en peu s'ha esmicolat!! -vaig explicar.
-Què podem fer ara?? -varen demanar-se els capitans, nerviosos.
-Hem de salvar el Seireitei!! -va dir el Kenpachi
-Hi ha una manera, hem d'anar molt ràpid!! -vaig dir- A la muntanya del Seireitei, hi ha una cova que s'endinsa dins la terra i arriba cap als pilars de la Societat d'ànimes... hem d'arribar allà i infondre'ls el nostre reiatsu per impedir que el Seireitei segueixi destruint-se!! ANEM!!

-un dia? -vaig demanar

els altres apitans tambe tenien mala cara, com la meva. la capitana general estava molt palida i andrea plorava

-pero si per arribar a la muntanya tardem 3 dies a pas normal
-tindrem d'anar molt mes rapid -digue Hiroyuki començant a correr
-no ho aconseguirem -va plirar andrea
-jo ho intentare -vaig dir-lis- Qui be amb mi?

- Jo començo a tirar, amb el meu bankai , vaig 5 vegades més rapid que vosaltres - Vaig dir jo marxant a la velocitat de la llum
- Capitana Hanako, fes servir el Bakudo 77 i avisa el altres shinigamis, rapid! - Va dir la Kuchiki
- Desde quant em dones ordres tu a mi? - Va dir amb ironia - ¡Xarxa blanca i negra! Vint-i-dos ponts, seixanta-sis corones i cinturons, empremtes, tro llunyà, bec afilat, terra sepultada i oculta en la nit, mar de núvols, línia blava: formeu un cercle i voleu al cel, Bakudo 77 Tenteikūra - Va ejecutar el shinigamis - Avis a tots el shinigamis amb reiatsu alt, dirigeiuvus junts el capita Eloi a sota terra, per evitar que el seretei es destrueixi. Anem, em de arribar rapid - Va dir ka Hanako diriginse als altres capitans

Aquest es el temple abandonat que e dit ara:



i aquest es el guardia del temple

seguirem avansant cap a la muntanya.. ja estam al temple, que be, ja arribam

pero apareix el monstre i ens ataca, oh no!

De cop, veieu una cosa a una veloçitat impresionant que fa mal al monstre. Tots els qui heu anat us pregunteu "que ha sigut això que ha atacat al monstre", però de cop, paro quieta, donant-vos l' esquena i mirant al monstre. Tots us quedeu sorpresos en veure el símbol de la tercera divisió a la meva esquena. Em pregunteu si realment sóc jo, la capitana de la tercera divisió.
-Sí, em dic Gooraa i sóc la capitana de la tercera divisió.
Tots us vau quedar estranyats perque aquesta tal capitana de la tercera divisió sempre havia actuat molt en secret i no s' en sabia el nom. Vaig girar-me a vosaltres, però no em vau poder veure la cara perque la portava tapada per un mocador blanc.
-Demostreu-me de que sou capassos els capitans lluitant amb aquest monstre, vull veure la força que realment té un capità d' una de les tretze divisions! Vaig cridar, possant a prova a tots els capitans.

La Gooraa va arribar. Feia molt de temps que no la veia, era una capitana reservada i amb molt de talent, cosa que feia que sempre estàs ocupada amb missions d'alt nivell. M'atrevia a dir que molts altres capitans era la primera vegada que la veien, ja que ella rarament venia a les reunions de capitans perquè estava molt ocupada.

Hiroyuki va donar una passa al front:
-Mira-ho bé guapa i no parpellegis o t'ho perdràs -va dir el Hiroyuki, capità de la divisió 11, amb la seva xuleria habitual.

Hiroyuki va avançar cap al monstre i li va clavar l'espasa a un genoll. El monstre començà a sagnar profundament però quasi no se'm va immutar de la ferida que Hiroyuki acabava de fer-li. Altres capitans també es llançaren contra el monstre però es retiraren ràpidament quan varen veure que obria els ulls.

-Capitans -va dir el monstre guardià del temple amb una veu molt fosca, greu i profunda- per què m'heu despertat del meu somni?
-Necessitem passar! -va dir la Sayumi,capitana de la segona divisió- el Seireitei està en perill
-Jo no us puc deixar passar -va dir el monstre obrint la boca i mostrant dos grans ullals tan grans com un braç humà.
-T'haurem de matar -va dir Hiroyuki alçant l'espasa altra vegada.
-Espera! -vaig ordenar.
-Capitanaaaa -em va dir Hiroyuki amb un to de queixa molt marcat a la veu.
-Hiroyuki, la teva passió és la lluita però no estem aquí per només lluitar contra el guardià del temple! -vaig recordar-li- el nostre objectiu és arribar el més aviat possible a les columnes del Seireitei per salvar la societat d'ànimes!!
-No us deixaré passar -va dir el monstre obrint la boca i fent un gran remolí de vent que ens tirà a tots cap enrere.
-Arrrgg!! -va cridar l'Andrea
-No en queda més remei que dividir-nos! -vaig dir -Uns que avancin cap a les columnes i els altres que quedin per derrotar el guardià!!