El casament de l'any

estava espantada, no tenia ni idea de que pasava, ni per que ens havien rodejat, aquells homes em feien por, sobretot el calb amb cara estrenyida, tot i que el de les celles extranyes em feia una mica de riure
-Es que no ens heu sentit? torneu a casa ara mateix!- va cridar el dels pels de punxa
-Q-qui sou?- vaig preguntar temerosa
-Aixo no es asumpte teu, petita- va dir el calb
-No em diguis petita, calb estrenyit- vaig cridar com per acte reflex, la Hanako i el Samael em van tapar la boca i em van agafar per no empitjorar les coses
- :Win: nena del dimoni! :enfadat: - va cridar el calb
-Tranquil, no li facis cas-li va dir el de les celles extranyes
-Calleu d'una vegada! no estem aqui per tonteries d'aquestes!- va cridar el dels cabells de punxa, fent callar a tothom

-Partiu d'aquí!! -va cridar el calb- I si us torno a veure per aquí... us mataré!!
-Merda! -va dir Samael- Anem a casa -va dir Samael a les seves germanes i partint d'allà.

-Definitivament -va dir Samael- ha estat una equivocació venir de dia...
-Què vols dir? -va dir la Hanako encara espantada- Que els coneixes?? Són amics teus??
-Tenen pinta de criminals! -va dir la Momo
-No, no els conec -va dir Samael- Però em sembla que ells saben més de nosaltres que nosaltres mateixos...
-Què vols dir amb això? -va dir la Hanako aturant-se de cop de caminar
-Segueix caminant -va dir-li Samael- Ens estan seguint
-Qui?? -va demanar la Momo.
-No et preocupis -va dir Samael- Però per si un cas, només us diré que, ens passi el que ens passi, hem de seguir els tres junts...
-Samael -va dir la Hanako- M'estàs espantant.
-No conteu això a ningú -va dir Samael arromangant-se la màniga de la camiseta i mostrant la marca de l'agulla- Però vosaltres dues també teniu marques com aquestes...
-I què volen dir? -va dir la Momo-
-No ho sé... -va dir Samael- però això em recorda a què, darrerament, el pare té sempre converses molt estranyes per telèfon!!
-Quin tipus de converses? -va demanar la Hanako
-Tu no et preocupis -va dir Samael- A les meves germanes petites no els passarà res!!
-Però explica'ns el que saps!! -va dir la Hanako
-No convé que sapigueu massa... -va dir Samael- Només confieu en mi i, si en cap moment, actuo d'una manera estranya... mireu d'arribar a la tenda de l'Urahara vosaltres soles!!

Samael, Hanako i Momo varen arribar a casa on els esperava el pare amb el telèfon a la mà i la cara preocupada.
-Esteu els tres castigats!! -va cridar- Per dir-me mentides de que anàveu a comprar!
-Què? -va dir la Hanako- Jo he quedat avui a la tarda!!
-I tu com ho saps que no hem anat a comprar? -va demanar Samael
-Samael... -va dir el pare, desafiant.


Aquell vespre, la Soi-Fong i l'Ukitake varen anar a casa d'en Kyoraku per decidir què feien amb Samael
-Sap massa coses!! -va cridar Soi-Fong
-No ens queda més remei -va dir Kyoraku- el matarem!

Però quan varen entrar a la seva habitació, Samael no hi era... en aquell moment, Samael travessava la porta d'entrada de la tenda Urahara amb una greu ferida al pit, fruit d'una lluita amb un shinigami que havia pogut derrotar.
-Benvingut, Samael -va dir l'Hades- I les teves germanes?
-Són a casa... -va dir Samael- Trobes que em pots curar??
-Dos minuts! -va dir l'Hades

- Capita ja s'ha despertat - Va cridar algu que anava vestit de shinigami, em vaig fixar que jo també porta el vestit de shinigami
- Bon dia, capita Kurosaki... - Vaig sentir una veu femenina darrera meu, era sense dupte l'Andrea
- Andrea, deslliguem!!!!!!!! - Vaig cridar
- No,no,no fins que no hagim parlat
- Que vols?
- Uneix-te a mi i el meu pare
- Estàs boja? Mai!!!!
- No era una proposta, era una ordre, uneix-te o si no...
- O si no que?
- Matarem tots els teus esser estimats, en Chad, l'Orihime, la Hinamori....
- No!!!!!!!!
- Dons t'uneix-ta a nosaltres!
- Mai!!!!!
- Molt bè, guardies, feu que envien a matar en Yatsuroto Sado, la Orihime Inoue i la Hinamori Momo - VA dir mentres es dirigia a la porta
- No! D'acord m'unire a vosaltres...... - La Andrea va sonriure amb malicia
- Has fet bé, capita Kurosaki - Va dir mentres en deslligava de la cadira
- Però prometem que no li faras res a la Hinamori!
- D'acord, no li farem ni un rascada, tè la teva zanpkauto, i ara anem a veure el meu pare, s'alegrarà molt de veure que al final t'has unit a nosaltres.

-Moltíssimes gracies Hades- vaig dir-li mentre em tancava la ferida- però tu que i fas a la botiga Urahara?- vaig dir
-El mateix que tu, jo també he vingut a buscar respostes- va contestar- acompanyem- va dir l’hades mentre anava cap al interior de la botiga.
Em va conduir fins a una porta oberta, i al altre costat hi havia un home assentat al terra amb un barret estrafolari. -Vols prendre un te- va dir- No, moltíssimes gracies.
- Assentat, hem de parlar.
- D’acord, però jo nomes vull saber una cosa, m’agradaria saber si les meves germanes estaran segures a casa-
- A casa?- va haver una pausa- Ara mateix, a casa teva es el pitjor lloc on podrien estar les teves germanes- va dir seriós.
- Doncs penso anar a buscar-les!- vaig cridar aixecant-me.
- Si sortissis ara desarmat segur que et matarien- va dir llençant-me una katana desenvainada.
- Pero que fas boig, que em vols matar, i com pretens que sapiga manejar un arma!
- Has nascut per fer-ho, com tots nosaltres- va dir seriós- Hades tu que ja has entrenat una mica amb la katana, podries acompanyar a en samael a casa seva?-
- -Escalar- va dir tot decidit.
- Una cosa Samael, prefereixo dir-te la veritat quan tornis amb les teves germanes, prefereixo que estigueu tots junts per que ho entengueu millor i sigui mes fàcil que recupereu uns quants records- va dir l’home del barret somrient-
- Uns quants records?, que vols dir-
- Ja ho sabaras quan sigueu tots-
Vam sortir amb l’Hades de la botiga per la porta del darrere.
- A que es referia amb lo dels records – vaig preguntar impacient
- No ho se, a mi tampoc no m’ho vol dir, diu que ens ho dirà quan hi siguem tots, i es veu que nomes falten les teves germanes-

-Desperta!! -va cridar una veu imperativa a la Hanako quan dormia. Era el pare.
-Què passa? -va demanar la Hanako, mig adormida
-Que et despertis!! -va dir el pare- Partim de vacacions
-Què? -va dir la Hanako- Que has tornat a beure?
-Vesteix-te que partim d'aquí cinc minuts! -va cridar el pare de molt mal humor

La Momo, molt espantada va entrar a l'habitació de la Hanako
-Nee-san! -va dir la Momo- Què passa? On és el Samael??
-El teu germà ens ha deixat per sempre!! -va cridar el pare molt enfadat i tirant un moble al terra. Les dues, d'aquí a cinc minuts al cotxe!!

I se'n va anar deixant les dues noies totes soles a les dues germanes
-Què fem ara? -va dir la Momo posant l'orella a la porta mentre la Hanako es vestia
-Escapar -va dir la Hanako- O no te'n recordes de tot el que ens va contar el Samael?? Saltarem per la finestra i anirem a la tenda de l'Urahara aquell...
-D'acord -va dir la Momo, obrint la finestra- Està un poc alt...

La Hanako va anar a un calaix proper i va agafar els diners que tenia estalviats. També va agafar dues jaquetes i una navalla.
-D'on has tret això? -va demanar la Momo mentre la Hanako guardava totes les coses.
-M'ho va donar l'Onii-san -va dir la Hanako mentre començava a fer nusos a llençols perquè als ajudessin a baixar de la finestra fins a la planta baixa.
-El pare és al garatge... -va dir la Momo
-Baixa tu primer i no m'esperis... -va ordenar la Hanako mentre tancava el llum -Momo, quan siguis abaix corre cap a la tenda Urahara i troba't amb el Samael... jo vindré uns quants minuts més tard!!

La Momo va baixar al terra i va començar a córrer sense ser descoberta. La Hanako, des de la seva habitació, veié com s'allunyava tranquil·lament carrer avall. Ara era el torn de la Hanako que es pujà a la finestra i començà a descendir fins a la planta baixa. Caigué al terra fent un fort soroll amb els peus.

-Vas enlloc?? -va demanar una veu a devora seu.
-Ukitake!! -va cridar la Hanako
-On vas? -va demanar l'Ukitake agafant la Hanako pel braç amb molta força.
-Deixe'm, em fas mal!! -va cridar la Hanako. De les ombres va sortir la Soi-Fong
-Ukitake! -va dir la Soi-Fong- la Momo ha aconseguit escapar!!

La Hanako forcejava amb l'Ukitake.
-Ja m'encarrego jo d'ella -va dir la Soi-Fong agafant la Hanako. La Hanako va treure la navalla de la butxaca i la va clavar a la Soi-Fong a l'estomac. La Soi-Fong va caure en terra i la Hanako va començar a córrer però a l'entrada de la casa es va trobar amb el seu pare...
-La Momo ha escapat -va dir la veu de l'Ukitake a l'esquena de la Hanako
-Tant és... -va dir Kyoraku- Byakuya s'enfadarà però mai ens perdonaria que perdéssim la capitana general... Ja saps què has de fer, Ukitake.

L'Ukitake va agafar la Hanako i li va posar al nas un mocador banyat amb cloroform. La Hanako va caure en terra.
-Agafa-la i puja al cotxe -va dir Kyoraku- Ens l'enduem d'aquí ara mateix... Samael tornarà a per ella!!

I així Kyoraku i Ukitake, amb la Hanako inconscient, marxaren de casa seva abans que ningú ni hi pogués fer res...

Ens dirigiem corrent cap a casa el Samael quan a mig cami vem trobar la Momo
-MOMO!- va cridar el Samael
-germà!-
-momo que fas aqui?-
-el pare ens ha dit que havies marxat de casa, i que no tornaries, i la hanako, m'ha dit que fugis cap a la tenda de l' urahara-
-I la hanako?-
-en teoria havia de venir derrera meu, però no hi es-
-Merda!, Hades, emportet la Momo a la tenda de l'Urahara, jo vaig a casa a buscar la hanako
-Entesos, però l' Urahara ha dit que haviem de estar junts-
-No trigare a tornar-
-D'acord, ves en compte!-
-No et preocupis-
-Vinga momo anem-
Mentre ens dirigiem a la tenda de l' urahara un home amb els cabells de punta, uns casabells i un parxe ens va barrar el pas
-No avançareu!- ens va cridar
em vaig carregar la momo a l' esquena i vaig fer una finta, i el vaig passar, vaig començar a correr, però en un moment el vaig tenir al costat, em va donar un cop amb el puny que em va estampar contra una paret, vaig obrir els ulls un moment, i vaig veure com l' espasa de aquell home acostant-se, em vaig apartar, i vaig aprofitar que arrancava l' espasa de la paret, per agafar la momo altre cop, que havia caigut al terra i estava inconscient, i vaig tornar a fintar-lo, em vaig girar un momenti vaig veure com tenia l' espasa a la ma i estava sobre meu, justa abans de tocar-me, una dona de pell fosca, va parar el cop d' aquell home.
-Correu!- ens va cridar
Minuts despres estavem a la tenda de l'urahara curant la momo

-Momo!! -va dir l'Urahara- Momoooooooo-chaaaaaaaaaaaaan!!
-Ah! -va dir la Momo, despertant- On sóc?
-A casa meva! -va dir l'Urahara, un paio molt raro amb un barret verd i blanc
-Ets l'Urahara? -va demanar la Momo
-Correcteee!! -va dir l'Urahara traient el ventall- Benvinguda a la meva tenda!
-Kisuke -va dir la Yoruichi entrant a l'habitació- El Kenpachi ha partit... estarem sense vigilància durant unes hores.
-Molt bé -va dir l'Urahara- Ben fet, Yoruichi!!
-Què farem ara?? -va dir la Yoruichi deixant la porta oberta. Un munt de persones varen entrar a l'habitació on era la Momo: el Joan, la Gooraa, l'Hades...
-I l'Eloi? -va demanar la Yoruichi
-Ha desaparegut... -va contestar la Gooraa
-I el Samael? -va demanar en Joan
-És a cercar la Hanako -va dir l'Hades
-Ja sóc aquí... -va dir Samael entrant a la cambra.
-NII-SAN!! -va dir la Momo
-On és la Hanako? -va demanar l'Urahara
-Quan he arribat a casa... no hi havia ningú -va dir Samael.

La cambra va quedar en silenci...
-Què podem fer ara? -va demanar la Yoruichi
-Hem de fugir d'aquí... -va dir l'Urahara- D'aquí a unes hores, Byakuya enviarà més tropes per matar-nos. Haurem de partir d'aquí i anar a un lloc molt més gran i més segur.
-I allà què farem? -va demanar en Joan
-Molt fàcil -va dir l'Urahara- Entrenarem allà i continuarem amb el procés de recuperació dels vostres records!!
-Però... no tenim tots els capitans aquí -va dir la Gooraa
-Ja mirarem de fer alguna cosa -va dir la Yoruichi- Ara el més important és que recupereu tots els vostres poders i records molt ràpid.

- Veniu, us portare a un lloc més segur- va dir l' Urahara
Va aixecar tots els tatamis de la sala, va obrir uan trapa, va posar una espècies de segell al terre i es va obrir un forat
-Vinga començeu abaixar-
-Un moment, si saltem ens matarem- va dir la momo
-Però sera més divertit saltar- va dir l'Urahara
I ens va anar tirant un per un, mentre cridavem tots, al final del forat hi haia una espècie de llac.
-Perfecte, ningú s' ha fet mal oi?- va dir l' Urahara
-Estas boig :enfadat: - vem dir tots a l'hora
-HAHAHA, mireu al vostre voltant, això ho vaig fer servir per entrenar l'ichigo kurosaki, però ho he habilitat una mica, he construit una parell de cases perque pogueu dormir banyar-vos i anar al lavabo, però la majoria del temps us les passareu aqui fora entrenant, ui mira ja arriben-
I van arribar unes persones del forart, un home gran, un noi de uns 16 anys i una noia de la mateixa edat
-Aquests són els meus millor guerrers i treballadors, de fet són els unics , aquest noi és diu Jinta-
-Ey- va respondre ell
-Ella es diu ururu-
-Encantada-
-I aquest home es diu tessai-
-Encantat- va dir aquell extrany home
-ha i per cert, aquesta dona es diu yoruichi- i va aparèixer- ella i jo us entrenarem tot el temps, Jinta, Ururu, Tessai!, porteu això a l' entrada de les cases ja s' ho ordenaran ells, teniu dos cases, una per nois una altre per noies, els meus tres homes, tot i que hi ha una dona, us han portat roba i altres pertenences de casa, aneu a ordenar el que necssiteu que la yoruichi i jo anem a segellar aquest lloc, aneu cap a les cases-
Mentre ens dirigiem cap a les cases van haver-hi comentaris
-Increible que hi hagues això sota karakura- va dir el Samael
-En que ens entrenaran?- va dir la gora
-Em sembla que en arts marcials i esgrima- vaig dir
-Avera si comenceu a recordar- va dir en joan
Quan ho vem ordenar tot vem sortir de les cases i vem trobar l' Urahara i la yoruichi a fora
-Be començem l' entrenament- va dir l' Urahara
-Teniu- va dir la yoruichi llençant-nos unes katanes a cada un- d'aqui a una setmana aurie de tenir-ne un bon nivell-

Mentre a la societat d' animes, l' Eloi havia arribat al despatx d' en Byakuya

-Eloi... -va dir Byakuya
-Sí? -va demanar l'Eloi, amb el rostre ple de tristor
-Ha arribat el moment que em demostris la teva lleialtat
-Sí, senyor -va dir l'Eloi
-Vés al món dels humans -va ordenar Byakuya- Aniràs amb el capità Kenpachi i amb la capitana Unohana... la vostra missió serà trobar i matar a dues persones: l'antiga líder dels tretze esquadrons, Hanako i l'antic líder dels Vizards...
-I on es troben? -va demanar Kenpachi, entrant a la sala amb l'Unohana
-Endueu-vos aquest mapa -va dir Byakuya- estan marcades les seves localitzacions.
-I la resta de capitans -va demanar Unohana
-Ja he enviat un grup molt gran perquè ataqui sense pietat la tenda Urahara -va dir Byakuya- I tot i que Urahara posi barreres protectores... no duraran eternament.
-A qui has enviat? -va demanar l'Eloi
-Al Komamura, en Hitsugaya i en Kurotsuchi... a més de tots els tinents -va dir Byakuya- Et preocupa res, Eloi?
-Em vares prometre que no tocaries la Momo... -va dir Eloi
-Sóc un home de paraula -va dir Byakuya- No li faré res...


Mentre, a l'altre extrem de Karakura.
-On sóc? -va demanar la Hanako obrint els ulls- No recordo res... no recordo com he arribat fins aquí!!
-Hanako -va dir Kyoraku entrant a l'habitació- Com estàs?
-On sóc? -va demanar la Hanako mirant l'habitació que desconeixia
-Ets a casa meva -va dir l'Ukitake, entrant a l'habitació.
-Ah! Ukitake... -va dir la Hanako- I els meus germans?
-Són a casa... -va dir Kyoraku, però la Hanako va desconfiar del seu to de veu.

Kyoraku i Ukitake es varen mirar per un moment.
-Fes-ho tu -va dir Ukitake- Jo no puc.
-D'acord -va dir Kyoraku traient una katana petita i dirigint-se cap a la Hanako
-Eh? -va demanar la Hanako quan el seu pare li va posar la mà al coll i va estrènyer amb força, intentant ofegar-la- Pare!!

L'Ukitake donà l'esquena a l'escena mentre sentia com la Hanako lluitava per respirar.
-Li clavo l'espasa ara, o quan ja no respiri? -va demanar Kyoraku
-Fes el que vulguis -va dir Ukitake- No m'agrada aquesta feina, ni els mètodes de Byakuya... No vull ser el responsable d'això.
-Com vulguis... -va dir Kyoraku, deixant l'espasa a un costat i posant les dues mans al coll de la capitana general.

La Hanako lluitava per poder respirar però les mans del Kyoraku l'ofegaven amb molta força. Si continuava així... es moriria en qualsevol moment!!!!!!!!

en eixe moment vaig entrar a l'habitacio aplaudint en to ironic vaig dir-molt be antics capitans ho esteu fent molt be
Ukitake diu-home vizard,ens has estalviat la teua busca.
vaig dir -¿si?...de debo?...creus aixo?
Kyoraku-home siguis una mica intaligent,som 2 contra 1 que no te poders!
vaig reir-jajajajjajajaja-vaig dir-home de debo creus que soc tant estupid.
Ukitake diu-no diguis mentides!!
les mentides es fan veritat quant se demostra la validessa de la mentida-vaig dir
no tens cap posibilitat-Kyoraku diu
BAN-KAI-vaig cridar...

Kyoraku va deixar estar la Hanako, que va caure en terra, mig inconscient.
-Com collons ha recuperat els poders? -va demanar Kyoraku enfadat
-Això no importa -va dir Kirajh- Però he vingut a cercar la Hanako i me l'emporto
-Ni pensar-ho -va dir Kyoraku traient la Katen Kyokotsu.

Kirajh va fer un shumpo i es va col·locar devora la Hanako, a qui va agafar entre els seus braços.
-Hanako... -va dir Kirajh abraçant fort la capitana als seus braços i besant-li el front. La Hanako va tossir, respirant agitadament.
-Pare... -va dir la Hanako
-No és el teu pare, Hanako-chan -va dir Kirajh
-Eh! -va dir la Hanako- Quines confiances... jo no et conec de res!
-Ah! No em diguis això, que em trenques el cor! -va dir el Kirajh- Tu vares ser el primer que vaig recordar... Bé, suposo que això vol dir que no recordes absolutament res, capitana general...
-Prou!! -va cridar Kyoraku- No diguis ni una paraula més!
-Kyoraku, Ukitake... -va dir Kirajh- Encara no sóc prou fort com per a lluitar contra vosaltres avui... però us juro que tornaré i pagareu pel que li heu fet a la Hanako!!

Kirajh va desaparèixer.
-On és? -va demanar Kyoraku
-Deu haver fet un shumpo... i com que ha alliberat el bankai no sabem com de ràpid pot arribar a ser... ara mateix pot ser a l'altra punta de la ciutat -va reflexionar Ukitake
-No et quedis aquí aturat, Ukitake!! -va cridar Kyoraku- Informa a Byakuya d'això de seguida!!

Kirajh va viatjar amb la Hanako als braços pels terrats de la ciutat de Karakura.
-On em dus? -va dir la Hanako
-A la casa de l'Urahara! -va dir Kirajh- Però entrarem per un altre lloc...

Kirajh entrà a una casa abandonada.
-Pots caminar? -va demanar-li a la noia
-Sí... -va dir la Hanako
-Aleshores anem! -va dir Kirajh agafant-la de la mà- Ja ens deuen estar esperant. Travessaren una porta i entraren a una habitació fosca.
-Per aquí -va dir Kirajh i, movent un llibre d'una prestatgeria i una paret falsa es va activar, deixant entreveure un espai molt clar i diàfan. Kirajh i Hanako varen entrar per allà i arribaren al soterrani de l'Urahara.
-Us estàvem esperant -va dir Tessai- Vingueu amb mi, començarem ara mateix el vostre entrenament...

se sentien cops de espasa, per totes bandes
-Molt be, esteu millorant molt- va dir en joan, que es prenia un descans
Mentre en Samael i jo estvem lluitant, l' urahara ens havia regalat una espècie de kimono negre per lluitar, vem continuar donant cops d' espasa, ara ens moviem amb més facilitat, ens varem adaptar molt ràpid a l' espasa, quan el samael i jo vem donar dos cops d' espasa i vem deixar una espasa devant de la gola de l' altre
-Molt be, així m' agrada que entreneu fort- va dir l' Urahara, que acababa de arribar -gent pareu- i la yoruichi la momo i la gooraa, es van acostar- avui hem portat gent nova-
-Com?- va dir la momo
-esque hi ha més gent involucrada?- va dir el samael
-esclar- va respondra en joan- la capitana general i el vizard
-la capitana general i el que?-
-ara u veureu- va dir l'Urahara i per la porta va apareixer una noia amb els cabells castanys acompanyada per un home que per si sol emanava foscor, eren com la nit i el dia
-Hnako!- va exclamar el Samael
-Onii-san!- va dir la Hanako
I la momo i el samael van córrer a abraçar-la
-Be, ara que hi som tots, per celebrar-ho...- va dir l'Urahara
-Farem una festa!- vem dir en joan i jo a l'hora
-No!, fareu doble entrenament-

I li va llençar una espasa a la Hanako
-Te, en una setmana as de dominar l' esgrima-
-Entesos!- va dir la Hanako
De sobte a fora, es va sentir un fort soroll, i despres unes veus
-SORTIU ANTICS CAPITANS DEL GOTEI 13, ESTEU ARRESTATS PER TRAÏCIO AL CAPITÀ GENERAL DE LES 13 DIVISIONS BYAKUYA KUCHIKI!- va dir la veu en off, semblava que venia de l' exterior, allò era un simple kido per ampliar la veu
-Be, sens acaba el temps- va dir l'Urahara mentre somreia- a partir d' ara numes dormireu 6 hores, vinga, a treballar!

Aclaració: Hadeeeess, els meus cabells són de color taronja! xD

Tots els capitans es posaren a treballar amb molts d'ànims.
-Hanako -em va dir l'Urahara- Ens hauríem d'esforçar perquè recuperis els records
-Eh? -va dir la Hanako
-Nosaltres l'ajudarem! -varen dir Samael i Momo
-Jo l'ajudaré també -va dir Kirajh, sempre pendent de la Hanako.
-Tenim poc temps -va dir l'Urahara- Així que començarem ara mateix.
-Emprarem el mateix mètode que has emprat perquè nosaltres recuperéssim els records? -va demanar la Momo
-Sí... -va dir l'Urahara- Només es tracta de mirar de neutralitzar els efectes de la poció del Mayuri... sóc tot un expert en aquestes coses!!
-No serà perillós? -va demanar Samael
-Sí, sobretot perquè l'antídot cansa molt i no tendrà temps per descansar... -va dir l'Urahara.
-Dóna'm-ho! -va dir la Hanako resolta- Dóna'm l'antídot!!
-Segura?? -va dir la Momo
-No m'estic enterant de res del que dieu... -va confessar la Hanako- però pel que sembla tinc coses molt importants que recordar! No em puc quedar de mans plegades!

L'Urahara va somriure
-Té -va dir traient de la seva butxaca un poc d'antídot- Abans de prendre'l has de saber que els records no vénen tots a la vegada... vénen de sobte, sense que puguis fer res per remediar-ho. Serà molt confós i complicat per la teva ment assimilar tota la teva vida...
-No passa res! -va dir la Hanako
-A mesura que comencis a recordar... el teu cos s'anirà cansant més i més... -va dir l'Urahara- I per això els teus companys varen descansar una setmana sencera. Tu, en canvi, no podràs descansar i hauràs de compaginar el teu entrenament amb la recuperació dels teus poders.
-D'acord! -va dir la Hanako prenent l'antídot i, de sobte, recordant algunes coses.

-Vinga doncs! -va dir Samael- A entrenar!!
-Kirajh... -va dir la Hanako, de sobte- Gràcies!
-Eh? Ja te'n recordes de mi? -va dir Kirajh molt animat. La Hanako va somriure, amb la cara vermella.
-Vinga, vinga!! -va dir la Momo- Hanako, començarem amb els Kidos!! Tu n'eres una experta!
-Ah! -va dir la Hanako, de sobte recordant un encanteri kido- Ho intentaré...

La Hanako es va concentrar i va dir l'encanteri en veu baixa mentre concentrava la seva energia espiritual.
-Hadô 33 -va dir la Hanako- Sokatsui!

Una gran bolla de llum blava sortí de les mans de la capitana general.
-Impressionat! -va dir l'Urahara- Seguirem entrenant!

Em diriga el mons dels humans,mentres tant en Byakuya parlava amb la Andrea:
- La Hanako ja es pot donar per morta - VA dir en Byakuya
- ARa parlem de veritat pare, quin es els teus verdade proposit
- El meu verdader proposit?
- Ja ets capita general, ara que vols més? Has fet clones dels antics generals, i ara que pretens? Que vols més?
- Els cel, Andrea, el cel...
- El cel? No et referiras.....
- Correcta, al Hueco Mundo, vull ser el rei del Hueco Mundo. Però per això tenia que ser capita de la primera divisió i ara només necessito el Hogyok
- Pero si va ser destruit!
- Això es lo que tu et penses, en realitat va sobreviure i el vaig trobar per casualitat
- I que vols crear al Hueco Mundo?
- Arrancars! UN exercit gegant de arrancars i vastolordes, no fare els mateixos error que l'Aizen, aquest vegada els crear indestructibles!
- Dons perque vols matar la Hanako?
- Per que perfectament que recuperar els poders i em voldra matar. Començem amb els preperatius per marxar.
Vaig arribar al quiosc del Urahara i em vaig dirigir a la sala d'entrenament:
- Hola, Eloi!! On erets? - Va preguntar l'Urahara
- Ho sento.... - VAig dir molt fluix
- Que has dit, va vindre a entrenar amb els altres, que els capitans casi ja recorden tot
- ELOI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! - VA cridar la Hinamori mentres corria cap a mi, però em vaig apartar
- Que et passa? - Va dir
- Ho sento molt, això ho faig per el teu bé, vaig dir mentres desenfundava la zanpakuto
- Eloi, que pretens! - Va cridar en Ryoku
Vaig fer un Shunpo direccio en Kirajh, però l'Urahara es va ficar al davant:
- Prou, Eloi! - Va cridar mentres em tirava el terra
- Em volies matar.... - Va dir en Kirajh - Que et passa?
- Només volia protegir la Hinamori.....
- Com????? - Va cridar la Hinamori, els hi vaig explicar tot:
- Ja no fa falta que em protegeixis, ja he recuperat els poders - Em va donar la mà,però abans que jo la pogues agafar un home em va agafar.
- Byakuya!!!!!!!!!!!!!!! - VA cridar la Hanako
- Deixa'm Byakuya! Ja no et faig cas! - Vaig cridar
- Ja ho veig.... Tranquil, m'ho ofariras infinit respecta a partit d'ara
- Què? - Em Byakuya em va ficar un liquid a la boca, i al empasarme'l em vaig desmaiar
- Jejejeje... - L'Andrea reia darrera en Byakuya
- Que es aixó? - VA dir en Kirajh
- Control mental
- Com? -
- Quant es desperti, fara tot el que jo volguis, serà com si jo fos la seva
- Bajendades... - Va dir en Joan
- Tu mateix, pero nosaltres ja marxem. - Va fer patar els dits i un gran forat es va fer al sostra i van sortir tot de menos.
- Adeu, capitans.... - Va dir en Byakuya mentres la negacion ens aixecava al cel.

-Eloi...-vaig dir mol fluix
em vaig quedar mirant en direccio a on s'havien anat, sense reaccionar.
-Eloi....-vaig tornar a repetir molt fluix
-tranquila, el byakuya no se surtira amb la seva- em va dir la hanako posanme la ma a l'ombro
De cop vaig notar que algu ens tirava a terra a la hanako i a mi, era el Samael, ena havia tirat a terra esquivant un zero
-Ara no tenim temps, ens hem de carregar a aquests menos i despres anirem a buscar l'eloi!- va dir

És hora de comprobar si els nostres poders segueixen igual! Vinga! Tots a per el menos! -Va cridar la Hanako
Tots ens vam llençar contra el menos, però ell tornava a carregar un zero, i no va tardar en llençar-lo
-Agh!! M' ha tocat una mica! -Va dir la Sayumi.
-Estàs bé? -Vam dir tots
Ella es va aixecar i va tornar amb nosaltres
-Tot bé! -Va cridar
- BAN-KAI!!! -Vam cridar tots

Una llum ens va rodejar a cadascu de nosaltres, el meu tratge negre es va canviar per un ajustat que m'anava desde els peus fins al coll, deixant els braços al descobert amb uns guants que m'arribaven fins als colzes, em van sortir unes orelles i una cua de gat i unes marques a les galtes, els ulls els tenia com els d'un gat, com sempre, pero el color tronja que tenien sempre es va intensificar i em van començar a brillar els ulls
Vaig començar a correr cap a un dels Menos esquivant els zeros que em llançava, almenys aquest Menos son molt lents
Al cap d'una poca estona ens els vam poder carregar a tots

quan el meu bankai es va activar, s' em va posar una armadura, i uns núvols negres, van aparèixer al cel, vaig anar llençant llamps, fins que ens vem carregar els menos, despres aprofitant l 'obertura per on havien passat ens vem dirigir alhueco mundo

Els Menos, espantats per la força dels bankais dels capitans, es varen fer enrere i molts varen tornar al Hueco Mundo. Els que no recularen, moriren en qüestió de segons. Ara bé, el reiatsu que es va disparar en aquell moment va ser tan gran, que el sostre de la botiga començà a cedir i a caure a sobre dels capitans.
-Hem de fugir d'aquí!! -va cridar la Momo, protegint-se el cap

L'Urahara va obrir una porta Senkaimon.
-RÀPID! -va cridar l'Urahara- Tots a dintre abans que no caigui tot el sostre i acabem morts!!

Tots vàrem córrer mentre esquivàvem grans trossos de roca que ens queien al cap. Un d'aquests trossos va tocar de ple la Sayumi que es va desmaiar a l'acte i, l'Hades la va haver de recollir. Just quan la porta es tancava, el sostre sencer queia en un gran escàndol.

-Pels pèls! -va dir la Gooraa. Tots es varen quedar en silenci. Sabien que a davant seu estava el Dangai... que només conduïa a un lloc en concret: la Societat d'ànimes.
-Quin és el pla ara? -va dir Samael- Per què suposo que no ens quedarem errant pel Dangai tota la vida...
-Anirem a la Societat d'ànimes!! -va dir una veu al seu davant. Els capitans varen treure les espases- Guardeu això colla de criatures!!
-Sensei?? -va demanar la Hanako reconeixent la figura i la veu de l'antic capità general, Yamamoto.
-Ah... -va dir Yamamoto- Ja veig que la memòria no et falla... Però pel que puc veure els reiatsus de molts capitans estan sota mínims...

Ningú va dir res. L'ambient era tens i tots els capitans estaven a la defensiva.
-Deixeu aquesta actitud -va dir Yamamoto- Jo estic de part vostra! Si hagués trobat que Byakuya era digne de ser capità general... ja li hauria deixat a ell el càrrec quan em vaig retirar... Però conec la seva ànsia de poder!! Hem d'aturar-lo
-Primer unes preguntes -va dir Kirajh- On has estat tot aquest temps i com sabem que no estàs dient això perquè ell et controla...
-Com que sóc un insubmís al nou capità general, he estat a la presó d'alta seguretat del Seireitei fins ahir, que vaig aconseguir escapar-me... -va dir Yamamoto- I Byakuya no em controla, marrec insolent!!
-Marrec insolent?? -va demanar Kirajh de mal humor- Maleït vell...
-No el controla el Byakuya -va dir l'Urahara
-Com ho saps? -va demanar la Momo
-Per la freqüència del seu reiatsu. -va contestar l'Urahara. Ningú ho va entendre tret d'en Samael. I els tres es varen posar a parlar de coses científiques que ningú entenia.
-Què en penses, Samael? -va demanar la Gooraa. Samael va assentir amb el cap, símbol que no hi havia cap perill.

-Perfecte -va dir Yamamoto- Ara us explicaré en què consisteix el meu pla per recuperar el poder. Byakuya ara mateix no és a la Societat d'ànimes... és al Hueco Mundo i ha deixat el càrrec a la seva filla, Andrea, que és feble... Els capitans antics desconfien d'ella i, mentre Byakuya no hi sigui, hi ha un buit al poder.

El capità general seguí contant el seu pla:
-Avui entrenaré els capitans que encara no han recuperat al 100% el seu poder... que són la majoria -va dir Yamamoto- I demà entrarem a la Societat d'ànimes pel Rukongai. Allà tinc un predisposat un exèrcit de més de 8.000 homes, insubmissos com jo, que ens ajudaran a recuperar el poder.
-I d'on surt aquest exèrcit, Sensei?? -va demanar la Hanako
-Són els homes fidels als capitans legítims -va dir Yamamoto- Demà, al Rukongai, ens organitzarem en esquadrons d'atac... I passat-demà... recuperarem el control del Seireitei!!!

Cap problema, cap problema! -Vaig cridar desesperada. Ràpit! Anem-nos cap a la societa d ' ànimes, que el dangai no és un lloc segur!
De cop es va escoltar un soroll, era la màquina de la neteja del dangai.
-Correm, correm! -Va cridar en Joan
-Perque he de ser jo qui carregi amb la Sayumi!! -Es va queixar l' Hades
-Tranquil, que jo et cobreixo per darrere, tu corre! -Li va dir l' Eloi
En Yamamoto va caure al terra, estava molt vell i podía lluitar, però es veu que molt bé d' equilibri.....
-Ui... he ensopegat amb una pedra... -i es va aixecar i va començar a correr darrere del tot
-Està vell, el cabró aquest eh? -Va dir en Kirajh
-Que no em diguis marrec!!!!!!! -Li va cridar intimidant-lo
Vam arribar a la societat d' ànimes per fí, tot semblava normalet allà... però estava clar que sense els capitans tot cambiava.

-Sensei! -va cridar la Hanako quan el capità general va caure en terra, molt cansat.
-Estic bé... -va dir agafant-se a la Hanako per poder-se incorporar.
-Massa vell per sortir de passeig?? -va demanar Kirajh, en to irònic
-Calla, marrec!! Ets una criatura encara!! -va cridar el capità Yamamoto.
-AAAARRRRGG!! -va cridar Kirajh- M'ho ha tornat a dir!!!!!!!!!!!!

Yamamoto es va poder aixecar i vàrem anar tots junts cap a la base dels insubmisos.
-Els capitans!! -cridaven els shinigamis en un crit d'alegria quan ens veren arribar
-Ja són aquí!! -cridaven content
-Visca!! -va dir una noia de la divisió 2.
-Atenció! -va cridar Yamamoto a l'exèrcit- Aneu a descansar tots! Demà ens organitzarem per començar l'assalt al Seireitei!!
-Que bé! -va dir la Gooraa- A la fin podrem descansar
-Vosaltres no, -va dir Yamamoto- Ja descansareu demà... Avui entrenareu tot el vespre amb mi per perfeccionar les vostres habilitats!!

-Més treballaaaaaaaar?? -Em vaig queixar
-Si voleu recuperar-vos al 100%, clar... millor dit: no teniu elecció, us heu de recuperar sí o sí -Va dir en Yamamoto
-Jo paso! Ja estic mig bé, ja entrenaré quan em surti dels... AU!! -Va cridar l' Hades quan en Yamamoto li va donar un cop al cap
-Ni parlar-ne, aqui tothom al 100%!!
-Vellot... deixa'ls descansar no?? -Va dir en Kirajh
-Tu també, mocós!
-Però jo no soc un shini... AU! -Es va sentir en Kirajh, avui en Yamamoto estava per donar cops...
-Jo ho sento, però entrenaré al meu cuartell pel meu compte -Vaig dir
-Jo també! -Va dir en Joan
-D' això... crec que jo també... -Va dir la Hinamori veient que tots ens feiem enrere
-Però nois... en Yamamoto ens pot ajudar!! -Va dir l' Hanako
-Doncs res, feu el que us doni la gana, però us vull bé eh! -Va dir en Yamamoto
-Jo em pasaré tot el dia amb la Hanakooooo! -Va dir content en Kirajh -Perque com no tinc divisió.. m' instalaré a la seva!
-Ni parlar-ne! -Va dir ella
-Doncs jo aniré amb la Gooraa!!! -Va dir en Joan decidit
-Tu si que tens divisió eh, cadascú a la seva
Tothom s' en va anar a la seva divisió menys en Kirajh, que s' en va anar amb la Hanako a entrenar perque teniem que recuperar l' Eloi!

Al final l'única que es va quedar entrenant amb el capità Yamamoto va ser la Hanako. Quatre hores més tard, la Hanako ja podia invocar la seva Zanpakuto i el bankai. Realment es notava que havia entrenat molt durant la seva joventut amb el capità general...
-Molt bé, Hanako -va dir Yamamoto- Ara pots anar a descansar...

La Hanako, exhausta, es va asseure en terra. En tot l'entrenament no s'havia adonat que el Kirajh l'havia estat observant. El Vizard es va apropar a la capitana i li va passar una botella d'aigua que la noia va acceptar sense alè.
-Hanako -va dir Yamamoto, de sobte- Això és per a tu!!
-Això és... -va dir Kirajh sorprès.
-El teu es va rompre -va dir Yamamoto traient un haori que havia estat seu quan ell ocupava el càrrec de capità general- El deure d'un capità és dur sempre el Haori! És un símbol de la Societat d'ànimes i de tot el que representa! Porta'l amb orgull!
-Ho faré -va dir la Hanako aixecant-se- Moltes gràcies! Vaig a descansar! Gràcies, sensei!!

La Hanako, molt contenta va sortir cap a la seva tenda.
-Kirajh -va dir Yamamoto abans que el Vizard corregués darrere la capitana- Queda't un moment!
-Què vols? -va demanar el Kirajh de mal humor
-Vés-te'n al teu món- va ordenar Yamamoto- Aquesta no és la teva guerra. Vés-te'n a casa teva, oblida tot això i lidera els teus. No se t'ha perdut res a la Societat d'ànimes.
-Gràcies pel consell -va dir Kirajh rient- Però em sembla que no el seguiré. Aquí tinc una cosa que m'importa molt i que no puc deixar... ja no puc deixar-la mai més.
-Vols dir la Hanako? -va demanar el capità Yamamoto alçant les celles- Desperta noi! Ella és capitana general de les tretze divisions i tu ets el lider de l'exèrcit emmascarat, els Vizards! Sou enemics declarats!! Vols fer el favor de pensar? -va dir Yamamoto- Si els teus s'assabenten del que sents per ella... la mataran!!
-No deixaré que ningú li posi ni un dit a sobre -va dir el Kirajh
-Tu tot sol derrotaràs a tot el teu exèrcit?? -va riure Yamamoto- No posis aquesta cara! Què em vols dir ara? Que els Vizards entendran que estimis la Hanako... No! És un sentiment que amenaça el seu món! Tu, com el seu líder, t'hauries de centrar en protegir-los i defensar tot el que has construït per la teva raça tots aquests anys!! Si te'n vas ara allà... és una manera de protegir la Hanako...
-Que me'n vagi?? -va repetir el Kirajh- No me'n puc anar! No puc viure separat d'ella, que no ho entens??
-Tots els Vizards teniu un odi profund cap als Shinigamis... -va dir Yamamoto- I un líder no es pot permetre tenir aquesta mena de sentiments! Amaga aquests sentiments i torna al teu món!
-Això és el que he fet durant els darrers anys de la meva vida! -va cridar el Kirajh mentre la conversa s'anava acalorant i es convertia en una discussió- I ha estat insuportable! Em vaig jurar a mi mateix que seria només per jo! M'és igual que sigui capitana general!!
-Això acabarà en una tragèdia -va dir Yamamoto- Tant de Shinigamis com de Vizards! És un amor prohibit, Kirajh! Torna a casa teva abans que no sigui massa tard!!

Al dia següent, tot l'exèrcit rebel estava davant la porta est d'entrada al Seireitei.
Mentre, els capitans acabaven de concretar el pla d'atac.
-Quedam així, finalment?? -va demanar la Momo
-Sí, el pla és el següent: Momo i Eloi, assaltareu el nivell 4 el més perifèric, Gooraa i Joan, el nivell 3, Samael, Hades i Sayumi, nivell 2 i jo m'encarregaré del nivell 1, el més central del Seireitei! -va dir la Hanako
-I els reforços de l'entrada? -va demanar la Gooraa
-Se'n carregaran en Kenpachi i en Hiroyuki -va recordar la Sayumi
-I l'equip mèdic? -va demanar l'Aiko
-Això t'ho deixo a compte teu -va dir la Hanako- Organitza't com millor ho trobis.
-I què fareu amb el guardià de la porta? -va demanar Kirajh
-Aquest és fàcil... -va dir Joan- Li demanem que s'aparti i, si no ho fa, amb un no-res el tenim tombat!
-Teniu -va dir l'Hades- Això són intercomunicadors! Són molt petits i podrem saber quina és la nostra situació en tot moment i demanar reforços quan els necessitem.
-Gràcies! -va dir la Hanako
-Increïble!! -va dir la Gooraa provant el transmissor.
-Capitans! -va dir la Hanako aixecant-se de la taula de reunions- La reconquesta del Seireitei comença ara!!


Els capitans anaren cap al guardià de la porta.
-Deixa'ns passar! -va exigir Joan. El guardià va girar-se i veié els 12 capitans davant d'ell. El guardià obrí la boca per contestar...

-Per que us hauria de deixar passar?- va dir el guardia fent cara de pocs amics

-No tenim temps per explicacions, va surt!-la va dir el joan

-Tinc ordres estrictes de no deixar passar a ningu sense excepcio- va tornar a dir

-T'hem dit que t'apartis, li vaig dir

el guardia gegant va alçar el braç i de cop el va deixar caure sobre nosaltres, per sort el vam poder esquivar

vam treure tots les zampakuto, en un moment ens el vam carregar

-Correu- va dir la hanako senyalant l'entrada, per sort vam poder entrar sense gaire dificultat

-penseu que encara que aixo sigui la societat d'animes, ara estem en terreny enemic, o sigui que aneu amb compte, penseu que el nostre principal objectiu es el Byakuya! - va dir la hanako

-dacord!- vam dir tots. llavors ens vam separar per grups, la gooraa i el joan per un lloc, el Samael, l'Hades i la Sayumi per un altre, la Hanako per un altre i jo per un altre.

ja feia una estona que corria i ja m'havia carregat a molta gent, fins que em vaig trobar amb algu que em barrava el pas

-T-tu...- vaig dir amb els ulls ven oberts, davant meu hi havia un noi una mica mes alt que jo, amb els cabells blancs de punta i els ulls turquesa

-D'aqui ja no pasaras, Hinamori- va dir amb un to mol serios