Les bodes [Segona Part]

-que us sembla si fem un paseig? ahir estava tot nevat o sigui que no vam poder fer gaire cosa, podem aprofitar ara que no hi ha tanta neu!- va dir la hanako, que encara estava sentada sobre l'ukitake
-Si! Bona idea!- vaig dir intentant que la gent penses en alguna altre cosa
-a mi tambe em sembla be, i a vosaltres?- va dir l'ukitake ajudanme a que la gent penses en un altre tema
-vale, sona be- va dir la gooraa i l'ichigo
-d'acord- va dir el Toshiro una mica vermell
-Doncs quedem aqui dintre de mitja hora- va dir l'ukitake, quan ja haviem acabat d'esmorzar

Vam anar cadascu a la nostra habitacio, per canviarnos de roba per anar a passejar

-Quina t'agrada mes? la blava o la taronja?- deia la hanako ensenyant a l'ukitake 2 samarretes
-hmmmm... la taronja! et quedara molt be!- deia l'ukitake senyalant la samarreta tronja

mentres tant a l'habitacio de la gooraa i l'ichigo:

-No se que posarme!- deia la gooraa una mica nerviosa
-per que no et poses el conjunt que et vas comprar la setmana pasada?- li deia l'ichigo intentant calmarla
-Clar! el conjunt! ja no m'en recordava! gracies ichigo!- deia la gooraa abraçanlo

mentrestant...

-que em puc posar... aixo? o aquest altre?- deia pensativa

Va començar el passeig que va ser llarg i un poc avorrit. L'Ukitake passava molt de fred i la Gooraa i l'Ichigo tenien ganes de passar una estona tot sols. Mentre, el Hitsugaya no s'atrevia a dir res davant de la Hanako per por que la capitana no sospités res sobre la seva relació amb la seva germana petita.

-Bé -va dir la Hanako en arribar a l'hotel- Avui hauríem de descansar tots ja que demà tornam al Seireitei... l'estimada feina!
-Què? -va dir la Momo- ja demà??
-Demà és l'aniversari del pare, Momo -va dir la Hanako- No ho hauràs oblidat, oi? Hem d'anar a dinar amb ell!!
-Ho... ho havia oblidat completament -va confessar la Momo que no es volia separar del Hitsugaya tan prest.

Aquell vespre la Momo i el Hitsugaya el varen passar al terrat de l'hotel mirant les estrelles.
-No et preocupis, Momo -va dir el Hitsugaya- No m'aniré d'aquí... ja no sóc capità però encara faig feina per la Societat d'Ànimes, com l'Ukitake.
-Em promets que no t'aniràs? -va demanar la Momo mentre l'abraçava.
-T'ho prometo -li va dir i després li va donar el primer dels molts petons que es donarien aquell vespre.

Al dia següent:
-Momo! -va cridar la Hanako al quartell general de la tretzena divisió- Encara no estàs llesta?? Avui anem a dinar a casa del pare!!
-Uhmmm -va dir l'Ukitake- La tretzena divisió... quants de records!! Ei, Hanako, te'n recordes de -l'Ukitake va dir-li a la seva dona una cosa a l'orella i la Hanako es va posar molt vermella mentre reia avergonyida.
-Ja hi sóc -va dir la Momo sortint corrent.
-Quina cara! -va renyar-la la Hanako- Que no dorms bé?
-Deixa-la estar, Hana -va dir l'Ukitake somrient i empenyent la seva dona cap a la sortida.

-Per què haurà volgut aquest any el pare que anem tots a dinar a casa seva? -va demanar la Momo de camí a la casa.
-No sé -va dir la Hanako- li deu fer il·lusió dinar amb els fills, és normal...
-Semblava molt interessat -va dir l'Ukitake- Deu voler-nos donar alguna notícia important!!
-LENTS!!! -va cridar-los el Samael a la porta de la casa- Ja fa mitja hora que us espero i el pare està molt pesat!!!!

Entraren a la casa i anaren a felicitar el seu pare.
-Per molts d'anys -varen dir la Hanako, l'Ukitake i la Momo.
-Gràcies, gràcies -va dir el pare- Ara passem a la sala d'estar, vull fer-vos un gran anunci.

Els tres germans i el marit de la Hanako entraren a la sala i es segueren en uns coixins mirant al pare.

-Bé... -va dir el pare- És complicat de dir... Però em faig gran i m'agradaria deixar una bona família.
-No m'interessa -va dir en Samael de mal humor cansant de que el pare li oferís les filles dels seus amics.
-Aquesta vegada no ho dic per tu, fill meu, encara que com a primogènit em donaries una alegria... -va dir el pare tocant-se la barba- Ja que no podré concertar mai el matrimoni del Samael i a la Hanako la va demanar l'Ukitake abans que jo li cerqués promès... Així que avui al matí he acabat de concertar el matrimoni de la Momo.
-QUÈ? -va cridar la Momo aixecant-se del seu lloc.
-Momo -la va renyar el seu pare amb un to de veu sever- Es tracta d'un home vidu però molt ric que et donarà una bona casa i un llinatge respectable!! És l'hereu d'una de les quatre grans cases nobles!!!!
-Però pare!! -va cridar la Momo ploranera- No em vull casar amb un desconegut!! Jo... jo...
-Asseu-te i escolta -va ordenar el pare- El matrimoni es durà a terme aquest agost. Per aleshores ja haureu parlat dues o tres vegades, no serà un desconegut... I ara el faré entrar perquè el vegis. Comporta't, no facis una escena i honra el nom de la teva família... Pots passar!!

I la porta de la sala es va obrir al pas de Kuchiki Byakuya.

-Byakuya, aquesta es la nostra filla! -Cridava el pare
Van estar parlant i el Byakuya i la Momo van decidir anar a parlar a fora, pels jardins
-Momo, tu seràs... la meva esposa oi? però segur que tu no vols...
La Momo no deia res, simplement caminava mirant al terra
-Momo, et sembla bé que el teu pare decideixi el teu home?
-No...
-Ho entenc -Va dir ell en un to sec. -Soc de les 4 grans families, et prometo donar felicitat, jo...
-Byakuya, jo no...
Mentrestant a la casa:
-Pare, ets un pesadet eh! -Deia la Hanako
-Pobreta Momo, ara no sabrà dir que no -Deia en Samael
-I que no ho digui! En Byakuya es una gran persona! -Va cridar el pare molt content.
Al jardí:
-Momo, tu tens nòvio? -Va preguntar ell
-Clar que no... si tinguès, el pare no...
-Momo, t' estimo, vull estar amb tu -Va dir en Byakuya
Tots dos van sortir a donar una volta pel seireitei
-Momo, vine per aqui
-Per a on?
El Byakuya la va agafar i la va possar contra la paret
-Momo... jo... t' estimo, vull estar amb tu, trobo que el teu pare té molta raó jo... no et vull deixar! -En Byakuya va apropar la seva cara contra la de la Momo, i la Momo la va girar. En girar-la es va adonar que allà hi havia algú més, era en Hitsugaya amb cara de sorprès
-Que representa... això? -Va preguntar ell

-Toshiro! -va dir la Momo tota vermella
-Què vol dir això, Momo?? -va dir el Hitsugaya furiós.
-Hitsugaya... -va dir el Byakuya- Coneixes la meva promesa?
-Momo... tu... estàs promesa? -va demanar el Hitsugaya- Per... per què no m'ho havies dit?
-Toshiro... jo -va dir la Momo
-Què passa aquí? -va demanar el Byakuya enfadat per la familiaritat de la Momo i el Hitsugaya.
-Ja veig... -va dir el Hitsugaya- Per això havia de ser un secret... perquè ja estaves promesa amb el Kuchiki!!
-No, t'equivoques, Toshiro jo... -va dir la Momo
-Suficient -va dir en Byakuya a la Momo- Ni una paraula més, Momo. Tu seràs la meva dona. Espero que no tinguis cap objecció, Hitsugaya... -va dir Byakuya amenaçant mentre treia la katana.

Els ulls del Histugaya s'ofegaren el llàgrimes mentre mirava la Momo.
-No... no tinc res a dir -va dir el Hitsugaya mentre li donava l'esquena als promesos i partia carrer avall.
-TOSHIRO!! -va cridar la Momo plorant.
-No t'he dit que callessis? -va demanar el Byakuya sever acorralant la Momo encara més contra la paret.
-Atura, em fas mal -va dir la Momo.
-Ara calla, i besa'm!! -va exigir el Byakuya besant la Momo contra la seva voluntat.


Mentre a casa...
-Què tens? -va demanar la Hanako a l'Ukitake que mirava el cel amb aire deprimit.
-Tinc un mal pressentiment de tot això... -va dir l'Ukitake amb veu fluixa perquè el seu sogre no l'escoltés.

-QUE NO EM VULL CASAR!! -va dir el Samael discutint amb el pare.
-Doncs tu, Hanako!! -va dir el pare
-Altra vegada no... -va dir la Hanako posant-se vermella
-VULL UN NÉT!! -va exigir el pare
-Pare... -va dir la Hanako enfadada
-Què passa, Ukitake?? -va començar el pare- No funciones bé? No ets capaç de fer-me un nét?? Estàs malalt però suposo que deus tenir marxa nocturna, no??
-PARE!! -va cridar la Hanako ofesa perquè el seu pare qüestionés la virilitat del seu marit.
-La meva filla té edat de tenir fills i fills... hauríeu de practicar més! Més pràctica i pràctica!! -va dir el pare.
-Ho... tendré en compte -va dir l'Ukitake vermell com un tomàtec.
-El nostre pare és un malalt... -va dir en Samael mentre la Hanako tremolava de ràbia.

La Gooraa anava caminant pel seireitei i es va trobar en Hitsugaya
-Hitsugaya! On vas corrents amb el cap per avall?
El noi de cabells blancs va aixecar el cap i va mirar la Gooraa amb els ulls plorossos
-Que ha passat res? -Va tornar a preguntar la noia de cabells blancs també
-Saps que? La Momo es casarà amb el Byakuya!
-Si? i això?
-Crec que... l' obliguen... estava compromessa
-Jo hauria apostat que estava coladeta per tu!
-Bé... de fet... estavem sortint però era secret, no ho volia dir perque estava compromessa...
-La Momo no fa aquestes coses, així que estaveu sortint?
-Si... però ara ja no...
-La Momo t' estima a tu
-NO! ella s' estima al Byakuya i...
-NO! ella t' estima a tu! Toshiro, t' ajudarè. Prometo que no li dirè res a la Hanako, ni tan sols a l' Ichigo!
-Gooraa... gràcies!

-Ichigo -va dir la Gooraa entrant a la tercera divisió- El Hitsugaya es quedarà per un temps vivint amb nosaltres.
-QUÈ?? -va cridar l'Ichigo- Pe... pe... per... Però Goooooraaaaa!! Això és el nostre nidito d'amor!!
-No dormirà amb nosaltres!! -va dir la Gooraa
-Massa activitat al llit reblaneix les neurones, Kurosaki -va dir el Hitsugaya amb la cara seriosa.
-I per què es queda aquí? -va demanar l'Ichigo enfadat- No es pot quedar amb algú altre??


Mentre, a casa dels tres germans.
-Si que tarden la Momo i el Kuchiki, no? -va demanar la Hanako que es passejava pel jardí de casa seva a la posta de sol.
-Jo me'n vaig a casa -va dir el Samael que jugava a escacs amb l'Ukitake
-Te'n vas ja? -va demanar la Hanako
-Sí, abans que el pare no em vulgui fer quedar a dormir i convidi a sopar a una de les filles lletges dels seus amics -va dir el Samael
-SAMAEL! -va cridar el pare des del pis de dalt- Vols quedar a sopar, vindrà la filla dels Ishinawa!!
-Ho veus? Hauries de partir tu també abans que posi pastilles d'un alt índex de fertilització assegurada al te del teu marit-va dir Samael fent un shumpo i desapareixent.

-Ukitakeeeeeee!! -va dir el pare- Té, t'he fet un te ben bo, com els que a tu t'agraden!
-Oh, que amable! -va dir l'Ukitake agafant el te i bevent-se'l tot d'un sol glop. El pare se'n va anar i la Hanako es va apropar amb aire amenaçant al seu home amb les mans a la cintura.
-Eh? -va demanar l'Ukitake mirant el posat terrorífic de la capitana de la primera divisió- Què tens?
-Aquesta nit dorms al sofà -va dir la Hanako remarcant la paraula sofà.


La Hanako va anar al menjador a cercar les seves coses i preparar-se per sortir. Va pujar al pis de dalt a cercar unes sabates que tenia al que havia estat la seva habitació de petita. Des de la finestra al pis de dalt, la Hanako va veure com la Momo i el Byakuya arribaven a casa. El Byakuya va besar la seva germana petita amb violència i la deixà a l'entrada de casa. Quan el Byakuya va desaparèixer la Momo es va posar a plorar.
-Què passa aquí? -es va demanar la Hanako. La noia dels cabells taronja se sentia malament per la seva germana petita- És el que el pare vol, així que ho haurà d'acceptar... Potser hauria de mirar d'ajudar el Byakuya perquè entengui un poc més els sentiments de la meva germaneta.

Vaig entrar a casa plorant, em sentia molt trista, jo no em volia casar amb el byakuya, jo volia estar amb el Toshiro, pero ara segur que estava molt enfadat amb mi, i aixo em feia posar encara mes trista
-Nee-chan!- em va dir la hanako al veurem entrar- que pasa? per que poses aquesta cara?
-nee-chan, jo no em vull casar amb el Byakuya- vaig dir amb els ulls plorosos
la hanako va suspirar, i em va dir seria:
-Momo, aixo ha sigut la decisio del nostre pare, l'has de respectar, se que no et vols casar amb ell pero has de fer cas al teu pare
-Pero....
-Ho sento Momo, pero t'hauras de casar- va dir la hanako seriosament, i s'en va anar

La Hanako va obrir les finestres de la seva habitació quan es va fer de dia. No havia dormit gaire en tota la nit perquè estava preocupada. Què tenia ara la Momo? Per quin motiu no es voldria casar amb el Byakuya Kuchiki? Era un home ric, amb bona salut, guapo i molts diners. A més, la Momo no tenia cap pretendent... era una tonteria dir-li que no a algú com el Byakuya.

-És per l'edat? -va pensar la Hanako- No, per l'edat no pot ser. L'edat entre els shinigamis no és una cosa important. El Jushiro és molt més gran que jo i ens complementem molt bé -va pensar la Hanako girant-se per mirar el seu marit que respirava amb dificultat mentre dormia al llit. La Hanako es decidí per anar a parlar amb el Byakuya i explicar-li un poc la vida de la seva germana.

La Hanako va sortir prest del Primer Esquadró i anà a la mansió dels Kuchiki.
-Comandant General -va dir el Byakuya quan va veure la Hanako a casa.
-No em diguis així, al cap i a la fi, ara serem família -va dir la Hanako somrient. El Byakuya es va quedar al seu lloc amb el rostre impassible.
-Què vols? -va demanar el Byakuya mentre dirigia la Hanako al seu despatx.
-Ehh... doncs Uhmmmmm... -va començar la Hanako mentre s'asseia- Et volia comentar algunes coses sobre la meva germana.
-Ah... és clar! -va dir el Byakuya no gaire interessat- M'imagino que... no estaràs en contra, oi?
-Eh? No, no ho estic! -va dir la Hanako- És el que vol el meu pare...

-Capitana -va dir Byakuya posant-se seriós- Et parlaré molt clar. Assegura't que la teva germana es casi amb mi... del contrari, tu també en sortiràs perjudicada.
-Eh? -va dir la Hanako posant-se seriosa davant de l'amenaça de Byakuya Kuchiki
-Si la Momo no es casa amb mi... mataré el teu marit -va dir el Byakuya.
-QUÈ? -va demanar la Hanako alçant-se de la cadira.
-No m'has deixat terminar... -va dir Byakuya- Primer mataré el teu marit. I si la Momo segueix sense voler-se casar amb mi... aleshores mataré l'Ichigo Kurosaki!!
-M'estàs amenaçant? -va dir la Hanako posant la mà a la Zanpakuto.
-Hi ha moltes maneres de matar a un home malalt i fer que sembli un accident -va dir Byakuya Kuchiki- Ets Comandant General, no? Deus tenir contactes... assegura't que la teva germana es casi amb mi o... ja saps què faré.
-No deus parlar seriosament! -va dir la Hanako nerviosa- Que maquiavèlic, Kuchiki!
-Si ho sóc no és assumpte teu -va dir Byakuya- Tu assegura't que la teva germana es casi amb mi i no hauràs de patir per res.
-Creus que deixaré que la meva germana es casi amb tu? -va demanar la Hanako cridant.
-Segur? -va demanar el Byakuya- I què passarà amb el Jushiro Ukitake i l'Ichigo Kurosaki?

La Hanako va entrar al seu despatx.
-Hana... -va dir l'Ukitake que ordenava papers- Estàs plorant? Què t'ha passat?
-No em passa res -va dir la Hanako abraçant el seu marit amb molta força- Jushiro... no em demanis per què però... la Momo s'ha de casar amb el Byakuya encara que no ho vulgui...

L'Ukitake va abraçar la seva dona amb el rostre seriós. Aquestes reaccions no eren pròpies de la Hanako... havia passat alguna cosa. L'ex-capità de la tretzena divisió decidí que investigaria l'assumpte pel seu compte i potser li demanaria ajuda a la Gooraa, l'Ichigo i el Hitsugaya.

Tinc temps lliure i aprofito per escriure un poquet... :chance:

La Gooraa signava papers a la seva divisió sense fitxar-se molt en el què feia.
-Punyetes quin fred! -va dir l'Ichigo que venia d'entrenar amb el grup d'elit de la tercera divisió.- Gooraa, m'avorreixo, anem a passejar!!
-Amb aquest fred? M'encantaria Ichigo, però tinc molta feina... -va dir la Gooraa atacant amb violència el tinter. El recipient es va rompre i la tinta va escampar-se per damunt la taula.
-AAAAAAAAAAAAAHH! -va cridar la Gooraa tirant en terra tots els papers que tenia sobre la taula perquè no xuclessin la tinta.
-Mira, aquí hi ha aigua, la tiraré sobre la taula i problema solucionat -va dir l'Ichigo.
-Ichigo espera! -va cridar la Gooraa. L'Ichigo va tirar l'aigua però la Gooraa va desviar la trajectòria, empenyent els braços de l'Ichigo cap a la porta. Just en aquell moment, l'Ukitake obria la porta...

-Quines formes de donar la benvinguda que teniu els joves... -va dir l'Ukitake xop d'aigua :banyat:
-JAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA -va riure l'Ichigo :muaha:
-Perdona, Ukitake -va dir la Gooraa- Volies res?
-Sí... voldria que m'ajudessiu amb un assumpte -va dir l'Ukitake eixugant-se la cara- Es tracta de la Hanako, no sé què li passa que està molt rara...
-Ha estat en Byakuya... -va dir el Hitsugaya entrant per la porta amb un posat misteriós.- No sé què li deu haver dit a la teva dona, però és evident que l'ha posat en un compromís greu...
-Toshiro! -va dir l'Ukitake- I ara què puc fer?
-O bé podem espiar en Byakuya i esperar a que mogui fitxa... -va exposar la Gooraa- o mirar de protegir la Momo i la Hanako alhora.


Què faran el grup de shinigamis en contra dels propòsits malèfics d'en Byakuya? Optaran per espiar-lo a ell o a les seves víctimes?

En Byakuya va tornar a passejar amb la Momo, i la Gooraa i els 3 nois van trobar-los i van decidir espiar-los
-Momo, et casaràs amb mi! -Deia en Byakuya
-No m' ho repitis, no vull! -Cridava ella
-Et passes tot el día dient-me el mateix, però avui farè que diguis que si! -Va dir ell
-Ni en somnis ho aconseguiràs!
-Possaries la vida dels teus amics en perill? -Va preguntar ell, i un silenci es va fer durant una llarga estona
-Que? -Va dir la Gooraa per lo baix
-La Momo està en contra... de cassar-se amb en Byakuya? Perque? Si té diners i....
-Tsssssssht! -Li va fer la Gooraa a l' Ichigo perque callès
-No! -Va cridar la Momo. -A sobre... a sobre ara em dius ai...
-Mataré a en Jushiro Ukitake.
-Com? estàs boig, ets un cabró!
-Vols que el mati????
-Tu estàs boig? com vols que jo vulgui que el matis!
-Doncs cassa't amb mi. T' asseguro que d' aquesta no en sortiràs, si mato l' Ukitake i em segueixes dient que no... mataré al Kurosaki.
-Cabró!!! -Va cridar l' Ichigo sortint del seu amagatall. -Bankai!!! -Va cridar
-Momo! -Cridava en Hitsugaya apropant-se a ella
-Fora, emporta't la Momo, Hitsugaya -Va dir la Gooraa
Els dos nois i la capitana es van possar en guardia per lluitar, aleshores de lluny van veure una silueta que s' acostava, era la Hanako
-Hanako! -Va cridar la Gooraa. -Aquest boig vol matar a...
-Ja ho sé, matem-lo abans a ell, no vull que la Momo es casi amb un paio com aquest!
-Vaja, 4 contra 1.... no està malament, va, ataqueu primer vosaltres...
Els 4 shinigamis es possaven en guardia, mentre en Hitsugaya corria amb la Momo agafada de la mà a un lloc segur per parlar i protejirla

-Ens amagarem aquí -va dir el Hitsugaya obligant a la Momo a entrar a les clavagueres
-Escolta... no hi ha altre lloc? -va demanar la Momo
-No siguis primmirada!! -va dir el Hitsugaya- Estan netes!!

Mentre...
-Per què no ataqueu? -va demanar el Byakuya traient la Zanpakuto.
-Et penses que som inútils? -va demanar la Gooraa- On són els teus aliats?
-Ah... us n'heu adonat de la resta de reiatsus... -va dir el Byakuya- Ben fet! Realment ningú voldria lluitar contra enemics invisibles. Podeu sortir...

I del no-res es varen materialitzar deu homes vestits de negre de la guàrdia secreta del Byakuya.
-Ara els números estan un poc més equilibrats, no us sembla? -va demanar el Byakuya
-Hauries de tenir més homes per poder-nos vèncer -va dir l'Ichigo- Em penso que això ja ho saps, Byakuya...
-Qui ha dit que us vull vèncer? -va dir el Byakuya- Jo només persegueixo el meu objectiu i és casar-me amb la Momo... estic disposat a fer qualsevol cosa per aconseguir el meu objectiu...

El Byakuya va mirar desafiant als seus adversaris i va donar l'ordre als seus subordinats.
-Agafeu-los!!

I els subordinats de Byakuya atraparen la Gooraa i l'Ukitake i desapareixeren.
-Què tal un intercanvi? -va proposar el Byakuya a la Hanako i l'Ichigo- La Momo per les vostres parelles... ah, i si en tres dies no m'haveu respost... els mataré.


El Byakuya va desaparèixer...

-On... on soc? -Va preguntar la Gooraa obrint els ulls. Era una habitació a oscures
-Gooraa! estas bé? -Va preguntar l' Ukitake
-Si... gràcies...
-En Byakuya ens ha tancat a aquesta habitació... jo ja porto una estona despert, i no trobo la sortida!
-Té parets?
-No ho sé, no he volgut endinsar-me massa per si et perdia
La capitana i el xicot de la Hanako van avançar i avançar, però no es veia res, nomès caminaven, no hi havien parets, llums, fins i tot no sabien dir si hi havia terra, que era el que trapitjaven. De sobte, un soroll es va sentir i un guardia d' en Byakuya va aparèixer
-Hi ha hagut un canvi.. de plans -Va dir el guardia, treient-se el passa muntanyes que portava
-Quin canvi? -Va preguntar l' Ukitake
-A tu no t' afecta, simplement hem decidit canviar la vida d' en Kurosaki per la de la seva dona, la capitana de la 3a divisió.
-Vaja, quina poooor -Va dir la Gooraa en un to vacilant-los. Hi va haver un silenci, fins que l' Ukitake es va decidir a preguntar
-On som?
-Que t' importa on sou, sou a un lloc on no podeu sortir, ni tampoc ningú que no sigui del clan Kuchiki pot entrar
-La Rukia! -Va cridar la Gooraa com una última esperança per sortir d' aquí
-No, la Rukia té prohibit el pas aquí, no té l' autorització
-Ets un cabró! -Va cridar l' Ukitake
-Ni l' Andrea tampoc hi pot entrar -Va sentenciar el guardia, com si llegis de nou els pensaments de la capitana
-Merda!-Va cridar ella
-Jo ara marxo, potser es la ultima vegada que em veieu, però no a la última persona
-Qui serà l' ultima!! contesta!! -Va cridar la Gooraa perdent els nervis
-El senyor Kuchiki -Va sentenciar el guardia, i va desaparèixer en l' oscuritat. Va tornar a haver-hi silenci, els dos pensaven una manera per sortir d' allà dins, era com un infern... un lloc que per molt que caminessis no es trobava el final
-Fem el bankai? -Va propossar l' Ukitake
-Com??? -Va dir la Gooraa -Però si tu mai...
-No li diguis el meu bankai a ningú, ni tan sols a la Hanako, no vull que el vegi, no és necessari, si no el veu, voldrà dir que vivim en pau i no fa falta la lluita. -La Gooraa va assentir amb el cap
-Ban...Kai!!!! -Van cridar tots dos

-Vinga Ichigo -va dir la Hanako- Encara no has acabat??
-Li veig uns quants inconvenients a aquest pla... -va dir l'Ichigo des de dins d'una habitació on la Hanako esperava a fora.
-No et queixis tant, només seran uns minuts -va dir la Hanako
-Però no ho podries fer tu? -va demanar l'Ichigo- Em veig ridícul...
-T'he dit que no et queixis i afanyat -va dir la Hanako pegant cops a la porta. L'Ichigo va obrir la porta.
-Però per què jo m'he de fer passar per la Momo?? -va dir l'Ichigo sortint amb la roba de la Momo posada i una perruca mal col·locada- Per què no ho fas tu? És la teva germana, suposadament us assembleu un poc!! I què passa si el Byakuya em vol besar?? I si em fica mà? Veurà que sóc un home!!
-Però quan t'hagi de ficar mà ja haurem partit i la Gooraa i el Jushiro estaran bé -va dir la Hanako- A més, cantaria molt si jo em disfressés de la meva germana. Vinga, no et queixis tant i anem a casa del Byakuya a anunciar-li que et cases amb ell.
-QUÈ? Jo ja estic casat!! -va dir l'Ichigo indignat- Aquesta me la pagaràs capitana general!!
-QUÈ? -va dir la Hanako enfadant-se.
-No us discutiu -va dir la Momo arribant amb el Hitsugaya- No cal que et disfressis de mi, Ichigo. Jo aniré a casa del Byakuya... El Shiro té un pla...


Mentre, a la mansió dels Kuchiki:

Uns llamps varen sortir de la katana de l'Ukitake.
-No trobes un poc irresponsable haver-nos tancat aquí amb la Zanpakuto?? -va demanar la Gooraa. Els llamps del bankai de l'Ukitake il·luminaven la sala. Definitivament, no tenia parets, era com una espècie de espai incommensurable de color blanc.
-Us he deixat amb les katanes amb tota la intenció -va dir la veu del Byakuya darrere d'ells- Perquè no vull haver de matar dues persones desarmades.
-Senyor Kuchiki -va dir un dels seus guàrdies- La senyoreta Momo acaba d'arribar a la seva mansió.

-Que ha dit?? La Momo!!?? -Va saltar la Gooraa sense soprense de veure allà en Byakuya
-Byakuya, ja n' hi ha prou de aquesta brometa, ens has de treure d' aqui -Va dir l' Ukitake
-Ara tinc feina -Va dir en Byakuya. -La meva futura dona ha vingut a dir-me una cosa important
-I si ve.. a dir-li que si perque nosaltres puguem sortir d' aqui? -Va preguntar la Gooraa espantada a l' Ukitake
-No ho sé, nomès desitjo que això que hagis dit no sigui veritat -Li va respondre
-Molt bé, marxo. -Va dir en Byakuya fent un Shunpo
-Gooraa, sortim d' aqui -Va dir l' Ukitake
-Com? com penses sortir? -Va preguntar
-Es molt fàcil, si fos una sala sense sortida, ni tan sols en Byakuya podria sortir, i si es per poder espiritual, nosaltres en tenim.
-I bé?
-Doncs que aquesta sala existeix, però no existeix. Es a dir, aquesta habitació és 50 vegades més petita que lo que nosaltres veiem, nomès que es una il·lusió.
-Però jo ja he comprovat que no ho sigui... Un moment, aleshores m' estàs dient que en Byakuya i els altres també eren una il·lusió?
-No, per això hem sigut burros. No facis cap atac del Bankai, recorda que aquesta sala es 50 vegades més petita, si fas el Bankai aquí ens matarem entre nosaltres
-Vols dir que era aquest l' objectiu del Byakuya?
-Si, perque si no ho fos, les parets d' aquesta habitació serien com les de la torre de la penitència, d' aquelles de roca letal
-Aleshores?
-Caminem. No ens hem mogut d' aqui en veure que era massa gran, aqui un altre objectiu del paio aquell, si ens movem, xocarem amb les parets i donarem amb la porta.
Els dos shinigamis van començar a caminar, i van topar amb una paret invisible. Van anar seguint aquesta paret fins que van topar amb altre.
-Una cantonada de l' habitació -Va dir la Gooraa
-Correcte -Va dir l' Ukitake

Mentrestant
-Byakuya. -Deia la Momo molt espantada. -Em vull casar amb tu
-Molt bé... -Va dir ell
-ARA! -Va cridar la Hanako a l' Ichigo intentant entrar per les finestres de la mansió, però no van poder.
-Ja m' ho imaginava. -Va dir en Byakuya. -Aleshores... us hauré de matar definitivament! -Va cridar empenyant la Momo cap enrere
-NO! -Va cridar la Gooraa aguantant la fulla de la Senbonzakura
-No pot ser... maleïts capitans... maleits shinigamis.... podriu-vos!!!!! -Va cridar en Byakuya. L' Ukitake es va encarregar de trencar aquella barrera de poder que en Byakuya havia creat perque els altres no entressin mentrestant la Gooraa aguantava la força de la zampakuto d' en Byakuya perque no realitzes el Bankai. La Gooraa va fer un shunpo, va agafar la Momo i la va tornar amb tots
-Gooraa! -Va cridar l' Ichigo abraçant a la seva dona
-Momo! -Cridava en Shiro
-Hanako estàs bé? -Preguntava l' Ukitake
-Això t' ho hauria de dir jo a tu... -Va dir la Hanako molt contenta
-I ara que, Byakuya??? -Va dir l' Ichigo.

-Lluitaràs contra nosaltres, Byakuya? -va demanar la Gooraa.
-No, no ho faré -va dir en Byakuya- Sóc un home amb honor, mai entraré a una batalla amb tant de desavantatge... Però, si no és massa, m'agradaria parlar amb la Momo.
-Què vols? -va demanar la Momo em braços del Hitsugaya.
-Per què no et vols casar amb mi? -va demanar el Byakuya ferit en l'orgull.- És per què t'estimes el Hitsugaya?
-QUÈ? -va demanar la Hanako mirant la Momo entre els braços de l'ex-capità.
-No ho sabies? -va demanar l'Ukitake
-No... no... no en tenia ni idea!! -va dir la Hanako

-D'acord -va dir en Byakuya- Ara partiu tots de casa meva, colla d'insectes pudents!!
En Byakuya se'n va anar de l'habitació molt enfadat.
-Ens ha dit insectes pudents? -va cridar la Gooraa
-Deixe'l estar... -va dir l'Ichigo- És la seva manera de fer-nos fora...
-I per què voldríem estar més temps en una casa com aquesta? -va dir n'Ukitake- Fa molt de temps que no menjo res... anem a menjar alguna cosa tots junts??

-Està nevant!! -va cridar la Gooraa mentre anaven pel carrer camí d'un restaurant!
-Altra vegada? -es va queixar l'Ukitake- Aquest fred em deixa el coll destrossat.
-Jo no tinc fred -va dir en Hitsugaya.
-Jo tampoc en tinc mai -va dir la Hanako- Com que la Suzaku és una Zanpakuto de foc! ^^
-Hanako, fes un foc!! -va dir la Gooraa
-Vinga ja!! -va dir la Hanako indignada
-Que el facis!! -va dir la Gooraa tirant a la Hanako una bolla de neu. Les dues noies varen començar una batalla de neu molt animada mentre la Momo i el Hitsugaya aprofitaren per escapar-se tot sols.

-On és la meva germana? -va demanar la Hanako nerviosa després d'una estona
-Deu ser amb el Toshiro -va dir l'Ukitake- No et preocupis, cuidarà bé d'ella.
-Ara que ho penso, Gooraa... -va dir l'Ichigo- Amb tanta neu com ha hagut i amb el problema del Byakuya... encara no hem anat de viatge de noces!!
-Ostres!! És veritat! -va dir la Gooraa emocionada- On vares anar tu, Hanako?

La Hanako va posar cara de mal humor i l'Ukitake va mirar cap al cel, dissimulant.
-Bé -va dir la Hanako- El Jushiro no es va trobar gaire bé després de l'emoció de la boda i l'estres... així que no vàrem anar enlloc.
-Vols que partim ara? -va demanar l'Ukitake vermell.
-Ara? -va dir la Hanako molt sorpresa- Tenim molta feina!!
-Vinga! Només uns dies -va dir l'Ukitake abraçant la seva dona- Ara no hi ha quasi activitat al Seireitei... pots deixar la Tsunade al càrrec. I ja que hi som, la Momo i el Toshiro poden venir també i així es poden anar coneixent...

-on podriem anar? - deia l'ukitake
-M'agradaria anar a un lloc amb platja! amb la caloreta, el bon temps... anar amb vanyador... -aixo ultim ho va dir vaixet, casi per ella mateixa
-a mi tambe em sembla be, la platja- deien l'ichigo i la gooraa
-i a vosaltres?- va dir l'ukitake giranse cap a nosaltres
-eh? ah! a mi em sembla be...-deia amb veu distreta, posanme vermella
-si, a mi tambe- deia el Toshiro vergonyos
-Doncs esta decidit! anem de viatge a la platja!! podriem anar a alguna de brasil, alla les platges son mol boniques- deia la hanako mentres l'ukitaque la rodejava amb els braços per darrere
-doncs decidit: anem de vacances a Brasil - deia alegrement l'ukitake
-anem a preparar les maletes i a reservar-ho tot, fins ara ^^ - deia la hanako allunyanse amb l'ukitake mol feliç

-Vinga doncs!! -va dir l'Ukitake a la recepció de l'hotel- Anem a la platja
-Primer hem de deixar les maletes a l'habitació!! -va dir la Gooraa
-Sí -va dir l'Ichigo- Jo estic rebentat del viatge!!
-I si anem als banys termals? -va demanar la Gooraa
-Home, això no és el Japó... -va dir l'Ichigo- No crec que hi hagi banys termals.
-Anem a la platja, vaa! -va dir l'Ukitake

Dues hores més tard eren a la platja amb tot muntat: les tovalloles a damunt de l'arena, una sombrilla (perquè l'Ukitake no agafés un cop de calor massa gran) i una gelera plena de refrescs i síndria.
-Posa'm crema, Ichigo -va demanar la Gooraa.
-Shiro, té -va dir la Momo passant-li un capell
-Gràcies -va dir en Hitsugaya- La veritat és que no m'agrada gens la platja...
-I per què has volgut venir? -va demanar la Momo sorpresa
-Per estar amb tu -va dir en Hitsugaya posant-se vermell i mirant cap a una altra banda.
-Hitsugaya -va dir la Hanako- n'Ukitake m'ha dit que t'ha guardat un lloc a sota de la sombrilla. Així no passaràs tanta calor!!
-De debò? -va demanar la Momo molt contenta- Fantàstic!!
-Va Momo! -va dir la Hanako- Anem a jugar amb la mar
-Sí, anem!!
-Espereu-me!! -va dir la Gooraa

Mentre les noies jugaven amb les ones, els nois...
-Uffff quina calor -deia l'Ichigo a sobre de la tovallola
-Vine amb nosaltres, Ichigo-kun! -va dir l'Ukitake traient gel de la gelereta i posant-se'l al cap.
-Quina calor -es va queixar en Toshiro
-Però si aquí a sota s'està bé! -va dir l'Ichigo posant-se a l'ombra.
-No estam fets per aquestes temperatures -va dir l'Ukitake començant a tossir.
-No puc més de calor... -va dir en Hitsugaya tirant-se gel per damunt.
-I per què heu vingut? -va demanar l'Ichigo- Per les noies?

Els dos homes de cabell blanc varen assentir mentre es posaven gel pel cap que s'anava fonent amb la temperatura del sol del Brasil.
-I si avui vespre preparem una sorpresa a les noies? -va demanar l'Ukitake- Alguna cosa que exigeixi no haver de passejar sota el sol...
-Uhmm... com què? -va demanar en Hitsugaya
-I si els fem un sopar romàntic? -va demanar l'Ichigo pensant en idees
-Quina bona idea!! -va dir l'Ukitake- Ho podem cuinar nosaltres!! Sabeu cuinar?
-No -varen respondre els dos nois a la vegada- Però la intenció és el que compta, no??
-Intente'm-ho! -va dir l'Ukitake molt content- Farem un sopar boníssim!!

-Per què ara he tingut un calfred? -va demanar la Gooraa des de l'aigua

-Noies, no comença a fer fred? -Deia la Momo després de que li dones el calfred a la Gooraa
-No ho sé... a mi m' ha donat una cosa rara -Va dir la Gooraa
-Va, sortim de l' aigua, que encara us constipareu -Va dir la Hanako sortint de l' aigua. Però quan va mirar a les tovalloles, van veure que els nois no hi eren, i s' havien deixat tot a la platja, la gelera sense gel, la sombrilla torçada, les tovalloles plenes de sorra...
-Irresponsables! -Cridava la Hanako enfadada
-On deuen haver anat? -Preguntava la Momo
-Segur que tenien molta calor i han anat a comprar més gel... o potser a les habitacions

Els nois:
-A veure... vosaltres sabeu que fa falta comprar? potser fan falta pastanagues... -Deia l' Ukitake
-Que has dit del meu cabell? -Deia l' Ichigo
-Res, nomès he dit que si fan falta pastanagues -Va repetir l' Ukitake
-Ah bueno, crec que si oi? va, comprem-ne. Bones verduler!! volem 1 kilo de pastanagues!! -Deia l' Ichigo entusiasmat, però el verduler es va limitar a possar cara rara
-Hey verduler, que no em sents??? -Cridava l' Ichigo
-No enten el català... estem a brasil -Deia en Hitsugaya. Els nois es van quedar mirant-se entre ells
-I ara... com ho farem per comprar les pastanagues -Van dir els tres

-vale, el millor es mantenir la calma, podem anar a una tenda per turistes, i comprar un diccionari- deia l'ukitake fen calmer als altres
-vale, hem de trobar una tenda de turistes.... i es pot saver on hi ha una??-deia l'ichigo alterat
-hauriem de buscar un mapa d'aquells que posen per trobar els punts turistics- deia el toshiro, mirant al seu voltant
-aqui sembla que no ha ha cap... haurem de mirar mes cap alla- deia l'ukitake senyalant cap a un costat de la platja

Els 3 nois es van posar a caminar per el carrer al costat de la platja, buscant un punt turistic, al cap d'una estona van trobar un punt on van poder trobar un diccionari, van tornar a la verduleria per comprar les pastanagues

-emmm... gostaria... de... um.. quilo ...de ...cenouras... - deia l'ichigo buscant les paraules al diccionari
-ter, eu também gostaria feijão?
-eh? que ens ha dit? -deia el toshiro amb cara de no entendre res
-hmmmm... crec que diu... si volem... mongetes?
-digali que no, que nomes pastanaga-deia l'ukitake
-não... somente... cenouras...- va dir l'ichigo
-muito bem, são 2,5 dólares
-que diu?- deien el toshiro i l'ukitake
-diu que son 2,5 dolars
-oh, ho... -va dir l'ukitake
-que passa?- va preguntar l'ichigo extranyat
-que s'ens ha oblidat canviar les monedes!
-no fotis!!

Tres hores més tard, els tres homes arribaren a l'hotel.
-Quina odissea -va dir l'Ichigo tirant-se al sofà i engegant el televisor.
-Eh! -va dir l'Ukitake- No havíem de fer el sopar per les noies?
-QUÈ? -va dir l'Ichigo- Encara hem de fer més feina?? Amb el que ens ha costat comprar les pastanagues!!
-Jo no vull dir res però... -va dir en Hitsugaya- però pastanagues totes soles?? Què podem preparar amb això?
-Bona pregunta! -va dir n'Ichigo- No hi havia pensat
-Bé, podem fer un puré de pastanaga... -va dir l'Ukitake- Jo en prenc a vegades quan estic malalt...
-I saps com es fa? -va demanar en Hitsugaya
-Doncs es xafen les pastanagues i ja està, no?? -va dir l'Ukitake
-No s'han de bullir i pelar abans de xafar-les? -va demanar l'Ichigo quan va veure que els dos homes de cabells blancs començaven a xafar pastanagues.
-Eh? -va demanar n'Ukitake- Això no farà que perdin gust?? Així mateix!! Segur que serà bo!

Al vespre
-Em pregunto que estaran tramant els nois -va demanar la Gooraa a la seva habitació
-S'han tancat a la meva habitació i vés a saber què fan -va dir la Hanako
-NOIES!! -va dir l'Ichigo entrant amb un davantal verd pistatxo- El sopar és a taula!!
-No em diguis que se'ls ha passat pel cap cuinar -va demanar la Gooraa en veu baixa
-Es veu que sí... -va dir la Momo preocupada.

-SORPRESA!! -varen cridar els nois quan les noies arribaren i trobaren la cuina feta un desastre i un plat amb...
-Què és això? -va demanar la Hanako- És comestible?
-I tant!! -va dir l'Ukitake seient al seu costat.-Puré de pastanaga!!
-Suposo que abans de triturar heu rentat i bullit les pastanagues... -va dir la Gooraa
-T'ho he dit... -va dir en Hitsugaya.
-Això no deu ser comestible -li va dir la Gooraa a les noies
-I tant que no... -va dir la Momo- El meu plat té un anell a dintre...

-MERDA L'ANELL!! -va cridar en Hitsugaya amb la cara vermella...
-Hitsugaya... és un anell de compromís? -va demanar la Gooraa rompent el silenci de la sala

-És un anell de compromís? -va demanar la Gooraa molt sorpresa
Tots els presents a la sala es varen quedar mirant l'anell de brillants que la Momo tenia a la mà.
-Vaaaaaaaaaaaja -va dir la Hanako sense saber què dir.

En Hitsugaya no deia res perquè estava massa ocupat intentant controlar el color vermell de la seva cara.
-Vinga! -va dir n'Ukitake agafant en braços a la Hanako- Hora de dormir!
-Eh! -va dir la Hanako en braços del seu home mentre la treia de l'habitació- Però què fas, Jushiro?
-Gooraaa, estic molt cansant! -va dir n'Ichigo- Anem a descansar -va dir mentre també agafava la Gooraa entre els braços i se l'enduia a la seva habitació.

-EH! -va cridar en Hitsugaya- Ens han deixat sols!
-Toshiro... -va dir la Momo molt vermella abraçant en Hitsugaya. En Hitsugaya va tornar-li l'abraçada a la Momo i la va besar.
-Momo... -va dir en Hitsugaya- Vols casar-te amb mi quan tornem a la Societat d'ànimes?

Vaig notar com les galtes em cremaven, tenia molta vergonya
-clar que si- vaig dir molt vermella i ilusionada
El toshiro es va aixecar, es va acostar a mi i em va abraçar, en aquell moment va ser com si el temps es pares, no em volia moure.
-encara es d'hora, vols que anem a fer un paseig per aqui a prop?- va dir el Toshiro
-vale- vaig dir timidament

Vam sortir del hotel, feia una mica de calor, o sigui que vam decidir anar a la platja, on s'estaria mes fresc per la brisa marina de la nit

-que bonic - deia mentre se sentia el so de les suaus ones del mar
-si, es mol bonic- deia el toshiro

-AAAAAAAAAAAAAAAAH! Ichigooo! -reia la Gooraa des de l'habitació del costat
-Així no hi ha qui descansi -va dir n'Ukitake tirat a sobre del llit
-Que no et trobes bé? -va demanar la Hanako tocant-li el front- Jushiro, tens febre!!
-I ara... -va dir n'Ukitake- el que tinc és una insolació...
-No t'has posat crema? -va demanar la Hanako
-Crema? Què és això? -va demanar l'Ukitake
-Aniré a comprar-te una loció per les cremades -va dir la Hanako posant-se les sabates.

La Hanako va tancar la porta de l'habitació i va baixar a la recepció de l'hotel. Va anar a la farmàcia i va comprar un after sun bastant potent i, de tornada cap a l'hotel, va veure na Momo i en Toshiro passejant per la platja.

-Ah! -va dir la Hanako- No em puc creure que la meva germana petita ja es casi... Hauré de preparar-li alguna sorpresa per celebrar-ho...

Al matí següent...
-Ukitake, estàs bé? -va demanar la Gooraa a l'hora de l'esmorzar
-I tant! -va dir l'Ukitake amb la cara vermella com una tomàtiga pel sol. De sobte, es va desmaiar sobre del plat i va escampar cereals per tot...
-Quin desastre -va dir la Hanako- Haurem de tornar a la Societat d'ànimes a veure si et poden curar aquestes cremades...
-Perfecte -va dir en Hitsugaya- M'agradaria veure el pare de la Momo i demanar-li la mà de la seva filla en matrimoni!
-Segur? -va dir la Hanako recordant quan n'Ukitake va fer això mateix- Et desitjo sort...
-Momo, Momo! -va dir la Gooraa- Et podrem acompanyar a comprar-te el vestit de novia???
-I tant! -va dir la Momo molt contenta!
-Doncs anem! Anem-hi! -va dir la Gooraa molt emocionada