El casament de l'any

-Capitana -va dir el pesat del meu tinent- Ja ha arribat el teu kimono
-Ah, -vaig dir mentre em pentinava els cabells. Avui no me'ls agafaria en una trena, me'ls deixaria llargs i ben pentinats- Deixa'l a damunt del llit.
El tinent, entra a la meva habitació i va deixar el kimono vermell a damunt del meu llit, amb delicadesa.
-Capitana -va dir el meu tinent, posant-se les mans al darrere i parlant amb pose de professor- Li he de demanar que, a la festa d'avui vespre, no es vagi a dormir molt tard. Demà al matí té feina.
-Serà pesat... -vaig pensar
-No et preocupis -li vaig dir somrient mentre em posava unes arracades de plata.

Per què, avui, un dissabte al matí, en comptes d'estar fent feina, estava arreglant-me i posant-me un kimono? La resposta era molt senzilla. Avui m'havien convidat a una boda! Feia tant de temps que no anava a cap que m'ho havia pres amb moltíssima il·lusió!
-Capitana -va tornar a dir, des de la porta, el pesat del meu tinent...
-QUÈ?? -vaig cridar perdent els nervis
-Res... -va dir, un pèl espantat- Que ja és l'hora!
-JA?? -vaig cridar posant-me les sabates i partint.

Vaig començar a córrer, però amb el Kimono era un poc difícil. Tanta sort que el temple no era gaire enfora de la meva divisió.
-Hanako!! -va dir la veu de la Gooraa darrere meu. Ella també duia un kimono preciós.
-Arribem tard? -li vaig demanar
-No ho crec -em va dir somrient- Que convé que no arribi tard és la núvia!
-Jajajajaja -vaig dir, rient- Tens raó!

Juntes anàvem caminant cap al temple mentre parlàvem dels nuvis.
-Perquè... qui ens ho diria que l'Eloi i la Momo s'acabarien casant? -va demanar-me la Gooraa

Vam arribar puntuals al lloc on es casarien. Estava tot molt adornat, amb una estora llarga de color vermella amb els fils daurats, que creuava un seguit de cadires ben possades i que semblaven molt còmodes.
Tothom ja era allà, però qui cridava l' atenció era la Hinamori. Estava preciosa amb un vestit blanc i llarg, amb els cabells recollits i un vel precios que li deixava coberta la cara, però amb la trasparencia se li veia perfectament.
-Benvingudes, noies! -Ens va dir ella somriguent, estava feliç.

Jo estava ja dins del temple , parlant amb l'Eloi , s'el veia espantat , però molt feliç a l'hora.
-Hola Eloi , ha arribat el gran dia eh , capità -
-Sssii... Estic molt feliç de poguer casar-me amb la Momo , es una noi molt maca i especial saps?
-Ja m'ho suposo , ja . Si fos una noia qualsevol d'aquest amors de 4 dies de la juventut no set pasaria per cap la idea de casarte , oi?
-Tens tota la rao Joan. - Va dir amb un gran somriure - Me la estimo molt a la Momo.
Jo no vaig dir res , però tenia un somriure a la cara al veure l'Eloi tan feliç.
El temple s'anava omplint , tots els capitans ja hi eren i també alguns oficials de les 13 divisions , i aleshores va arribar el moment tan esperat...

Arriba la Momo,l'esglesia es queda totalment en silenci.
totes les mirades eran pera la noia que percert estaba be.
ja erem els 2 al altar
i el pare diu-qui soponga aquest matrimoni que parli ara a calle pera sempe.
Jo-havia dit ...

-Què? -vàrem dir tots girant-nos cap a aquella veu que venia del fons del temple.
-Qui és? -demanava la gent del públic, girant-se sense cap vergonya. La Momo es va posar molt vermella i l'Eloi començà a suar.

-Hanako... -va demanar-me la Gooraa a l'orella- No és aquell Vizard que et va rompre la mà?
-Ahh... -vaig dir jo, fent veure que no me'n recordava i dissimulant. Evidentment hauria reconegut el seu rostre en qualsevol moment i situació. Què feia ell aquí? -potser sigui ell...
-Jo tinc un inconvenient -va dir el Vizard, creuat de braços a la part de darrere del temple. Va riure àmpliament i els ulls li brillaven.

Els assistents es varen posar nerviosos i començaven a intercanviar mirades nervioses. Algunes dones xafarderes s'aixecaren per veure-ho millor.

-Quin? -va demanar el sacerdot.
-El meu inconvenient és molt simple... -va dir el Vizard descreuant els braços i mostrant la seva rialla burlesca- Com se t'ocorre començar la boda sense el padrí? -va demanar el Vizard traient dos anells de la seva butxaca.
-Ah... és el padrí de la boda -va dir-me la Gooraa, emocionada- Tenia entès que ell i l'Eloi eren molt amics!! Per això li deu haver demanat que sigui el padrí.
-Uhmmm... -vaig contestar sense mirar el Vizard i entrellaçant les meves mans a la falda del meu kimono.

El Vizard, que vestia un kimono negre molt elegant, va avançar pel passadís central cap als nuvis i va deixar allà els anells.
-Gràcies, amic -va dir-li l'Eloi al Kirajh.
-De res -va contestar el Vizard- Gràcies a tu per haver burlat els sistemes de seguretat perquè pogués venir... -va contestar somrient
-SERAN!!! -vaig pensar enfadada!! -Aquesta me la pagaràs, Vizard!!

I el Vizard, tan somrient i com si res no hagués passat, va anar a ocupar la seva cadira a la primera filera. La cerimònia va continuar amb normalitat.

tots seguint la boda,i de sobte la germana petita de la Momo va apareixer
no deixare que et casis amb un shinnigami recorda d'on vens del rukongai
i recorda tu estas promessa amb el Joan.- va dir la noia
el Joan es va fer de piedra pero el que dia la xiqueta era veritat
Kurosaki-va directament a on esta el Joan
com m'he has pogut fer aixo-va dir Kurosaki
erem petits i ...ummm-Joan
homes aquesta no es forma de solucinar res-vaig dir
aixo el tio eixe que no conec de res te rao-va dir l'Hanako
a que si Hanako-chan,aixo es resolbera amb un dolc-vaig dir
no em referia a aixo estupid -Hanako
per mi be -Kurosaki
no et faces el milhomes saps que et guanyaria-Joan
mentre la prove Momo observa tot.

Quant estaba a punt de començar el duel va apareixa l'Urahara darrera meu, estaba molt tens, em va xiuxiueja una cosa a l'orella i em vaig quedar de pedra. No em podia creure el que m'havia dit. Em vaig gira, direcciò a l'Urahara, i vam marxar els dos cap a el portal al mons dels humans.Vaig demenar que ningu ens seguis, lo que passava era una cosa personal. Tothom es va quedar allà quiet, esperant que tornés, casi tothom va creure que havia deixat plantada a la Hinamori. Vaig tornar quant era de nit. Estava plovent.
- Eloi,ets una mala persona, la hinamori a marxat corrents, perque l'has deixat plantada? - Va dir la Hanako - Li has trencat el cor - Jo vaig marxar,pero la Hanako em va seguir
- Escolte'm mala persona,diguem perque l'has deixat? No l'estimes - Anava insitin la Hanako
- No es lo que et penses... - Li vaig contestar amb veu fluixa
- Només vols la seva fortuna i t'has acoberdit? - Seguia insistin la Hanako
- No...
- Dons que?
Em vaig girar molt bruscament cap a la Hanako
- S'HA MORT EL MEU PARE! - Vaig cridar amb totes les forces que tenia-Ja t'ho he dit estas contenta? - Vaig marxar amb les llagrimes els ulls

Estava a la meva habitacio, sense fer res, em sentia extranya per tot el que havia passat, no savia ni que pensar, ni que fer, allo que m'havia dit la meva germana.... eren records borrosos de fa molts anys.
Intentava recordar els temps en els que estava al Rukongai, recordava que el Joan i jo estavem sempre jugant per el rukongai amb altres nens dels voltants, tambe recordava que em va dir alguna cosa, pero no recordava quina, em sentia massa extranya per pensar amb claretat

-Que l'Ichigo Kurosaki és mort?? -vaig repetir. -Això sí que no m'ho esperava! Oh... li hauria d'explicar a la Hinamori de seguida!!
I també la Societat d'ànimes hauria de fer un homenatge al Shimigami Substitut... Però primer...

Vaig començar a córrer per les taulades de la societat d'ànimes. A veure... el tercer esquadró! Allà! Vaig arribar i em vaig colar sense que ningú no em veiés. On era la Gooraa?? Vaig continuar la meva recerca per passadissos i passadissos fins que...
-EH! TU -vaig cridar a un dels membres de guàrdia- On és la capitana?
-AAHH! Capitana general!! -va cridar- La capitana és a la seva habitació!
-Perfecte -vaig dir posant-me en marxa- Un moment... on és la seva habitació?

-GOORAA! -Vaig cridar entrant a l'habitació sense trucar a la porta.
-QUÈ?? -va cridar ella
-Dormies?? -vaig demanar veient com sortia del llit amb els ulls tancats
-Si... -em va dir agafant les mantes.
-PROU DE DORMIR!! -vaig cridar
-Ahhh... no cridis, tinc son! -va dir
-NI pensar-ho! -vaig estirar-la del llit- Ara hem de fer de Celestinas! Hem d'aconseguir que l'Eloi i la Momo parlin i arreglin el que ha passat avui!!
-I per què jo?? -va dir la Gooraa
-Au, vesteix-te!!

La Momo seguia a la seva habitació quieta , pensativa , quan de sobte van entrar correns la Hanako i la Gooraa.
-Que voleu? - Va preguntar la Momo amb to trist - No tinc ganes de parlar...
-Es una cosa molt important , es sobre l'Eloi - Va dir-li la Gooraa
-Sobre l'Eloi ?! No vull saber res d'ell , m'ha deixat plantada sense cap motiu!
-Jo se el motiu Momo , el moti es ... - la Hanako va fer un silencide poc segons - Que s'ha mort el pare de l'Eloi , el gran Ichigo Kurosaki.
-QUE!?- Va cridar la Momo amb sorpresa.
-Rapid , ves a parlar amb ell , que t'estima molt! - Va exclamar la Gooraa
I la Momo va sortir correns encara amb el vistit de nuvia possat a buscar l'Eloi.

Estava a la meva desptax,vaig demenar que ningú em molestes.Quant va entrar el meu tienent:
- Capita Eloi, la capitana Hinamori vol parla amb voste
- No tinc ganes de parla amb ningú,digueli que torni dema siusplau
Mentres tant la Hanako i la Goora van tornaro a prepara tot per la festa, quant va apareixa en Joan:
-Goora podem parla?- Va dirli
- Es clar Joan! - Va conntestar, deixant anar una taula que li va caure a sobre de la Hanako, van anar a un racó,la Hanako intentava treures la taula de sobre:
- Goora fa molt de temps que et vull dir aixó- Va dir en Joan timidament
- El que - Va dir la Goora enofenste de la Hanako, que semblava un mico intentanse treue la taula de sobre
- T'estimo, et vols casar amb mi? - Li va dir en Joan

-Ho sento capitana Hinamori, pero el capita Eloi no vol parlar, siusplau torni dema.- em va dir el seu tinent
-No! jo he de parlar amb ell ara!-li vaig dir amb pressa
-Pero...-no li va donar temps a acabar la frase, jo el vaig ignorar i igualment vaig anar a veure'l
-Eloi! hem de parlar- li vaig dir
-Ara no! tinc moltes coses en les que pensar...- em va dir amb to trist
-Eloi... Ja se aixo del teu pare... entenc per que vas marxar aixi- li vaig dir amb tranquilitat i tristesa

-Ja... ja ho saps? -va dir l'Eloi aixecant-se de la seva cadira. La Hinamori va fer que sí amb el cap. El despatx es va quedar en silenci i els dos es miraren als ulls.
-Momo... -va dir l'Eloi
-No diguis res -va dir la Himanori, caminant cap a l'Eloi
-Em sap greu -va dir l'Eloi abraçant la Hinamori.
-No passa res -va dir la Momo tornant-li l'abraçada a l'Eloi- No passa res... jo t'ajudaré a superar la pèrdua del teu pare!
-Gràcies -va dir l'Eloi- No sé què faria sense tu...

Mentre, un poc lluny d'allà...
-Arrggg -vaig dir- merda de taula... Carbonitza'l, Suzaku...

I la taula va quedar carbonitzada en qüestió de segons.
-Quina mala llet que tens Gooraa!! -vaig cridar!- Ja em podries haver ajudat, no??

Em vaig girar...
-On és la Gooraa?? -vaig demanar-me- I on és el Joan?? S'han anat sols sense dir-me res??

La Hinamori i jo vam estar parlant tota la nit, vam decidir que es casariem de aqui 2 dies. De cop i volta va apareixa el Joan i la Goora:
- Tenim que diros una bona noticia - Va dir en Joan
- Ens casem - Va dir la Goora
Ho vam celebrar tots junts, la Hanako es va quedar 'Forever Alone' al seu despatx. A mitja celebració vam decidir que ens casariem a l'hora.

-QUÈ ES CASEN?? -va cridar l'Andrea enfadada. -I no ens havien dit res!!
-Bé, deixe'ls estar -va dir la Sayumi, incòmoda
-NO!! I UNA MER... -va cridar l'Andrea
-Per què t'has enfadat tant? -li va demanar en Kenpachi
-Perquè això s'avisa, home!! -va dir l'Andrea- Ara m'hauré de comprar un kimono nou!
-Com si tu tinguessis problemes amb els diners -va burlar-se'n el Kenpachi

La Sayumi es mirava la discussió amb ulls d'espant
-Tu tranquil·la -li vaig dir, servint-li més te.
-Gràcies -va dir la Sayumi bevent amb la cara vermella- Hanako...
-Digues -vaig dir-li somrient
-Quan es casaran? -em va demanar vermella
-D'aquí a uns dies... -vaig dir-li jo mentre observava com l'Andrea i el Kenpachi es tiraven al cap part del meu mobiliari.
-Que bé! -va dir la Sayumi- estic molt contenta per ells.
-Jo també -vaig dir mentre esquivava un llibre que volava pels aires.
-Quins preparatius falten? -va demanar-me la Sayumi
-No et preocupis per res -vaig dir-li- Tot estarà a punt.

-CALLA -va cridar el Kenpachi- ETS UNA BRUIXA MALEDUCADA!
-I TU UN PAGÈS POBRE I PELAT -Va cridar l'Andrea mentre llençava al Kenpachi un quadre de la meva oficina.
-Et deixaran el despatx fet un desastre -em va dir la Sayumi
-Ja -vaig contestar bevent més te- M'és igual... ho recollirà tot el meu tinent...

Vaig arribar a la seva petit reunio, estaba més animat. Vaig obrir la porta, i em va anar a parar un llibre a la cara.
- Capita Eloi....-Va dir la Andrea - Ho sento, a set aquest Capsigrany de aqui
- Jo Capsigrany? Mira qui parla mala bruixa,idiota - I la baralla va continuar
- Em assentar al costat de les dues capitanes
- Sento lo del teu pare - Va dir la SAyumi
- Són coses de la vida - Vaig conntestar, m'anava a servir una tasa de te, quant la Andrea va agafar la tetera i li va tirar en Kenpachi.
- Desde quant estan així? - Vaig preguntar
- Desde fa mitja hora - Va contestar la Sayumi
- Voleu que els pari? - Vaig dir
- No,es divertit - Va contestar la Hanako, i en aquell moment va caure una estanteria a terra, i en Kenpachi va agafar una taula i li va tirar a la Andrea:
-Inbecil,em podies a ver matat
- Oh,quina pena - Va enriuresen en Kenpachi
- Atura'ls Sunadokei - Tots dos es van quedar parats al seu lloc - Despres en recontruire el despatx Hanako

A la gent se li veia contenta. S' havia decidit que les 2 bodes previstes es farien a l' hora, així evitarien comprar-se més kimonos i es guanya temps. Però ultimament, al seireitei nomès hi havien baralles.
-M' en vaig un moment -Vaig dir-li a en Joan i vaig marxar cap on era la Hanako
Vaig trucar a la porta i ella em va obrir
-D' això.. Hanako... ho sento molt -Em vaig disculpar. -No tindria que haver marxat... t' ho has carregat tu tota sola...
-No passa res, dona, això ja ho he olvidat! Ara ens concentrarem en que el bon humor torni, hi ha molt mal rotllo...

-Mal rotllo? -em va demanar la Gooraa- Que ha passat res?

Em vaig posar un dit davant la boca, indicant-li a la Gooraa que fes silenci. Ell va callar i, de sobte ho va entendre
-QUE EM DEIXIS DE SEGUIR, BRUT -va dir l'Andrea
-ETS TU QUE CAMINES DAVANT MEU, ESTIRADA! -va cridar Kenpachi
-Encara es barallen? -va demanar Gooraa, un poc asustada
-Jajajajaja -vaig riure- No passa res. Ja es reconciliaran
-Segur? -em va demanar la Gooraa, incrèdula.
-I tant! -li vaig dir- Tu ara només t'has de preocupar d'estar ben preciosa per demà! -li vaig suggerir- que demà et cases!
-DEMÀ! -em va demanar la Gooraa molt nerviosa- JA?
-Sí, demà... -vaig respondre jo, amb molta tranquil·litat- Que et ve de nou?
-No -va dir-me vermella- és que estic histèrica!
-Tot anirà molt bé -vaig dir-li

La porta es va obrir de cop
-HANAKO!! -va cridar la Momo- estic molt nerviosa!!

Vaig sospirar.
-Vinga -vaig dir mirant de calmar-les- El que vosaltres dues necessiteu ara és un comiat de solteraa!!!!

Al mateix temps jo vaig proposar el mateix als xics
i van dir que persupost-tots
pero la societat d'animes es aburrida anem al mon del's humans-vaig dir
el mateix va dir Hanako pero amb otres palaures no tan ofensives en contra de la societat d'animes

Estavem a la la porta Senkaimon, per anar al mon huma i fer una de les majors festes que s'haguessin imaginat, pero alla tambe ens vam trobar a tots els homes
-Que hi feu aqui?- va preguntar la Hanako
-Be, doncs, nosaltres anavem al mon huma a fer un comiat de solter- va dir en Kirajh
-Quina casualitat! nosaltrestambe hi anavem- va dir la Hanako, senyalant-nos a la Gooraa i a mi amb el dir gran i el puny tancat, mentres que nosaltres estavem darrera seu vermelles i nervioses a la vegada
-A si? dacord, doncs, que et sembla si fem una aposta?- ena va retar en Kirajh
-Quina aposta?- van dir la Hanako i la Sayumi amb intriga
-El que fagi la millor festa guanya, i el que perdi ho haura de preparar i recollir tots els preparatius de la boda- va dir en Kirajh
-sona interesant... DACORD!- el que perdi ho prepara tot!- va acceptar la Hanako

Corria pel Dangai encara enfadada. Darrere meu venien la Gooraa i la Hinamori sense dir cap paraula.
-Com podia ser que aquell Vizard em posés de tan mal humor... -vaig pensar sense conèixer-me.
-Hanako... -va dir la Gooraa- Ja hem arribat... no cal que segueixis corrent.
-Ah! -vaig dir. Vaig mirar al meu voltant i vaig veure que ja érem a un carrer de la ciutat de Karakura. El carrer estava desert i feia un poc d'olor a brut.
-Hauríem de partir d'aquí... -va dir la Gooraa un poc espantada.
-D'acord -vaig dir -però primer posem-nos el gigai!!

Vàrem sortir a un dels carrers principals, plens de comerços molt brillants i música molt forta.
-On voleu anar, noies? -vaig demanar
-A ballar!! -va cridar la Gooraa
-Anem a ballar, doncs! -vaig dir jo tota emocionada!

Entràrem a una discoteca que estava molt fosca i allà vàrem trobar...
-ANDREA! -vaig cridar- KENPACHI!
-Què feu aquí? -va demanar la Hinamori

Tots els nois vam anar a sopar en un bar, desprès vam llogar un 4x4 i vam anar a fer el boix per les montayes. Quan vam tornar a la ciutat, uns nois ens van desafiar a una carrera. Vam aceptar. Vam cridar i corre con boixos, anavem tant rapid, que a una cantonada no vam poder gira i ens vam endur per davant la pared principal de la discoteca on hi haven les noies.

-AAH!-vam cridar totes en veure la paret destrossada, amb un 4x4 tumbat i alguns nois estirats a terre :@2:
-pero que feu aqui?- vaig dir estranyada
-Ai...-es queixaven alguns dels nois,
-Pero que feu, Bojos!- va cridar la Hanako- no veieu que casi ens mateu?!! :enfadat:
-Ho...ho sentim...- va dir el Joan espantat
-EL BAR!! EL MEU BAR!!! PERO QUE HEU FET?? :Ops!: - va cridar el propietari del bar en veure-ho tot destroçat- EL MEU BAR! EL MEU POBLE BAR
-Ho sentim molt- deien els nois que quedaven conscients
-VOSALTRES! VOSALTRES SOU ELS QUE HEU DESTROÇAT EL MEU BAR! HO PAGAREU CAR! :mor: :Win: :enfadat: :enfadatullsgro
-Ostres no! CORREU!- vam cridar totes les noies, mentres agafavem als que no es podien moure per marxar

Vam sortir corrents, però el propietari del bar en seguia. Corriem i corriem, però no ens el treiem de sobre. Finalment, s' en va cansar i va tornar.
-L' heu cagada, l' heu cagada ben cagada noooois!!! :enfadat: -Va cridar molt enfadada la Hanako.
-Ho sentim, Hanako, esque veuraaaas... -Va dir en Joan
-Ha sigut culpa del 4x4, anava malament! -Va dir l' Eloi
-Si clar... bueno... Us heu estampat amb un 4x4 a un bar - disco i esteu com unes roses... -Va dir la Hanako
- -Van fer els dos
-Gooraa!! Tu estàs bé oi? No t' has fet mal? -Em va dir en Joan, em va abraçar i em va fer un petó al front
-Hinamori! Com t' hagin tocat un pel juro que... -Va cridar l' Eloi, que desprès li va donar un petó a la Hinamori.
-Estic bé, gràcies -Va dir la Hinamori

Davant d'aquell escena tan amorosa, la resta dels Shinigamis solters ens vàrem sentir incòmodes i vàrem apartar la mirada. Vaig mirar el meu rellotge, eren les quatre del matí...
-Eh! -em va dir el Vizard a l'orella. Com no podia ser d'una altra manera, em vaig espantar.
-PER QUÈ SEMPRE EM FAS EL MATEIX!! -vaig cridar enfadadíssima :enfadat:
-PERDONAA!! -va dir Kirajh mentre volava pels aires :vola:

-Hanako... -va dir l'Andrea
-Si? -vaig demanar molt enfadada :enfadatullsgro
-No...no res... :Ops!:

Els veïnats varen començar a obrir els llums de les seves habitacions i a guaitar per les finestres.
-Haveu vist un home que sortia volant pels aires? -va demanar un humà a la seva senyora
-Què són? -va demanar un vell- Joves?
-Telefoneu a la policia!!
-Estan borratxos!! -va cridar un altre
-Si, la policia, la policia -va dir una dona amb el cap ple de rulos.

-Què? -va dir la Gooraa.
-Demanaré que ens obrin una porta ara mateix -vaig dir sense fer renou, conscient que eren els meus crits els que havien despertat aquella gent.
-Ja hem de tornar? -va demanar Kenpachi mentre entràvem a la porta i aquesta es tancava a la nostra esquena.
-Sí, tornem -vaig dir enfadada. Em vaig girar a l'Andrea i el Kenpachi -I després ja m'explicareu què fèieu allà!!
-Només queden unes hores pel casament! -va dir Gooraa, nerviosa, mirant el seu rellotge!
-Ens hem de posar ben guapes -va dir la Hinamori.
-Serà convenient que ens afanyem -va dir Andrea.

I així, arribàrem a la societat d'ànimes...