Rol. La festa a la mansió Kuchiki

pues jo vaig a la muntanya, no em quedo a lluitar contra el guardia del temple- lis dic- qui be amb mi?

ets una cobard sayumi -li digo i trec la meva katana invencible -et matare monstre

i lluito contra ell amb la meva força i altres capitans m'ajudan a matar al monstre

-no mataras tant facil al capita de la onsena -i em poso a riure -, el matare ara mateix

-Hiroyuki!! -Vaig cridar. -No gastis totes les teves forçes en aquesta lluita. Pensa que ell es el guardià del temple, el guardià!! Tots els enemics que hi hagin dins són molt més forts, si gastes tota la teva energia ara, una vegada dins, ho passaras fatal!
Mentrestant en Hiroyuki, capità de la 11a divisió reflexionava sobre el que faria, es veia a Sayumi, la capitana de la segona divisió com s' allunyava de nosaltres.
-Que algú més vagi amb la Sayumi -Vaig sogerir. -Si no hi va ningú més, hi aniré jo, però no podem deixar-la sola, que farem si l' ataca cap guardià més? Algú a garantit que nomès hi hagi 1 guardià? Tampoc sabem com son de forts els que hi han dins, hem d' anar amb precaució.
Tots vam obrir els ulls, ja estavem segurs que no sabíem el nombre d' enemics que hi podien haber allà dins, ni el poder que tenien, teniem que anar amb precaució. Tots els capitans que vam anar vam formar una rotllana i vam començar a parlar de tot el que fariem, i que no perdriem de vista l' objectiu principal

-D'acord -vaig dir- Andrea i Kenpachi -vaig ordenar- Vosaltres dos seguireu la Sayumi i ens enviareu una papallona infernal en haver arribat als pilars de la societat d'ànimes, entesos?
-Sí, capitana -i varen desaparèixer
-Molt bé -vaig dir- els que quedeu aquí també ens dividirem en dos grups! Uns es quedaran lluitant amb el guardià i els altres entraren...
-T'equivoques -va dir el guardià mostrant-me aquells ullals grocs tan grans -No sortirà ningú d'allà dins fins que no em derroteu
-Ah, no? -vaig demanar
-AARRRRRRGGGGGG!! -Va cridar Hiroyuki llençant-se contra ell i tallant-li la cua. El monstre, ferit, començà a bramar amb molta ràbia continguda. En aquell moment em vaig alegrar d'haver-li dit a l'Andrea que partís d'allà...

El monstre es va començar a agitar furiós i pegava cops amb les seves potes fortes per tot arreu. Amb un d'aquests cops va encertar de ple al capità del cinquè esquadró Eloi, que va ser llençat amb força contra una roca i impactà llençant una gran pols.
-Merda! -vaig dir
-Què passa? -em varen demanar
-Com no podem haver dut cap shinigami metge a la missió? -vaig demanar-me. Realment ens feia falta trobar ràpidament un nou capità per l'esquadró 4
-Capità Eloi! -va cridar el capità Hiroyuki
-De cada vegada som menys... -vaig dir perdent la paciència. I vaig alliberar la meva Zapakuto creant una immensa mar de foc i flames

-Reriteu-vos, enrera! Si no ens retirem ens cremarà a nosaltres també i no sortirem vius d' aquesta!
Tots vam fer un cercle al voltant de l' Eloi intentant curar-lo amb les nostres pèsimes habilitats de curació.
-Nomès ha xocat contra una roca. -Va dir la Hanako. -Tampoc ha sigut gaire, nomès limiteu-vos a anar amb compte amb això, perque no ho podré controlar gaire...
Vam agafar l' Eloi i ens vam retirar encara més, a tots ens feia por veure la Hanako amb la seva Zampakutoh alliberada.
La hanako va llençar l' atac contra el monstre i el va deixar en una situació molt dèbil, ja no podía ni parlar.
Tots la vam mirar i vam somriure, ella estava bé i el monstre estava mig mort. La cara ens va cambiar a tots de cop quan vam sentir una alarma que venia de dins del temple.
-No pot ser!! La Sayumi encara és per allà, i està sola! -Vaig dir. Volía continuar parlant però en Hiroyuki em va tallar:
-No podem anar tots junts, que no veus que si hi anem ens agafaran a tots!? Ens hem de dividir en dos grups, els dos capitans amb els poders de curació més alts aniràn separats, anirem a buscar la Sayumi.
Ens va donar a cada un un aparell petit amb un botó.
-Quan pitjeu aquest botó voldrà dir que hem trobat la Sayumi, aleshores el nostre objectiu cambiarà.
-D' acord! -Vam cridar. Teniem que dividir-nos en 2 grups.

-La capitana del segon esquadró es troba en perill -vaig pensar. Davant meu havia encara el guardià del temple, socarrimat i ple de ferides. Ara jo no podia deixar aquella posició i anar a salvar la Sayumi. Per sort, vaig veure que els altres capitans corrien a organitzar-se al voltant del capità Joan.

Vaig seguir mirant el monstre que va caure al terra, encara respirant amb un bleix esgarrat i costós. En aquell moment, l'única cosa que podia fer amb sentit era immobilitzar el guardià del temple.
-Bakudo 75, Gochūtekkan -vaig dir, saltant-me la invocació. Cinc pilars de metall pesat i lluent varen caure del cel i es clavaren a terra fent un gran enrenou. Els pilars, units per cadenes fortes, aixecaren roques i pols mentre acomplien amb la seva missió immobilitzadora, deixant el guardià del temple enmig.

-Capitana -em varen dir
-Uhm? -vaig demanar no massa atenta- Ah, com estàs Joan? -vaig demanar veient que es recolzava en na Gooraa i en Hiroyuki.
-Bé, -va dir reunint forces -sobreviuré... Arrrgg!! -va exclamar posant un rostre compungit pel dolor.
-No pots anar enlloc així -vaig dir...
-Hem decidit que ens dividirem en dos grups, un es quedarà aquí i l'altre anirà a rescatar la Sayumi

Anava a contestar quan un gran terratrèmol ens va sorprendre... ens havíem d'afanyar perquè el Seireitei s'estava ensorrant!

L' Eloi i en Joan no estàn en condicions d' anar rere la Sayumi! Tampoc podem anar al centre del Seireitei... Teniu que sobreviure!.
L' Andrea es va quedar amb en Joan i l' Eloi, i la capitana Hanako, el capità Hiroyuki i jo vam anar a buscar la Sayumi.
Andrea! -Va cridar en Hiroyuki.
-Si passa alguna cosa, pitja el botó, siusplau.
-Aneu amb molt de compte.. siusplau.. -Va suplicar l' Andrea
-No pateixis per nosaltres, dóna! Ja saps que nosaltres som els capitans de tot el seireitei i que un temple ple d' escoria no ens pot ni tocar! -Vaig dir, intentant alegrar a l' Andrea
-Si hi ha cap problema, algú anirà amb tu Andrea, és molta feina tenir que lluitar i cuidar de dos ferits... -Va dir la Hanako. -D' acord dons, hi anem?
-Sí! -Vam cridar en Hiroyuki i jo tot decidits, corrents cap a dins del temple

Eloi, Gooraa, Hiroyuki i jo començàrem amb la carrera cap al temple, el lloc on havíem sentit l'avís de la capitana Sayumi. Els quatre vàrem arribar a la porta. El terra era ple de pols i de fulles d'arbres que havien caigut feia moltíssimes tardors. Les tables del temple antic a l'estil japonès cruixien sota els nostres peus i anàvem deixant la marca de les nostres sabates al terra, unes marques de peus enmig d'una immensa capa de pols.

Les finestres del temple estaven tapiades amb trossos de fusta llargs que formaven una creu. El fanal del temple estava desgastat per l'acció del vent i tenia quatre aranyes que teixien una teranyina que s'estenia fins la porta. Tot estava en silenci. Els capitans ens vàrem mirar els uns als altres abans de donar una passa més.

Hiroyuki va donar una passa endavant, fent tremolar el terra. Avançava cap a la porta i tots ens situarem darrere d'ell. L'escàndol que va fer el terra per les nostres passes era descomunal. Ens quedàrem tots quiets altra vegada.

-Ja no té sentit ocultar-se -vaig dir- Endavant!

I avançarem cap a la gran porta negra. Hiroyuki, que anava davant es va enredar en la gran teranyina que se li va enredar als cabells. Va posar la mà a l'espasa per tallar-la quan, de sobte, milers d'aranyes negres i vermelles començaren a davallar del sostre. Eres petites i, molt probablement, verinoses.

-Alerta! -vaig cridar mentre veia com una aranya em queia damunt del haori...

-Tots a terra! -Vaig cridar. -Utilitzaré el meu Ban...
-NO! -Em va interrompre Hanako. -Si utilitzes el Bankai per fer fora les aranyes, ens matares a nosaltres també!
Vaig ignorar les ordres de la Capitana de la primera divisió i vaig fer servir el meu Bankai. Ningú no sabía pas com era, el meu Bankai, ja que era la primera vegada que els capitans em veien en acció.
-Kumo, Kyattsukurō!.
Em van sortir aquelles garres descomunals del meu Bankai i les ales a la meva esquena. Vaig derrotar totes les aranyes que hi havien a la sala i afortunadament ningú no era pas ferit.
-Sento haber-te desobeit, Capitana Hanako, però crec que ho había de fer, sé controlar perfectament el meu Bankai.
L' Eloi estava perfectament, però en Hiroyuki s' el veia afectat per la potència de la meva energia espiritual que vaig deixar anar en aquell moment. Es va recolçar a la paret i ens va somriure, aleshores vam continuar avançant.

-No passa res -vaig dir-li a la Gooraa mentre li estirava una galta
-Ah, ahh, prou, prou! -va dir ella mentre jo reia. Quan la vaig deixar anar, les dues ens vàrem posar a riure.
-Capitanes, capitanes, serietat. Que això és una missió! -ens va dir Hiroyuki

La Gooraa i jo ens vàrem somriure còmplices. Encara hi havia unes quantes aranyes al terra que continuaven vives.
-ALERTA! -vaig cridar al capità Hiroyuki. Una aranya molt més gran i grossa havia baixat lentament fins posar-se darrere d'ell i estava a punt de mossegar-lo.

Hiroyuki es va moure un poc i... zas! L'aranya el va mossegar.
-Hado 31, Shakaho -vaig dir, emetent una bolla de foc vermella i matant l'aranya a l'acte.
-Estàs bé? -li demanàrem
-Sí, però estic marejat -va confessar- No us deixaré aquí abandonats... anem, derrotem aquests monstres!!

Entràrem a dins del temple. Era buit... Estava habitat només per la pols i el desordre. Al mig de la sala, hi havia dos esquelets humans.
-Es veu que ja havia vingut abans més gent -va dir la Gooraa
-Els pilars de la Societat d'ànimes són el que la mantenen en peu -vaig dir, encenent un fanalet que havia allà devora- És normals que molts bandits hagin mirat de esbucar-los. Però per desgràcia, nosaltres també hem de passar aquestes proves...

La porta d'entrada es va tancar darrere de nosaltres. Es va fer el silenci. Quasi no es veia res més a part del fanal que havia encès. Seguíem en silenci i quasi només sentíem el soroll delicadíssim de les nostres respiracions.
-Què ha passat? -va dir, a la fi, el Hiroyuki
-Ara hem de trobar la sortida -va dir la Gooraa
-Sí, i per la pinta que fan aquells dos -va dir l'Eloi assenyalant els cadàvers- No deu ser gaire fàcil...

-Un moment! són imaginacions meves o...
-Se senten pases! -Vau cridar els altres 3 de cop
-A terra! -Vaig cridar.
Tots ens vam ajupir.
-Correu cap al fons, sempre en línia recta i sobretot procupem NO separar-nos! -Ens va ordenar la Hanako.
Cap a nosaltres, es veien com llunes cortants que arrivaven a nosaltres amb l' intenció de ferir-nos.
-Ah.. merdaa!! -Vaig cridar. Una lluna m' havia fregat el braç.
-No us pareu! recte endevant!! -Va cridar la Hanako
Al fons es veia un llum, i quan ens vam apropar vam veure una porta gegant, tancada i amb una pedra amb una llum de color blanquinosa.
De cop, vam veure com un flash i de cop no vam veure res. Pensant i pensant, vam caure que les llums de la sala s' havien encès, pero una cortina de fum ens bloquejava la vista i nomès veiem gris.
-Compte, l' enemic no pot lluitar a l' oscuritat, però si amb una cortina de fum! -Va advertir en Hiroyuki.
Perfecte, la situació era PERFECTA, estavem tancats en una sala que a saber quants metres de profunditat i d' ample tenía, envoltats per una cortina de fum i l' enemic rondant al seu gust per la sala.

-Cof, cof -vaig tossir. Aquell fum m'entrava pel nas i em feia molt mal quan respirava. Quina murga! Mentre havia de pensar com sobreviure em...
-Un moment! -vaig dir-los- No respireu! És verí!
Els tres capitans es taparen la boca.
-Merda, n'he respirat molt -va dir el Hiroyuki veient com li afectava.
-Hem de dissipar aquest fum -va dir la Gooraa
-Però, si ho fem... els enemics sabran la nostra posició -va dir l'Eloi- Ah! -Un enemic li va fer un tall profund al braç

Què podíem fer? Havíem d'actuar ràpid o no ho contaríem! Què podia fer jo ara? Si pogués fer vent per moure aquest nuvol de verí! Vent! Ho tinc!!
-Hado 58! Tenran! -Vaig fer sortir un huracà de la meva espasa. El verí començava a dissipar-se...

El fum és va començar a dissipar i tots ens restregavem els ulls, ja que ens picaven de tant fum verinós. De mica en mica, la sala s' anava fent més gran, feia un efecte com si creixes.
-Mireu allà al fons! -Va cridar Hanako.
-Una silueta d' una persona? -Va dir l' Eloi
-No... jo diria que són dos... -Vaig propossar
-Sigui el que sigui, és alguna cosa i no pot ser pas gaire bona -Va dir definitivament en Hiroyuki.
El fum es va acabar de dissipar i van aparéixer 2 vizards. Un era alt i prim. Tenía el cabell llarg i negre, estil Ulquiorra i portava una mascara de hollow que una línia verda li cobria horitzontalment la mascara, per aball dels ulls. Els seus ulls eren negres com el seu cor. L' altre era d' una altura mitjana i semblaba molt àgil. L' únic que ens va cridar l' atenció del segon esque li faltaba mitja mascara. Nomès li tapava els ulls i el nas, en cambi la boca la tenía grossa amb les dents perfectes. Era ros i semblava un nen.
-Benvinguts al temple. Ens presentem.
-Vaja... Que estrany, tenen normes d' educació :gasp: -Vaig pensar, molt estranyada per ser un vizard.
Jo sóc un vizard expert i em dic Reire!! -Va dir el vizard alt amb els cabells negres
-I jo em dic Shippo i soc un vizard novat... I ara us demostrarem el nostre poder, i entendreu la raó de perque som a aquest temple! Anem-hi, Reire!.
Els 4 capitans ens vam quedar sorpressos veient com els dos vizards s' ens tiraven a sobre.

Els Vizards se'ns tiraven a sobre i quasi no vàrem poder reaccionar. "Merda!" -vaig pensar- " No puc alliberar la meva katana perquè ho cremaria tot! Aquest temple està fet de fusta i nosaltres també moriríem aquí" -Vaig esquivar un dels seus atacs- "Només em queda una opció, lluitar amb els kido!"
-On és la Sayumi? -vaig demanar-los posant-me davant seu
-Qui? -em va demanar un d'ells
-Va, vinga -vaig dir rient- no dissimulis.
-Digui'ns on és!! -va exigir també la Gooraa
-Ah... aquella noia dels cabells clars... -va dir un d'ells- Aquesta? -va demanar xisclant els dits. Del sostre va començar a descendir una gàbia on havien posat a dins la Sayumi inconscient. La gàbia va quedar penjada per damunt dels nostres caps.
-La voleu recuperar? -va dir el Vizard expert- No ho aconseguireu de cap manera perquè... no ens guanyareu mai!!

Vaig donar 3 passes endevant avançant a la Hanako i a la resta.
Vaig possar veu d' impotent:
-Teniu 2 opcions! 1- Deixeu a Sayumi aquí al terra, nosaltres l' agafem i ens pirem! També teniu la segona opció: guanyar-vos per les forçes i recuperar a Sayumi!
-Em sembla que et falta la tercera: Trencar-vos el coll a tots 5 capitans que ara mateix esteu aquí, vosaltres 4 i a Sayumi! -Va dir el dels cabells negres, que tenia veu de madur.
-Que jo sàpiga, no m' he deixat cap opció dient les dos primeres propostes, però per el teu comentari, suposso que has escollit la segona, es menys còmoda però que hi farem... BAN-KAI!! -Vaig cridar tota decidida a atacar aquell parell de vizards.
L' Eloi i en Hiroyuki es van avançar una mica més, deixant l' espai suficient per a que Hanako pugui llençar els seus Kidos amb tota seguretat i que amb nosaltres 3 no la puguin arribar a ferir.
-Començem, Shippo? -Va dir el vizard.
-Sí! Que començin ells, que em fa mandra...

Va començar la batalla. Els tres capitans s'avançaren i jo em vaig haver de quedar enrere llançant els kidos...
-Merda! -vaig pensar- En moments com aquest m'agradaria tenir una Zanpakuto de qualsevol altre element que no fos foc...

Allà venia! Aquell Vizard inexpert es dirigia cap a mi.
-Hado 90, Kurohitsugi -vaig dir atrapant-lo a dins del kido. El kido es va acabar i va sortir ple de sang, però amb ganes de riure.
-Ferides... -em va dir rient-se- Estic perdent tanta sang que un humà normal ja seria mort però jo... jo no! Una de les meves habilitats és la recuperació instantània de sang! No moriré mai desagnat!
-Doncs hauràs de morir carbonitzat! -vaig dir traient la katana
-No! -em va dir el Hiroyuki- No la treguis!
-La teva força també et serà inútil contra ell -vaig queixar-me al Hiroyuki
-Ho sé, -em va confessar- però no vull morir enmig d'aquelles horroroses flames
-No són horroroses!! -em vaig queixar
-El que tu diguis! -em va contestar el Hiroyuki pegant amb la seva katana al Vizard

Mentrestant , l'Andrea s'avia hagut de quedar on era jo , estes a terre ferit , quan de sobte es va notar el reiatsu d'una garganta que s'obria justa a la entrada del temple
-Merde , que esta passant aqui? - Vaig dir com podia
-Arribaran aqui enseguida - Va dir l'Andrea una mica espantada per la massa de hollows que s'acostaven.
-No , et preocupis , yo també lluitare - li vaig dir
-Tu? Però si estas ferit i no et pots moure!
-Es cert , però tots dos tenim una zampakutou amb la que podem lluitar sense moure ni un pel.- Vaig dir amb dolor per haver tingut de fer una frase llarga.
-Estaran aqui en segons! - va cridar l'andrea
-BANKAI!- varem cridar els dos i mil·lions de petals de cirerer y centenas d'espases van apareixer destrossant tots els hollows que intentaven entrar.

-Ah! -vaig dir
-Què passa? -em va demanar el Hiroyuki
-Sento l'energia espiritual del Joan i l'Andrea -vaig dir- Estan lluitant!!
-Ens hem d'afanyar! -va dir el Hiroyuki, els terratrèmols de cada vegada són més forts.
-Ja ho sé! -vaig dir- Com que no puc fer gaire cosa, aniré mentre a cercar la porta i provaré d'obrir-la!!

Vaig córrer cap a la porta de sortida i hi vaig arribar molt ràpidament. Era molt forta, no la podria destruir amb una espasada ni tan sols amb un kido d'alta nivell! Havia de poder fer les dues coses: obrir la porta i treure tots els capitans d'allà! No hi hauria cap manera?? "Ràpid, Hanako" em vaig dir "no ens queda molt de temps!"

-Merda! -Vaig cridar. -Hanako! Tu ets l' única que pot obrir la porta i els vizards segueixen aqui, no tinc cap altre opció, tindré que distreure els vizards mentre tu obres la porta!
-D' acord, intentaré anar depressa -Em va dir la capitana Hanako.
-BAN-KAI! Aranya, Kyattsukurō!.
Vaig poder aguantar 30 segons el Bankai ja que la Hanako va obrir la porta i vam sortir corrents
-Espera, capitana de la tercera! -Em va cridar el més expert d' ells. -La lluita encara no s' acabat! Marxes? Tens por?
-No tinc por, no marxo.
-Aleshores que passa, eh?
-Jo tinc un lloc on visc, i estic lluitant per protegir-lo. Quin sentit té que em quedi a lluitat aquí amb vosaltres? Vosaltres no sou els líders d' aquesta masacre. Jo no sóc aquí per que m' agradi lluitar ni perque vulgui guanyar a ningú. Jo nomès busco la pau al Seireitei.
Dient això, vam marxar tots cap endevant, els 2 vizards d' abans van obrir als ulls amb les meves paraules i no van ser capaços de portar-me la contraria.

Era el final de l'horabaixa, el cel era taronja, amb el núvols rosats. Corríem tots plegats cap a la muntanya sense perdre el ritme.
-Anem! -vaig dir començant a pujar a la muntanya. Davant de nosaltres hi havia una llarg escala
-Quants escalons deu tenir? -va demanar Hiroyuki guardant la katana
-No sé... 2000?? -va contestar la Gooraa mirant cap adalt amb la mà damunt dels ulls
-Desmoralitza un poc, no? -Va suggerir Eloi fent una ganyota.
-Cap de nosaltres té un bankai que voli?? -va demanar Gooraa quan el terra tornava a tremolar
-Jo, de fet, sí! -vaig compartir contenta de ser útil

La resta de capitans em varen mirar així:
-NI PARLAR-NE!! -Varen cridar els tres a la vegada.
- :suspicious: Bé, com vulgueu. -vaig dir- Jo aniré davant!

Vaig treure la katana i vaig invocar el Bankai
-Bankai, Suzaku Kami! -vaig ordenar. Un gran ocell vermell i taronja de foc va aparèixer i vaig pujar a damunt seu
-Això... -varen dir els altres capitans
-Pugeu?? -vaig somriure intuint que s'ho havien repensat
-I no ens cremarem? -varen demanar, sense confiar en el foc que Suzaku emanava de les plomes!
-No passeu pena! -vaig dir-los i ells pujaren al llom del Suzaku Kami

anavem al bankai de la capitana general que volaba molt rapid. en poc segons arribarem a lo mes alt de la montanya i varem veure la entrada a una cova

Vam arribar a la entrada de la cova:
- Es aqui? - Va preguntar en Kenpachi
- Si...- Va contestar la Hanako - Rapid ens queda menys de 4 hores.
Tots vam entrar a dintre la cova rapidament, a mi em costava seguirlis el pas, desde que ens habiem trobat amb els vaizards ens senti estrany, la Hanako, al veure em costava seguir el pas es va girar cap a mi:
- Va capita Eloi, no erets els més rapid del serete... - Va parase de cop la capitana - Que es aquella cosa blanca que et cobreixa la galta?!- Es van girar tots el capitans
- Es com si fos un tros de mascara de Hollow!- Va dir en Kenpachi

L'Eloi es va desmaiar... Què passava? D'on sortia aquella màscara del capità?
-Eloi!! -va cridar la Gooraa
-Què tens? -va demanar-li en Hiroyuki
-No et pot contestar, no veus que s'ha desmaiat? -va dir la Gooraa
-I no tenim l'Andrea amb nosaltres, qui és qui millor sap curar les ferides -vaig lamentar-me

Què podem fer ara? -em vaig demanar- Si l'assistim perdrem molt de temps!! Hem de seguir avançant, no ens podem quedar aquí...
-Capitana General -em va demanar Hiroyuki veient la preocupació al meu rostre
-No el podem deixar aquí! -va dir la Gooraa nerviosa
-Si no seguim, tot el camí que hem fet fins ara serà en va -va cridar Hiroyuki
-Tranquils -vaig dir, imposant pau.

Els vaig donar l'esquena.
-Hiroyuki -vaig demanar- Tens prou força per carregar l'Eloi?
-Sí, puc fer-ho, capitana -em va dir Hiroyuki posant-se l'Eloi a l'esquena
-Perfecte -vaig dir- Som-hi

I seguírem endinsant-nos a la cova.

La cova era fosca. Les parets estaven mullades i l' olor a terra mullada era agobiant. En hiroyuki estava cansat de carregar l' Eloi i vam fer un descans de un quart d' hora. Desprès vam seguir caminant i l' Eloi va obrir els ulls.
-Estàs bé, Eloi? Et fa mal? -Va preguntar en Hiroyuki
-No.. deixa'm a terra siusplau... -Va demanar
En hiroyuki va deixar l' Eloi a terra, però quan el vam mirar... La mascara encara li cobria més la cara!!
Tots ens vam espantar quan li vam veure la cara. Teníem que arribar com més aviat possible o la mascara cobriria per complet la seva cara!!

-Capità Eloi... -va dir la Goorra quan el capità començà a cridar de mal i a posar-se les mans al cap
-Què podem fer? -va dir Hiroyuki retrocedint

El capità Eloi cridava desesperat i els seus ulls, de cada vegada, es tornaven més i més grocs, com de Hollow. La màscara tenia més consistència i era forta com el ciment... i la seva energia espiritual també anava canviant. Què podíem fer per què no es convertís totalment en un hollow??
-Hiroyuki! -vaig cridar- Trenca-li la màscara!
-Què? -va demanar-me
-FES-HO!!