El casament de l'any

En Kirajh, que va sortir volant, va aconseguir entrar al seireitei.
-D' això... Hanako...
-Que coi vols Kiraaaaaaaajh?? -Li va tornar a contestar malament
-Que t' estimo!!!!! Ja m' he cansat de guardarme-ho a dins! ja m' he cansat de carregar el pes, t' ho tenia que dir, t' estimo Hanako!
La Hanako és va possar vermella
-Sort que nomès estem nosaltres dos i no ho ha escoltat ningú... -Va pensar en Kirajh

-No facis aquestes bromes... -li vaig dir de mal humor. Li vaig donar l'esquena i vaig seguir el meu camí cap a la meva divisió.

Vaig sentir com ell es quedava quiet, callat, allà al mig dels carrers del Seireitei. Vaig girar un cap de cantó i, quan em vaig adonar, el tenia darrere meu.
-Hanako -va dir amb la veu seriosa.
-Deixe'm estar -vaig dir-li
-Escolte'm!! -va demanar-me- No corris!
-No estic corrent -vaig dir-li- simplement camino ràpid.
-Atura't!! -va dir-me agafant-me pel haori. Em vaig detenir però no em vaig girar per mirar-lo.

-Hanako... -va dir-me, trencant el silenci de la nit. - Què et fa pensar que t'he dit una mentida?
-Que fa més de 1000 anys que et conec -li vaig dir- i sempre t'ha agradat fer-me enrabiar. -vaig explicar-li amb el to de veu més sec i tallant que coneixia.

Vaig sentir com ell es quedava sense alè i em deixava anar el haori.
-Han passat moltes coses -va dir-me - des que em vaig convertir en Vizard i el capità general Yamamoto em va expulsar de la Societat d'ànimes. Tu eres la seva tinent quan això va passar... te'n recordaràs, no?
-Sí que ho recordo -vaig dir-li, sense saber què dir i, finalment, explotant- però... és per això! Tu ets un Vizard i jo sóc la capitana General de les tretze divisions... Si t'has fet il·lusions amb mi... em sap molt de greu però ja te'n pots oblidar.

I amb un shumpo me'n vaig anar d'allà...

Quan vam arribar al seretei ens vam separar i cada un es va anar als eu escuadro , ningu va dir res , dema seria un dia massa important , nomes un parell de petons de les parelles.
De camí al meu escuadro pensava en tot el que havia passat al món huma.
-Ostres , quin dia , quina despedida... espero que la Gooraa no s'hagi enfadat ... -estava perdut en els meus pensaments , quan de sobte vaig veure que ja estava al meu escuadro.
-Caram , si que he pensat estona... - Quan de sobte vaig sentir la veu del meu tinent , un bon nano i bastant poderos.
-Joan! Capità Joan , ja era hora de que arribesis , tenim coses per preparar per dema.
-Si si , ja ho se ho farem despres , percet , tin una odre per a tu...
-Quina capità?
-Has de venir amb mi a jugar un nou joc que m'he comprat al món del humans , que et vull donar una pallisa
I així passant l'estona com es podia i preparan coses , va arribar l'endema.

Estava al meu esquadro, concretament a la meva habitacio, no podia dornir, estava massa nerviosa per poder dormir, savia que no pdia passar res, que tot sortiria be, savia que no es repetiria el mateix que la primera vegada, i aixo era una cosa que m'alegrava, pero no podia dormir, ja era molt tard, pero igualment em vaig aixecar i vaig anar a fer un paseig per el Sereiei, fins que em vaig trobar a algu
-Que hi fas tu aqui?- em va dir l'Eloi
-Res, simplement que no puc dormir, estic contenta, pero nerviosa a la vegada- li vaig dir
-A mi em passa el mateix, estic tan nervios com tu- em va dir tranquilament

El capità Kurosaki s' anava a casar, si m' ho aguessin dit fa uns quants anys haurie estat rigun durant hores, però això passaria, es casarien, i ja només podria anar a caçara hollows amb en hyroyuki, de moment jo no tenia cap interess en cap dona, estaba preocupat amb una història que em va explicar l' arrancar contra el que varem lluitar quan l'eloi va arribar a la societat d' animes, en fi, demà seria un dia de molt merder al seireitei, però per fi despres de bastant temps, podriem disfrutar de una festa, perquè ultimament teniem molta feina, vaig voltar durant hores per el seireitei pensant en aquella història com cada nit, i al final, em vaig dirigir al Hueco Mundo, vaig decidir tornar una mica abans de que començes la boda, perquè tenia entes que seria a mitga tarda.

al a mati seguent

pues si hay una boda jo em posare un traje ben bunic com aquest.

-CAPITANA -em deia el meu tinent mentre m'estirava els llençols- CAPITANA, SÓN LES DEU!!
-uuhhmmsss... -vaig dir en somnis.
-CAPITANA!! -va cridar el meu tinent destapant-me. Una onada de fred va recórrer el meu cos, però vaig seguir dormint de totes maneres.
-CAPITANA GENERAL -Va cridar el meu tinent a la meva orella
-AARRRGGGGGG!! -vaig cridar, despertant-me de cop. El vaig mirar, espantada i el vaig veure amb la cara tan seriosa i impassible de sempre.
-QUÈ VOLS? -li vaig cridar enfadada- No veus que estic dormint?? I què fas destapant-me? Ahhh... em volies veure les cames!!
-QUE NO! -va cridar el meu tinent posant-se vermell- Capitana, em va ordenar que la despertés prest per preparar-se per la boda!
-AHH!! és veritat!! -vaig dir-me i vaig mirar el rellotge- Que tard que és!!

Per què havia dormit fins tan tard... ah! Ja me'n recordava. Ahir no vaig poder dormir en tota la nit... les paraules del Kirajh encara ressonaven dins del meu cap. Potser havia estat un poc massa seca amb ell... però no, no podia ser!! Ell era un Vizard!
-Capitana -em va dir el meu tinent, pesat com sempre- Està bé? S'ha posat vermella...
-Ah!! -vaig cridar- FORA DE LA MEVA HABITACIÓ!!

Em vaig arreglar per anar a la boda, mentre seguia pensant. Què faré ara quan vegi el Kirajh?? I mentre reflexionava sobre això, la Sayumi em va venir a cercar.
-Sayumi, -vaig dir, contenta- quin kimono més bonic!!
-Gràcies -em va dir ella.

Juntes anàrem cap al temple, una vegada més i allà, a l'entrada, ens vàrem trobar l'Eloi i el Joan molt nerviosos i elegants. Les noies encara no havien arribat i, els dos, estaven histèrics.

Els dos estavem molt nerviosos,un casament una de les coses més importants de la vida,vam entrar al temple, van arribar les dos novies, les dos estaven guapissimes, en vaig fixar que en Kenpachi no i era. Vam fer la senimonia, fins arriba al si vull, va ser el moment mes emotiu de la ceremonia. La Hanako es va ficar a plorar:
- Hanako que plores? - Va preguntar-li en Kirajh
- No es que s'ha ma ficat una..... abella al ull
- Un abella?
- Vale no, estic ploarant
Va arribar al moment del petó, en Joan i la Goora el van fer molt romàntic, jo i la Hinamori igual. La Hanako es va ficar a plorar encare més alt. Vam sortir a fora i vam anar al restaurant.

-Què et passa, Hanako? -va demanar-me la Sayumi
-No res... -vaig contestar enfadada
-Què et passa? -em va tornar a demanar l'Andrea
-Res... que a les bodes sempre em dóna per plorar... -vaig dir trista.
-No sembla això... -va dir l'Andrea, amb malícia- Fas cara com si se t'hagués declarat l'amor de la teva vida i l'hi haguessis dit que no...
-AIXÒ NO HA PASSAT!! -vaig cridar nerviosa i posant-me vermella.
-D'acord -em va dir l'Andrea enfadada- Que rareta estàs avui!!

L'Andrea es va anar i em va deixar tota sola amb la Sayumi. També varen venir amb nosaltres el Kenpachi i el Hiroyuki.
-Anem cap al restaurant? -va demanar Kenpachi
-Anem-hi! -vaig dir
-Penso menjar fins a rebentar -va dir el Hiroyuki molt sincer
-És aquest el restaurant? -va dir la Sayumi.
-És enorme!! -va dir Hiroyuki- segur que serveixen animals sencers rostits...em demanaré un de cada...
-Engreixaràs molt! -va dir la Sayumi rient
-Avui no pago jo -va reflexionar el Hiroyuki- així que menjaré com un porc!

Havia tornat del Hueco Mundo, ja sabia la veritat de tot, del meu origen, del que va passar, tot, em vaig dirigir a la Capitana Hanako.
-Hanako vina hem de parlar sols-
-Sols?- va repetir la Hanko
Quan varem ser fora li vaig explicar
-Capitana he descobert qui es el meu pare-
-Com? el teu pare es en kenpachi-
-Ell em va adoptar, però el meu pare de veritat és... és-
-Vinga diguess!- va dir ella tot apressada
-El meu pare es L'AIZEN!-
La hanako va empaledir de cop.
-Com?...-
-En Kenpachi em va trobar despres de la mort de l' Aizen, i ell em va criar, sóc nescut del semen de l' aizen i ADN de un espada, la meva missio era continuar el llegat de l' Aizen, però no van calcular que al ser criat per un shinigami, tot seria una mica diferent-
-No pot ser...- va dir la Hanako suant i tota pàl·lida
-Conservo la sang del traïdor, així que sere expulsat de la societat d' animes?
La Hanako em continuava mirant pàl·lida i intentant processar tot el que acababa de dir

-Escolta, Kenpachi -vaig dir-li- El més important no és de qui ets fill, sinó qui ets tu ara i les coses que has aconseguit sent com ets!! Per part meva no et faria fora del Seireitei, ets un bon capità. Però em penso que, en acabar la boda, podem fer una reunió de capitans i, després decidim entre tots.

El Kenpachi es va quedar tranquil i se'n va anar a dins del restaurant per dinar. Evidentment, no va trobar res perquè Hiroyuki s'ho havia menjat tot... i ara només quedaven les postres.
-Feina? -em va demanar la Sayumi quan em va veure entrar al restaurant
-Sí... -vaig contestar, sospirant
-Vinga, ves a descansar un poc -em va dir la Sayumi, molt amablement.- A aquella taula t'ha guardat un plat de dinar.

Hi vaig anar tan contenta quan, de sobte, algú em va estirar i em va fer seure a una cadira...
-Aquesta cadira és buida -em va dir la veu del Kirajh, com sempre a l'orella. Va riure àmpliament i es va seure devora meu. Anava molt elegant, de negre, com sempre.
-Té, Hanako -va dir-me Hiroyuki- T'hem guardat un plat de dinar i mira que jo me'l volia menjar però no m'han deixat...
-Gràcies -vaig dir mentre mirava un plat de carn amb patates que ja era fred.

Vaig anar dinant mentre els altres conversaven. Sense adonar-me'n vaig acabar de dinar molt de pressa. Em vaig quedar processant tota la informació que el Kenpachi m'havia dit i estava distreta quan, de sobte, vaig notar unes pessigolles a la mà. Em vaig mirar la mà i vaig veure com, amb tota la naturalitat del món, el Kirajh havia posat la seva mà sobre la meva sota la taula. Em vaig posar vermella i ell, sense mirar-me tan sols, reia molt feliç.

-El ball dels nuvis!! -va dir la Sayumi molt emocionada!!
I els nuvis van sortir a la pista de ball. La Momo estava un poc vermella i la Gooraa estava radiant. Els nuvis, estaven bàsicament, nerviosos.
-Quines parelles tan bones que fan!! -va dir l'Andrea!
-Sí, tens raó -va dir la Sayumi mentre feia fotos als nuvis

Després d'uns minuts, la resta de convidats va començar a ballar amb els nuvis. Mentre el Kirajh seguia aferrant amb força la meva mà entre la seva i reia, content.

estaba molt nervios algo inusual en mi..
jo que m'havia enfrentat a hollows,arrancars,ex-nuvis i tot i no podia traure a l'Hanako a ballar
quant em va dir-que ne'm a ballar o que?-com sempre em feia sentir be
i jo que pareixia un robot a la pista de ballar
vols que t'ensenye a ballar-em va dir Hanako
jo no podia dir res sol vaig a asentir-
possa la teua ma...

-posa la teva mà... -li vaig dir
-QUÈ?? -em va contestar ell, muntant un escàndol.
-Que posis la teva mà a la meva cintura -li vaig dir, molt tranquil·la- Això és una cançó lenta... com et penses que es balla, sinó?
-Ah, és clar... -va dir el Kirajh mirant les altres parelles que ballaven. Com que el veia un poc distret, li vaig agafar la mà i la vaig posar a la meva cintura. Començàrem a ballar.
-Ho faig fatal... -va dir el Kirajh tot vermell mentre es movia amb poca naturalitat i enredava, amb l'altra mà, els seus dits als meus cabells.
-No està malament -vaig mentir mentre notava com m'anava trepitjant.
-Estic molt content que hagis volgut ballar amb mi -em va dir molt sincer i rient. Mai l'havia vist riure tant!
-Som amics, -em vaig excusar- que hi ha res de dolent?
-No, no dic per això -em va dir en un to enigmàtic i inclinant-se cap a mi per parlar-me a l'orella- Hanako... m'agrades molt

Notava com la meva cara es posava vermella. Per sort, ningú no ens estava mirant i vaig poder dissimular mirant cap a altra banda de la sala. No vaig contestar, ni vaig dir res...
-No passa res -va riure quan va veure la meva cara i es va adonar que no feia comptes contestar-li- Sé que ets molt caparruda.
-Ets un Vizard i jo... -vaig tornar a insistir.
-Esperaré al teu costat fins el dia que em diguis que sí -em va dir somrient i molt tranquil -tindré paciència. Sé que arribarà el dia en què ja no podràs ocultar-ho més. Aleshores, seré aquí.

La cançó va acabar i me'n vaig a anar d'allà amb l'excusa de veure un poc d'aigua. Quan vaig anar a cercar l'aigua, em vaig trobar amb la Momo i la Gooraa.
-Enhorabona noies -els vaig dir a les dues, que estaven molt acalorades de tant ballar.
-Gràcies, Hanako -em varen contestar
-Com us ho esteu passant? -vaig demanar-les mentre bevia aigua.
-Molt bé! -va cridar la Momo molt contenta
-Ei, Hanako -em va dir la Gooraa- Què t'ha dit el Kenpachi abans?
-Ah... no res! -vaig mentir-li- ja ho debatrem a la propera reunió de capitans.
-Per cert -va dir la Momo molt divertida- L'Eloi ha proposat que, una vegada hagi acabat el banquet, anem tots a la meva divisió a fer un sopar i després podem sortir de festa.
-Més festa? -vaig demanant imaginant-me la cara del meu tinent i la seva reacció si li deia que avui vespre tampoc arribaria d'hora.
-Vinga, Hanako -em va dir la Gooraa- Serà molt i molt divertit!!
-Sí, ens ho passarem bé! -va dir el Joan arribant i donar-li a la Gooraa un petó a la galta.

Estava assentat, discutint amb en Hyroyuki si tenia l' estomeg de la mida d' un elefant, quan vaig veure que l' Eloi s' assentava
-Hyroyuki ara vinc-
-Eh? on vas-
-He dit que ara vinc-
-Fot el que vulguis-
Em vaig dirigir a l' Eloi
-Què com portes aquests nervis?-
-bé, però estic escurat, hem triat un resteurant massa luxós
-Hahaha, això ja ho sabies els casaments al seireitei són cars-
-Però saps una cosa? si és per la momo no em faria res deixarme tota la meva furtuna, i més per un dia tant especial-
-Si és així esta bé-
-No balles?-
-No, no m' agrada-
-AH, per cert després volem anar a sopar, t' apuntes?-
-No estic molt de humor però... entesos quan acabi la boda et busqu-
-Entesos-
-M' en torno amb l'idiota d' en Hyroyuki, que si no s' avorreix sol-
-T'HE SENTIT!- va dir en Hyroyuki desde l' altre punta de la sala
-COM COLLONS M' HAS SENTIT SI ESTAS A L' ALTRE PUNTA I LA MÚSICA ESTÀ TAN ALTA?- vaig dir
em vaig dirigir a ell
- sempre que parlen de mi sento a la gent, m' en vaig a buscar beguda-
-portamen per mi també, vaig dir-
-Entesos-

tambe vull ballar :NoVull: :NoVull:

Em vaig a seure jutament amb en Hiroyuki i en Kenpachi. Entre tots dos es van veure 20 cerveses, jo no en vaig probar ni una:
- Tens la panxa de elefant - Va dir en Kenpachi borratxo
- Tu si que tens la cara d'elefant - Va conntestar en Hiroyuki igual de borratxo
- Calla - Va dir en Kenpachi mentres li tirava una ampolla de cerveza al cap d'en Hiroyuki
- Que fas tros de porc? - Va dir en Hiroyuki tiranse sobre en Kenpachi.
- Porc tu, brut - Va dirli mentre es barellava amb en Hiryuki. Jo escoltava la radio, quant cop hi volta vaig marxar corrents a veure la Hanako:
- Que li pasa aquest? - Va preguntar en Kenpachi
- No ho se - Va dir en Hiroyuki mentres li trencava una ampolla de cerveza al cap d'en Kenpachi
- MALPARIT - Va dir en Kenpachi, i es van seguir barellant.
Em vaig endur la Hinamori a fora, i li vaig explicar tot:
- Ens ha tocat.... - Deia amb nervis
- Que ens a tocat?
- La... La... la loteria, ens a tocat 100.000.000 euros! - Li vaig dir

-Que?!-vaig dir sense acabar-ho de creure-pe-pero que dius? estas segur?
-Si, segur! ens ha tocat la loteria! aixo s'ha de celebrar- va dir tot content
vam tornar a entrar al restaurant, tots estaven alla, alguns ballant, com el Vizled i la Hanako, que els dos estaven vermells, altres estaven borratxos i barellantse, com el kanpachi i el Hiroyuki, i altres estaven parlant sobre el seu futur, com el Joan i la Gooraa
-Ejem... atencio tots, hem de dir una cosa important- va dir l'Eloi, nervios- ens... ens ha tocat... ens ha tocat la loteria!- va aconseguir dir finalment
-QUE?!- van dir tots molt sorpresos
-Si... jo tambe he reaccionat aixi quan ho he sentit- vaig dir
-I per aixo, ara mateix agafarem tots les nostres coses i anirem al tretze esquadro a celebrar-ho- va dir l'Eloi molt content
-Festa!- es va sentir que cridava el Kanpachi des del fons del restaurant
Ens vam anar tots al tretze esquadro, alla hi habia mes espai, i no hi habien tantes taules per mitg, quan quedava poc per arribar, el kenpachi i en Hiroyuki ens van dir que es desviaben un moment, que enseguida vindrien, vam seguir la nostre marxa fins al meu esquadro
-I ara que soni la musica! va cridar la Sayumi amb ganes de ballar
Vam estar ballant durant molta estona, quan de sobte...
-HEY! JA HEM TORNAT!!- van cridar en kenpachi i el Hiroyuki, mes borratxos que mai
-PE-PERO QUE FEU??- va dir l'Eloi en veurel's entrar vestits de noia, el kanpachi amb un vestit blau i el Hiroyuki amb un vestit tronja

-Heeeeeeey geeeeeeeeeeeeeeeent! -Va dir en Hiroyuki
-Com us ho esteu passaaaaant peopleee!! venim a animar més la festaaaaaah!! -Va cridar borratxo en Kenpachi
-Ostres... qui els hi ha donat alcohol a aquest parell? -Va preguntar la Hanako
-Hey guapaaa! Vols ballar amb miiii? -Li va dir en Hiroyuki a la Momo.
L' Eloi es va enfadar i li va donar una empenta a en Hiroyuki.
-A qui creus que li estàs parlant, travesti borratxo!! A dormir d' una punyetera vegada!
Però en Hiroyuki no és va quedar callat
-Esque es teva, la Momo? Que creus, que d' un casament *hip* pot unir tant?
-Burrooooooooooooooo!!! -Li vaig cridar jo a en Hiroyuki, li vaig donar un cop al cap que va quedar K.O. -Sayumi, emporta't en Hiroyuki... em sembla que o el calmes tu que ets una noia tranquila i dolça o no el tranquilitza ningú.
En Kenpachi seguía ballant borratxo, però tothom li ignorava, l' Eloi seguía enfadat.

-Quin desastre -vaig dir
-Què passa? -em va demanar la Momo
-Uhmm... hauré de prohibir que els venguin alcohol -vaig dir mirant-me l'espacte del Kenpachi.
-Ignorem-lo -va dir, encara enfadat l'Eloi i va tancar-li la porta al nas al Kenpachi.
-ELOOI -va cridar des d'enfora el Hiroyuki -les sabates que duc són de la Momo!!

-Vinga!! -va dir la Gooraa- Seguim amb la festa, o què?
-Sí!! -va dir la Momo animada, intentant calmar l'Eloi fent-li petons.
-No teniu un poc de caviar per menjar? -va demanar l'Andrea

Tothom es va quedar callat, en silenci, mirant malament l'Andrea
-Què? -va demanar
-Veus, Momo -va dir l'Eloi molt content- Ara que som tan asquerosament rics com els Kuchiki podrem menjar caviar per dinar, per sopar...
-Per berenar... -va dir la Momo emocionada.
-I no em convidaràs -va dir el Kirajh posant cara de pena- Que som amics de tota la vida!!
-M'ho pensaré -va dir l'Eloi- que ara que tenim diners suposo que hem de tenir moolts de fills!!
-Ah, si?? -va dir el Kirajh rient i alçant les celles!

La Momo es va posar molt vermella i es va tapar la cara amb les mans! De sobte, la porta es va obrir i va aparèixer Kenpachi amb una botella de sake a la mà i... sense roba
-AH!! -va cridar la Momo, tapant-se la cara
-QUÈ FAS, PORC?? -va cridar Eloi
-TAPA'T UNA MICA! -Va cridar Kirajh tapant-li els ulls a l'Hanako
-SOC LA REINA DE LES FADES!! -cridava Kenpachi molt borratxo

veia tot deformat quan un cubell d' aigua freda em va caure a sobre :@2:
-Que foteu?-vaig dir enfadat, però una mica més conscient que feia uns segons
-Miret-em va dir l' Eloi-
-WAAAAAAA! que collons fotu així? que meu fet?-
-as apregut així de sobte sense roba-
:gasp: :jojojo: vaig sortir corrents de la sala i vaig tornar al cap d' uns 30 minuts amb el vestit shinigami i la roba de capità
-Perdoneu l' escandol :perdona: -vaig dir tot vermell-esque últimament he tingut unss quants problemes- i la Hanako va empalidir
-Vols ous revolts amb arròs?- em va oferir la Syumi
I despres de veure els ous amb la ressaca que portava vaig agafar el mateix cubell amb el que m' avien tirat l' aigua i vaig vomitar :moltdeprimit: :Ops!:

-CAPITÀ KENPACHI! -vàrem cridar tots
-Crideu a la quarta divisió -vaig ordenar
-Ja ho faig jo! -va dir la Momo sortint de la habitació.
-Kenpachi!! -va dir l'Eloi
-Els membres de la quarta estan de camí -va dir la Momo, entrant a l'habitació molt ràpidament.

Quan els metges varen arribar, decidiren endur-se'n el Kenpachi a la seva divisió per observar-lo i tractar-li la ressaca. Ja s'havia fet molt tard...
-Que tard que és!! -vaig dir, imaginant la cara que posaria el meu tinent si em veiés arribar tan tard al quarter general. -Me'n vaig!!
-Jo també me'n vaig -va dir la Sayumi
-I jo -va dir l'Andrea aixecant-se i sortint per la porta.
-Bé... -va dir el Kirajh- suposo que les parelles voldran tenir la seva nit de noces, així que també parteixo!

Me'n vaig anar molt ràpid i vaig arribar a la primera divisió en pocs minuts.
-CAPITANAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!! -va cridar una veu en arribar a la porta de la meva habitació.
-Merda -vaig dir, girant-me i trobant el meu tinent en pijama- Què fas despert?
-Què fa vosté, capitana, arribant a aquestes hores?? -em va demanar tirant-me un rellotge que vaig esquivar i va impactar contra una paret.
-Vinc del despatx -vaig mentir
-I UNA MERDA!! -va cridar-me el meu tinent.
-Bé, tant és -vaig contestar. Vaig mirar el seriós del meu tinent en pijama i em vaig posar a riure. -Un moment -vaig dir, veient que darrere d'ell hi havia un sac de dormir- Dorms al passadís??
-Algú m'ha tancat l'habitació amb clau i ha deixat les meves coses al passadís -em va contestar de mal humor
-Jo no he estat!! -vaig dir-li, ofesa per la seva mirada acusadora.
-Bona nit!! -vaig sentir que deia una veu massa familiar arribant al passadís amb la clau de l'habitació del meu tinent a la mà.
-KIRAJH!! -vaig dir- Has estat tu??
-Eh! És la única habitació que hi ha devora teu! -va dir-me molt tranquil- Ho havia de fer!!
-No m'havies de deixar sense habitació -va dir el meu tinent, enfadat
-Calla! -va dir-li el Kirajh- I no molestis la Hanako-chan. Ara qui dorm a aquesta habitació sóc jo!
-QUÈ? -vaig cridar, nerviosa- No et vull a l'habitació del costat!!
-Bona niiiiit! -va dir el Kirajh entrant a la seva nova habitació.
-Capitana... -em va dir el meu tinent amb cara de pena- Puc dormir a la seva habitació?

-BONA NIT! -vaig cridar pegant-li amb la porta als nassos i tancant amb clau per dedins... A fora, vaig sentir com el meu tinent esternudava amb força

Ja era de mati
vaig a escoltar a L'Hanako dir -crida a tots els capitans hi ha reunio-va dir-li al seu subordinat
30 minuts despres la sala de reunions de capitans estava al complet
obiament tots amb resaca.
va dir la Hanako-vull que tots escolteu el que te que dir el Kempachi
obiament jo escoltaba tot com qualsevol capitan,a mes a mes jo era a la finestra sentat i amb roba mes elegant.
quan el Kempachi va acabar
L'Hanako va dir-tenin que tomar una desicio expulsarle de la societat d'animes o perdonar-le voteu
qui vulga que se'n vaja alceu el braç-va dir Hanako
els resultats no van deixar a ningu indiferent

-Voteu! -vaig ordenar- Qui vota que, Kenpachi capità del cinquè esquadró, se'n vagi del Seireitei?

Només l'Andrea va aixecar la mà.
-Em sap greu, Kenpachi -va dir l'Andrea sense mirar-lo a la cara- però la meva família va escriure les lleis de la Societat d'ànimes i jo m'he d'encarregar de acomplir-les.
-No passa res -va dir el Kenpachi- Maleïda noble estirada -va dir fluixet.
-Aleshores, voteu ara els que voleu que el Kenpachi es quedi a la Societat d'ànimes -vaig ordenar. La resta de capitans van alçar el braç.
-Protesto!! -va dir l'Andrea, ofesa i indignada- Estan votant així perquè són amics seus!! La llei s'ha d'acomplir!
-Andrea -va dir Hiroyuki- Kenpachi no ha desobeït cap llei...
-M'és igual!! -va cridar l'Andrea- És culpable!! CULPABLE!! I se l'ha de castigar!
-Però Andrea -va dir la Sayumi- què et passa? Que t'ha fet res el pobre Kenpachi?
-Sí... -va dir Hiroyuki- no ha romput cap de les teves estúpides i estimades lleis. Així que deixe'l estar
-Hanako -va dir l'Andrea girant-se cap a mi- No deixis que quedi impune!

-ANDREA! -va cridar Kenpachi- Deixa de comportar-te així!
-Deixe'm tu!! -va cridar l'Andrea pegant-li una bufetada.
-Eh... -va dir fluixet l'Eloi- què els passa a aquests dos?
-Ets una criatura!!- va dir el Kenpachi
-CALLA! -va dir l'Andrea començant a plorar i abandonant la sala de capitans. Tots ens vàrem quedar en silenci. Jo coneixia massa bé l'Andrea com a per saber que entre ells dos havia passat qualque cosa...
-Gràcies per la vostra confiança -va dir Kenpachi sortint per la porta.
-Què els passa a aquests dos? -va demanar la Sayumi
-Sí... -va dir una veu darrere meu -és sospitós!
-Kirajh... -vaig dir- les reunions de capitans són secretes...
-No siguis així -em va dir mentre els altres capitans marxaven i ens deixaven sols a la sala de reunions. Em va donar una flor i me la va posar darrere de l'orella- Jo que m'he vestit tan elegant per anar a dinar amb tu...

pero que creus que soc una qualsevol-va dir Hanako-tens que fer moltes cosses mes pera tindre una cita amb mi
Hanako-chan em treques el cor-vaig dir-pero aceptes o no?
per ser la primera vegada si-va dir-a quina hora volls que este llista
a qualsevoll-vaig dir-no mes tenes que tocar la porta de la meua habitacio i ixire...fins a la nit Wapa

Eren les dues de la matinada i encara era a la taula del despatx fent feina... No havia aturat ni un sol segon en tot el dia! I no em podia queixar gens perquè tenia el meu tinent a devora que m'observava tota l'estona. Ni tan sols havia menjat res des de les vuit del matí... tenia tanta gana!

Vaig sospirar
-Capitana! -em va renyar
-Arg! -vaig dir, marejada per la gana que tenia.
-No s'aturi de fer feina -em va dir col·locant-se bé les ulleres- És el preu que ha de pagar per tanta festa...
-Això és una venjança per què t'has quedat sense habitació? -li vaig demanar
-La meva habitació no té res a veure amb la falta de treball de la capitana general -em va dir ofès. Ho sabia... s'estava venjant. Em vaig aixecar de la cadira.
-A seure!! -em va cridar
-Ara mateix! -vaig contestar tornant a seure. Merda!! Per què no m'hi podia enfrontar? Segurament perquè jo em sentia culpable perquè en Kirajh li havia pres l'habitació i jo no havia fet res per evitar-ho... fins i tot el vaig deixar dormint al passadís.

De sobte, la porta es va obrir i va aparèixer Kirajh.
-Hanako -em va dir enfadat- Em pensava que avui sortiries amb mi
-La capitana general -va dir el meu tinent- té moltes feines a fer, lladre d'habitacions. No la molesti.
-Eh? -va dir el Kirajh- I tu qui ets?
-El seu tinent! -va dir enfadat.
-I per què no l'ajudes?? -va demanar Kirajh- Estàs aquí aturat, només mirant...

Kirajh va tancar la porta del despatx i em va deixar damunt la taula una carmanyola amb menjar.
-Té -em va dir- Menja alguna cosa.
-Gràcies -vaig dir-li mentre em queia la babeta de la boca.
-De res... -em va dir somrient- També n'he dut per mi, així soparem junts.
-La capitana general té molta feina com per posar-se a... -va començar el meu tinent.
-CALLA!! -Vàrem cridar jo i Kirajh a la vegada :enfadat: :vola:

-Quin pesat!! -va dir Kirajh mentre reia. Jo també vaig riure.
-I si mengem alguna cosa? -vaig demanar
-Ah... -va dir-me seient al meu costat- A la fi tot sols...

Vàrem sentir unes passes i l'Eloi i el Joan varen entrar al meu despatx corrent
-HANAKO!! -varen cridar
-Què passa? -vaig demanar
-Partiu!! -es va queixar Kirajh
-Ens has d'ajudar!! -va dir l'Eloi
-Les nostres sogres... -va dir el Joan, desesperat- han vingut a viure amb nosaltres!!