Les bodes [Segona Part]

Benvinguts a Les Bodes, Segona Part -versió remasteritzada-

Abans de començar el rol, si us plau, llegeix aquest petit resum que hi ha a l'spoiler!!!

Spoiler:

-JUSHIRO!! -cridava la Hanako mentre es posava unes arracades de plata i cercava amb un peu les sabates alhora que es mirava al mirall.
-Ja vinc -va dir l'Ukitake sortint del bany impecablement vestit- Fa mitja hora que estic arreglat!!
-Ah, doncs ajuda'm!! -va demanar la Hanako nerviosa
-No cal que t'arreglis tant! -va dir l'Ukitake- No ets la núvia aquesta vegada!!
-Ja... -va dir la Hanako posant-se vermella recordant com feia cosa de dos anys ella s'havia casat amb l'home dels cabells blancs que ara estava al seu costat.
-I pensar que els nuvis d'avui es varen conèixer a la nostra boda -va dir l'Ukitake somrient
-És veritat!! -va dir la Hanako sorpresa- No recordava que els havíem assegut a devora!! No estàs molt content?
-I tant! -va dir l'Ukitake col·locant bé el Kimono de la seva dona- Partim ja???


Hanako i Ukitake varen sortir del Quartell General de la Primera Divisió, que és on vivien junts. Voltaren pels carrers del Seireitei que anaven en pendent cap a abaix i giraren a la dreta en arribar al carrer ample. A aquell carrer hi havia el temple tradicional on tindria lloc la cerimònia de noces.
-Jushiro -va dir la Hanako- Ens veiem al temple? La Gooraa és a casa seva i m'agradaria ajudar-la amb el vestit
-I tant -va dir l'Ukitake- Jo aniré a veure com estan els nervis de l'Ichigo-kun. Fins ara -va dir Ukitake mentre besava i estrenyia la seva dona entre els braços.

La Hanako va anar cap a casa de la Gooraa que estava en aquell mateix carrer. Allà es va trobar amb la Momo a l'entrada que estava un poc enfadada.
-Què passa, Momo? -va demanar la Hanako.
-No res, que la Gooraa està histèrica!! -va dir la Momo.
-Normal, no et cases tots els dies! Ara mirarem de calmar-la!! -va dir la Hanako entrant a la casa.

-Això és una merda! -S' escoltava cridar la Gooraa desde fora
-Ja hi vaig jo... -Li va dir la Hanako a la Momo
-Perque passa això!!!! -Seguia cridant la Gooraa
-Tens problemes Gooraa? -Preguntava la Hanako entrant a casa seva
-SI! -Cridava ella -Que el llaç aquest! O em queda molt apretat o... massa gran!
-No et preocupis ja t' el posso jo... i el pentinat?? -Va preguntar la Hanako
-La Momo l' estava fent, però em sembla que s' ha enfadat...
-Ja veuràs quan es casi la Momo com estarà! -Deia la Hanako.
La Hinamori va entrar a casa
-Que, ja estàs més tranquila? et puc pentinar? -Deia ella
-Si... ho sento Momo...
Les noies possaven bonica a la Gooraa mentrestant els nois:
-Quina merda! Quan aprendre a fer-me jo el nus de la corbata! -Cridava l' Ichigo
-Un altre histèric... -Deia l' Ukitake anant cap a ell
-Un altre? -Preguntava l' Ichigo
-Si, se senten els crits de la Gooraa fins i tot desde l' extrem del carrer -Deia l' Ukitake
-Ah molt bé, hey Ukitake, la teva dona t' ha ensenyat a fer els maleïts nussos de la corbata?
-Ichigo, ets un desastre eh
-A callar! Ja li demanaré a la Gooraa que m' enseny a fer-los!

-QUE GUAPAA!! -Varen dir la Momo i la Hanako mentre li feien fotos a la Gooraa.
-Que no em faceu fotos, que estic molt nerviosa!! -va dir la Gooraa pintant-se els ulls.
-Has de tenir un record d'aquest dia! -va dir la Momo
-Molts de records! -va dir la Hanako que agafava la càmera i començava a disparar com una boja.
-Vinga! -va dir la Momo- Ja és hora de partir cap al temple
-JA?? -va dir la Gooraa histèrica
-I tant! -va dir la Hanako- L'Ichigo t'espera allà, dona!!
-ICHIGO!! -va dir la Gooraa vermella.
-Au, anem, anem!! -va dir la Momo agafant pel braç a la Gooraa.

-Momo!! -va dir la Hanako- La nostra sorpresa!!
-Ah, és veritat!! -va dir la Momo- Ara vinc!!

La Momo va tornar amb un ram de roses precioses que les noies havien comprat perquè la Gooraa dugués el dia de la seva boda.
-Grà... gràcies! -va cridar la Gooraa emocionada
-De res, però no ploris dona!! -va dir la Momo
-Sou les millors!! -va dir la Gooraa emocionada
-Vinga Gooraa -va dir la Hanako- A casar-se!!

Vam sortir de la casa per dirigirnos al lloc de la ceremonia, a la llum natural se la veía encara mes maca a la Gooraa, va anar al lloc de la ceremonia, hi havia bastanta gent, i l’Ichigo ja estaba alla esperant, se li notava que tambe estaba mol nervios

-Be, doncs comencem la ceremonia- va dir el cura

La xerrada del cura va començar, va ser bastant llarga, pero almenys no ho va ser tan com perque el Kami s'adormis, fins que va arrivar el moment del "si vull" i el peto que els deixava oficialment casats

-sssnif!
-Joan, estas ploran?- va dirli l'eloi
-snif! n-no, nomes em piquen els ulls- va dir el joan emocionat

La Gooraa va llençar el ram de flors partit en dos per la meitat, una meitat dirigida a la Hinamori i l' altre a la Hanako, amb intenció de donar-lis les gràcies.
Va arribar l' hora del menjar gratis. Tothom va començar a menjar. Ja hi havien més parelletes per allà enamorats, però alguns no havien decidit cassar-se encara.
-M' has fet mal! -Cridava en Samael
-Ets un burro! -Cridava en Kami
-No em llencis el plat al cap! que fa mal! -Deia en Samael
-Doncs tu no em clavis la forquilla a la mà per agafar l' ultim tos de sindria que quedava al plat! -Cridava ell histèric
-De que et queixes? Si al final has sigut tu qui se l' ha menjat!
En Kami escupia la grana de la sindria a la seva cara
-Tu estàs malament eh! -Cridava en Samael
-Tu més! tros de...
La Hanako va arribar i li va donar un clatellot a tots dos
-Prou de barallar-se!! -Cridava ella deixant als altres dos capitans sense res a dir

-Però Nee-chan que jo no he fet res!! -va dir Samael que va callar en sentir el reiatsu de la seva germana.
-Voleu uns caramels? -va demanar l'Ukitake molt content
-No, gràcies -va dir en Kami amb un to de veu maleducat. La Hanako va agafar els caramels i va obligar en Kami a menjar-se'ls. L'escena, tot plegat, era molt còmica. Els capitans reien i s'ho passaven molt bé en un ambient distès i sense preocupacions.

-Mira!! -va dir l'Hades- la Gooraa i l'Ichigo ja ballen!!
-Hi anem? -va demanar la Hanako a l'Ukitake molt contenta.

Però de sobte, les llums de la sala es varen apagar i una penombra molt forta va fer pres a tothom. La respiració era una cosa complicada i l'ambient era pesat i agobiant...

-Ichigo Kurosaki... -va dir una veu fosca i tenebrosa- Que ja no te'n recordes de mi?
-Kenpachi Zaraki?? -va demanar l'Ichigo
-Síiíííí!!! -va dir l'excapità de l'onzena divisió molt emocionat- Fa anys que visc al Hueco Mundo matant hollows però ja me n'he cansat. I arribo i veig que no m'has convidat a la teva boda!! Que decebut que estic, Ichigo!! Com a recompensa per aquest ultratge, me'n duré la teva dona, que sembla ben saborosa...
-Eh! No te'n portis la Gooraa!! -va cridar l'Ichigo enfadat
-Si la vols recuperar... -va dir el Kenpachi mentre marxava- hauràs de lluitar per ella contra mi... Una lluita a mort!! MUAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHA!!

-Vinga bonica -va dir en Kenpachi mentre se'n duia la Gooraa- Anirem a un lloc divertit!
El Kenpachi va dur la Gooraa a un casino.
-Escolta -va dir la Gooraa- No se suposa que això és un segrest?
-No t'ofenguis petita, -va dir en Kenpachi- però jo només m'ho vull passar bé en la lluita amb l'Ichigo. Si no t'agrada el casino és problema teu
-Ken-chan! -va dir la Yachiru- Ja sé com estan trucades les màquines!
-Perfecte! -va dir en Kenpachi- A guanyar diners!!

Mentre a l'escena de la boda:
-D'acord! -va dir l'Ichigo- Recuperaré la meva dona!! Avui és la meva nit de bodes, no me la puc perdre!!
-Ànims! -va dir la Sayumi amb dues copes de més ballant tota sola al centre de la pista sense que hi sonés cap música.
-No m'acompanyeu?? -va demanar l'Ichigo plorós- Ningú m'acompanya a rescatar la Gooraa??
-Vinga, nosaltres t'acompanyem! -va dir la Hanako que arribava amb la Momo
-Jo també vinc! -va dir l'Ukitake- I crec que en Hitsugaya s'anima a venir amb nosaltres!!
-Perfecte!! -anem a rescatar a la Gooraa!!

Ens vam posar el tratge negre i vam agafar les nostres zampakuto.

-Ens dividirem per buscarla: Hinamori i Hitsugaya, aneu cap al nord, Ichigo, al est, l'ukitake i jo anirem cap a l'oest- va dir la hanako

Alla ens vam separar, cadascu en la seva direccio, buscant a la gooraa i al kenpachi

Mentrestant...

-BINGO!- cridava el kenpachi aixecanse amb el paper del bingo a la ma

-a veure, comprovem les respostes: 23, 6, 18, 17, 33, 65, 89, 34, 54, 49, 73 97, 84 26, 74... Correctes! Es el guanyador!- va dir l'home que va comprovar el resultat

-Siii! bingo! bongo! soc el millor!- deia el kenpachi fent salts d'alegria, quan li van donar el premi va anar a jugar amb algunes maquines- i ara em gastare tot aixo per conseguir encara mes diners! Yachiru! quin era el truc que deies que era tan eficaç?

-Quin fred! -deia la Momo mentre avançava pel Seireitei juntament amb el noi de cabells blancs que acabava de conèixer. Era molt callat i reservat, per la qual cosa quasi no li havia dit res a la Momo.
-Vols que aturem una estona? -va demanar el noi amb un semblant seriós.- Està començant a nevar...
-Neu? -va dir la Momo- Amb la calor que feia avui al matí!! Ens hauríem de refugiar!!
-Conec un lloc a prop d'aquí. És una posada, un poc rudimentària però està força bé. Passarem el vespre allà i demà seguirem amb la recerca de la Gooraa -va dir el Hitsugaya.

La Momo es banyava als banys termals de la posada mentre recuperava energies. No deixava de pensar el l'actitud d'aquell noi de cabells blancs. Era molt reservat, però alhora la Momo hi veia en ell alguna cosa interessant que li atreia... Miraria de parlar un poc més amb ell.

Mentre al casino
-ALTRA BOTELLA DE SAKE!! -va cridar en Kenpachi molt, molt, molt feliç.
-Ken-chan! -va dir la Yachiru- Demana més, més!! Sake, Sake!!
-Però què fa la nena bevent sake!!! -va cridar la Gooraa
-Ahhhh! -va dir en Kenpachi buidant la botella- És tan bo!!

I va caure desmaiat a sobre de la taula de poker. La Gooraa aprofità l'enrenou per escapar del casino.
-GOORAA!! -va cridar l'Ichigo quan la va veure passejant pel carrer.
-ICHIGO! -va cridar la Gooraa abraçant-se al seu marit.
-Eh! -va dir la Hanako arribant- S'acosta una tormenta de neu!
-Valdrà més que anem a un hotel a descansar -va dir l'Ukitake tossint.

L'hotel que varen agafar les dues parelles no tenia res en comparació amb el de la Momo.
-Ostres, quin luxe!! -va dir la Gooraa
-Tot és poc per la meva Gooraa- va dir l'Ichigo
-A més -va dir la Hanako a la Gooraa molt contenta- Avui és la vostra nit de bodes! Adéu!!

La Gooraa es va posar molt vermella mentre la Hanako partia a sopar amb el seu marit.
-Vols que anem a sopar, nosaltres també? -va demanar l'Ichigo a la seva dona.

La hanako i l'Ukitake van anar a fer un paseig per el seretei, era tard, i el cel estava d'uns colors ataronjats, que s'extenien cap a l'horitzó.

-que boniques que son les coses quan acaben be- deia la hanako, pentres pasejava al costat de l'ukitake

-Tens tota la rao, ara que aixo ja esta arreglat ja no hi ha res de que preocuparse- deia l'ukitake mentres rodejava la hanako amb el braç i li feia un peto

Van seguir passejant per tot el seretei fins a arrivar a un camp molt bonic, es van quedar alla observant com les flors covertes de veu es movien per la suau brisa del vent, amb el cel tenyit de nubols tronges

-Que bonic que es aixo- va dir la hanako

-si, es tot mol bonic...-de cop l'ukitake va començar a tossir

-Ukitake! que et pasa? estas be?- va dir la hanako preocupada

-si, no es res, tranquila- va dir l'ukitake fenki un peto a ma hanako per tranquilitzarla

-sera millor que tornem a casa- va dir la hanako preocupada

-Cough, cough!!

La tos de l'Ukitake ressonava pel hall de l'hotel.
-Ukitake-san -va dir l'Ichigo- Et trobes bé?
-Ens ha agafat la tormenta de neu mentre tornàvem cap a l'hotel -va dir la Hanako llevant la neu dels cabells del seu marit malaltís.
-Estic bé -va dir l'Ukitake somrient- Només necessito descansar una estona...
-Aniré a cercar-te un te calent -va dir la Hanako besant les galtes gelades del seu marit i partint cap a la cuina.

-Fa una bona tormenta... -va dir l'Ichigo mirant cap a fora i acariciant la Gooraa
-Sí... -va dir la Gooraa- No ens podrem moure de l'hotel fins que s'acabi...
La parella es va posar molt vermella i varen desviar la mirada mentre pujaven a la seva habitació.

La Hanako, mentre, entrà a l'habitació amb un te per l'Ukitake
-Shiro? -va demanar la Hanako quan va veure que l'habitació era buida. Uns braços forts abraçaren la Hanako per l'esquena.
-Ahhhhhh -va dir l'Ukitake- Em trobo molt millor després d'una bona dutxa.
-Vinga, al llit, que no agafis fred!! -va dir la Hanako mentre li passava al seu marit una manta i li posava per damunt del pit despullat. L'Ukitake va agafar la Hanako en braços.
-Tot sol no! -va dir l'home de cabells blancs rient.

Mentre la Gooraa i l'Ichigo...

-Ichigo, té l' ou dur per tu! -Deia la Gooraa
-Està bé... que comptis que a mi l' ou dur no m' agrada eh! -Va dir ell
-Ostres! porta pebrots!! ecs! -Deia la Gooraa tirant-li tot al plat de l' Ichigo
-Gooraa...
-AH!!! pèssols!!! son pèssols!!! FORA FORA!!!
-Gooraa ja vale no? té, pastanaga!!! -Li deia l' Ichigo passant-li la pastanaga
-Vaja... no t' agrada la pastanaga
-Eh... no...
-Però si el teu cabell té el mateix color
-Però a mi.. no.....
-Va, a menjar, que tinc gana! Sense ou dur, pebrots ni pèssols!!!!
-Em.. si.... sense pastanaga.. ups un trosset
Van acabar de sopar i van anar a l' habitació de l' hotel
-Aaaaaaaah! Que cansada que estic! -Deia ella estirant-se al llit
-Jo estic tip, m' he tingut que menjar les meves coses més les teves.....
-Jo m' he hagut de menjar la teva pastanaga...
-Però jo he menjat més
-doncs jo dormiré més! -Va cridar la Gooraa que ja tenia el pijama possat i ja estava preparada per dormir
-A dormir? Ja???? vaja..... no vull! -Va dir l' Ichigo que volia una altre cosa que no pas dormir tan d' hora

Al matí següent:

-On deuen ser la Gooraa i l'Ichigo? -demanava la Hanako al menjador de l'hotel
-Deuen estar descansant -va dir l'Ukitake mentre prenia un te- La primera nit de casats no es dorm...

L'Ukitake va somriure mentre la Hanako recordava alguna cosa i es posava molt vermella.
-Vinga -va dir l'Ukitake agafant la seva dona per la cintura i apropant-la cap a si- Què vols fer avui?? Segueix nevant així que no podem sortir de l'hotel.
-Puc triar jo? -va demanar la Hanako
-I tant -va dir l'Ukitake amorós
-Què et sembla si anem als banys termals coberts?? -va dir la Hanako somrient- A tu t'aniria bé per la teva salut i com que no hi ha molta gent a l'hotel potser estarem tot sols!!
-Bona idea -va dir l'Ukitake- Però ara menjaré un poc més...
-Com pot ser que mengis tant i no et curis... -va dir la Hanako mentre el seu marit es servia una altra tassa de cereals fins a dalt de tot.

La Gooraa i l'Ichigo es varen despertar a les quatre de la tarda.
-Ostres!! -va dir l'Ichigo -És molt tard!!
-Vinga! Desperta! -va dir la Gooraa -Aquesta nit és el festival d'hivern de focs artificials!
-Ah -va dir l'Ichigo- Hi anam?
-Sí -va dir la Gooraa molt contenta- Amb la neu els focs artificials es veuran més guapos! Vaig a dir-li a la Hanako i cridaré la Hinamori!! Serà un gran vespre!!

-Bon dia! -Va cridar la Gooraa que sortia amb l' Ichigo cap al saló de l' hotel
-Bon dia? encara dius bon dia? -Va dir la Hanako
-Ens acabem de despertar..... sabeu, avui son els focs! -Va cridar la Gooraa contenta
-No hi vull anaaaaaaaaaaar... -Es queixava l' Ukitake que li va donar "el bajón" desprès d' estar calentó als banys termals
-Deixeu-lo, ara està mandrós, ni tan sols volia sortir dels banys amb el fred que fa i l' aigua calentona... -Va dir la Hanako
-Hi anirem? oi? oi que si Hanako? Anem-hi plegats! -Va cridar la Gooraa
-Vaaaaa... aneeeeeem-hi... -Va dir l' Ukitake
-Va, hi anirem plegats! -Va dir la Hanako
-Viscaaaaaaaaaaaa!! Ara vaig a avisar a la Momo i en Hitsugaya! I a en Joan i la Rukia també! -Va cridar la Gooraa
-Se la veu contenta eh -Li va dir la Hanako a l' Ukitake
-Tu també estaves així el día següent de la teva boda! -Va dir l' Ukitake. La Hanako es va possar vermella

-Ei, Hanako!! -va dir la Momo arribant a l'hotel amb neu fins les celles
-Momo!! -va dir la Hanako fent de germana gran- Agafaràs un refredat!
-No, i ara! -va dir la Momo- Estaré bé! Encara neva moltíssim però em fa molta il·lusió anar al festival!
-Hitsugaya! -va dir l'Ukitake content i es varen posar a parlar allunyats de les noies.

-On són la Gooraa i l'Ichigo? -va demanar la Momo
-A la seva habitació... i ja fa molta estona! -va dir la Hanako
-Segur que volen venir? -va demanar la Momo
-Suposo que sí, ha estat idea de la Gooraa -va dir la Hanako contenta mentre arreglava el kimono de la seva germana i li llevava la neu del cap.
-No els hauríem d'anar a cercar? -va demanar el Hitsugaya de mal humor
-S'acaben de casar home... -va dir l'Ukitake somrient- Baixaran quan estiguin llestos...
-O vestits... -va riure la Hanako
-Insinues que tu quan et vares casar et passares tot el dia despullat? -va demanar en Hitsugaya a l'Ukitake. L'Ukitake es va posar vermell i va riure amb ganes mentre que la Hanako va començar a sagnar pel nas.
-Estàs bé, Onee-san? -va demanar la Momo estranyada. La Hanako estava vermella com un tomàtec.

Mentre a l'habitació...
-No hauríem de baixar? -va demanar la Gooraa abraçada a l'Ichigo entre els llençols
-Ara?? -va demanar l'Ichigo- Ja fem tard... podem fer tard mitja hora més...
I va tornar a besar la seva dona mentre l'abraçava...

Quan l' Ichigo la va acabar de besar, la Gooraa es va aixecar i va començar a treure roba de l' armari
-Ichigo! Hem de baixar! -Va dir la Gooraa, que ja no ho preguntava
-Però... aquí s' està calentó.... -Va dir ell
-Ja estaràs calentó per la nit! -Va dir la Gooraa llençant-li la roba al cap
-Gooraa carinyo, això es pot malinterpretar...
-Va, vesteix-te! Que ens estàn esperant!
Es van vestir i van baixar abaix
-Ja era hora! -Cridava en Hitsugaya
-Ho sento per el retard! -Va dir la Gooraa
-Insisteixo, s' hi estava calentó... -Deia l' Ichigo
La Gooraa es va possar vermella mentre les noies reien
-Va, anem? -Va dir la Hanako
-Si, que començaran i encara estarem aquí! -Deia la Momo
Les parelles van sortir a fora de la mà, mentre en Hitsugaya i la Momo anaven tot vermells mirant com anaven les parelles de la mà. Els focs van començar, i la neu queia. Es veia de diferents colors, blau, verd, lila, taronja...
-Va, una foto dels casadets a sota la neu! -Cridava la Hanako amb una càmera a la mà
-Tothom ha de tenir una foto! -Deia l' Ukitake
Es van fer les fotos, i la Hanako va i amolla:
-Va, ara en Hitsugaya i la Momo!
-Que!? -Deia en Hitsugaya
-Sou els unics que no teniu foto.. -Deia l' Ichigo, empenyant en Hitsugaya
-Vaa vaaaa, vingaaaa -Deia la Gooraa
-vinga Momo, situa't aqui!! -Deia la Hanako plantant la Momo al costat d' en Hitsugaya
-Quan conti tres dieu: BAN-KAI! -Deia la Hanako. -3...2...1...
-BANKAI!! -Cridava contenta la Momo
-ban..kai... -Deia en Hitsugaya
A la foto van sortir tots dos vermells!!

-Eh! -va dir la Hanako- Hi ha una fira!! Hi anem per menjar alguna cosa??
-Vinga! -va dir la Gooraa estirant l'Ichigo
-Vull un poc de takoyaki -va dir l'Ukitake somrient
-Hi han làmpades de llum?? -va demanar l'Ichigo.

La Momo i el Hitsugaya es quedaren enrere.
-Anem? -va demanar la Momo
-Jo passo -va dir el Hitsugaya encara vermell i enfadat.
-Eh? -va demanar la Momo- No vols anar al festival? Segur que ens ho passam molt bé!
-He dit que passo -va dir el Hitsugaya, però se'n va anar directe cap al festival seguit d'a prop per la Momo que no entenia la seva reacció.

-Hi ha màscares de gatets! -va dir la Gooraa- Momo, en vols una???
-I tant!! -va dir la Momo rient mentre la Gooraa i ella es provaven màscares japoneses típiques de les fires.
-Què et passa, Toshiro? -va demanar l'Ichigo
-EH?? RES! NO EM PASSA RES! -va cridar el Hitsugaya a l'Ichigo molt enfadat. La Momo es va girar i va veure que el Hitsugaya l'estava mirant. El Hitsugaya es va posar molt vermell i se'n va anar. Els altres es varen quedar un poc sorpresos però es varen animar quan la Hanako va demanar a l'Ukitake d'anar a veure els peixos i comprar-ne un. En canvi, la Momo va seguir el Hitsugaya per la fira.

-Eh! Escolta! -va dir la Momo agafant el Hitsugaya del braç.
-M'has seguit!! -va dir el Hitsugaya molt vermell. Eren als afores de la fira, sobre un pont vermell que travessava el riu. Al costat del riu hi havia arbres de cirerer i el vent hi desplaçava els pètals. També a devora del pont hi havia fanals encesos que algú devia haver deixat allà.

-Què et passa? -va dir la Momo enfadada- Per què tens aquesta actitud tan esquiva amb mi?? Que no et caic bé, potser?

Els ulls verds del Hitsugaya s'obriren molt de l'espant i s'apropà a la noia i començà a jugar amb els seus cabells.
-Uhm?? -va dir la Momo- Què passa?
-No sé com dir-t'ho així que... -va dir el Hitsugaya mentre s'inclinava sobre la Momo i la besava tendrament.

-Ichigo, vull la màscara de l' os polar! -Deia la Gooraa
-D' acord, ara te la compro! ^^
-Moltes gràcies!! -Va dir la Gooraa ja possant-se la màscara i riguent
Mentrestant, l' Ukitake i la Hanako
-Hanako, vols un peix?
-No.... m' agrada veure'ls però...
-No en vols cuidar un?
-NO!. -Deia la Hanako
-Ui... vale, no t' enfadis! -Va dir l' Ukitake riguent i abraçant a la seva dona

-Ichigo! -Cridava la Gooraa
-Gooraa, no corris taaaaant! si que tens energia... -Es queixava ell
-Portes la càmera?
-Si, per?
-Vull una foto amb el noi que porta un disfraç de l' os polar!
-Va, possa! ^^
-BANKAAAAAAAAAAAI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! -Cridava ella contenta per possar a la foto

-Momo... -va dir en Hitsugaya abraçant la Hinamori. La Momo va mirar el Hitsugaya tendrament i el va seguir besant. El noi d'ulls verds abraçava la seva estimada amb molta passió.
-Perdona pel meu comportament... estava un poc nerviós -va dir el Hitsugaya sense donar-li gaire importància.
-No passa res -va dir la Momo mentre posava el seu cap sobre el pit del noi de cabells blancs.
-Momo... m'agradaria conèixer-te millor -va dir el Hitsugaya- Quasi no sé res de tu...
-Com vulguis -va dir la Momo rient molt feliç
-Amb això vull dir que... que si... no sé... potser t'agradaria que... que... si sortim junts... -va dir en Hitsugaya- Merda! No sé què dir...
-No passa res -va dir la Momo somrient- A mi també m'agradaria passar més temps amb tu.

Hitsugaya va somriure i va abraçar la Momo.
-Escolta i si ho mantenim en secret per ara? -va demanar el Hitsugaya.
-Per? Et fa por dir-li a la meva germana? -va demanar la Momo
-Sí... bastant! -va confessar el Hitsugaya- I també a l'Ukitake... és com si fos un germà gran per a mi.


-Momoooo!! -se sentia la veu de la Hanako que cercava la seva germana.
-Oh, la Hanako!! -va dir la Momo
-Aaaaaaaaah! I l'Ukitake també! -va dir el Hitsugaya nerviós- Què li dic? Què li dic??
-Actua amb normalitat, home! -va dir la Momo- Oneeeeee-san!!

-Momo, em tenies preocupada!! -va dir la Hanako
-Vinga, Onee-san -va dir la Momo rient- No et preocupis per mi! No sóc la teva filla, tot i que no estaria malament que em donessis alguns nebots!
-QUÈ?? -va dir la Hanako furiosa
-Veus? -va dir el Hitsugaya a la Momo- Això és el que et deia... fa por!!
-Ja és tard- Va dir l'Ichigo- Ens tornem a l'hotel
-Veniu?? -va demanar l'Ukitake
-JA?? -va demanar la Momo
-I què més et dóna? -va demanar la Hanako en pla maternal- No estàs fent res!!
-I tant -va dir la Momo...- Tornem a l'hotel, no??

Tots de camí a l' hotel vam tornar amb normalitat menys en Hitsugaya, que anava tot vermell i l' Ukitake s' en va adonar
-Hey petitó! -Va dir l' Ukitake
-Si?
-Perque estàs tan vermell?
En hitsugaya es va queda callat i va afegir:
-Porto tota la nit així no creus?
-Es veritat, et fa vergonya anar a llocs així perque es pensen que encara ets un noi peti...
-NO! no es això! -Va dir ell possant-se més vermell
Vam arribar a l' hotel i tothom es va despedir
-Apa, paseu-lo bé! -Va dir la Hanako empenyant a l' Ukitake per anar a l' habitació
-Bona nit a tothom ,nosaltres també anem passant -Va dir la Gooraa agafant de la mà a l' Ichigo. En Hitsugaya i la Momo s' havien quedat sols al saló de l' hotel, sense ningú que els molestès

-Vols anar a dormir? -va demanar en Hitsugaya a la Momo
-No... no tinc son -va dir la Momo somrient.
-Anem a fer una volta pels jardins de l'hotel?? -va demanar el Hitsugaya.
-Vinga! -va dir la Momo molt contenta. Els dos anaren a passejar agafats de la mà i vermells, però sense pensar en res més que no fos ells dos. Anaven parlant de les seves vides fins al moment i s'anaven explicant històries. Entre els dos sorgia una química molt agradable. Realment, les paraules d'un complementaven l'altre i el feien sentir bé. Sense adonar-se'n, passejaren durant hores i es besaren apassionadament entre els arbres florits.

-Comença a nevar altra vegada i ja surt el sol. Hauríem de dormir unes hores... -va dir el Hitsugaya besant la Hinamori i tornant cap a l'hotel.

Mentre:
-Gooraa... que no hem de dormir?? -va demanar l'Ichigo movent-se entre els llençols.
-Dormir? -va demanar la Gooraa estranyada- Per a què?
-Jo... estic cansat -va dir l'Ichigo mirant el rellotge de la tauleta de nit que marcava les sis del matí. Els primers raigs del sol entraven tímidament per la finestra il·luminant pobrament l'habitació- Però estic tan bé així amb tu...
-Doncs no dormim... -va dir la Gooraa contenta abraçant l'Ichigo.
-Uhmmm... -va dir l'Ichigo mentre acaronava la pell de la Gooraa i s'inclinava sobre ella per besar-la- Doncs no... avui ja no dormim!!!

El Hitsugaya i jo van tornar a l'hotel, el sol ja començava a sortir per l'horitzo, deixant el cel de colors tronjes i roses
quan vam arribar al hotel vam anar cadascun a la nostra habitacio, nerviosos i amb les galtes vermelles
-Bona nit, Toshiro- li vaig dir donçament
-Igualment, Momo- va dir ell
Quan vaig arribar a la meva habitacio, em vaig estirar directament al llit sense canviarme de roba, sobre els llençols, mirant cap al sostre, encara estava sorpresa per el que havia passat durant el dia, tenia una sensacio agradable, i ademes el fet de mantenir-ho en secret ho feia encara millor
vaig tancar els ulls, almenys havia de dormir una mica, encara que fos una hora.

Mentrestant...
-Que be que ho he passat avui- deia la hanako abraçant a l'ukitake tendrement
-si, jo tambe ho he passat molt be- deia l'ukitake besant la hanako
-i ademes ara ja no et trobes malament, oi?- li va dir amb una veu cada vegada mes dolça
-ara estic perfectament, i ple d'energia- deia l'ukitake abraçant la hanako sota els llençols- que et sembla si...
-no fa falta ni que ho diguis- va dir la hanako - clar que si- va dir besanlo i abraçanlo cada cop mes

-Quina calor! -va dir l'Ukitake després d'una llarga estona d'activitat amb la seva dona.
-Ens dutxam i anem a dinar? -va demanar la Hanako incorporant-se
-D'acord -va dir l'Ukitake aixecant-se del llit.

Al menjador:
-La Gooraa i l'Ichigo mai hi són -es va queixar la Hanako mentre veia com a fora nevava amb molta violència.
-Bon dia -va dir la Momo
-Nee-chan! -va dir la Hanako estranyada- T'aixeques ara?
-No... -va dir la Momo mentint- És que estava... passejant pel jardí...
-Amb aquesta tormenta? -va demanar la Hanako. L'Ukitake es va adonar que la Momo mentia i va voler distreure la Hanako.
-Hanaaa! -va dir l'Ukitake- Vols més aigua? En vaig a cercar una gerra?
-Ah... -va dir la Hanako distreta- Ja hi vaig jo...

La Hanako es va aixecar i va anar a l'altra punta del menjador a cercar un poc d'aigua.
-I què tal amb el Toshiro? -va dir l'Ukitake. La Momo, de la sorpresa, va escopir damunt l'Ukitake el tassó de colacao que s'estava prenent.
-Com... com ho saps?? -va demanar la Momo sorpresa i vermella.
-Bé... -va dir l'Ukitake agafant una tovallola i eixugant-se el colacao de la cara- Tinc bon ull per aquestes coses... sóc més major que tots vosaltres així que puc veure quan dues persones comencen a ser més que amics.
-I... la meva germana? -va demanar la Momo nerviosa
-No sap res! Jo us ajudaré!!!!!! El Toshiro és com un germà petit per a mi i vull que sigui feliç -va dir l'Ukitake somrient.
-Ah... gràcies -va dir la Momo sentint un fort agraïment pel seu cunyat de cabells blancs.

La Hanako va tornar amb una gerra d'aigua.
-Estàs empapat de colacao? -va demanar la Hanako :banyat:
-Eh? -va dir l'Ukitake agafant la seva dona i seient-la a sobre seu. La Hanako va riure mentre besava a una galta al home de cabells blancs.
-Tens gust de colacao -va dir la Hanako riallera. L'Ukitake també va riure.
-Bon dia -va dir la Gooraa arribant amb l'Ichigo.
-Quina cara de son! -va riure l'Ukitake. La Gooraa i l'Ichigo es varen posar molt vermells

La parella que acabava d' arribar va seure a la taula grossa on eren tots.
-Momo, que has estat fent? -Deia la Gooraa amb cara innocent
-Jo? eeeh...
-No has dormit! tens una cara de son...
-D' això... la pluja molestava.. i desprès... he sortit a donar un tomb a veure si s' em passava la cara de dormida per sota la pluja! -Deia ella
-Està bé, però has de dormir més o et quedaràs sense energia eh! -Va dir la Gooraa
-Mira qui parla ¬¬
-Ichigo, porta'm un suc de taronja, siusplau! -Va cridar-li la Gooraa, quno s' en va adonar que l' Ichigo va anar a buscar les begudes sense ella
-Falta en Hitsugaya! -Va dir la Momo
-Es veritat, on pot ser? -Va dir la Hanako
-Déu ser dormint, tindrà son... -Va dir la Gooraa sense cap intenció, però la Momo es va possar vermella
-Bon dia! -Va dir amb una carona en Hitsugaya -Momo, t' has deixat les ulleres de sol a la meva habi...ta... ostia merda... -Va dir en Hitsugaya possant-se vermell
-a on? -Va preguntar la Gooraa
La Momo no es va possar vermella i va dir:
-Gràcies per arreglar-me les ulleres de sol, Hitsugaya! Veureu, esque s' em van trencar i li vaig demanar si podia arreglar-les
-Mira que ets torpe! -Va dir l' Ichigo arribant amb els sucs
-A veure, que farem avui? -Va preguntar l' Ukitake