La mort de l'Omaeda i les vacances fantàstiques dels mons paral·lels!

Argument del rol yolaso:

Argument o k ase?:

ROL SOBRE LA MORT DE L'OMAEDA, GRAN TINENT PEL QUE FA AL PES I NO A LES SEVES CAPACITATS, LA FESTA CHAPIPIRULO PADRE AMB SOBREDOSI ALCOHÒLICA I LES VACANCES FANTÀSTIQUES AMB AVENTURES QUE ET FAN PERDRE LA VIDA I DUES DENTS A MONS PARAL·LELS.


-És veritat? -va demanar la Meina, amb cara de circumstàncies.
-Això diuen... -va respondre el Haok, que tramitava la unió del Yumichika a la seva divisió.
-Haurem d'acceptar la realitat -va dir la Gooraa contenta.
-Correcte. Haurem d'informar a totes les divisions la mort de l'Omaeda... -va dir la Hanako intentant dissimular la seva alegria.

De sobte la Wely va estirar una corda del sostre i una gran explosió es va produir, mostrant una gran pancarta que proclamava felicitat absoluta. La música va començar a sonar de no se sabia on i la Takiko arribà amb uns gorros i uns collars hawaians per a tots, que havia fet la Hinamori (a qui havien esclavitzat demanat amablement que fes feina tota la nit sense aturar).

-No us priveu de res -va dir el Haok- La família Kuchiki convida a aquesta festa!
El Byakuya va mirar molt malament al Haok i va començar a segellar tots els mobles de la casa.
-I per què has convidat tanta gent? -va demanar la Wely, mentre menjava un snack de patata no alterada genèticament per semblar un humà.
-Per mostrar el meu poderio genialoso. -va dir el Haok. Acte seguit es va mirar a un mirall mentre posava cara pato i va exclamar "Que bueno que estoy!" mentre treia un cap de girafa i se'l posava per ballar amb el Pepe (Samael)
-Samaeeeeeeel, vine a jugar amb mi briboooooooooooon!  

-Si hi ha tot el Seireitei... -va dir la Takiko picant uns natxos formatejats.
-Tot el Seireitei però ni una mísera gamba! -es va queixar la Hanako atacant al ponche- Eh, això està molt bo!!! En voleu?

La Hanako començà a servir ponche entre els seus amics mentre la festa s'anava animant més i més...

Quan la Hanako li anava a donar un got ple de ponche al Victor, aquest s'hi va negar dient:
- No gracies, Hanako, jo només bec cacaolat!
I es va posar a mirar totes les taules plenes de menjar i begudes, en busca del seu estimat beuratge, que no trobava per cap. Però el capità de la 5a no es va rendir i va agafar el mòbil, i seguidament va arribar a la festa un camió que portava més de cent capses plenes de cacaolats.
- Capità, aquest cop t'has passat, hauràs de comprar els cacaolats amb els diners de la teva butxaca- es queixava la Takiko
- Tranquil·la Takiko- va cridar el Haok, al mateix temps que ballava amb el Pepe- abans ja he dit que la família Kuchiki ho pagara tot!
De seguida que el capità de la 6a va haver dit allò, la capitana general va agafar el mòbil i va arribar un camió, molt més gran que l'últim que havia vingut, que portava capses plenes de gambes.
- Ara si que es una bona festa!- va dir la Hanako, mentres començava a obrir les capses i a menjar gambes cuinades de moltíssimes maneres!




Gomene escriure coses de comedia no es lo meu...

De mentres en Haok ballava al estil de Crayon Pop – Bar Bar Bar amb el seu nou cap de Girafa recent arribat la Gooraa va anar cap a ell i amb la veu sexy la sexy e increïble veu de pito crides:
-Report eaeaeaeaeaeaeaeaeaeaeaeaeaeaeeaea.- i es comences a riure sola.


Tot seguit l’Eaea enfadat es va acostar, i varen començar a cantar els tres Israel Israel Que bonita es Israel, i es varen començar unir tots inclús una Hanako amb la boca plena pronunciant, Igraeg Igraeg ge goniga eg Igaeg.


Tot seguit van començar a caure granotes gegants amb skate des de el cel i girafes amb patinets i un cocodril amb raspalls de dents, es va començar a omplir i enrevesar tot els colors de l’amistat i el destí van omplir la sala junt amb un mazinger panda molt bribon.


Després de uns certs cercles satànics i unos escombros de Torres gemelas, va desapareixa tot, quan tots després de estar i entrar en un estat de commoció molt important es varen començar a aixecar un per un.



En donar-se compte estaven en un...

De cop vam apareixer tots a un món desèrtic

- Uhhhhh....quina calor....es suposava que els Kuchiki tenen un aire acondicionat d'ultima generació, marca Fujitsu 3059-A55D nousfros supermegachachi... m'han estafat!! - Cridava indignat mentre m'aixecava en no se on - Eh? On soc?
- Uh....quin mal de cap....i quina calor, Capità? - Deia la Takiko que s'aixecava del terra - On som? Això no sembla la casa dels Kuchiki, no hi son els Mariatxi
- Sembla un desert, però com em arribat fins aqui? - Preguntava jo mentre miravem que tothom estava pel terra dormint la mona, la Hanako babejant mentre tenia unes gambes a les mans, la Gooraa mig ballant en somnis, el Haok amb cap de girafa abraçat al Samael, etc
- Hauriem de despertar-los - Proposava la Takiko
- Tens un retulador? - Vaig preguntar
- Capità....... - Em mirava amb mala cara
- Vale vale.... - Vaig treure una botzina amb pegatines de balons de fútbol - DESPERTEU!! *So de botzina*
- AHHHHHHH!! - Van cridar tots
- Es pot saber que fas?? - Deia enfadada la Gooraa per despertar-la
- Les meves gambes....    - Plorava la Hanako perquè li van caure les gambes al terre
- Ufffff......quina calor no? - Deia la Wely alhora que mirava el que ens envoltava
- No se com però em arribat a un lloc desèrtic - Els hi explicava mentre la Takiko consolava a la Hanako
- Potser hauriem d'investigar que hi ha per qui per saber com em arribat - Proposava el Haok després de despertar de la seva nit lokah
- Per mi esta bé, vosaltres que proposeu? - Vaig dir

-Doncs va, anem-hi !- va exclamar un extramotivat Haok que s'estava espolsant el kimono de sorra.

Varen avançar cap a l'oest, guiant-se amb el sol a lo "último supervivente", durant uns tres quarts d'hora, on es varen donar conta que a causa de la party loka de la nit anterior tenien molta set i no portaven aigua.

-Omg, quina set !- exclamà l'Eaea.
-No aguantes res, Eaea, per això sempre et discriminem a la divisió - explicà en capità Komamura.
- Report Eaeaeaeaeaeaae infinitament - digué la Gooraa
- Pobre... - es lamentà la Meina.
-Però és cert que no tenim res per refrescar-nos, a excepció dels cacaolats calents - seguí la Hanako.
-"Algo es algo, dijo en calvo cuando se encontró un peine" - formulà en Samael.

Desprès d'ingerir uns quants cacaolats per persona, encara que fossin calents, varen visualitzar, de forma borrosa, alguna cosa en la llunyania...

-Alguna cosa ve cap aquí! -va cridar la Meina molt contenta.
-Si, però duu una capa -va objectar l'Eaea- Ja sabeu la dita, mai us refieu d'una persona amb capa.
-A mi la capa no em preocupa, el que més aviat em té inquieta és que tingui cua... -va dir la Hanako.
-I no té la pell de color verd? -va dir la Gooraa traient uns prismàtics del no-res.

De sobte, un llangardaix que caminava a dues potes i duia una capa a l'estil jedi va aparèixer davant dels Shinigamis.
-Benvinguts a l'illa desèrtica dels rat-penats!
-Oh, una illa habitada només per rat-penats supersònics? -va demanar el Haok
-No, jo sóc un llangardaix -va aclarir el nostre amic jedi
-Però ets familiar del zubat? Sabràs fer supersonico, no? -va continuar el Haok. El llangardaix, cansat d'aquella conversa va treure el seu pitillo màgic. Sí, era un pitillo supermàgic cagat per la fada Morgana que cada vegada que fessis una calada et concedia un desig. El zubat que no era zubat, sinó que era un llangardaix amb un porro màgic va convertir al Haok en un bufó jiglipuff.

-Noooooooooooooooooo! -va cridar la Meina- Ara el Byakuya Kuchiki ens matarà!
-No passa res, lleve'm-li el porro màgic al llangardaix i que ens concedeixi a nosaltres els desitjos -va cridar la Hanako traient la katana i pensant en que molaria molt fer una piscina màgica de gambes al Seireitei.

La resta de Shinigamis van seguir a la Hanako a atacar el llangardaix, que no es va immutar per cap cop d'espasa que li donaven.

- Que us penseu sers inferiors ! Creieu que podreu fer mal al Déu del Desert ! - es reia el llangardaix.

-Nois, activeu el Shikai i els que tinguin Bankai que l'activin també !- va ordenar la Hanako

Tots els Shinigamis disponibles, recordem que en Haok es un petit Jigglipuff i el Eaea estava mort de set i per tant els veies els dos jugant a cartes assentats sobre una duna de sorra un pel lluny de la batalla, varen fer el que va dir la Hanako, i amb una explosió de llum varen apareixer les formes de les Zanpakutos.

-Ataquem !- va començar la Meina.

Malgrat els esforços de tots els shinigamis, el llangardaix seguia de peu fumant del seu pitillo màgic, transformant a la resta en petits animalons de les sèries de Digimon i Pokémon.

-Ostres Haok, això s'està anant de les mans no creus ?- va dir l'Eaea

-Tranquil, ara entraré a la batalla, que encara que sigui petit, acabo d'adquirir un nou poder sent el jigglipuff. Muajajjajaj.-contestà el Haok.

El petit Jigglipuff es va tornar a acostar amb el llangardaix, que encara creia que era un zubat...

Quan el Haok, transformat en Jigglipuff, es va plantar davant el llangardaix, amb cara d'orgull, va treure, de no es sap on, un micròfon verd i en va posar a cantar:

-Israel, Israel, que bonito es Israel  - cantava la seva cançó donant-ho tot, com si d'un concert professional es tractés.

L'efecte que va produir aquella cançó va ser inmediat. Tant el llangardaix, com tots els Shinigamis, en aquell moment tranformats en bonics Pokemons i Digimons, van caure adormits al moment.

Quan el Haok va acabar de cantar la seva magnifica cançó, va quedar-se amb els ulls tancats esperant una gran ovació, que mai va arribar. Al obrir els ulls i veure que tots els presents estaven adormits, es va enfadar d'alló més.

-Maleïts, i jo que els he cantat aquesta gran cançó, digne d'un premi Grammy Latino, amb tot el meu amor i dedicació! Ara veuràn!

De la mateixa manera que havia fet sortir del no res un micròfon, aquest cop va treure un retolador permanent i es va posar a pintar les cares dels Shinigamis-Pokemon i del llangardaix mentre posava cara d'enfadat.

-I aquest maleït Zubat serà el que més pintaré!- i es va dedicar a pintar, no només la cara, sino tot el cos del llangardaix.


Mentre el Haok seguia pintant al llangardaix, els Shinigamis es va anar despertant a poc a poc.

-Ai, quina dormideta més bona- va dir la Hanako, transformada en un Vulpix.

-La veritat és que si- va respondre la Meina, que ara era un Butterfree

-Cinc minutets mééés- es queixava el Victor, transformat en un Poliwag.

-Wiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii sóc un Pikachu!!!!!!!!!!!!- va cridar feliç la Gooraa.

En Haok encara molest va treure una escopeta retallada, i va carga l’escopeta manualment com ja estava acostumat a recarregar la arcabús. Molt enfadat va apuntar cap el Zubat posseït pel esperit dels terroristes i “los zubats se exterminaron”. Això va provocar una explosió termomentisticamentegirafatropica que va fer col·lapsar el servidor Proxy i va obrir un portal màgic de dimensions estratosfèriques format per retícules endoplasmàtiques. El que va provocar d’altre banda que tots tornessin a ser Shinigamis i la evolució desaparegués.

-Que dimonis has fet Haok!!- Va cridar la Hanako amb tots al darrera fent cara de enfadats donant-li la raó a la Hanako.
Després de una bona estona de bronca varen decidir entrar al portal.

Un cop dins el portal es van trobar amb un ser màgic únic increïble misteriós i molt eròtic tenia una altura considerable un color durat i un bigoti en forma de Dalí, vestit amb un elegant esmoquin quan els nostres herois s’hi van acostar aquesta mateix va dir:
-Benvinguts, el meu nom es Rodríguez Fuentevieja. Soc el majordom de la porta endoplasmàtica d’aquest mon. Si esteu i m’heu invocat vol dir que no sou d’aquest mon....- Sense deixar-lo acabar en Haok va atacar.

-Donde escondiste a mi Peronia Rodríguez esto no debe continuar asi, Peronia lo es todo para mi.- Va dir en Haok fent veu latina.

La Gooraa va començar a pegar al Haok amb una dr. Pepper i va dir. –Callí tsh tsh he dit que prou!.

En Don Rodríguez es va aclarí la gola i va prosseguir ignorant a en Haok.

-Dit això com ha guia, us haig de portar al següent mon, sí es el vostre desig tornar a casa acompanyeu-me.

Tots es van posar a seguir el Rodríguez Fuentevieja per uns passadissos que anaven reflectint diferents tipus formes de colors, quan de cop el majordom va posar les dos mans al terra i es va posar a caminar fent la vertical.

Portàvem caminant més d'una hora, tots cansats i mig marejats pel constant moviment dels colors de les parets quan de cop el majordom, encara de cap per avall, es va parar i tots ens vam estranyar.

- Que passa, per que ens pa...?- la Hanako no va tenir temps a acabar la frase per que de cop totes les parets de colors, el terra i inclòs el Rodríguez Fuentevieja van començar a desaparèixer, i el lloc on apareixem semblava al mig del cel.

Quan ja havíem acabat d'aparèixer al mon nou i notar que no teniem res a sota vam començar a caure cap a una immensa capa de una mena de substancia gelatinosa vermella.

-Gelatinaaaaaaaa! -va cridar el Haok mentre en menjava com un desesperat. De sobte la cara li va canviar de color i començà a vomitar mentre el seu mòbil sonava amb aquesta cançó: https://www.youtube.com/watch?v=vibWjAr4r2Y

-És gelatina d'orella de hollow del Rukongai!! -va dir el Haok. La Hanako es va despertar en aquell moment amb el rostre ple de sang perquè havia pegat amb el cap a l'única pedra de tot el món gelatinós.

De sobte la pedra es va transformar en el Kon!

-Què feu ganduls? Sóc el gran Kon-sama, adoreu-me com a nova divinitat! -va cridar. Els shinigamis el miraren amb cara de pocs amics, aixi que el Kon es va enfadar i va treure el seu costat malèfic... Una figureta d'acció limitada del Mayuri! Com que tots els shinigamis la volien començaren a obeir les seves ordres i sense adonar-se'n estaven ficats dins d'una secta que adorava al Kon i que produïa cereals massivament per les ànimes del món humà.

-Hem d'escapar d'aquest infern -va dir la Meina un vespre cansada de recolectar cereals.
-Per què? Som feliços aquí -va dir una noia que s'assemblava a la Wely però que no ho era.
-Tu qui ets? -va demanar la Hanako- No ets la Wely! Quant de temps fa que ets aquí? On és la Wely! I encara més important... On estan els banys??
-Els banys són pitjors que a Hogwarts, canvien de lloc cada dos minuts! Així que vés-hi ràpid o canviarà de lloc i et trobaràs de sobte fent les teves necessitats al mig del menjador -va dir la Wely fake, que no era la Wely però que s'assemblava.

Així que els shinigamis anaren a buscar el bany primer i després pensarien en rescatar la Wely de la secta pro-Kon recolectora de cereals a un castell com Hogwarts.

Així que van separar-se en dos grups, clar els nois no anirien al bany de noies, així que el grup de nois va començar a córrer com un desesperat pujant i baixant escales anant i tornant era impossible i es van començar a perdre primer el Eaea, després en Samael i no es va perdre ningú més... espera realment es van perdre?

El grup bàsicament era en Haok corrents i els altres el seguien no tenia massa lògica ni res...

En canvi les noies van anar preguntant e investigant fins que van arribar a uns passadissos que de cop es van canviar i es van trobar a l’Eaea lligat i emmordassat sense apenes roba i en Samael fent-li warrades. warro mas que warro!!!1111

En el que no es van sorprendre massa i van passar de llarg. I van trobar el bany. Eso e mentirah mala gente quenta la berdad.

Total que les noies van trobar el servei, en canvi el grup dels nois van deixar de seguir en Haok i tal que es va perdre, per mala sort per els altres en Haok va trobar els banys per que va caure per un pon i va anar a parar a ells, els altres estaven vendiendo coca-cola, fanta, sushi, kebab de pollo, serversa, hachis, piedras de la playa amigo bueno bonito barato"S'ha de llegir amb veu de negre que vent coses per la platja i tal..." , fins que van arribar a un lloc on hi havia unes lletres molt semblants al títol de Bleach però es deia “Stage Light” i sense prudència van decidir entrar.

- CON TODOS USTEDES Y POR APARICION ESTELAR TENEMOS COMO INVITADO EL MAGNIFICO E INIMITABLE JUAN REINA!!!!

En Eric va fer una mala trepitjada causant soroll i la manada de eufòrics fans del Juan reina es van girar i es van abalançar contra els nostres amics. que et creus el Tite per obrir mil fronts i després no dir que passa exactament en cada lloc?

En Haok es va aconseguir reunir amb les noies i en Samael i l’Eaea nunca mas se supo(?) nobody cares eaea en el qual un mago sin seso va atacar en Haok, Haok uso Corte sombra, no afecto el enemigo, Mago sin seso uso Pezon giratotio, resulto muy efectivo, cofundio a Haok, Haok esta tan confuso que se herio a si mismo, Mago sin seso uso conversion en peluche! Haok sufrio transformacion a un peluche con Kigurumi de Girafa! Con un nuevo boton que reproduce “Hai dude!”

En fi que les noies ja no hi eren i en Haok es va quedar sol transformat en peluix en mig del passadís sota el atac del Mago sin seso. En aquell moment apareix una Gochingon que dona una patada triple mortal al Mago sin seso i va dir: Muahahaha ja tinc a en Haok sota els meus dominis ara podre tenir el Girafario per mi soleta, i tinc un reproductor de Hai dudes! Ja mai mes deixaré que tornis a ser capità!

En això que la Hanako va olorar gambes! I va anar seguint la olor fins que es va trobar amb...

El Kon gegant cuinant gambes amb la Wely de reina del seu país. La Wely, que òbviament havia estat segrestada, al veure els seus amics va començar a còrrer cap a ells, quan el Kon gegant la va agafar amb l'espàtula de fer gambes. Segurament feia molt de mal però la Wely és molt resistent (sobretot desprès d'haver-se quedat soltera al saber que en Samael no és el que semblava) i va aguantar.
Tot el grup de Shinigamis es varen llençar al atac contra en Kon, inclosos la Gooraa i en Haok i curiosament en Samael (que volia tornar amb la Wely perquè s'havia cansat de violar al Eaea), cosa que va fer que en Kon es desintegres por siempre, hasta nunca Wuebon peulXe SeNsual.

Desprès d'atipar-se de gambes, la Hanako preguntà: - Samael, on és l'Eaea ? Sense ell no podem marxar cap a un altre món- ja que havia aparegut un portal misteriós al derrotar al Kon salvaje level 100.
- Ostres, ara que ho dius no ho sé, crec que sense voler m'he passat i ha mort- respongué en Samael

- Doncs seguim ! Total, en caretasuave ja es feia pesat no ?

Tots van entrar al nou món.

Allà es trobaren una simple sala, on hi varen trobar una escala, on a dalt, hi havia un tron amb una persona asseguda, que tenia la cara tapada per una màscara.

- Ja heu vingut bribons. - va dir amb una veu esquerpa- benvinguts al meu regne, a la meva autocràcia.

- Qui t'has pensat que ets Bronze !- va dir en Haok tot motivat

- Hm, ignorants, com sempre, ho pagareu car...-va fer petar els dits i varen caure uns pupitres del cel amb unes cadires, que van lligar a tots els shinigamis.- Ara us donaré la classe magistral de la vostra vida !

El emmascarat es va treure la màscara, i per sorpresa de tots era l'Eaea, que havia obtingut un Geass especial per fer classe a la gent i volia muntar una autocràcia de la educació per canviar el sistema de poder shinigami...

A classe, es veia l'Eaea feliç ensenyant als seus "alumnes" el seu nou mètode magistral, però estava tant posat en la feina que no es va adonar que cap dels altres shinigamis l'escoltava.

El Haok, encara convertit en peluix i amb el kigurumi de girafa, li anava tirant boletes de paper a el Victor que estava feliç bevent el cacaolat i llegint els ingredients que contenia. La Hanako alhora que menjava gambes s'anava passant paperets amb la Wely i la Gooraa. El Samael estava tot aficionat netejant-se unes ulleres roses d'unicorns. I així tots els altres.

De cop del portal en va aparèixer la Meina, amb una samarreta que posava: I  Wely

- Nois, m'heu abandonat a l'altre mon T.T, m'he entretingut un moment a comprar una samarreta i heu desaparegut- al veure que tots miraven la seva samarreta la Meina va dir- A que mola? Doncs les regalaven a allà a una paradeta, també n'hi haiven del Kon. Abans les devien vendre pero ara que el rei s'ha mort i la reina es lliure doncs les regalen

L'Eaea al sentir que regalaven samarretes va anar cap al portal per tornar a l'antic món, però es van adonar que el portal ja havia desaparegut 

-Nooooooooo!- es va queixar l'Eaea- les meves samarretes gratis.

De cop va aparèixer un altre portal a l'altre costat de la sala i en va sortir un home fent la croqueta pel terra mentres cantava opera, el portal es va tancar radera seu...

A la sorpresa de tots vam reconeixer que era el Don Kanonji que havia aparegut mentre grabava un programa culinari al món humà, i no cantava opera sinò que feia el seu Bwahahahahaha! mentre la resta el miravem amb cara de pocs amics.

L'Eaea plorava i plorava perquè ni podia fer clases ni podia conseguir la samarreta gratis d'en Kon, per això va fer el seu atac caritasuavemadeinsitges que va fer que el Don Kanonji s'enamorés d'ell, cosa que va provocar la ira d'en Samael celosón i va començar un batalla campal entre unicorns i "Los Superhéroes de Karakura" (eran tots dobles) que provocà que la sala s'ensorres poc a poc. Gracies als unicorns del Samael vam poder alliberar-nos de les cordes.

- Uffff.....per fi, l'últim que volia era tornar a estar a clase... - deia jo mentre sentia que m'havia tret un pes de sobre
- Maleït Eaea amb el seu atac caritasuavemadeinsitges - va dir la Gooraa molesta
- Es que es muy suave - va dir el Haok
- Millor deixa'ls.... - deia la Wely ja cansada
- Pobreta Wely  - va dir la Meina que tractava de consolar a la seva tinent

De sobte, el Samael va treure de la seva butxaca un aparell random semblant a un canó per disparar al Don Kanonji, però ell hàbilment va esquivar l'atac fent una pirueta de ballet, aquest fet va fer que aparegués un portal on es veïa el món humà.

- Ostres! - vam exclamar tots
- Pssss, Gooraa, té - va dir en veu baixa la Hanako mentre li pasava un paperet
- Mmmmmm? Oh! - va exclamar la Gooraa - Víctor ajuda'ns.
- Esto... vale? - deia jo mig arrastrat per la Gooraa

Llavors la Gooraa i jo vam agafar l'Eaea i el vam llançar al portal mentre la Hanako feia que el Samael i el Don Kanonji ho veiessin, llavors ells dos és van llançar al portal de cap.

- Ara! Tots a dins abans de que s'ensorri del tot la sala! - vam dir nosaltres tres

Tothom és va ficar al portal on s'escoltava la cançó de "Israeeel israeeel, que bonito es Israeeeeel ". Però en comptes d'arribar al món humà i d'allà obrir una porta per anar a la Societat d'ànimes, vam acabar arribant a....

El meravellós món del yaoi!!!
Era una espècie de sala enorme plena de imatges yaoi, de tots els tipus possibles! Al principi tots flipaven molt, però a poc a poc les noies es varen anar emocionant i els nois es traumatitzaven. Tots tret del Samael i l'Eaea, que estaven més acaramel·lats que mai, fet que va efurismar la Wely i va començar a perseguir-los amb la zanpakuto plena de foc. Les noies, exaltades perquè sense voler estava cremant tot el yaoi, varen començar a perseguir-la intentant aturar-la. Tot es va convertir en un caos digne de pel·lícula de comèdia dolenta, fins que la Hanako va intervenir i va socorrar la Wely amb la seva Suzaku.

Ara que la Wely estava morena, a tots els varen entrar moltes ganes d'anar a la platja i varem proposar d'anar a Mallorca (encara que estaven a novembre i feia massa fred). A tothom li fa semblar genial, excepte al Victor, que li havia agafat mania al Laccao perquè se n'havia begut un de caducat i li havia caigut malament. Ara tots estaven motivats per tornar al món humà i poder anar a la platja!

Varen seguir avançant amb molta alegria, tots fent-li brometes a la Wely de que semblava el Tosen... fins que varen veure una imatge gegant del Dumbledore i els va provocar àcid als ulls. Per sort, el Don Kanonji (que ningú recordava que estava allà) els va curar amb la seva màgia super poderosa i va canviar la imatge per una de l'Omaeda ficant-se el dit dins el nas amb un missatge de in memoriam.

-Algú té alguna idea de com tornar sense haver de passar per tots aquests móns?- va dir el Haok, que es sentia nostàlgic veient tant de yaoi.

-Jo crec que hauriem d'invocar... ja sabeu... a aquelles- va dir la Gooraa, no gaire segura. La Hanako, que sabia a qui es referia, va dir:

-Si... ho estava intentant evitar, però no queda més remei.- va dir la Sotaicho amb aire de resignació.

Els altres sospitaven a qui es podien referir, però només desitjaven que s'estessin equivocant.

-Va, anem a fer el kido d'invocació- va dir la Hanako.

Llavors, la Gooraa i la Hanako varen fer aquell kido de nivell hiper avançat, que cap altre sabia fer i, enmig d'una explosió de fum rosa amb lentejuelas varen aparèixer.... La Tigresa del Oriente i la seva amiga Berta!!!

AIAIAIAIAI CON TODOS USTEDES MIS TRIGITOS ESTA AQUIIIIIIIIIIIIIIIIIIII LA TIGRESAAAAAAAAAAAAAA DEL ORIENTEEEEEEEEEEEE Grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.- Es va escoltar de fons amb una veu equivalent a la dels àngels.

Aleshores en Haok va mirar a la Tigresa ella es va intimidar i mirar cap a baix es va acostar amb unes olleres to shulas a la tigresa i va dir: Que hase una hermosa chica como tu aqui?

Mentres que la Berta es va posar a chupar el manec de la zampakuto den Haok de formes mega ultra sensual i eròtica de tal manera que tothom va tenir un sangrat nasal.
I de sobte es va escoltar de fons NOOOOOOOOOOOOOO! No puede ser!!!!!!!!!

-Me habeis abandonado no mas.

Tots es van girar espectant i hi havia un cowboy tope mazizorro i genial.

-Yo Delfín hasta al fin me siento decepcionado no mas me habeis abandonado como qual abuelo sin aceite sabroson!! Tengo que derrotaros para salvar el sabor del hogar, y ahora con la nueva promocion envia Delifn hot al 5492 y entraras en el sorteo de un pack de aceite sabroson para salvar el sabor del hogar!.

Tots es van quedar esmaperduts no sabien que fer contra tal terrible enemic mortal!

En quan en Haok va entendre el que passava va dir molt seriosament: El martes once de Setiembre de 2001, siendo las ocho y cuarenta y seis d ela mañana estados unidos sufrio la mayor ofensiva de su historia que culminó con la destrucción de las Torres Gemelas en Nueva York.

I aleshores Delfin amb els ulls inflats com dos salsichones va dir: No puede ser, nooooooooo!! Todo el planeta se conmocionó Dios mio ayúdameeeeeeeeeeeee!!!

En aquell moment la Hanako va cridar Cuado te fui a buscar no crei lo que estaba viendo: Las torre en llamas lleno de humo negro, y tu en ese lugar. Ay dios mio ay ay ayyyyyy!.

La Meina es va donar que era una trampa però quan ho va voler dir ja estaven tots poseidos por el ritmo del delfin!

Editat per darrera vegada pel Delfin misterioso rey del erotismo. el Dv 31 Oct 2020 - 20:20, editat Una Delfinada de cops en total

Així que la Meina, desesperada, va intentar que els seus companys s'aturessin de ballar i cantar les cançons que tants cops s'havien escoltat a la ràdio més moderna i de qualitat del Seiretei; però qualsevol cosa que fes (des de intentar convèncer a la Hanako que era dolent per la salut cantar allò, a intentar pegar al senyor Delfín, que igualment es resistia cantant més fort i durament les seves cançons) quedava en no res.

Curiosament però, el senyor Delfín va parar de cantar quan va mirar el rellotge: - Lo siento señoras y señores, me llaman del estudio de anuncios sabrosones para todos ustedes, así que lo dejaremos aquí.
- No por favoooor- va dir el Haok que s'havia quedat atrapat, no més que el Eaea, que estava conversant amb plantes eròtiques del món del yaoi sobre la educació dels insectes.

I desaparegué com si fos art de màgia amb les seves dues amigues, les excel·lents ballarines i millor cantants.

A continuació, desprès de fer un descans a la vora d'un riu rosa, varen seguir la seva riba, fins arribar a un gran mar de tempesta.

- Ostres ! Això em recorda al llibre de Jules Verne del Viatge al Centre de la Terra ! - va dir la Hanako.
- Ben cert que ho sembla- seguí en Samael, que semblava que s'havia reconciliat amb la Wely i tornava a sudar del Eaea (that's the way dude).

- El travessem ?- preguntà en Víctor acabant de beure's el seu Cacaolat

- Fem- ho- proposà la Goora- Fem un vaixell !

- Jo no sóc gens manetes...- assumí l'Eaea- però tinc nocions de com es construeix.

Varen anar a buscar fusta en un bosc ple d'unicorns roses i imatges de yaoi continu i varen construir una arca estil la de Noé i es varen embarcar cap el mar tempestuós. No ho haurien d'haver fet ja que el viatge dimensional els portà molt més lluny...