El casament de l'any

-Hanako -va dir la veu del Samael pel localitzador
-Què passa? -va demanar la Hanako mentre pegava una potada a l'estomac d'un membre de la setena divisió.
-La Momo s'ha trobat amb el Hitsugaya -va dir Samael.
-I com està? -va demanar la Hanako avançant per un camí lliure que anava directe a la primera divisió, el centre del Seireitei
-Està lluitant -va dir Samael
-I els altres? -va demanar la Hanako
-Tots bé! -va informar Samael

La Hanako va arribar a les portes de la seva divisió, obertes de bat a bat. La capitana de la primera divisió es va aturar i els homes que la seguien també ho feren.
-Massa calma, no? -va demanar el Kirajh
-Aniré jo primer -va dir la Hanako.

Una boira fina cobria el camí però la Hanako es va poder il·luminar amb els seus kidos. La noia va avançar fins la gran explanada que duia a les escales que pujaven a la seva divisió. A les escales havia algú...
-Andrea! -va exclamar la Hanako. L'Andrea no va dir res, estava pàl·lida i rabiosa. Va treure la seva katana amb ràbia i es va llençar a sobre de la Hanako. La capitana de la primera divisió va aturar l'impacte amb la seva katana.
-No em guanyaràs -va dir l'Andrea perdent els nervis. La Hanako va somriure
-Hadô nº4, Byakurai! -va dir la Hanako apuntant al braç de l'Andrea. La noia va ser ferida i va llençar la seva espasa al terra. Ja no podria fer servir el seu braç dret.

Andrea, humiliada i orgullosa, va agafar la katana amb l'altre braç i va començar la lluita.
-Cau, Senbonzakura! -va cridar l'Andrea alliberant els poders de la seva katana, que eren com els del seu pare.
-Carbonitza, Suzaku! -va dir, molt tranquil·la la Hanako. Les milers de fulles de la katana de l'Andrea varen ser cremades en qüestió de segons, provocant una pluja de diminuts pètals ardent.
-Com?? -va cridar l'Andrea- No pot ser!!
-S'ha acabat -va dir la Hanako immobilitzant l'Andrea amb un kido- Emporteu-vos l'Andrea a la presó de màxima seguretat! -va ordenar la Hanako als seus subordinats.
-Em pots guanyar a mi... -va dir l'Andrea mentre l'arrossegaven els guàrdies- Però mai podràs derrotar el meu pare!!!!

L'Andrea va seguir cridant mentre se l'emportaven. Capturada ella, la guerra ja havia estat decidida, tot i així... en alguns racons del Seireitei encara continuaven les batalles...

les batalles avançaven, quan de sobte al cel del seireitei, es va obrir, i de allà va aparèixer en byakuya kuchiki, l' eloi i un centenar d' arrancar, de sobte una veu va cridar
-tots els shinigami, els vui veure al palau de la penitència, d' avant la porta. és una ordre del capità general de les 13 divisions!- era en byakuya
-Merda, precisament ara!- va dir la hanako
-Eloi, va dir en byakuya, encarregat dels capitans, per la energía que sento ara mateix estan tots molt dèbils-
-esclar senyor-
l' eloi va baixar i es va dirigir cap a la força que estaba més activa, la de la momo

en byakuya es va col·locar a un balcó amb els arrancar de 1 fins a 10 derrera, els altres 90 es van repartir en els diferents balcons
-SHINIGAMIS!-va dir en byakuya a tot el seireitei que s' havia congregat a davant el palau d ela penitència- AQUI TENIU EL NOU SENYOR DEL CEL, I AMB MI ELS QUE SERAN EL NOU EXÈRCIT DE LA SOCIETAT D' ANIMES, CONVIUREU SHINIGAMI I ARRANCAR, I JO SERE EL VOSTRE SENYOR!- va cridar
tots els shinigami tremolaven veient la gran quantitat d' arrancar que hi havien
de sobte en byakuya que encara mikrava els shinigami, li va trevassar una espasa pel pit
-El senyor del cel? si home, amb el teu poder no pots gobernar res, tu ens has creat, però hem decidit que no ets prou poderos per ser el nostre senyor- era l' arrancar número 1- això m' ho quedo jo- i li va arrencar el hodyok, seguidament va llençar el cos d' en byakuya palau avall- ESCOLTEU, A PARTIR D' ARA LA SOCIETAT D' ANIMES ES CONVERTIRA EN UNA EXTENSIÓ DEL HUECO MUNDO, EL VOSTRE SENYOR ENS HA DONAT PODER I UN PORTAL PEL QUE PODER ACCEDIR AL COR DE LA SOCIETAT D' ANIMES SENSE TENIR BAIXES, A PARTIR D' ARA LA SOCIETAT D' ANIMES TAL COM LA CONEIXEU DESAPAREIXERA!, ENDEVAN, ARRANCARS PODEU DESTRUIR EL QUE VOLGUEU, PERQUE ARA, NOSALTRES SOM LA RAÇA SUPERIROR!- els centenars d' arrancar van destruir el palau de la penitència en un moment, totta resistència era inútil contra tan poder, per cada cinc shinigami que morien queia un arrancar, però el pitjor, va ser que es va obrir el portal al hueco mundo i van començar a sortir més arrancar, el seireitei sencer estava sent destruit sense poder fer-hi res, ara allò que havia estat el més segur de tots els llocs de la societat d' animes, s' havia convertit en una gran flamerada, tot estava cremat i destruit, i havien cossos de shinigami per tot arreu, mentre e la zona nord on encara no hi havien arribat els arrancar, el capità hitsugaia estava a terra amb els ulls en blanc i ple de sang, però no mort, una micamés enllà l' eloi estava aixecant l' espasa contra la dona que estimava, i a la qual havia desarmat

havia estat lluitant molta estona amb el hitsugaya, estavem bastant igualats ja que ara jo tambe era una capitana, pero igualment el hitsugaya tenia molta mes experiencia en lluita que jo i m'anava guanyant, vaig poder aguantar bastanta estona i els 2 ja teniem bastantes ferides.
El Hitsugaya estava a punt de guanyarme quan de cop, algu va apareixer entre nosaltres i li va fer una greu ferida al hitsugaya, que el va deixar al terre inconscient, pero no mort

Vaig aixecar la vista per veure qui era el que m'havia ajudat

-Eloi!- vaig cridar contenta al saver que era ell- estas be, Eloi! t'has escapat del byakuya!- vaig dir corrent cap a ell

De cop l'Eloi es va girar cap a mi i va començar a correr preparan la seva zampakuto, em va atacar, pero vaig reaccionar rapid i vaig parar el seu atac

-Eloi! que fas? que et pasa?- vaig preguntar, despres vaig veure que els seus ulls no eren els mateixos

l'eloi em va tornar a atacar, aquesta vegada nomes em podia defensar, no volia fer-li mal

-Reacciona! soc jo, la Hinamori! que et pasa?- la vaig dir, pero l'eloi no contestava, vaig recordar allo que li havia donat el byakuya i que el controlava

-Eloi! Reacciona! el teu enemic no soc jo! es el byakuya! Eloi!- anava cridant, pero no reaccionava, nomes m'atacava tota l'estona.

Començava a estar cansada, les ferides que m'havia fet lluitan contra el hitsugaya em feien mal i ademes no podia fer altre cosa que pararme els atacs de l'eloi, fins que en un dels seus atacs em va ferir i em va fer caure la zampakuto de la ma, vaig correr per agafarla de nou, pero l'eloi es va posar davant meu tirant la meva zampakuto mes lluny encara

-Hanako!! -varen cridar la Gooraa i el Joan arribant al lloc on jo era.
-Com esteu? -va demanar el Kirajh
-Bé, no ens han pogut fer res -va dir la Gooraa en una pose de Guy Sensei xD
-En Byakuya és mort -va dir el Joan. Es va fer el silenci mentre el renou de la batalla s'anava acostant més a on nosaltres érem...
-Quin pla d'atac seguim ara? -va demanar la Gooraa
-Aquesta és una situació insospitada -va dir el Kirajh- No tenim cap pla d'atac... Mata tot el que vegis que no sigui un Shinigami...
-CAPITANA!! -va cridar Samael que venia amb l'Aiko
-Nii-san! -va dir la Hanako veient que el seu germà estava ferit en un braç.
-La Momo!! -va dir Samael- La Momo està en perill!!
-Nee-chan! -va dir la Hanako començant a córrer, però el Kirajh la va aturar
-Hanako! -va dir el Kirajh- Que no entens amb qui has de lluitar??
-He de salvar la meva germana! -va dir la Hanako fora de si
-Tranquil·la!! -va dir el Kirajh abraçant la capitana.
-Nosaltres ajudarem la Momo -va dir Samael mentre l'Aiko li curava la ferida.

-Capitanaaa Generaaaal -va dir una veu fosca i tenebrosa a darrere meu. Em vaig girar... era el líder dels arrancar- Et mataré i després em menjaré els capitans un per un... ARRRRRRRRRRRRRRRRG!! -va cridar traient una gran llengua que llençà contra els capitans.

En Joan va protegir la Gooraa mentre Hanako i Kirajh varen saltar per esquivar el seu impacte.
-Joan! -va dir el Kirajh- Parteix d'aquí i ves també a ajudar la Momo!
-Anem! -va dir el Joan sortint de l'explanada amb la Gooraa
-AaaaaRRggg... -va dir l'Arrancar. La seva energia espiritual era monstruosa i la seva veu feia moltíssima por.- Veieu aquest lloc? Serà la vostra tomba!
-Això ja ho veurem -va dir el Kirajh. El líder dels Vizards va treure la seva katana.
-Kirajh... -va remugar la Hanako
-Vinga, deixe'm lluitar amb tu -va dir el Kirajh- No em posis aquesta cara, que no em passarà res!

La Hanako va treure la Zanpakuto i l'alliberà, creant una gran barrera de foc. A dins aquella barrera només hi havia l'arrancar, el Vizard i la Hanako. Ningú podia sortir ni entrar d'allà sense morir carbonitzat...

Mentre:
-ELOI! -va cridar la Momo- PROU!!
-Qui ets tu, capitana, que em tractes amb tanta confiança? -va demanar l'Eloi llençant la Zanpakuto de la Momo lluny d'ella.
-Eloi, que no em reconeixes?? -va dir la Momo plorant
-Per què plores? -va dir l'Eloi- Jo... jo... jo t'he vist abans, no??
-Eloi, reacciona ja!! -va dir la Momo plorant desesperada
-Digues adéu! -va dir l'Eloi mentre aixecava la katana.
-ELOI!! -va cridar la Momo

La Zanpakuto de l'Eloi va caure sobre la Momo, però per sort, algú arribà en aquell moment.
-Aiko! Samael! -va cridar la Momo
-Aiko, cuida de la meva germana -va dir Samael- Eloi... no deixaré que li facis cap mal!! Lluita amb mi!!

En Samael em va atacar,però jo amb un ràpid moviment vaig treureli la zanpakuto de les mans. I el vaig tirar a terra:
- ELOI PROU! - Va cridar l'Aiko corren amb la zanpakuto desdenfundada
- ... - Li vaig donar una patada a la cara a la Aiko i va caure a terra
De cop un fort reiatsu va apareixa, eren tots el capitans que havien aparescut darrera meu:
- Eloi, ja en hi ha prou, et farem enrecordarte de tot - Va dir la Hanako desenfundant la zanpakuto igual que els altres capitans:
- Eloi, aixó ho fem per tu - Va dir en Kirajh - BANKAI!!!!!! - Tots el capitans els van activar a l'hora
- JAJAJAJAJAJAJA! - Es va sentir una veu molt familiar - CREIEU QUE EM DERROTARIAU TANT FACILMENT? - De cop va sortir en Byakuya al cel - US PUC MATAR UN EN UN MALEÏTS ARRANCARS,PAGAREU LA VOSTRE TRAICIÓ , ELOI PUJA AQUI ARA MATEIX!
- Si senyor - Vaig dir, però els altre capitans em van seguir
- Byakuya, deixa a l'Eloi! - Va dir en Kirajh
- Ni ho sumis maleit vizard! I ara moriu maleits arrancars! - VA baixar l'arrancar 1 del cel
- No podras matarnos a tots, es fisicament impossible
- Segur? Jo us he creat i jo us puc destruir! JAJAJAJAJA
- A embogit - Va dir la Goora
- Moriu maleits arrancars!!!!!!! - Mentres li prenia el Hoguiok a l'arrancar 1 - Us destruire - El Hoguiok va començar a brillar i va absorbir a tots els arrancars .
- Que ha passat? - Va dir en Joan
- I ara veureu el Hollow difinitiu, el més fort de tots!!!!!!!!!! - Va dir mentres alçava el Hoguiok al aire - Els seus poders sera el mateix que 100 vastolordes junts, igual que 20.000 arrancars! - Amb un cop sec em va clavar el Hoguiok al contra l'estomac
- ELOI!!!! - Van cridar tots
De cop el Hoguiok va explotar, i al expendirse el fum hi havia un hollow amb més de 20 tentacles a l'esquena, 6 braços molt musculosos, una ales grandioses ,uns ullals gegants i portava una espasa gegantin:.
- Terroficit veritat? Dons encare que sembli mentida, segueix tenint el mateix cervell que el de shinigami, osigui que no es deixa mortar pel seu instint de hollow si no per el seu cervell de shinigami.
- Osigi que ara es bo? - Va dir l'Aiko
- No se si recordeu que els segueixo controlant
- No passa res, el derrotar-me i tornar a la normalitat, i tots junts el guanyarme Byakuya! - Va dir la Hanako donant anims al alres capitans
- No sera tant fàcil, creus que no tinc un pla B? Si els derroteu, us esperara un Hollow molt més fort que ell
- Com? Qui? - Va dir la Hinamori
- JO! - Va dir en Byakuya mentres explotava - Aquell Hoguiok no era res més que una farça, i tenia poc poder, desde el principi tenia el Hoguiok original dintre els meu cos, però no feia servir el 100% del seu poder, podriem dir que només feia servir el 0,001% del seu poder. - La nova aparença d'en Byakuya era terrorifica, tenia el cabells grisos, la cara era blanca, els seu traje blanc es va convertir amb un traje lila i negre i les seves cames s'habien convertir amb un gas venisos: - I sense més miraments, Eloi mata'ls - Amb els 6 braços vaig llençar un cero molt potent direcament al capitans
- I aixó només es un 1% dels seu poder - Va dir en Byakuya

Vam esquivar el cero de l' Eloi.
-Compte! -Va dir en Joan
-No podem matar l' Eloi! -Va dir la Hinamori espantada
-Em sembla que no farà falta, ni matar a l' Eloi ni intentar que torni en si -Vaig dir
-Derrotant al Byakuya ja estará, no? -Va preguntar en Joan
-2x1! -Va dir la Hinamori
-Molt bé, avancarem esquivant l' Eloi... -Va dir en Joan
-En possarem front al Byakuya... -Va dir la Hinamori
-I el matem sense miraments -Vaig dir finalment.
Vam passar al pla d' atac, vam avançar cap en Byakuya i tots vam cridar: BANKAI!!!. Dos gates van apareixer, una amb orelles i cua de gat, i una altre nomès amb les orelles, però amb ales d' angel. Una era més ben un gat, i l' altre un gat-angel.
-Gooraa, tu per dalt, portes ales! -Em va dir la Hinamori
-Cap problema, tu per terra i en Joan també, jo intentaré despistar-lo per l' aire!
Vam atacar en Byakuya, esquivant l' Eloi, però ell ens seguia per darrera.

L'Eloi seguia de molt a prop la Hinamori i la Gooraa.
-BANKAI -va dir Byakuya amb la seva veu cansada- Senbonzakura Kageyoshi.
-ALERTA! -Va cridar el Joan i la Gooraa i la Momo es varen apartar de la trajectòria de les flors de cirerer.
-És impossible -va dir la Sayumi- No el guanyarem mai!!
-No ens has sentit, Sayumi? -va dir la Gooraa- No és impossible! Qui controla tots els nostres enemics és el Byakuya!! Si el derrotam a ell, tot s'haurà acabat!
-Parles com si fos fàcil de fer! -va dir la Sayumi i no ho és gens!!
-Així si que no guanyarem mai! -va dir el Joan.
-Eh? -va dir la Gooraa alçant el cap.

Byakuya va llençar un munt de punyals cap a on estàvem nosaltres.
-ALERTA! -va cridar la Momo.
-Bakudo 81 Danku -va dir la Hanako i els punyals es varen clavar tots en la barrera protectora.
-Bakudo, eh? no em guanyaràs amb no... Què?? -va dir Byakuya- Per què no em puc moure?
-Ha funcionat? -va demanar Kirajh
-Sí... -va dir la Hanako concentrant el seu reiatsu
-Què? va dir Byakuya mentre notava com una cosa li sortia del pit- Què és això?? Un Bakudo?? M'estàs segellant com vares fer amb l'Aizen??
-No t'estic segellant -va dir la Hanako- t'estic retenint perquè ara els meus capitans et puguin matar...
-QUÈ? -va dir Byakuya- Un moment!! Què li estàs fent al meu reiatsu?? Aquest bakudo l'està absorbent! Maleïda siguis capitana!!
-L'ataquem ja? -va demanar la Momo
-Un moment -va dir el Kirajh
-AAAAAAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRHHHHHHHH!! -cridava el Byakuya quan el bakudo segellava els seus poders i el seu cos.
-ARA! -va cridar la Hanako

-BANKAI -varen cridar tots els capitans presents

El cos del Byakuya va començar a desaparèixer, i amb ell, tot el seu exèrcit inicià la retirada.
-Maleïts shinigamis... -va dir Byakuya mentre moria- Jo... jo...

I se n'anà.
-ELOI! -va cridar la Momo mentre l'Eloi queia al terra
-Està bé -va dir la Gooraa- Només està inconscient. Quan es recuperi seguirà sent el mateix de sempre!

Tots vam tornar als nostres cuartells a entrenar-nos, menys l' Eloi que era a la 4a divisió recuperant-se.
-Aiko! -Va cridar la Hinamori apropant-se corrents. -Com està l' Eloi? Ha millorat?
-Tot indica que encara s' està recuperant, però ho fa lentament... encara no ha obert els ulls.
-Es recuperara, oi Aiko?
-el 90% de possibilitats que sobrevisqui... jo crec que si, a part, està millorant encara que eno hagi obert els ulls
-Quan es recuperi, ja podrem gaudir de la pau al seireitei!! i deixar tot allò com un mal record... -Va dir la Hanako que anava a veure com estava l' Eloi
-I jo podré estar, no? -Va dir en Kirajh, que l' acompanyava
-Ens carregarem a qui no et deixi estar! -Va dir en Joan que venia amb la Gooraa també per veure l' Eloi
-Que, com està? -Va preguntar la Gooraa
-Està millorant -Em va dir l' Aiko
-Es recuperarà? -Va dir l' Hades que venia amb en Samael i la Sayumi
-Segur que si! vaja, ens hem reunit tots aqui... -Va dir l' Aiko
-Es l' unic lloc ara mateix per planejar el futur del seireitei! -Va dir la Hanako

-ELOI!! -va cridar la Momo quan el seu home va obrir els ulls.
-Eh... Momo... -va dir l'Eloi despertant.
-No facis molts d'esforços -va dir l'Aiko mesurant la pressió sanguínia amb un aparell.
-Momo... -va dir l'Eloi somrient a la seva dona- No ploris, dona

La resta de capitans començaven a partir dissimuladament per deixar-los alguna cosa d'intimitat quant de sobte...
-MOMO! -va cridar l'Eloi- Què et passa?
-Momo! -va dir l'Aiko agafant la capitana del terra. La Momo s'havia desmaiat.
-Què li passa? -va dir la Hanako acostant-se de pressa a la Momo. La va seguir la Gooraa. La resta dels nois varen sortir a fora.

A fora del quarter general de la Quarta Divisió
-Eh, Kirajh! -va dir el Joan al Vizard quan es quedaren els dos sols esperant les dones
-Ah, Joan... -va dir el Kirajh sorprès.
-Què pensaves res?? Et veig molt pensatiu... -va dir Joan
-Potser... -va dir Kirajh misteriosament- És que... tinc uns assumptes pendents al meu món...
-Oh... és clar -va dir Joan- Tu n'ets el líder, no? Dels Vizards...
-Sí -va dir el Kirajh somrient
-Però... -va dir el Joan- No te'n vols anar sense la Hanako...
-Ehhhhh, correcte -va dir el Kirajh- Però me n'he d'anar o sospitaran massa... i no vull que se'ls passi pel cap venir-me a cercar aquí... He d'anar al meu món i solucionar això.
-Tornaràs, no? -va demanar el Joan- I els teus no s'enfadaran quan sàpiguen el que sents per... la teva principal enemiga??
-Vinga Joan, dóna'm ànims! -va ironitzar el Kirajh
-No et preocupis -va dir el Joan- Jo i la Gooraa cuidarem de la Hanako! Te'n pots anar tranquil!
-Gràcies -va dir el Kirajh- Doncs me'n vaig ara!

I el Kirajh va partir cap al seu món...

L' Aiko va estirar la Momo al llit. La Hanako i jo vam pensar que estava cansada desprès del que tot havia passat. Vam sortir de la sala on la Momo estava i ens vam quedar esperant a una altre sala. Despres, l' Aiko va venir i ens va dir una noticia.
-Noies, no vull que digeu res als nois d' això, demoment
-D' acord... -Va dir la Hanako intrigada
-Que pasa? -Vaig preguntar
-La Hinamori està embarassada!
-De debò!?? Perfecte!!! -Es va veure un moment de felicitat a les cares de la Hanako i la Gooraa, la Momo estava embarassada, i segur que el pare era l' Eloi!
-De cuants messos? -Vam preguntar
-No es 100% segur, però diria que de uns 2 o 2 i mig. Guardeu el secret, sería un caos si els demès s' assabantessin.
-D' acord! -Vam dir, i vam sortir de la sala
-Vaja vaja, embarassada, eh? -Li vaig dir a la Hanako
-No perden el temps, la parelleta -Em va dir ella a mi

-Quina parelleta? -va demanar Joan
-EH? Caaaaaaaap -va dir la Gooraa agafant el Joan del braç i rient. Els tres capitans se'n varen anar de la quarta divisió.
-Bé -va dir la Hanako- Me'n vaig a la meva divisió!
-Ha... Hanako -va dir el Joan- Escolta... el Kirajh...
-Ja sé que no hi és... -va dir la Hanako amb la veu un poc trista- no sento la seva energia espiritual... No facis aquesta cara, Joan! Jo estaré bé... per començar tinc molta feina i necessito un tinent nou (a l'antic pesat li va tallar el cap en Byakuya)... Què tal la Tsunade?? Uhmmmm vaig a reflexionar sobre això... fins després!

Mentre, a la Quarta Divisió...
-Momo?? -va dir l'Aiko mentre la Momo recuperava la consciència- Com estàs?
-Què m'ha passat? -va dir- M'he desmaiat?
-Sí... i saps per què? -va demanar-li l'Aiko
-Crec... que sí -va dir la Momo
-L'Eloi sap que estàs embarassada? -va demanar l'Aiko
-Eh.... no -va dir la Momo- No li he pogut dir amb la guerra i tot això...
-Bé, només t'he de dir una última cosa -va dir l'Aiko- Has fet massa feina en el teu estat! Ara els mesos que et queden només has de descansar!! Entesos?
-Sí... -va dir la Momo - Vaig a dir-li a l'Eloi...

mentre tots esl capitans estaven entretinguts en la recuperació de l' Elo jo vaig estar fent una altra cosa, al cap de dos dies, vaig fer reunir tots els capitans menys l' eloi i la hinamori
-Perque no hi son l' eloi i la hinamori?- vaig dir
-Havien de parlar em va respondre la gooraa-
-S'han perdut una reunió perque havien de parlar? bé es igual, us he reunit aqui perque ara que tot està en calma us vui recordar una cosa-
-Més feina?- va dir en joan
-Si, vaig dir, mireu a derrera vostre -desde la novena divisió, es veia bé tot el seireitei en 360 graus
Els capitans es van posar bastant pàl·lids al veure aquell panorama, estava tot cremat, destruit, no hi havia cap edificí més alt de 20 metres a part dels quarters, que els arrancars no van abastar per la gran quantitat de shinigami que es van quedar als quarters, la fortalesa blanca, estava destrossada, tot estava plè de runes
-En aquests dies, he estat treballant sense parar a la meva habitació, tan sols sortia per veure com estava l' eloi, però per fi u he fet, he reconstruit els plànols de construcció del seireitei, ja que no els vaig trobar per enlloc, he agafat el dels meus recòrds, hi he intentat fer en uns plànols els edificis tal com estaven, vaig mirar runes, per veure com de alts i d' amples eren els edificis, com que el seireitei té edificis bastant semblans no m' ha portat massa temps-
-Ostres -va dir el Samael- veig que no has perdut el temps, però segons tú, d' on treiem tant material de construcció?-
-De les runes, reutilitzarem les tunes destrossades i caigudes per fer les reconstruccions, les coses no desaparèixen, simplement es desfiguren, perquè no tornar-les a configurar?-
-Perque és extremadament complicat, la mitat de les runes estant cremades- va dir la Hanako
-Bé, ja ens espavilarem -
-Això vol dir que no avies pensat que les runes estiguessin cremades oi? -
-Esclar que si vinga que tenim feina -
-Ho veig complicat- va dir el Samael
-HE DIT QUE A TREBALLAR :enfadat: -
I tots els capitans ens vem repartir les feines, la feina que li aguess tocat a un capità, l' auria de fer tota la divisió també

-Com has aconseguit escabullir-te?? -em va demanar l'Eloi molt enfadat després de tot el dia de fer feina reconstruint el Seireitei
-Ah... algú s'havia d'encarregar de cuidar la Momo, no?? -va dir la Hanako molt contenta mentre xocava els cinc amb la Gooraa, que també s'havia escabullit...- I tinc molta feina d'oficina, no et queixis...
-Però si la majoria de runes cremades és per culpa de la teva Zanpakuto!! -va dir l'Eloi.
-Vinga, anem a casa, et faré un massatge -va dir-li la Momo mentre li donava un dolç petó a la galta.

-Capitana -va dir la meva nova tinent, la Tsunade, fent la seva aparició- Les feines de reconstrucció d'avui han anat molt bé! Els únics esquadrons que queden per reconstruir són el 2, el 5 i 6.
-D'acord -vaig dir- Perfecte, Tsunade, et pots retirar a descansar, si vols!
-Fins demà! -va dir-me sortint del meu despatx reconstruït i ple de papers fins adalt de tot... Feia tres setmanes que havien començat amb la reconstrucció del Seireitei. També feia tres setmanes que la Hanako no sabia res del Kirajh... la feina se li havia acumulat i també havia d'ajudar amb la reconstrucció...

-Avui tenc ganes de menjar-me un gelat d'aquests gegants amb xocolata fusa per damunt -va dir la Momo
-Jajajajaja, capritxos d'embarassada, oi? -va dir la Gooraa
-Estem a desembre... no et caurà bé un gelat ara! -va dir la Hanako
-Però jo vull un gelat! -va dir la Momo
-Doncs vinga! -va dir la Hanako- Anem per un gelat! Necessito sortir, vosaltres no??

-Jo estic farta de quasi no sortir... estic embarassada, però vull moure'm! -Va dir la Hinamori
-El meu cuartell ja ha sigut reconstruit i els de la meva divisió em tenen el cap inflat de tant "Quan estaràn les habitacións?" "Quan pixarem en un lavabo privat?" "Quan menjarem en cadires amb coixins?"... Necessito descansar! -Vaig cridar
-Home, amb això de la reconstrucció n' hi ha per llarg... i també hem de corretgir els desperfectes de dins de les divisions... -Va dir la Hanako
-Nomès d' escoltar-ho dona pal, jo ho faré traaaaaaanquilament... -Va dir la Gooraa
-Jo tinc excusa... ja m' ho farà l' Eloi! -Va dir la Hinamori
-Li vol fer treballar a ell... capritxos d' embarassada -Va dir la Gooraa
Vam comprar 3 gelats, un de xocolata desfeta per la Hinamori, un de vainilla per la Hanako i un de xocolata i maduixa per la Gooraa. anavem fent un tomb per tot el seireitei, veient el que ens haviem fet aquells malparits.
-Creieu que reconstruirem tot? -Vaig preguntar
-Clar, el nostre seireitei mai cambiarà, serà sempre el nostre hogar... i el de nous individus Eh, Momo? -Va dir la Hanako
-Bueno, que ara m' ho dieu a mi, però de vosaltres no s' en sap res eh, d' en Joan i en Kirajh! -Ens va dir la Momo

-Què vols?? -va dir la Gooraa desconfiada- Jo no vull criatures, per ara!
-Vinga Gooraa!! -va dir la Momo- Podrien créixer junts, com a germans!
-Que no! -va dir la Gooraa
-Bé, d'acord... -va dir la Momo- Hanako??

La Hanako tenia els ulls banyats i va abaixar el cap.
-Vinga! -va dir la Gooraa- El Kirajh tornarà d'aquí res!!
-I tant... -va dir la Momo intercanviant una mirada significativa amb la Gooraa.
-No, no tornarà -va dir la Hanako mentre una llàgrima queia tímida pel seu rostre- Ell és... el líder dels Vizards. És el meu enemic...
-Parles com el Yamamoto, saps? -va dir la Gooraa- Sensei, sensei... -va dir la Gooraa imitant el to de veu de la Hanako
-Trobes que li deu haver passat alguna cosa??? -va demanar la Momo.


Fa tres setmanes, al món dels Vizards...
-Fas una pudor de Shinigami... -va dir l'Itram quan va arribar el Kirajh a casa seva.- On has estat?? Matant Shinigamis, eh?
-Més o menys -va contestar el Kirajh
-Puufff... és que fas massa pudor! -va dir l'Itram.
-Doncs no respiris -va dir Kirajh de mal humor
-Què et passa?? -va dir l'Itram
-KIRAJH! -va dir un dels Vizards- Ets un traïdor!!
-No li parlis així al líder! -va dir l'Itram
-Aquest ja no pot ser el nostre líder! -va dir el Vizard rebel- O no ens ho contaràs? No ens contaràs on has estat aquests dies??

A la sala es va fer silenci. Tota la comunitat Vizard s'havia reunit en aquell lloc i escoltaven atentament.
-On has estat Kirajh? -va demanar l'Itram
-A la Societat d'ànimes -va respondre el Kirajh
-Amb qui?? -va dir el Vizard rebel- CONTESTA!! No dius res?? Doncs ha estat amb la Capitana General!!
-Què dius?? -va dir l'Itram- I l'has matat?? Podem tornar a la Societat d'ànimes??
-Matar-la?? -va dir un altre Vizard- Però... No estava sortint amb ella??
-QUÈ?? -va dir l'Itram- No pot ser... és impossible!! És el nostre líder!!
-No, -va dir el Kirajh- És veritat... diu la veritat. La Hanako....
-QUÈ? -varen dir tots els Vizards
-MATEU-LO! -va cridar un altre Vizard- ÉS UN TRAÏDOR!
-Com has pogut? -va demanar l'Itram agafant el Kirajh pel coll- Com has pogut?? És la nostra enemiga principal!!
-ATRAPEU-LO! -va dir un altre mentre la multitud es llençava sobre el Kirajh

- Una pregunta Hanako - Vaig dir - I en Kirajh?
- No se on anat, no em va dir res
- Em sembla que ja se on es, vaig a buscar-lo
- NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!- Va cridar la Hanako - Tu has de cuidar la Momo!
- Dona, sera un moment! - La Hanako em va mirar amb cara d'assesina
- D'acord, ja em quedo....
- Així m'agrada com un bon marit - Em va donar un cop a la esquena
- HANAKO! - Va cridar la Hinamori
- QUE VOLS MOMO? - Va cridar la Hanako
- No MANIS AL MEU MARIT!
- PERO S'HA DE QUEDAR AMB TU ES LA SEVA OBLIGACIO!
- EN JOAN TAMBE TINDRIA QUE ESTA AMB LA GOORA I MAI ELS VEIG JUNT!
- AQUELLS SON JOVES, DEIXAL'S
- M'ESTAS DIENT VELLA?
- NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!
- ELOI, VES A BUSCAR EN KIRAJH SI VOLS - Va crida la hinamori

Entre tota la discusió, la Gooraa va desaparèixer.
-On es la Gooraa? -Va preguntar la Hinamori
-Estarà cansada... dic jo... -Va dir la Hanako
De lluny, es veia la Gooraa saludant amb la mà, i al darrere tenía en Samael, l' Hades, en Joan i la Sayumi.
-Vinga va, anem a buscar en Kirajh! -Va dir la Gooraa
-Però tu estàs boja? com vols que anem a buscar-lo!? -Va cridar la Hanako
-HOME, ESTÀ EN PERILL NO?
-NO HI PODEM ANAR, NOSALTRES, ALLÀ!
-PERÒ BE QUE EN KIRAJH VA VENIR AQUÍ!!!
-Bé... però es diferent... -Va tornar a dir la Hanako abaixant el cap
-Hanako, tots estem disposats a anar-hi -Va dir l' Eloi
-Però tu t' has de quedar amb la Momo! -Li va dir la Hanako
-No, jo hi vaig!
-Ja em quedaré jo, amb la Hinamori -Va dir la Sayumi per darrere, acompanyada d' en Hiroyuki
-Aneu, va, jo estaré bé, es més, l' Aiko diu que es queda! -Va dir la Hinamori donant una empenta per darrere a la Hanako
-Esta bé... quants som? -Va preguntar ella
-l' Eloi, en Joan, l' Hades, en Samael, tu Hanako i jo Gooraa -Vaig dir
-Va, no perdem més el temps! -Va cridar en Samael
-S' ens fa tard, Gooraa, no ens havies cridat per marxar JA??! -Va dir en un to impertinent l' Hades
-Va, anem-hi, a buscar en Kirajh!!! -Va cridar la Hanako.

-Partiu, vinga!! -va dir la Momo
-Estaràs bé? -va demanar l'Eloi
-I tant! -va dir la Momo- no et preocupis tant per jo!!

-Vinga! -va dir la Gooraa molt animada- Som-hi!
-MOMOOOOOOOOOO!! -va cridar l'Eloi. La Momo havia caigut desmaiada davant de tothom.
-Què li passa? -va dir la Hanako agafant-la i prenent-li el pols- Crideu l'Aiko!!

La Momo havia caigut víctima del cansament psicològic al que havia estat sotmesa durant la guerra. La vàrem dur a la infermeria i, mentre esperàvem que es recuperés, el capità Yamamoto va aparèixer i se'n va anar a parlar amb la Hanako
-Hanako -va dir el capità general- Els Vizards s'han revelat contra el seu líder
-QUÈ? -va dir la Hanako
-Saps què vol dir, oi? -va dir Yamamoto- Que el Kirajh no tornarà mai més al Seireitei...

La Hanako es va aixecar de la seva cadira i va anar a la finestra sense dir res
-No passa res... -va dir la Hanako somrient.
-Era impossible! -va dir Yamamoto
-Ja ho sé... -va dir la Hanako intentant ocultar la tristesa.
-Concentra't en la teva feina... -va suggerir Yamamoto- Jo em quedaré aquí per fer-te costat durant la reconstrucció!
-Gràcies, sensei! -va dir la Hanako contenta
-Jo també sóc aquí! -va dir la Tsunade
-D'acord! -va dir la Hanako- Ara toca concentrar-se en el pròxim objectiu... fer del Seireitei un lloc millor!!

Mentrestant, a on en Kirajh:
-Kirajh, deixaràs de ser el nostre líder -Va dir l' Itram
-Prou! Jo no he fet res per......
-Si ho has fet!
-Traidooooor!!! -Es van escoltar crits de fora la cambra on l' Itram i en Kirajh eren parlant.
-Prou, no tornaré mai més al seireitei, renuncio al càrrec que líder Vizard, també
-N' estàs segur? confirmes la teva traició?
-Jo mai ho he vist com una traició
-No deixis de ser el nostre líder, Kirajh...
-Però no us havia trait?
-Si, però jo no vull que deixis de ser el nostre líder, ets el centre dels vizards, ets l' home que molts dels nostres aspirants admiren
-No ho deixarè de ser, aleshores, però... no vull tornar al seireitei, em quedaré aquí per sempre amb vosaltres
-BÉÉÉÉÉ!!!!!!!!!!!!!! -Van cridar tots els vizards d' afora que xafardejaven la conversa

~Al seireitei~
-Ukitake! Ukitake!!!!! -Cridava la Hanako
-Digues, Hanako, passa alguna cosa?
-Vols un gelat? vénen de molts gustos ultimament!
-D' acord!
Van passar 7 messos, el seireitei ja estava practicament reconstruit, i tothom era feliç. La Hanako i en Kirajh no es veurian mai més, però ara tothom s' ho passava bé, allà.
-Eloi!!! Eloi!!!!!!!!!!!!!!!!!! ELOIIIIIIIIIII!!!!!!!!! -Cridava la Hinamori
-Ja hi vaig, ja hi vaig, que el nen s' ha tornat a pixar a sobre del llit!!! Sempre es fa pipí quan li canvio el bolquer!!
-Eloi! corre! ràpit!!!
-Ja està, ja està, mirate'l que bufó!
-Aláááááá, està més gran i més guapo!!!!! -Cridaven la Hanako i la Gooraa que van anar a veure el nadó
-Definitivament, es molt bufó, s' assembla al pare -Va dir l' Ukitake, mentre es menjava el gelat

-És una monada!! -va dir la Gooraa jugant amb ell
-Ara en vols un?? -va dir la Momo rient
-I per quan la parelleta? -va dir la Gooraa a traïció.
-Hi hagi pau -va dir l'Eloi
-A mi els nins m'agraden -va dir el Joan
-I a mi també! M'encanten -va dir l'Ukitake

La Gooraa i la Hanako es varen mirar nervioses.
-Uh! Quanta feina que tinc per feeeerr... -va dir la Hanako nerviosa
-I jo... quanta feina que té la Hanako... vaig a ajudar-la... mirant que fa! -va dir la Gooraa
-Em pregunto si dec poder tenir fills amb la meva malaltia... -va dir Ukitake
-Espero que no... -va dir la Hanako vermella.
-La Gooraa i jo en tindrem 15!! -va dir el Joan
-QUÈ??? -va cridar la Gooraa

-Eh! -va dir la Hanako seient sobre les cames de l'Ukitake- I quan farem una festa per commemorar el naixement del vostre fill??
-OH! -va dir l'Eloi- una festa! Tens raó!!
-Vinga! -va dir la Momo- Jo ja estic recuperada, així que quan vosaltres vulgueu la podem fer!
-Què tal demà? -va dir la Hanako
-Vinga! demà sopam tots junts! -va dir l'Eloi

Va arribar demà, i ja s' estava planejant tota la festa del seireitei. Com cada matí, la Hanako sortía a passejar amb l' Ukitake
-Vaja vaja, que vermella està quan paseja amb l' Ukitake -Va dir la Gooraa mirant com passaven els dos agafadets de la mà pel seu cuartell. Van passar de llarg i de sobte la Hinamori va trucar a la porta del cuartell de la divisió 3
-Gooraa! necessito la teva ajuda, estic organitzant tot lo del sopar i....... el nen m' està possant malalta!!!
-El nen? :chance: ja el cuido jo, el nen!
-Perfecte, t' en dec una eh, anem?
Vam arribar i la Gooraa es va possar a jugar amb el nadó nomès arribar
-Mans a l' obra! va dir la Hinamori
A les 3 de la tarde ja estava tot preparat

Vuit mesos més tard...

-Alerta! Alerta!
-Atura de moure't!! -deia la Gooraa
-És que estic nerviosa!! -va dir la Hanako
-Si no t'estàs quieta et clavaré les agulles a la cara! -va dir la Momo
-D'acord, ja m'estic quieta!! -va dir la Hanako
-Que aturis de moure't!! -va dir la Gooraa mentre retocava l'acabat del llaç del kimono de la Hanako- Mira, ara he de tornar a començar!!
-Em sap greu! -va dir la Hanako
-Duc una til·la -va dir el Joan entrant a la sala
-Jo també hauré de tornar a començar el pentinat -va dir la Momo baixant de la cadira des d'on feia un monyo a la Hanako.
-Perdó!! -va dir la Hanako.
-No passa res... -va dir el Joan donant-li la til·la- No et cases cada dia, és normal estar nerviós!!
-AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!! -va cridar la Hanako histèrica
-Definitivament he de tornar a començar -va dir la Momo
-No m'estiris els cabells -va dir la Hanako
-DEIXA DE MOURE'T!!! -varen cridar la Gooraa i la Momo a la vegada.


Mentre, al temple tradicional...
-No estàs nerviós? -va demanar en Samael, el padrí de les noces, al nòvio que es col·locava bé el seu kimono negre.
-No, gens! -va dir l'Ukitake somrient
-La Hanako estava histèrica -va dir en Joan sospirant.
-Que mona! -va dir l'Ukitake somrient però sense ocultar el seu nerviosisme.
-No us dueu molts d'anys? No ets mooolt més gran que ella?? -va demanar el Kami
-Uns quants... de fet, crec que vaig ser professor seu! -va dir l'Ukitake un poc avergonyit.
-Kami!! Que és el meu cunyat!! -el va renyar el Samael

-HANAKO, QUIETA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! -Va dir la Gooraa al límit dels nervis
-Gooraa!! La Hanako s' ha espantat i se li ha desfet el pentinat!! -Va cridar ara la Hinamori
-Però esque està tota l' estona i no li puc arreglar el llaç! -Va dir enfadada la Gooraa
En Joan va entrar amb dos tiles més.
Finalment, vam aconseguir possar-li bé el llaç i el pentinat, i va sortir contenta.
-Esteu bé, noies? -preguntava en Joan
-Tot perfecte! -Van dir les dues, a la Hanako se la veia preciossa!

Mentre, al temple...

-Com tarda la Hanako -va dir l'Ukitake
-Ara vindrà! -el va animar el Samael
-Ukitakeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!! -va cridar una veu coneguda
-Ah, Kyoraku! -va dir l'Ukitake vermell- Oh, Matsumoto, bones!
-Pares! -va dir Samael sorprès- Què feu aquí?
-La meva filla es casa!! -va dir Kyoraku plorant
-Tampoc n'hi ha per tant... -va dir Kami
-Ukitake!! -va dir Kyoraku agafant l'Ukitake del coll del kimono- No et sobrepassis amb la meva filla!!
-Tra... tranquil! -va dir l'Ukitake seriós.
-Pobret Samael -va dir la Matsumoto- L'únic fill que ens falta per casar... no estiguis trist Samael, vine aquí entre els pits de la mama!!
-JO VINC!! -va cridar el Kami corrent cap a la Matsumoto, que es va retirar i el Kami va caure en terra.
-Mare, deixe'm estaar!! -va cridar Samael
-Ukitakee!! -cridava Kyoraku- Ni se't passi pel cap anar al llit amb la meva filla!!
-Mare, que no puc respirar! -cridava Samael
-Ukitake, té el meu haori rosa!! -va dir Kyoraku plorant- És un regal familiar que ha passat de generació en generació. Tu ets l'home de la família ara! L'has de dur tu
-Eh... no tens un fill gran? -va demanar l'Ukitake espantat
-Ostres!! És veritat!! -va dir Kyoraku- Samael, Samael!! El haori rosa!
-Ni de conya!! -va cridar Samael
-Kyoraku! -deia la Matsumoto- Els nostres fills s'han fet tan grans!
-En podríem tenir uns quants més, no et sembla? -va dir Kyoraku molt emocionat
-Kyoraku, m'has llegit el pensament!!! -va dir la Matsumoto mentre s'abraçava al Kyoraku i es començaven a besar apassionadament.
-Entenc que estiguis traumatitzat... -va dir el Kami al Samael mentre mirava l'espectacle dels progenitors del seu amic.
-Però que li passa a aquesta família?? -va demanar l'Eloi

-Encara sou aquí? -va demanar la Gooraa i la Hinamori entrant al temple- La Hanako ja és aquí!

-Ha... Hanako -va dir l'Ukitake quan va veure la noia que arribava
-Ah! -va dir la Hanako molt vermella- Jushiro!
-Que bonica! -va dir l'Ukitake somrient
-Hanaaaa-san! -va dir el fill de la Momo i l'Eloi corrent cap a la Hanako. El nen havia crescut moltíssim i era molt espavilat.- Flors!

El nen li va donar unes quantes flors a la capitana del primer esquadró.
-Gràcies -va dir la Hanako agafant-les i el nen va córrer cap al seu pare. La Hanako i l'Ukitake també varen entrar al temple. La cerimònia va ser molt emotiva i íntima perquè els nuvis havien convidat poca gent. Tot l'acte es va dur a terme amb els plors del Kyoraku de fons que li posava molt de teatre. Però ni l'Ukitake ni la Hanako el varen sentir perquè estaven massa nerviosos.
-Doncs ja sou casats! -va dir el sacerdot en acabar la cerimònia. L'Ukitake molt content va besar la Hanako
-Eh! -va dir el sacerdot- Sóc jo qui t'ha de dir que "ja pots besar a la nòvia"
-Ah... -va dir l'Ukitake molt vermell- Em sap greu...
-Psss... aquests joves! -va dir el sacerdot enfadat
-Em pot besar o no? -va dir la Hanako en un to de veu que feia un poc de por.
-I tant! -va dir l'Ukitake sense esperar el permís del sacerdot i besant la noia dels cabells taronges.


-Per què plores? -va demanar en Joan a la Gooraa- T'has emocionat?
-No, no és per això!! -va dir la Gooraa quan la boda ja havia acabat
-Doncs? -va demanar el Joan que no entenia el comportament de la seva dona.
-Doncs que ara... que ara... ens conviden a dinar!!!! -va dir la Gooraa molt emocionada.
-Ah... ja ho entenc -va dir en Joan- Ara hi ha la festa
-SÍ! -va cridar la Gooraa- LA FESTA!! La festa gratis!
-Barra lliure de sake!! -va dir el Kyoraku- JO CONVIDO!!
-Kyoraku-sensei -va dir el Kami- Sempre sereu el meu mestre venerat!!