El casament de l'any

-Has vist Joan! Menjar! -Deia encara la Gooraa emocionada veient tot aquell menjar
-Tan emocionada que estàs perque desprès menjis 4 coses i vagis directament a la festa... -Va dir en Joan
-Clar, i jo t' arrosegaré per a que vaig al centre de la festa també!
-Si, clar.. u.u"
Mentrestant, la Hanako estava menjat al costat de l' Ukitake. Tots dos estaven una mica tallats i avergonyts, deien poques coses, reien més que deien.
-Eloi! el nen! Cridava la Hinamori
-Que? no era amb tu? -Deia l' Eloi
-Era! Mira'l, allà menjant està! -Deia ella

-Vinga, anem a ballar!! -va dir la Gooraa estirant en Joan
-Eh! Eloi, Eloi! -va dir la Momo- Que el Joan i la Gooraa ja ballen!! Treu-me a ballar!!
-I amb qui deixo el nen? -va dir l'Eloi mentre el seu fill li estirava de les galtes
-Deixa-me'l a mi -va dir el Kami que brindava amb el Kyoraku
-Més sake? -va demanar el Kyoraku
-Vinga!!! -va dir el Kami
-Kami... -va dir Samael- Estàs ficant sake al biberó del nen...

Les parelles ballaven al ritme d'una cançó animada, menys la Hanako i l'Ukitake que ballaven molt lentament i aferrats.
-Vinga, balla un poc amb mi!! -va dir el Kyoraku a la seva filla
-FUIG! -va dir la Hanako aferrant-se a l'Ukitake
-Doncs Ukitake, balla amb mi!! -va dir Kyoraku
-EH?? -va dir l'Ukitake vermell fugint dels braços del seu amic.

La Hanako i l'Ukitake sortiren a fora quan la Matsumoto i el Kyoraku acapararen la pista de ball.
-Ja us haveu cansat? -va demanar la Gooraa que era a fora amb el Joan.
-Què feis aquí? -va demanar la Hanako.
-El nen volia jugar al parc d'allà -va dir la Gooraa que assenyalava el parc que havia al restaurant, on la Momo i l'Eloi ajudaven el seu fill a pujar a una corda.

La Hanako es va asseure a devora de la Gooraa mentre mirava com la Momo ajudava el seu fill a escalar.
-Vaja una bogeria -va dir el Joan trencant el silenci mentre el sol de l'horabaixa, taronja i lluent, il·luminava l'escena.
-Parla per tu -va riure la Gooraa.
-Mai en el Seireitei havia hagut tantes bodes en tan poc temps -va dir el Joan
-Això és bo -va dir la Hanako somrient al seu marit de cabells blancs.
-Ha estat una bogeria -va dir el Joan que era molt tranquil.
-Sí? Jo m'ho he passat molt bé! -va riure la Gooraa- Ja tinc ganes de que hagi més bodes!!
-I a qui vols casar? -va demanar en Joan.
-Doncs ja casarem els nostres fills entre ells -va dir la Hanako rient
-Hanako! -va dir la Gooraa- Vull que els meus fills es casin amb les teves filles!!
-Eh! -va dir la Hanako- Que m'acabo de casar!!
-Vinga! -va ordenar la Gooraa- A tenir fills! JA!

Les noies es varen posar a riure mentre de fons arribaven els sorolls de la festa dins del restaurant.
-Hanako -va dir l'Ukitake- Anem a ballar un poc més?
-I tant! -va dir la capitana aixecant-se i besant amb timidesa el seu marit.

-Que bonic! -va dir la Momo arribant al costat del Joan i la Gooraa. La Gooraa va somriure
-Estic contenta que, al final, tots siguem feliços.